Relacion verdadera embiada de Flandes al excelentissimo señor Marques de Valparayso, virrey, y capitan general del Reyno de Nauarra... de lo que ha sucedido en aquellos Estados, y en Alemania hasta dos de setiembre de mil seyscientos treynta y cinco

Sign.: []2

Relacion verdadera de todo lo que ha passado en el Estado de Milan, desde que entraron los Franceses en el, y de lo que ha sucedido sobre el sitio de Valencia del Pò

Texto fechado en 1635

Escriuense los progressos, y entrada de su alteza del señor Infante Cardenal en Francia por Picardia... y la retirada del Exercito de Francia, y sus coligados del Estado de Milan : y la valerosa y fuerte resistencia que hizo la ciudad de Dola en Borgoña ...

Sign.: []2

Relacion de todo lo susedido en las fronteras de Francia ... deste año de mil y seiscietos treinta y seis y de la pressa de Beruim ... y de otras plazas ... que se han rendido a las armas de España ...

Sign.: []2

Relacion berdadera de la toma de Andraya, Oruña, Ciburu, San Iuan de Lus ..., hecha por la gente del Reyno de Nauarra, y Prouincia de Guipuzcoa por el Marques de Valparayso, Virrey y Capitan General ... de Nauarra ... y Prouincia de Guipuzcoa ...

Sign.: []2

Sucessos y vitorias de las catolicas Armas de España, y del Imperio en Francia, y otras Prouincias, desde 22 de Iunio deste año hasta 20 de agosto del mismo de 1636

Contiene: Capitulaciones hechas con el ... Conde de Soyecourt teniente de la prouincia de Picardia, ... para q[ue] entregue a su alteza el ... principe Tomas, gouernador General de las Armas de su magestad catolica la villa de Corbiè

Manifiesto del serenissimo Infante cardenal ... en que se da cuenta al mundo de la justificacion de las armas Regias y Cesareas con la relacio[n] de la entrada que hizieron las armas catolicas en Francia, y de muchos felizes sucessos que de ay se han originado en beneficio de España, y de sus armas

Port. con esc. xil

Relacion verdadera de la insigne vitoria que han alcançado los excelentissimos señores, el Marques de los Velez, Virrey de Arago[n] y Nauarra y el Almirante de Castilla, ambos generales del exercito ... embiado a Nauarra, contra la Armada y Exercito que los franceses tenian en la prouincia Guipuzcoa y Cerco de Fuenterrabia, a siete de setiembre deste año 1638

Sign.: []2

Relacion embiada de la Corte en que se da cuenta del encuentro que han tenido los Galeones de Dunquerque, con la Armada de los Olandeses ... : y tambien se auisa de los sucessos de Flandes por el señor Infante Cardenal ...

Pie de imprenta tomado de colofón

Relacion aiustada del socorro de Imbrea : declarase la gente que degollaron, municiones que les tomaron, el tiempo que durò la batalla, y como leuantaron el sitio de los franceses, con otras cosas particulares ... sucedidas en Italia en este año de mil y seiscientos y quarenta y vno

Sign.: []2

Societat civil, història i universitat. Una experiència en la commemoració dels 70 anys del final de la Guerra Civil

En motiu dels setanta anys del final de la Guerra Civil espanyola, “la retirada” i els camps d’internament a França, el Grup d’Estudis de Comunicació i Política (GECP) de la Universitat Autònoma de Barcelona va tenir la iniciativa de muntar una exposició didàctica a la sala d’exposicions de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de la mateixa Universitat per poder rememorar aquesta efemèride. L’exposició “Els camins de l’exili. El final de la guerra, la retirada i els primers camps” va ser plantejada des d’un punt de vista didàctic, intentant facilitar a l’alumnat de la Universitat el coneixement d’aquest període històric que, moltes vegades, és feixuc de treballar amb el mètode tradicional que sempre ha usat l’Acadèmia. Abans de muntar l’exposició, però, el GECP va recórrer el territori català per tal de treballar amb fonts de primera mà i, també, conèixer quines altres institucions o grups de recerca de Catalunya o la Catalunya Nord estaven treballant el mateix tema amb l’objectiu de coordinar sinèrgies. Posteriorment, es va fer una trobada de tots els grups al Museu d’Història de Catalunya, on es van assentar les bases pel treball col·lectiu que, finalment, es va traduir amb l’exposició que va ser presentada a la UAB durant el març i abril de 2009

L'educació de base dels treballadors a Catalunya després de la guerra civil. 'La educación de base de los trabajadores en Cataluña después de la guerra civil'.

Estas Jornadas tuvieron lugar en Punta Prima, Menorca, en mayo de 1986 y fueron editadas por el ICE de la UIB. Resumen tomado parcialmente de la propia publicación

Cronologia dels programes femenins a la ràdio catalana d’abans de la Guerra Civil

El propòsit d’aquest article és endreçar la cronologia dels programes femenins que les estacions de ràdio pioneres emetien a Catalunya abans de la Guerra Civil i conèixer-ne els trets diferenciadors que tenien. Tal com ja he posat de manifest en les conclusions de la meva tesi doctoral, i en alguns dels articles que se n’han derivat, els programes femenins que les emissores catalanes varen dur a terme abans de 1939 van ser els primers espais de la radiodifusió espanyola que varen tenir el que ara coneixem com a format. Aquesta manera d’entendre un programa de ràdio, que ja va tenir una locutora a finals dels anys vint, ha permès que ara investiguem, per ordenar-los cronològicament, aquests espais tan vells i tan preuats de la ràdio pionera, i que a més a més puguem revelar quines característiques comunes tenien tots aquests espais femenins, a partir de saber els detalls de tots els que varen coincidir, en el temps, a les ones de Barcelona

Guerra, pàtria i estadística: el despertar polític dels hisendats gironins (1795-1800)

Sobre l'emergència i presa de consciència d'una classe dirigent a la societat gironina de finals del segle XVIII

Ajuda humanitària dels quàquers als infants de Catalunya durant la Guerra Civil

Durant la Guerra Civil, els quàquers es van plantejar ajuda calia detectar els punts de conflicte a Catalunya i cercar l'ajuda directa i alimentar els infants a través de les cantines per evitar desplaçaments que desarrelessin encara més els infants refugiats. Després van veure la necessitat de recolzar i organitzar colònies infantils al camp i a la muntanya per tal d'allunyar els infants dels focus insalubres i destruïts, estimular el seu estat de salut, millorar la seva educació i superar l'estat de desnutrició. Els testimonis en parlen agraïts. La xarxa que van establir els quàquers fou coherents, cohesionada i eficaç. També van coordinar algunes fonts d'ajuda humanitària de procedència estrangera a través d'una Comissió Internacional per tal d'unificar criteris de treball, aprofitar millor els recursos i canalitzar de manera òptima l'ajut econòmic i en espècies que arribava de diferents països. La seva ajuda fou excel·lent i van salvar moltes vides.