Human nature and institutional analysis

This essay reviews some findings in cognition sciences and examines their consequences for the analysis of institutions. It starts by exploring how humans specialization in producing knowledge ensures our success in dominating the environment but also changes fast our environment. So fast that it did not give time to natural selection to adapt our biology, causing it to be potentially maladapted in important dimensions. A main function of institutions is therefore to fill the gap between the demands of our relatively new environment and our biology, still adapted to our ancestral environment as hunter-gatherers. Moreover, institutions are built with the available elements, which include our instincts. A deeper understanding of both aspects, their adaptive function and this recruitment of ancestral instincts, will add greatly to our ability to manage institutions.

Evolución: de la especie humana al cyborg

Resumen: Gracias a la evolución biológica y cultural el ser humano ha sido capaz de adaptarse al ambiente. Una opción para mejorar las prestaciones humanas podría ser la obtención de un cyborg o ser humano biónico en el cual la parte inorgánica fuese un chip computacional conectado directamente al cerebro. Esta y otras posibilidades se debaten en el presente artículo. Palabras clave: Evolución biológica, selección natural, evolución cultural, cyborg, biónico, inteligencia.

La responsabilitat de ser lliures

La nostra evolució ha seleccionat una base biològica que marca uns limits al lliure albir per garantir la cohesió social.

Altruisme robòtic

L'altruisme és cabdal en l'evolució humana perque contribueix al fet que els nostres gens passin a la següent generació.

La responsabilitat de ser lliures

La nostra evolució ha seleccionat una base biològica que marca uns limits al lliure albir per garantir la cohesió social.

Del plat al cervell

Per solucionar el sobrepés cal lluitar amb un model d'alimentació que és resultat de milions d'anys d'evolució instintiva i metabòlica

L'evolució no és una teoria. La diferència entre els fets, les teories i les hipòtesis.

L'Univers cultural humà és extremamwnt complex i inclou des de creences dogmàtiques fins a explicacions científiques, que coexisteixen en la societat i fins i tot en la ment de l'individu.

Comment on 'The Molecular Evolutionary Patterns of the Insulin/FOXO Signaling Pathway'

Letter to the Editor on Wang M, Wang Q, Wang Z, Zhang X, Pan Y. The molecular evolutionary patterns of the insulin/FOXO signaling pathway

Serem cada cop més intel·ligents?

El cervell humà està en un punt molt pròxim al seu límit evolutiu

Paràsits i humans, amics i enemics que evolucionen junts

Els bacteris, els virus i els cucs han tingut un paper fonamental en la selecció genètica dels éssers humans. S'han perpetuat els humans amb variants genètiques millors per conviure-hi

Comment on 'The Molecular Evolutionary Patterns of the Insulin/FOXO Signaling Pathway'

Letter to the Editor on Wang M, Wang Q, Wang Z, Zhang X, Pan Y. The molecular evolutionary patterns of the insulin/FOXO signaling pathway

Descabdellant les arrels de l'evolució

Una de les teories més apassionants i alhora més controvertides dels darrers temps és, sens dubte, la de l'evolució. Segur que tothom ha observat algun arbre evolutiu -o filogenètic-, on a partir d'un tronc comú, el que marca l'origen únic de la vida a la terra, es van ramificant els diversos llinatges d'éssers vius, agrupats en funció del seu parentesc, és a dir, del temps que fa que va viure el seu darrer avantpassat comú.

Reflexiones sobre el miedo en el siglo XXI: Filosofía, política, genética y evolución

La actualidad y los acontecimientos de las últimas décadas han puesto de manifiesto la importancia del miedo en la vida pública. El miedo como tal y sus factores desencadenantes están presentes en la prensa, el discurso político, la neurociencia, la ciencia y la filosofía política. Entendemos que la gestión del miedo intuitivo, cognitivo y heurístico debe contemplarse como un elemento básico en la vida del ciudadano de este siglo. Tanto en la visión moderna de la nación y el contrato social, como en las visiones más futuristas de cosmopolitismo y estados supranacionales, la heurística del miedo difícilmente podrá desaparecer de los sistemas jurídicos y sociales, no solo por su utilidad intrínseca, sino también por su inmanencia y consubstancialidad genético-biológica y psico-social. El hecho de que exista miedo consideramos que es positivo puesto que nos alerta de riesgos que pueden afectar negativamente el futuro del individuo.

L'enigma sobre l'origen dels mamífers s'amaga en un petit crani

ELS MAMÍFERS CONSTITUEIXEN EL GRUP D'ANIMALS més complex des del punt de vista morfològic i de comportament. Actualment hi ha unes 5.500 espècies, però la seva diversitat ha anat variant al llarg del temps. Molts mamífers prehistòrics encara són un enigma en termes científics, ja que de la majoria se n'han trobat únicament petites restes fòssils, com dents aïllades i fragments d'os i de crani a partir dels quals és complicat construir un perfil general. Els avantpassats dels mamífers menys coneguts són els gondwanaterians, molt abundants durant els períodes cretàcic i paleogen, fa entre 23 i 146 milions d'anys. David W. Krause i els seus col·laboradors, de diverses universitats i centres de recerca dels EUA, Alemanya i Madagascar, han publicat un article a Nature en què descriuen les característiques d'un crani complet de vintana, un mamífer prehistòric que pertanyia al grup dels gondwanaterians, trobat a Madagascar.