Aixecament, anàlisi constructiu i projecte de reforma i canvi d'ús a l'escola de Saderra

L’objectiu principal és:Realitzaci�� de l’aixecament de l’edifici existent.Recull de la informaci�� històrica, necessària per conèixer lescaracterístiques de l’edifici.Estudi i catalogaci�� de les diferents patologies que pateix l’edifici.Projecte de reforma i canvi d’ús per tal de que l’edifici doni un nou serveial municipi.A partir d’aquesta informaci�� es determinarà, l’estat actual de l’estructura.A partir de l’estudi històric s’intentarà entendre la forma de construir de principis desegle i els diferents materials utilitzats.La realitzaci�� de les fitxes de les diferents patologies que degraden l’edificaci�� enspermetran l’actuaci�� sobre aquestes i donar possibles solucions als fets que elsoriginen.El projecte de reforma i canvi d’ús s’intentarà donar un nou espai al municipi per tal deque la gent del poble i/o l’ajuntament en puguin treure algun profit

Fulla de càlcul per l'elaboraci��, estudi, control i seguiment de pressupost en l'àmbit de l'edificaci�� : cas pràctic

El projecte té per objecte elaborar i desenvolupar una fulla de càlcul la qual enspermeti estudiar, controlar i fer el seguiment de pressupostos en obres deconstrucci�� tan a nivell de contractaci�� privada com de contractaci�� pública.La idea d’elaborar aquest projecte va sorgir com a conseqüència de lanecessitat que sovint tenim tant els alumnes com els arquitectes tècnics, a l’horade poder confeccionar pressupostos, descomposats i poder controlar aquestspressupostos un cop sortim de la universitat, sense tenir un gran coneixementdels programes que existeixen en el mercat. Aquesta necessitat sorgeix quanvolem enfocar la nostra tasca professional al món de l’empresa constructora.La necessitat de poder fer descomposats i controlar totes i cadascuna de lesparts de que està composat un preu d’un pressupost, no la trobava en cap delsprogrames existents en el mercat, tipus Presto, TCQ 2000, Arquimedes, ja queaquests programes informàtics, si que realitzen els descomposats i es veuen,però en cap moment, si no es fa de forma manual, es pot arribar a saber elcost només de mà d’obra, o bé el de material, ja que el valor monetari que surtés el total de tots els costos directes

Tirant, Yvain i Lancelot, presoners d'amor : L'amor com a connector entre els herois de Chrétien de Troyes i Joanot Martorell

Estudi de tipus comparatiu entre l'amor que experimenten els herois de Chrétien de Troyes i Tirant lo Blanc, i que ens porta a descobrir les hipertextualitats existents referents al tema amorós entre aquestes novel·les separades per 300 anys.

La Utilitzaci�� d'internet en les campanyes electorals als Estats Units i a Espanya : comparaci�� de la campanya de Barack Obama (2008) i dels principals candidats de l'Estat (2011)

La campanya electoral de Barack Obama per guanyar les eleccions nord-americanes l'any 2008 s'ha convertit en el referent de les e-campanyes. En aquesta investigaci�� es fa una anàlisi de l'estratègia que va plantejar el candidat demòcrata a internet enfront les que van plantejar els principls candidats a les Eleccions Generals espanyoles el 2011: Mariano Rajoy (PP), Alfredo Pérez Rubalcaba (PSOE) i Josep Antoni Duran i Lleida (CiU). La investigaci�� es planteja des de l'àmbit de la comunicaci�� política a través d'una perspectiva comparativa i pren, fonamentalment, caràcter qualitatiu.

[Archives de la Parole]. , L'histoire de l'enfant prodigue [i.e. La |parabole de l'enfant prodigue] : récit (dravidien, canara, province de Madras) / [Sir George Grierson], éd. ; Linguistic survey of India ; [H. Venketashamurthy], voix

[Traditions. Asie. Inde. Province de Madras [i.e. Chennai]. Etat du Karnataka. Mysore]

Resoluci�� de problemes i mètode de raonament en l'educaci�� matemàtica

Des del principi dels temps històrics, la Matemàtica s'ha generat en totes les civilitzacions sobre la base de la resoluci�� de problemes pràctics.Tanmateix, a partir del període grec la Història ens mostra la necessitat de fer un pas més endavant: l'evoluci�� històrica de la Matemàtica situa els mètodes de raonament com a eix central de la recerca en Matemàtica. A partir d'una ullada als objectius i mètodes de treball d'alguns autors cabdals en la Història dels conceptes matemàtics postulem l'aprenentatge de les formes de raonament matemàtic com l'objectiu central de l'educaci�� matemàtica, i la resoluci�� de problemes com el mitjà més eficient per a coronar aquest objectiu.English version.From the beginning of the historical times, mathematics has been generated in all the civilizations on the base of the resolution of practical problems. Nevertheless, from the greek period History shows us the necessity to take one more step: the historical evolution of mathematics locates the methods of reasoning as the central axis of the research in mathematics. Glancing over the objectives and methods of work used bysome fundamental authors in the History of the mathematical concepts we postulated the learning of the forms of mathematical reasoning like the central objective of the mathematical education, and the resolution of problems as the most efficient way to carry out this objective.

Poblaci�� i territori al Pla de l'Estany

El Pla de l'Estany comprèn 11 municipis agrupats al voltant d'una petita ciutat, Banyoles, on viu actualment el 60% de la poblaci�� comarcal (13.000 habitants). La resta d'estanyencs, uns 8.000, estan heterogèniament repartits en la desena de municipis restants que -si exceptuem Porqueres i Cornellà de Terri- en cap cas superens els 800 vilatans

Les Tecnologies de la informaci�� i la comunicaci�� i la seva aplicaci�� a l'aula

L’objectiu d’aquest treball és generar un document mitjançant el qual, un dissenyador pugui portar a terme gràficament les instruccions que s’hi donen i aplicar-les en un suport digital. I, es tracta d’implementar noves propostes d’aprenentatge que explicarem al llarg del treball. Com també explicarem més endavant, les TIC brinden moltes oportunitats, i cada vegada més, és fa ús dels suports digitals, tant de manera quotidiana com a l’aula, és per aquest motiu que ens trobem en l’època de la “generaci�� digital” en la qual tots els alumnes de les escoles i instituts es troben perfectament integrats en l’àmbit tecnològic i l’ús de dispositisu electrònics. Fins i tot, comptant amb les generacions vinents, que no tan sols es trobaran en perfecta simbiosi amb les noves tecnologies sinó que, treballar sense aquestes suposarà un problema que causarà molt més fracàs escolar.

Estudi i guia docent per a modelatge i simulaci�� de sistemes mitjançant l'entron ARENA

Aquest projecte es basa en el modelatge i simulaci�� de sistemes utilitzant un simulador digital, i pretén ser una guia docent com a eina d’ajuda per a una assignatura que, a priori, s’impartirà a la Universitat de Vic. La simulaci�� és una tècnica que permet representar el comportament de processos (físics, productius, de serveis, etc.) sense necessitat d’accedir al sistema real. Per analitzar, estudiar i millorar el comportament d’un sistema mitjançant la tècnica de la simulaci�� digital és necessari primer desenvolupar un model conceptual que descrigui les variables d’interès, i després implementar-lo en un simulador per poder analitzar els resultats. ARENA és el software de simulaci�� que s’estudia en aquest projecte i es presenta com una eina que permet la descripci�� complerta de l’experi��ncia que una entitat desenvolupa a l’interior del sistema mentre flueix a través d’aquest. En concret s’utilitza la versi�� ARENA 10.0. Pel que fa a l’estructura del projecte, primerament s’introdueixen conceptes teòrics referents a la simulaci��, així com avantatges i inconvenients i els camps d’aplicaci�� de la simulaci��. Seguidament i ja centrats en l’Arena, s’analitza un exemple senzill per començar-ne a veure el funcionament. Posteriorment, es van estudiant varis exemples amb complexitat progressiva. Aquests exemples es desenvolupen pas a pas de manera que es puguin anar provant amb el simulador. En el transcurs del projecte es van estudiant les eines de l’Arena i les seves possibilitats, així com els resultats obtinguts i les interpretacions d’aquests. Aquest projecte pretén, doncs, donar conceptes introductoris en el camp de la simulaci�� en general, i, en particular, descriure eines bàsiques sobre el funcionament de l’Arena.

La Salut als diaris digitals, una qüesti�� de salut digital: les notícies de salut en els diaris digitals en llengua catalana: exploraci�� i assaig metodològic per a l'anàlisi descriptiva

En l’actual context de la societat de la informaci��, les noves tecnologies de la comunicaci�� i, específicament, el fenomen d’Internet, adquireixen una importància rellevant en tots els sectors socials i fan replantejar la comunicaci�� de masses. Les característiques que ofereixen els mitjans digitals (multimedialitat, hipertextualitat, interactivitat) comporten una nova forma d’estructurar i llegir la informaci��. Així, capçaleres i periodistes s’han d’actualitzar en la producci�� de la informaci�� i en la seva transmissi��, i l’usuari ha d’aprendre noves formes de lectura per adaptar-se al nou paradigma comunicacional. D’altra banda, la societat del benestar en què vivim reclama cada cop més als mitjans de comunicaci�� generals i també específicament als digitals que parlin de temes de salut. Aquests mitjans esdevenen fonts principals d’aquest tipus d’informaci��, després del metge, per a la gesti�� autònoma de la pròpia salut. És a partir d’aquesta convergència de mitjans digitals, periodisme i salut, de la necessitat d’explorar la situaci�� actual i del desig d’aportar coneixements per a la millora de la pràctica professional del periodisme, que es desenvolupa el treball que es presenta en aquesta memòria. El projecte que es presenta és una anàlisi restrospectiva i descriptiva de les notícies de salut que es produeixen durant un mes als diaris digitals que publiquen en llengua catalana: El Peri��dico de Catalunya, l’Avui, i LaMalla.net.

La xarxa de biblioteques i els serveis informatius de l'Instituto Cervantes

Breu presentaci�� de l'origen, objectius i funcionament de l'Instituto Cervantes. Els centres a l'exterior. Els serveis d'informaci�� i documentaci��. Els serveis centrals i la seva xarxa de biblioteques: organitzaci��, fons, serveis i usuaris. Característiques segons el país d'acollida.

Paràmetres i indicadors de qualitat en l'avaluaci�� d'una revista electrònica. El cas de BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentaci��

L'objectiu de l'article és l'establiment d'un conjunt de paràmetres i indicadors que permetin l'avaluaci�� de revistes electròniques accessibles via web. La metodologia emprada consisteix a analitzar els paràmetres i indicadors genèrics descrits per Lluís Codina i concretar-los, a partir d'exemples, perquè puguin ser aplicats en un recurs web específic: una revista electrònica. Una vegada definits els indicadors específics, es procedirà a avaluar la revista BiD, de la Facultat de Biblioteconomia i Documentaci�� de la Universitat de Barcelona, amb la finalitat de comprovar-ne la funcionalitat. Del resultat de l'estudi, es destaquen els punts febles que presenta actualment la revista i s'estableix un conjunt de propostes destinades a millorar-los.