Histoire du Saint-Graal, et Histoire de Merlin, par ROBERT DE BORON.

Contient : Histoire du Saint-Graal, par ROBERT DE BORON. « [C]hil ki se tient et juge au plus peceor de tous, mande salus... » [Le Saint Graal, éd. Hucher, II, 3, note] ; « ... et commenche messire ROBERS en tel manière [Ibid., III, 303], comme vos poerés oïr, s'il est ki le vos die. Or nous consaut Sainte Marie. Explicit li commencemens de l'estoire del s. Graal, et chi après vient l'estoire de Merlin. Dieu nous maint tous à boine fin. Amen. » [Cf. l'explicit dans le ms. franç. 95] ; Histoire de Merlin, par ROBERT DE BORON. « Mout fut iriés li anemis, quant nostre sires ot estei en enfer... » ; «... si come li contes le vous devisera cha avant. Explicit l'enserrement de Merlin. Diex nous maint tous à boine fin. Amen »

Que notre véritable Saint Patron se lève s’il vous plait!

Portrait de Saint Jérôme et des autres Saints Patrons attribués aux bibliothécaires au cours de l'histoire.

Érasme en français : édition critique de la "Paraphrase sur l’epistle de saint Paul l’apostre aux Roumains" d’Hubert Kerssan (1526)

La contribution intellectuelle d’Érasme de Rotterdam (ca 1466-1536), en particulier dans les domaines exégétique, philologique et littéraire, a été décisive pour l’histoire des idées et l’évangélisme humaniste. Ses "Paraphrases sur le Nouveau Testament", visant principalement à clarifier le propos des saintes Écritures, représentent l’aboutissement de tout son travail exégétique. Davantage qu’un commentaire savant, elles ont contribué à diffuser la piété et le savoir biblique chez les laïcs, ce qui explique le franc succès qu’elles ont remporté au XVIe siècle. Toutefois, la question de leur réception et de leur diffusion en langue française reste encore peu explorée. La "Paraphrase sur l’épître de Paul aux Romains" a eu une importance toute particulière dans le contexte de la Réforme religieuse. Elle a été traduite du latin au français dans un manuscrit rédigé en 1526 par Hubert Kerssan, chanoine de Nivelles, dans le Brabant wallon. Destinée sans doute à un usage privé ou, du moins, à une diffusion plus restreinte, cette traduction est restée dans l’ombre jusqu’à aujourd’hui et son existence même est encore inconnue de la critique, d’où notre projet de la rendre accessible grâce à l’établissement d’une édition critique. Ce travail éditorial a été l’occasion d’étudier la traduction de Kerssan en regard du texte original, ce qui nous a permis de déterminer comment elle s’en distingue, de même que de réfléchir au choix du mode de diffusion manuscrit dans le contexte humaniste du XVIe siècle. Après près de cinq siècles, le manuscrit de Nivelles peut enfin acquérir une certaine visibilité. Il saura contribuer à l’étude de la réception et de la diffusion de la pensée érasmienne dans les milieux francophones en Europe ainsi qu’aux problèmes théologiques et culturels posés par l’œuvre d’Érasme.

Caracterització dels materials de l’ Església de Sant Feliu de Girona

La finalitat del present projecte es l’estudi dels materials de construcció del campanar de Sant Feliu de Girona, es a dir com son la pedra de Girona i el morter de calç del que esta fet, analitzant el seu comportament i l’evolució soferta en les seves diverses parts des de que va ser construït. En aquest projecte s’intenta analitzar la construcció del campanar, els materials que el formen, d’on provenen i les solucions que es poden adoptar a l’hora de restaurar un monument com aquest

[Ressenya del llibre Abaciologi del monestir de Sant Feliu de Guíxols, d'Ernesto Zaragoza Pascual]

Ressenya del llibre Abaciologi del monestir de Sant Feliu de Guíxols. L’obra pretén donar el catàleg definitiu dels abats del monestir de Sant Feliu de Guíxols entre el segle X i la desaparició de la comunitat de monjos al segle XIX

Francesc Jaume Riutort i Feliu : activitat educativa i pensament pedag??gic (1812-1885).'Francesc Jaume i Feliu : actividad educativa y pensamiento pedag??gico (1812-1885)'

La finalidad es aportar a nuestra historia de la educaci??n una aproximaci??n a las actividades educativas y pensamiento pedag??gico de uno de los hombres m??s importantes de la educaci??n contemporanea mallorquina, y de lo que por otra parte no se sabe casi nada: Francisco Riutort y Feliu. Se ha extra??do muestras de varios archivos: Archivo General de la Administraci??n (Alcal?? de Henares), Archivo General del Consell Insular de Mallorca, Archivo Municipal de Palma, Archivo Diocesano de Mallorca. Se ha realizado en tres etapas, que se han extendido a lo largo de un a??o y medio aproximadamente. Durante la primera etapa se realiz?? una b??squeda exhaustiva de la informaci??n referente a Francesc Riutort en los siguientes archivos: el Archivo Municipal de Palma y el Archivo General del Consejo Insular de Mallorca. Tambi??n se rastre?? la informaci??n en libros y revistas de la ??poca. La segunda etapa se centra en la b??squeda de documentaci??n en el Archivo General de la Administraci??n de Alcal?? de Henares (Madrid), donde se encontr?? gran parte de la informaci??n que ha hecho posible esta memoria. Finalmente la redacci??n. Queda demostrado que Riutort es uno de los pedagogos m??s importantes de los dos ??ltimos siglos. Por otra parte este trabajo representa una informaci??n in??dita referente a los eventos y principales personajes de nuestro panorama educativo decimon??nico. Tambi??n nos acercamos al pensamiento pedag??gico del siglo XIX observando su evoluci??n.

Inventari del patrimoni ferroviari i ruta literà ria de la via verda de Sant Feliu de Guixols - Girona

La voluntat d’aquest treball és crear un inventari del patrimoni ferroviari que hi ha al voltant de la Via Verda Sant Feliu de Guíxols – Girona i a continuació, donar-hi un ús pràctic proposant una nova ruta on apareguin els recursos que s’hauran inventariat en un principi

Estudi del passeig patrimonial del Fortim de Sant Feliu de Guíxols

Estudi del conjunt patrimonial del Fortim amb l'objectiu de valorar-ne els elements històrics, paisatgísitcs i patrimonials i fer una proposta de millora. L'estudi proposa també uns itineraris combinats per tal d'englobar tots els elements patrimonials

La construcció de l'església de Sant Feliu de Girona al segle XIV. Els llibres d'obra

Aquesta tesi doctoral com diu el seu títol es centra en analitzar la construcció de l'església de Sant Feliu de Girona al segle XIV a través de l'anàlisi dels llibres d'obra conservats a l'Arxiu Diòcesa de Girona. Aquesta tesi doctoral esta dividida en quatre parts. En la primera part s'analitza la historiografia de l'església de Sant Feliu de Girona des del segle XVII fins a l'actualitat. Dins d'aquest apartat s'analitzen les notícies que aporten els diferents autors i es situa el context historiogràfic de cadascun dels segles. S'ha realitzat un estudi molt exhaustiu en les darreres publicacions del segle XX i inicis del segle XXI. Un cop analitzades aquestes fonts - secundàries -, dins d'aquesta primera part del treball s'ha passat a analitzar els llibres d'obra del segle XIV. S'analitzaràn els aspectes formals i els diferents escrivans encarregats de realitzar aquests llibres d'obra. Aquesta serà la documentació bàsica per realitzar aquesta tesi doctoral. En la segona part del treball es procedirà a analitzar la gestió i el finançament de l'Obra. Es tracta d'una anàlisi, bàsicament dels ingressos, per veure quines són les estratègies que es duen a terme per aconseguir el màxim de recursos per la construcció i per les necessitats "litúrgiques" de l'església de Sant Feliu de Girona. En aquest apartat s'ha analitzat l'Obra com a entitat amb les persones que formen part d'ella i el paper que correspon a cadascuna d'elles (l'obrer, l'escrivà, el mestre d'obres, el questor). També s'han analitzat els promotors i aquells ingressos que, pel seu volum, subministren el nombre més gran de diners a l'Obra ("annates", bacins, etc.). La tercera part ha consistit en l'elaboració de la cronologia constructiva de l'església de Sant Feliu de Girona partint de la informació obtinguda en els llibres d'obra corresponent a les despeses. S'han analitzat totes aquelles obres, tant pel que fa a la construcció de l'edifici com pel que fa a reparacions i manteniment, que tenen lloc entre l'any 1349 (data del primer llibre d'obra de despeses) i l'any 1391. En aquesta part no s'ha entrat a analitzar de forma exhaustiva les figures que fan possible la construcció de l'església al segle XIV ja que això pertany al contingut de la darrera part del nostre treball. La darrera part del treball correspon a l'execució de les obres. En aquesta part trobem quatre grans capítols: els mestres d'obra, la mà d'obra, els materials i els mitjans auxiliars. En cadascun d'aquests capítols s'ha incidit sobre el rol dels diferents treballadors durant la construcció del temple, els materials utilitzats i les seves característiques (pedra, fusta, aglomerants, etc.) i els mitjans auxiliars utilitzats per col.locar aquests materials en obra. S'han separat els mestres d'obres de la resta de treballadors ja que els primers juguen un rol diferenciat dels segons. S'ha intentat analitzar en ambdós casos els seus sous i les tasques de cadascun d'ells. Pel que fa als materials també s'ha procedit a analitzar d'on s'extreuen, com han arribat a peu d'obra i on s'emmagatzemen i manipulen o transformen abans d'ésser col.locats en obra. Dels mitjans auxiliars s'ha intentat analitzar les funcions per la qual es fan servir les eines (apareixen totes les de l'ofici de pedrer), els enginys (elevar pesos), les bastides (poder treballar en alçada) i el encofrats (garantir la resistència inicial dels elements constructius). Evidentment s'han establert unes conclusions de cadascuna de les parts i unes conclusions finals. La tesi també inclou els agraïments corresponents, el prefaci i la bibliografia.