En Lluquet d'Eivissa : llegenda d'Eivissa i Formentera. 'El peque??o Lucas de Ibiza : leyenda de Ibiza y Formentera'

Resumen tomado de la publicaci??n

El port d'Eivissa i el port de la Savina, ahir i avui. 'El puerto de Ibiza y el puerto de la Sabina, ayer y hoy'

Material destinado a dar a conocer la historia del puerto de la ciudad de Eivissa y del puerto de la Sabina (Formentera) y las principales actividades econ??micas que en ellos se realizan.

Fundació Illes Balears. ' Fundación Islas Baleares'.

Se recogen los objetivos y características de la Fundación Illes Balears, constituida para gestionar y conservar el patrimonio arquitectónico y cultural de la Comunidad Autónoma, así como la difusión y puesta en valor de las características que le corresponden. Estos bienes son la finca rústica de Son Pacs (Mallorca), el conjunto arqueológico talayótico de Torralba d'en Salord (Menorca), la finca de S'Illot (Mallorca) integrada en el Parque Natural de S'Albufera, el casal de Can Ros des Puig de Missa, en Santa Eulalia de Eivissa, el Fortín de Cala Llonga (Mallorca) y el molino de la Mola (Formentera).

L'economia d'Eivissa i Formentera en el segle XIX (1782-1900).'La economía de Ibiza y Formentera en el siglo XIX (1782-1900)'.

Resumen tomado del propio recurso

La cultura a Eivissa i Formentera (segles XIX i XX).'La cultura en Ibiza y Formentera (siglos XIX y XX)'.

Resumen tomado del propio recurso

L'economia d'Eivissa i Formentera en el segle XX.'La economía de Ibiza y Formentera en el siglo XX'.

Resumen tomado del propio recurso

La Guerra Civil a Eivissa i Formentera (1936-1939).'La Guerra Civil en Ibiza y Formentera (1936-1939)'.

Resumen tomado del propio recurso

Poblaci?? universit??ria d???Eivissa i Formentera (2011): passat, present i futur de l???educaci?? superior a les illes Piti??ses

En aquest treball es presenten una s??rie de dades referents a l???alumnat universitari d???Eivissa i Formentera que ha estudiat durant el curs 2010-11. Aquestes dades, que tamb?? van acompanyades d???algunes reflexions, s???han complementat amb d???altres, com un hist??ric de dades, per poder tenir una visi?? m??s detallada de la situaci?? educativa. Tamb?? es vol remarcar la import??ncia de l???educaci?? superior per a la societat, i la transmissi?? de la cultura que desenvolupen les universitats presents a les illes Piti??ses.

Estudi guarderies: Eivissa i Formentera 2002

Esta publicaci??n es una iniciativa de la Oficina de Defensa de los Derechos del Menor (ODDM) de la Conselleria de Bienestar Social del Gobierno de las Islas Baleares. Este estudio corresponde al estudio censal de 24 guarderias abiertas en Ibiza y Formentera en el momento de este trabajo de campo (febrero 2002). Este estudio pretende referenciar el nivel de adecuaci??n a los requisitos m??nimos que marcan el Real Decreto 1004/1991, de 14 de junio, por el cual las guarder??as se deben transformar en centros de educaci??n infantil, la aplicaci??n del Decreto 66/2001, de 4 de mayo, por el cual se establece el cirr??culum de educaci??n infantil en las Islas Baleares y la normativa europea UNE-EN 1176-1177, sobre seguridad en las ??reas de juego.

Hàbit tabàquic entre els docents de les Illes Balears.

Volem descriure la prevalença de fumadors entre els professors de primària i secundària de les Illes Balears i analitzar la seva percepció com a model conductual respecte al tabaquisme per als alumnes. L’estudi descriptiu transversal inclou 36 centres escolars amb participació total de 828 professors. Un 22% de professors es declararen fumadors, encara que un 67% del total de professors afirmà que una raó important per no fumar seria donar exemple als alumnes, manca compliment de la legislació vigent sobre l'ús del tabac en els centres docents.

Implantació del Pla T.A.C. a escoles cooperatives de les Illes Balears

El projecte està pensat per ser implantat a set de les escoles cooperatives de la Sectorial d'ensenyament de la Unió de Cooperatives de Treball Associat de les Illes Balears, i pretén ser extrapolable a qualsevol centre educatiu, per la qual cosa l'estat inicial del sistema al centre Es Liceu podrà ser considerat en altres casos com un llistat d'objectius a cobrir en un futur encara.Objectius finals:Presència d'un netbook per alumne, amb connexió a internet via wifi i pissarres digitals a les aules.Cablatge estructurat i estandardització de servidors principals de centre.Forta formació del professorat. Plans pilot i canvis metodològics propiciats per les TAC.Web i Intranet centralitzadores dels recursos, no només expositives de notícies, circulars, etc. sinó amb aire "2.0", accés a recursos col·laboratius, aplicacions pròpies...

La supervivència de la toponímia precatalana d'Eivissa i Formentera i l'Onomasticon Cataloniae

Anàlisi de la toponímia precatalana d'Eivissa i Formentera, partint d'un corpus prou ampli dels topònims actuals, i revisió del tractament que en fa l'

Estudi sobre la variació en la llengua dels parlants de les Illes Balears

Aquest treball és un petit estudi sobre la variació en la parla dels individus que provenen de les Illes Balears i que viuen fora de la seva comunitat, en el nostre cas, a Barcelona. Més concretament, es tracta d’un estudi sobre alguns trets de la fonètica i d’altres de la morfologia.

Posada en funcionament d'una oficina de tramitació ràpida (OTRA) de la Direcció General d'Indústria, del Govern de les Illes Balears

La Direcció General d’Indústria té com a principal finalitat el control de les instal•lacions i de diferents activitats de l’àmbit industrial; exerceix aquesta funció mitjançant la tramitació de documentacions tècniques i la inspecció. Com tota Administració Pública, es troba en un entorn molt dinàmic, on només les empreses més competitives poden subsistir i els ciutadans tenen noves necessitats molt diferents de les de fa un temps. Ambdós, empreses i ciutadans, exigeixen serveis de qualitat a un sector públic que no té altra alternativa que caminar en la mateixa direcció. L’objectiu d’aquest treball és planificar una sèrie d’accions estratègiques que permetran la millora dels serveis oferts a fi de complir amb les expectatives de la ciutadania. S’ha realitzat una anàlisi interna i de l’entorn de l’organització, el resultat de la qual ha estat la detecció d’una sèrie de punts de millora. A continuació s’ha definit una pla operatiu de qualitat, emmarcat dins del segon Pla Estratègic de Qualitat del Govern de les Illes Balears, amb tres propostes d’actuació: la separació de funcions, la tramitació ràpida d’expedients i el pla de formació. Les propostes esmentades constitueixen les bases d’una nova unitat orgànica (Oficina de Tramitació Ràpida), el model organitzatiu de la qual queda definit en els diferents apartats del treball. Igualment, s’hi descriu el procés de posada en funcionament dels distints procediments que es vagin adaptant al nou sistema i la planificació dels treballs a dur a terme, que seguiran el cicle de la qualitat de Deming, és a dir, planificar, fer, verificar i actuar.

Anàlisi multivariada craniomètrica de les poblacions catalano-balears del passat

S'ha portat a terme una analisi estadística de les dades craniometriques de les principals poblacions catalano-balears del passat, des de J'Edat del Bronze fins a l'Edat Mitjana, i posteriorment s'han integrat les poblacions en un context peninsular més ampli. S'han analitzalles relacions entre poblacions per mitja d'un analisi d'agrupament (cluster), emprant els algoritmes UPGMA i del "veí més proper" i la distancia euclídea al quadrat. Així mateix, s'ha realitzat un re-mostreig (bootstrap) per comprovar la robustes de les agrupacions obtingudes i un test de Mantel per comprovar el grau de concordan~a entre les poblacions femenines i masculines. Els resultats mostren que, a nivell peninsular, els Bascos són la població més diferenciada de la resta des d'un punt de vista morfologic, la qual cosa pot estar relacionada amb una major antiguitat d'aquesta població, potser present des de temps pre-neolítics. La segona font de variació peninsular la constitueixen dues poblacions amb possibles influencies foranies d'origen africa: jueus i musulmans. La resta de poblacions, incloent-hi les de Mallorca, són notablement homogenies a pesar de la seva heterogene'itat cultural, temporal i geogràtfica. Finalment, es conclou que no hi ha cap analisi estadística que objectivament recolzi I'existencia deIs tipus racials tradicionalmcnt descrits a la Península Iberica, i que responen a una visió tipologica i estatica de la diversitat humana.