Las élites vascas en el gobierno de la monarquía borbónica : redes sociales, carreras y hegemonía en el siglo XVIII (1700-1746)

815 p. : il., graf.

Reading the Irishwoman: Studies in Cultural Encounter and Exchange, 1714-1960

In 1700 few Irishwomen were literate. Most lived in a rural environment, rarely encountered a book or a play or ventured much beyond their own domestic space. By 1960 literacy was universal, all Irishwomen attended primary school, had access to a variety of books, magazines, newspapers and other forms of popular media and the wider world was now part of their every-day life. This study seeks to examine the cultural encounters and exchanges inherent in this transformation. It analyses reading and popular and consumer culture as sites of negotiation of gender roles. This is not an exhaustive treatment of the theme but focusses on three key points of cultural encounter: the Enlightenment, emigration and modernism. The writings and intellectual discourse generated by the Enlightenment was one of the most influential forces shaping western society. It set the agenda for scientific, political and social thought for the eighteenth and nineteenth centuries. The migration of peoples to north America was another key historical marker in the development of the modern world. Emigration altered and shaped American society as well as the lives of those who remained behind. By the twentieth century, aesthetic modernism suspicious of enlightenment rationalism and determined to produce new cultural forms developed in a complex relationship with the forces of industrialisation, urbanisation and social change. This study analyses the impact of these three key forces in Western culture on changing roles and perceptions of Irish women from 1700 to 1960.

Societat civil, història i universitat. Una experiència en la commemoració dels 70 anys del final de la Guerra Civil

En motiu dels setanta anys del final de la Guerra Civil espanyola, “la retirada” i els camps d’internament a França, el Grup d’Estudis de Comunicació i Política (GECP) de la Universitat Autònoma de Barcelona va tenir la iniciativa de muntar una exposició didàctica a la sala d’exposicions de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de la mateixa Universitat per poder rememorar aquesta efemèride. L’exposició “Els camins de l’exili. El final de la guerra, la retirada i els primers camps” va ser plantejada des d’un punt de vista didàctic, intentant facilitar a l’alumnat de la Universitat el coneixement d’aquest període històric que, moltes vegades, és feixuc de treballar amb el mètode tradicional que sempre ha usat l’Acadèmia. Abans de muntar l’exposició, però, el GECP va recórrer el territori català per tal de treballar amb fonts de primera mà i, també, conèixer quines altres institucions o grups de recerca de Catalunya o la Catalunya Nord estaven treballant el mateix tema amb l’objectiu de coordinar sinèrgies. Posteriorment, es va fer una trobada de tots els grups al Museu d’Història de Catalunya, on es van assentar les bases pel treball col·lectiu que, finalment, es va traduir amb l’exposició que va ser presentada a la UAB durant el març i abril de 2009

Els Naturals i el rei natural en la Catalunya de la Guerra dels Segadors: a propòsit d´un sermó de Gaspar Sala (1641)

La guerra dels Segadors (1640-1652/59) va ser també una guerra d'idees o arguments polítics. A diferència, però, d'altres conflictes anteriors (com ara l'anomenada guerra civil catalana de mitjan segle xv), aquests arguments antagònics conegueren (al Principat i fins i tot mes enllà) una difusió sense precedents; sobretot pel fet que s'expressaren tot sovint per la via impresa

“De la primera sangre de este reino” Las elites dirigentes de Santa Fe (1700-1750)

El objetivo de esta obra consiste en analizar la composición de las principales instituciones de la capital del virreinato del Nuevo Reino de Granada con el fin de conocer quiénes formaban parte de las altas instancias rectoras de Santa Fe durante una época caracterizada por los cambios administrativos. La adscripción a determinadas instituciones era un elemento más de la condición social de los individuos y permite hallar entre ellos rasgos y características comunes que les otorgaron una fuerte cohesión interna. Identificar las redes sociales y los grupos de poder en los que se inscribieron los actores sociales permite identificar tanto los vínculos establecidos entre ellos como los conflictos suscitados por intereses contrarios. Así, se comprueba que la elite de la capital estaba profundamente interrelacionada a través de una complejidad de vínculos y que su principal objetivo consistía en hacer prevalecer sus intereses para obtener una mayor relevancia social, económica y política.

Com s???ha narrat el 1714 a les escoles catalanes del 2014?

Resumen basado en el de la publicaci??n

Cronologia dels programes femenins a la ràdio catalana d’abans de la Guerra Civil

El propòsit d’aquest article és endreçar la cronologia dels programes femenins que les estacions de ràdio pioneres emetien a Catalunya abans de la Guerra Civil i conèixer-ne els trets diferenciadors que tenien. Tal com ja he posat de manifest en les conclusions de la meva tesi doctoral, i en alguns dels articles que se n’han derivat, els programes femenins que les emissores catalanes varen dur a terme abans de 1939 van ser els primers espais de la radiodifusió espanyola que varen tenir el que ara coneixem com a format. Aquesta manera d’entendre un programa de ràdio, que ja va tenir una locutora a finals dels anys vint, ha permès que ara investiguem, per ordenar-los cronològicament, aquests espais tan vells i tan preuats de la ràdio pionera, i que a més a més puguem revelar quines característiques comunes tenien tots aquests espais femenins, a partir de saber els detalls de tots els que varen coincidir, en el temps, a les ones de Barcelona

Ajuda humanitària dels quàquers als infants de Catalunya durant la Guerra Civil

Durant la Guerra Civil, els quàquers es van plantejar ajuda calia detectar els punts de conflicte a Catalunya i cercar l'ajuda directa i alimentar els infants a través de les cantines per evitar desplaçaments que desarrelessin encara més els infants refugiats. Després van veure la necessitat de recolzar i organitzar colònies infantils al camp i a la muntanya per tal d'allunyar els infants dels focus insalubres i destruïts, estimular el seu estat de salut, millorar la seva educació i superar l'estat de desnutrició. Els testimonis en parlen agraïts. La xarxa que van establir els quàquers fou coherents, cohesionada i eficaç. També van coordinar algunes fonts d'ajuda humanitària de procedència estrangera a través d'una Comissió Internacional per tal d'unificar criteris de treball, aprofitar millor els recursos i canalitzar de manera òptima l'ajut econòmic i en espècies que arribava de diferents països. La seva ajuda fou excel·lent i van salvar moltes vides.

La política sobre la població refugiada durant la Guerra Civil 1936-1939

El desplaçament forçós de les persones no combatents ha estat un tret intrínsec al llarg dels conflictes que han sacsejat la història de la humanitat. La forma més comuna en què s'ha manifestat ha estat la de les deportacions i la de les evacuacions de les zones de guerra. Les primeres ja les podem constatar en nombrosos episodis bíblics o durant la construcció del vell imperi romà. Tanmateix, ha estat a la nostra època quan les deportacions han tingut un abast més dissortat. D'una banda l'anomenada "neteja ètnica" ha implicat, com a primer pas abans de l'extermini d'una comunitat, el seu trasllat a guetos i el posterior desplaçament als camps de concentració. Tals foren els casos de les minories jueva i gitana sota el terror nazi. D'altra banda, hem pogut veure la deportació de col·lectius socials com a càstig per mantenir una determinada actitud davant el poder; el paradigma més tràgic ha estat la dels kulaks de l'antiga Unió Soviètica durant la dictadura estalinista. Finalment, en aquests moments, estem assistint als Balcans a l'enquistament d'un conflicte una de les causes del qual fou la pretensió de crear espais ètnics "purs", per a la qual cosa s'ha obligat la comunitat minoritària a fugir a un altre territori amb la pressió de les armes. La guerra civil de 1936-1939 és el primer conflicte europeu en què apareix la necessitat de traslladar un gran nombre de persones davant del perill que representen els combats. El fet de produir-se en una guerra civil en ple segle XX li dóna una dimensió pròpia, i també que els governs hagin de dissenyar i aplicar unes polítiques d'assistència, de les quals, tal com ja s'ha dit, no existien precedents.

Calendario manual para el año de 1700 : dispuesto para la ciudad de Puebla /

Mode of access: Internet.

Relation du voyage de la mer du Sud aux côtes du Chily et du Perou, fait pendant les années 1712, 1713 & 1714 /

MTSD 0347.

Manual summa de las ceremonias de la Provincia de el Santo Evangelio de Mexico segun el orden del Capitulo General de Roma, el año de 1700 /

Mode of access: Internet.

Der fall des hauses Stuart und die succession des hauses Hannover in Gross-Britannien und Irland, im zusammenhange der europäischen angelegenheiten von 1660-1714.

1. bd. Die zeit Carls II. von England von 1660-1674.--2. bd. Die zeit Carls II. von England von 1675-1685.--3. bd. Die zeit Jacobs II. von England vom februar 1685 bis zum märz 1688.--4. bd. Die katastrophe Jacobs II., die neue thronfolge und die allianz von 1689.--5. bd. Der grosse krieg von 1689 an bis zum aufbruche Wilhelms III. nach Irland, die kriegesjahre 1690 und 1691.--6. bd. Die kriegesjahre 1692, 1693 und 1694.--7. bd. Die kriegesjahre 1695, 1696, 1697, und der friede von Ryswyck.--8. bd. Die zeit der beiden theilungsverträge über die spanische monarchie bis zum tode Carls II., november 1700.--9. bd. Die zeit der vorbereitung und des abschlusses der grossen allianz von 7. september 1701 und die europäische lage der dinge bis zum tode Wilhelms III., 8./19. märz 1702.--10. bd. Die kriegsjahre 1702 und 1703.--11. bd. Die kriegsjahre 1704 und 1705.--12. bd. Die kriegsjahre 1706 und 1707.--13. bd. Die kriegsjahre 1708, 1709 und 1710.--14. bd. Die jahre 1711 bis 1714.

Der Fall des Hauses Stuart und die Succession des Hauses Hannover in Gross-Britannien und Irland, im zusammenhangen der europäischen angelegenheiten von 1660-1714.

1. bd. Die Zeit Carls II. von England von 1660-1674.--2. bd. Die Zeit Carls II. von England von 1675-1685.--3 bd. Die Zeit Jacobs II. von England vom februar 1685 bis zum märz 1688.--4. bd. Die katastrophe Jacobs II., die neue thronfolge und die grosse allianz von 1689.--5. bd. Der grosse krieg von 1689 an bis zum aufbruche Wilhelms III. nach Irland, die kriegesjahre 1690 und 1691.--6. bd. Die kriegesjahre 1692, 1693 und 1694.--7. bd. Die kriegesjahre 1695, 1696, 1697, und der friede von Ryswyck.--8. bd. Die Zeit der beiden theilungsverträge über die spanische monarchie bis zum tode Carls II., november 1700.--9. bd. Die Zeit der vorbereitung und des abschlusse der grossen allianz vom 7. september 1701 und die europäische lage der dinge bis zum tode Wilhelms III., 8/19. märz 1702.--10. bd. Die kriegsjahre 1702 und 1703.--11. bd. Die kriegsjahre 1704 und 1705.--12. bd. Die kriegsjahre 1706 und 1707.--13. bd. Die kriegsjahre 1708, 1709 und 1710.--14. bd. Die jahre 1711 bis 1714.