Els Públics en els museus

Estudi sobre els públics que visiten els museus de les comarques gironines des de 1980 i fins 1996. Es parla de l’anàlisi quantitativa de les visites, però també de la importància de l’anàlisi qualitativa, proposant que es vagi estandarditzant cada vegada més i que s’aprofundeixi en aquest àmbit. També parla de la importància dels mitjans de comunicació en la difusió dels museus, i del fet que en aquest període la relació entre nombre d’habitants i quantitat de museus va créixer molt considerablement. Apunta el fet que els museus es fan més familiars amb la població i s’apunten en general les tendències en el sector

Les Publicacions periòdiques dels museus gironins

Estudi de les publicacions periòdiques produïdes pels museus gironins en la dècada 1988-1990. se centra en 5 museus i identifica 3 tipus de publicacions: informatives, d’estudi del mateix àmbit, i de temàtica museològica i museogràfica i d’àmbit català

La Bauma del Serrat del Pont (Tortellà, La Garrotxa): Un taller de metal·lúrgia del coure d’ara fa 4000 anys

Descripció de la campanya d’excavació de 1993 en el jaciment arqueològic de La Bauma del Serrat del Pont (Tortellà, La Garrotxa), en què es van trobar ceràmiques i 2 gresols amb restes de coure, la qual cosa fa pensar en l’existència a Catalunya d’una metal·lúrgia del coure

Hisendats, de classe dominant classe dirigent

Estudi dels hisendats a les comarques gironins durant el s. XIX. Es tractava de famílies que durant centúries havien anat acumulant propietats agrícoles, i així es van consolidar com una minoria de grans propietaris rurals que podien viure de les seves rendes

Verdaguer i els modernistes gironins

Estudi del modernisme literari a Girona i del paper de Verdaguer en aquest context, i també de publicacions relacionades, sobretot L’Enderroch i Vida

Les Comarques gironines i la Guerra del Francès

Aquest any 2009 es commemora l’inici de la Guerra del Francès, un conflicte que va assolar la península Ibèrica entre 1808 i 1814, i que s’inscriu en el llarg cicle bèl·lic que es va iniciar amb les guerres contra la revolució de 1792 (...)

El Bosc de ribera, un medi a preservar

En aquest estudi fem un repás dels diferents tipus de boscos de ribera de les comarques gironines, descrivim els processos fluvio-torrencials que motiven l'acció antrópica i, finalment analitzem el cas concret del riu Onyar

El Paisatge. Del mosaic tradicional a la dicotomia ciment-bosc

El paisatge, entès com el conjunt de components que confereixen a un determinat espai unes característiques pròpies, és el reflex fidel de l'evolució econòmica, social, política i ambiental que ha viscut un territori. Els intensos canvis que el paisatge ha experimentat en aquest segle a les comarques gironines es poden resumir en dues grans tendències contraposades: una forta pressió urbanitzadora i implementadora d'infraestructures, i un increment progressiu de la superfície forestal en detriment del tradicional paisatge en mosaic, que es caracteritzava per la seva heterogeneïtat. El resultat d'ambdues tendències ha estat una homogeneïtzació paisatgística progressiva que s'ha volgut il·lustrar amb el que s'ha anomenat "dicotomia ciment-bosc"

Els Últims propietaris rurals gironins [Ressenya del llibre Els últims hereus. Història oral dels propietaris rurals gironins, 1930-2000, d'Enric Saguer (coord.)]

L'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines ens ofereix una monografia elaborada per un gran nombre de participants i col•laboradors que utilitzen, amb rigor, un mètode d'investigació encara poc utilitzat. El volum d'investigadors converteix aquest treball en una obra singular i interessant per a la recerca històrica

Els valors i actituds dels joves de les comarques gironines

Article que té com a objectiu l' elaboració d'un estudi sobre els valors dels joves de les comarques gironines

La piscicultura: una alternativa per a las comarques gironines

La piscicultura com una alternativa per a las comarques gironines

Projecte Riparia-Ter

La Càtedra d’Ecosistemes Litorals Mediterranis de la Universitat de Girona serà la responsable de fer el seguiment científic del Projecte Riparia-Ter, que promou el Consorci Alba-Ter. La Diputació de Girona, els ajuntaments de Bescanó, Girona i Salt i, la Unió Europea, a través del programa Life+, contribueixen al finançament del projecte

Roses a l'antiguitat tardana: el cementiri de Santa Maria

Article sobre els resultats de les excavacions a Roses que daten de entre l’antiguitat tardana i els inicis de l’alta edat mitjana, concretament es tracta del cementiri de Santa Maria

La ceràmica d'engalba blanca: Una nova aportació a l'estudi del període baix-republicà (segles II-I a.C.) al nord-est del Principat

La ceràmica d'engalba és una de les produccions indígenes més personals dels dos darrers segles abans de l'era vulgar. La seva distribució queda limitada, bàsicament, a les comarques costaneres de Girona i la seva tipologia de formes s'especialitza en urnes i gerres, molts de cops de dimensions considerables, esveltes. El centre de producció cal cercar-lo a “Emporiae”, i el seu estudi pot ajudar a aprofundir en el coneixement de la primera etapa de la romanització a casa nostra

Del mosaic tradicional a la dicotomia ciment-bosc

El paisatge, entès com el conjunt de components que confereixen a un determinat espai unes característiques pròpies, és el reflex fidel de l’evolució econòmica, social, política i ambiental que ha viscut un territori. Els intensos canvis que el paisatge ha experimentat en aquest segle a les comarques gironines es poden resumir en dues grans tendències contraposades: una forta pressió urbanitzadora i implementadora d’infraestructures, i un increment progressiu de la superfície forestal en detriment del tradicional paisatge en mosaic, que es caracteritzava per la seva heterogeneïtat. El resultat d’ambdues tendències ha estat una homogeneïtzació paisatgística progressiva que s’ha volgut il•lustrar amb el que s’ha anomenat “dicotomia ciment-bosc”