Proposta de Centre d’ Educació Ambiental a la Vall del LLémana

L’ objectiu principal d’ aquesta proposta d’ educació ambiental és habilitar un espai físic que ja existeix, la rectoria de Cartellà, on els alumnes de primària i de secundària, i les famílies puguin participar d’ una sèrie d’ activitats encarades a l’ obtenció de nous valors relacionats amb el respecte cap a l’ entorn natural. El projecte s’ estructura bàsicament en dues parts: una primera on es situa i es descriu l’ espai on es destina la proposta i una segona on es tracten les actuacions específiques per tal d’ aconseguir que la gent es familiaritzi amb l’ entorn i aprengui a actuar de manera respectuosa amb el medi

Pla de gestió de la Serra de Montgrony

Estudi amb la informació de base, la diagnosi i les accions proposades per tal de dur a terme una gestió apropiada del LIC Serra de Montgrony. La gestió està enfocada a fer compatibles les activitats antròpiques que es duen a terme a la zona amb la conservació de la biodiversitat de l’espai

Els Aiguamolls de la Puda de Banyoles: una proposta de gestió

La Puda, no fa pas tants anys, constituïa un espai emblemàtic de Banyoles i, en canvi, avui dia ha esdevingut un àmbit totalment al marge de la dinàmica de la ciutat. La realitat actual mostra que és un espai que no ha desenvolupat les seves potencialitats, fet que l'ha portat a no posseir plenament les característiques d'un parc urbà ni les pròpies d'una àrea natural. L'objectiu principal d'aquest article és proposar un model de gestió per als aiguamolls de la Puda, amb el propòsit de regenerar i protegir ambientalment la zona i recuperar per a la societat banyolina un espai oblidat. Es tracta, dones, de contemplar-ne tant la vessant natural com la social i de fer-ho prenent en consideració diferents escales d’anàlisi. Les raons que condueixen a tal objectiu es fonamenten en la convicció que tot i la precària salut ambiental que pateix la lona, encara està en condicions de desenvolupar plenament el seu alt valor ecològic, i que tot i la marginalitat que presenta respecte a la resta del municipi, manté la possibilitat d'esdevenir un espai singular i atractiu que participi activament de la vida banyolina

El Futur

L'Alta Garrotxa ha estat durant massa temps un espai oblidat, que només ha sentit la remor de paraules benintencionades, com ho posa de manifest la llarga història de propostes no desenvolupades que reclamaven la protecció, la conservació i la gestió responsable de l'extraordinari patrimoni natural que aquesta zona representa (...)

Pla de gestió dels senders ecoturístics del la zona d’interès etnològic de les Gavarres

El massís de les Gavarres és un espai que forma part del Pla d’Espais Naturals d’Interès Natural de Catalunya i es caracteritza per ser un espai molt ric en patrimoni cultural, sobretot etnològic. És per això que des de l’entitat del Consorci de les Gavarres sorgeix la proposta d’elaborar un conjunt de senders ecoturístics sobra la Zona d’Interès Etnològic de la Gavarres. L’objectiu principal és impulsar la posta en valor i crear instruments de gestió dels principals elements del patrimoni cultural que es troben presents arreu del massís de les Gavarres, a partir del disseny d’un conjunt de senders ecoturístics que, de manera respectuosa amb el medi ambient, serveixin d’instruments de dinamització i de gestió per a la conservació de l’espai i els seu elements patrimonials.

Restauració fluvial del riu Onyar

Diagnosi de l’estat actual del riu Onyar per tal de proposar unes directrius orientatives que permetin aconseguir el bon estat ecològic del medi fluvial. Aquestes propostes es presenten en format de fitxes segons els trams principals on cal actuar i les actuacions més concretes per a cada un d’ells

Maleta pedagògica familiar "Descobrim l'estany de Banyoles"

L’educació ambiental a Catalunya i, en concret a les comarques gironines, compta amb una certa tradició. Són diversos els equipaments que, de mica en mica, han anat oferint a les escoles la possibilitat de fer un aprenentatge directe i experimental de les Ciències Naturals i Socials, tot oferint als centres allò que la seva infraestructura no els permet obtenir o allò que el seu context geogràfic els impedeix conèixer. Doncs la ciutat de Banyoles i la seva comarca, el Pla de l’Estany, constitueixen una zona de gran interès paisatgístic i natural, a més de cultural i artístic, que comporten un gran nombre de possibilitats didàctiques ja que el propi medi ofereix un ampli ventall de recursos pedagògics. Per això, amb l’interès de fer conèixer als escolars de Catalunya la riquesa de la comarca i de recolzar amb l'experiència directa el treball de l'aula, va néixer l’Escola de Natura de Banyoles (d’ara endavant EdNB)

L'esquerda ecològica: residus industrials i geografia humana

L'article presenta una visió global de la problemàtica dels residus industrials des d'una doble perspectiva que destaca el caràcter socioterritorial dels impactes, associats a la seva presència en el medi, i els conflictes que s'esdevenen entorn a les opcions de gestió actualment vigents. Després d'examinar els residus en relació amb la producció industrial, i la producció i 'eliminació', dels residus industrials des de la dimensió territorial, es fa un repàs de les polítiques de gestió, sobre la base de diferents països productors, i s'estudien les implicacions sociopolítiques dels models de gestió, tot centrant-se en l'analisi de les iniciatives ciutadanes alemanyes i de les mobilitzacions a Catalunya en resposta al 'Pla Director per a la Gestió dels Residus Industrials a Catalunya'. A les conclusions s'enceta una reflexió a l'entorn de la recerca en Geografia Humana i l'anàlisi dels residus industrials, i es plantegen les implicacions teòriques i epistemològiques de cara a una visió social dels problemes ambientals

Patrimoni natural i projecte de ciutat a Torroella de Montgrí-l'Estartit

Promoció dels espais naturals al municipi de Torroella de Montgrí-l'Estartit com element clau en el projecte de ciutat

Green supply chain performance measurement using the analytic hierarchy process:a comparative analysis of manufacturing organisations

The main purpose of this research is to develop and deploy an analytical framework for measuring the environmental performance of manufacturing supply chains. This work's theoretical bases combine and reconcile three major areas: supply chain management, environmental management and performance measurement. Researchers have suggested many empirical criteria for green supply chain (GSC) performance measurement and proposed both qualitative and quantitative frameworks. However, these are mainly operational in nature and specific to the focal company. This research develops an innovative GSC performance measurement framework by integrating supply chain processes (supplier relationship management, internal supply chain management and customer relationship management) with organisational decision levels (both strategic and operational). Environmental planning, environmental auditing, management commitment, environmental performance, economic performance and operational performance are the key level constructs. The proposed framework is then applied to three selected manufacturing organisations in the UK. Their GSC performance is measured and benchmarked by using the analytic hierarchy process (AHP), a multiple-attribute decision-making technique. The AHP-based framework offers an effective way to measure and benchmark organisations’ GSC performance. This study has both theoretical and practical implications. Theoretically it contributes holistic constructs for designing a GSC and managing it for sustainability; and practically it helps industry practitioners to measure and improve the environmental performance of their supply chain. © 2013 Copyright Taylor and Francis Group, LLC. CORRIGENDUM DOI 10.1080/09537287.2012.751186 In the article ‘Green supply chain performance measurement using the analytic hierarchy process: a comparative analysis of manufacturing organisations’ by Prasanta Kumar Dey and Walid Cheffi, Production Planning & Control, 10.1080/09537287.2012.666859, a third author is added which was not included in the paper as it originally appeared. The third author is Breno Nunes.

Assessing eco-environmental performance of agricultural production in OECD countries : combination of soil surface, soil system and farm gate methods of nutrient auditing

Nitrogen balance is increasingly used as an indicator of the environmental performance of agricultural sector in national, international, and global contexts. There are three main methods of accounting the national nitrogen balance: farm gate, soil surface, and soil system. OECD (2008) recently reported the nitrogen and phosphorus balances for member countries for the 1985 - 2004 period using the soil surface method. The farm gate and soil system methods were also used in some international projects. Some studies have provided the comparison among these methods and the conclusion is mixed. The motivation of this present paper was to combine these three methods to provide a more detailed auditing of the nitrogen balance and flows for national agricultural production. In addition, the present paper also provided a new strategy of using reliable international and national data sources to calculate nitrogen balance using the farm gate method. The empirical study focused on the nitrogen balance of OECD countries for the period from 1985 to 2003. The N surplus sent to the total environment of OECD surged dramatically in early 1980s, gradually decreased during 1990s but exhibited an increasing trends in early 2000s. The overall N efficiency however fluctuated without a clear increasing trend. The eco-environmental ranking shows that Australia and Ireland were the worst while Korea and Greece were the best.

Environmental management systems auditing:Auditors' experiences in Australia

The last decade of the 20th century witnessed rapid growth in the adoption of various environmental management systems (EMS) within organisations. Environmental consultants and auditors play an intricate role in the  interpretation, implementation and certification of an EMS. This paper presents the experiences of eight leading auditors with respect to the adoption of EMS/ISO 14001 by Australian organisations. The benefits and issues relating to the auditing process are discussed.

Environmental management system auditing within Australasian companies

Reviews the literature on environmental management auditing, and surveys 132 ISO 14001 certified organizations in Australia and in New Zealand. Identifies the main reason for internal environmental audit, and the most frequent actions that result from the audit process, such as formation of a preventive plan. Looks at review procedures by top management, and the frequency of audit. Reveals the length of time an audit takes and the method of documentation adopted, by different industries. Notes six major findings and recommends sharing the findings of audits with employees and  suppliers so that improvements can be identified and implemented.

An examination of accounting and auditing issues related to strategic environmental initiatives

Although corporate environmental accountability is receiving unprecedented attention in the United States from policy makers, the capital market, and the public at large, extant research is limited in its examination of the implications of strategic corporate environmental initiatives on accounting and auditing. The purpose of my dissertation is to address these implications by examining the association between firm environmental initiatives and audit fees, capital expenditures, and earnings quality using multivariate regression analysis. I find that firms engaged in more strategic environmental initiatives tend to have significantly higher audit fees and capital expenditures, and significantly lower levels of earnings manipulation measured using discretionary accruals. These results support the notion that auditors do recognize the importance of environmental initiatives when conducting the year-end financial statement audit, an idea that positively reflects upon the auditor’s monitoring role. The results also demonstrate the increased amount of capital resources required to participate in strategic environmental initiatives, an anecdotal notion that had yet to be empirically supported. This empirical support provides valuable insights on how environmental initiatives materially impact corporate financial statements. Finally, my results extend the extant literature by demonstrating that the superior financial performance reported by environmentally active firms is less likely driven by earnings manipulation by management, and by implication, more likely a result of real economic gains. Taken together, my dissertation establishes a strong and timely foundation for current and future research to explore corporate environmental initiatives in the United States and globally, a topic increasingly gaining momentum in today’s more eco-conscious world.^