Escuela, familia de origen inmigrante y participación

Las relaciones entre las familias y la escuela se inscriben en la articulación entre dos instituciones con asimetría de poder y en un contexto social y político que las sitúa en el debate entre intereses públicos y privados. Aunque deben considerarse espacios yuxtapuestos, a menudo lo que se percibe es la separación, la distancia, cuando no el conflicto, entre ambos. Y esto comporta que el territorio de la escuela y el de la familia se vigile, se controle, por la amenaza de invasión o intrusión. El artículo analiza la participación de los progenitores de origen inmigrante en la escuela en España.Realizando una breve referencia a la legislación, se centra en la situación organizativa confederal, federal y asociativa (utilizando como fuente de información datos propios obtenidos en cinco grupos de discusión organizados en los diferentes niveles organizativos) y, por último, se aproxima la realidad de las Asociaciones de Padres de Alumnos (a través de una encuesta a 594 presidentes de asociaciones).Además de constatar la baja participación general y, en particular, la de las familias de origen inmigrante (menor entre unos orígenes que entre otros) se evidencia la necesidad de trabajar para incorporarlos al movimiento de padres, hecho que se considera imprescindible para su desarrollo.

Escuela y minorías. Inmigrantes y gitanos ante el modelo educativo español

Entre los grupos anteriores existe un elevado interés por la conservación de la cultura propia y la tradición. Cada uno adopta diferentes estrategias, ante una sociedad que no siente como propia, según los objetivos que tiene para sus hijos. De esta forma encontramos desde a los que no tienen ningún interés por convivir escolarmente con otras culturas, segregacionistas, a aquellos que quieren mantener la tradición y la cultura con los mínimos cambios posibles y que, a la vez, no creen que deba ser conocido por otras personas que no pertenecen a su colectivo, tradicionalistas, hasta a aquellos que a pesar de querer mantener sus particularidades las minimizan, mimetizan, a cambio de movilidad social, asimilacionistas. Pero, cuando se les valora socialmente su cultura y su presencia en la escuela se muestran a favor, pensando que a la larga esta presencia y aceptación puede evitar que sea necesario esconder su adscripción. Otros grupos se han situado dentro del reconocimiento y valoración de su cultura, pero con diferentes niveles de expectativas que han sido corregidas, respecto a lo anteriormente expuesto, por la edad prevista de finalización de los estudios. Desde los conformados con los estudios básicos, e incluso, los que no creen necesaria su finalización y que reivindican la presencia del caló o romaní en la escuela, a los que tienen unas expectativas más elevadas y útiles, manteniendo la cultura aparte y piensan que no debe enseñarse a todos los alumnos. Una formación profesional les resulta más interesante por la mayor practicidad y porque determinadas profesiones que payos y españoles no quieren pueden ser un mercado potencial para ellos. El último grupo situaría su expectativa en un nivel educativo superior, la universidad, considerando que les puede suponer movilidad social, pero reduciendo importancia a la inmediata utilidad que otros han destacado. También su lengua o cultura, a las que no están dispuestos a renunciar, deben seguir estando presentes en todo el proceso y apreciarían que formase parte del currículo escolar. Hemos considerado que la educación intercultural se define como una educación en que la escuela debe formar y fortalecer los valores de igualdad, respeto y pluralismo, en que se reconoce el derecho personal de cada alumno a recibir una educación diferenciada cuidando su identidad , en que se reconocen las culturas y lenguas, en que se intentan superar los estereotipos y prejuicios, etcétera. Este modelo de educación puede suponer una respuesta a unas demandas de las minorías que la escuela no con sigue satisfacer. En definitiva, una escuela que siga el modelo intercultural puede igualar expectativas y evitar que algunos piensen que la escuela sirve para poco y , además, interfiere. Pero, esto también dependerá de las miras que se tenga del futuro laboral que se quiere para sus hijos, si la idea es reproducir muchas de las ocupaciones que actualmente realizan o roles que actualmente asumen, por ejemplo según el género, difícilmente el nivel educativo deseado se incrementará.. A partir de todo lo expuesto es necesario aproximar la escuela a las minorías étnicas con todos los medios necesarios y buscar otras estrategias de captación, de seducción, de estas minorías y sobre todo de los gitanos para que crean que la escuela es también su escuela.

Una mirada a l'educació a través de les arts plàstiques

L’ensenyament i aprenentatge a través de l’art en el context escolar ha estat motiu de preocupació per a molts investigadors des de fa dècades. En aquesta línia, el Centre de Recursos Pedagògics d’Osona i el Centre d’Arts Contemporànies de Vic van impulsar ara fa tres anys el projecte Art i Escola, el qual pretén donar valor i reconeixement a l’aprenentatge mitjançant les arts plàstiques que realitzen diverses escoles a partir d’una temàtica comuna, enguany, La Xarxa. Aquest estudi parteix del desig de conèixer i aprofundir en una proposta artística elaborada conjuntament pels alumnes de 6è de primària d’una escola ordinària amb tots els alumnes d’una escola d’educació especial. Així doncs, el següent estudi de cas s’ha portat a terme tot indagant en la pràctica a través de les arts plàstiques que han realitzat les dues escoles.

Anàlisi del funcionament i el grau d'inclusió de dues unitats de suport a l'educació especial (USEE)

L’estudi que es detalla a continuació consisteix en un anàlisi sobre el funcionament i grau d’inclusió de les USEE (Unitat de Suport a l’Educació Especial). Per dur-lo a terme s’han analitzat les pràctiques de les USEE de dues escoles a través de quatre entrevistes, tres observacions i dos registres a cada centre. La recerca respon als dos objectius generals basats en avançar en el coneixement de les USEE actuals en termes d’organització, funcionament i de les pràctiques que actualment s’hi desenvolupen i en analitzar si treballen de forma inclusiva o no des del punt de vista de l’Índex d’Inclusió (Booth i Ainscow, 2000). En general, s’observa la intenció inclusiva de la mesura, no obstant, es detecten obstacles que en dificulten el procés i que en termes generals evidencien que encara és necessari un treball de sensibilització social i de revisió sobre els principis i les pràctiques educatives envers la inclusió.

La importància del tutor dins l'aula inclusiva: Estratègies metodològiques i organitzatives que es troben a les aules inclusives

Actualment, la inclusió a les escoles és molt important. Tots els infants han de sentir-se acollits dins de l’escola, ha de ser un espai segur, afectiu i de confiança per a ells, no hi ha d’haver exclusions. Les escoles inclusives han de respondre a la diversitat de les necessitats de tots els infants, i per aconseguir-ho, cal modificar continguts, estratègies,etc. És a dir, cal una mirada nova davant l’educació. Aquest estudi té com a objectiu investigar la importància que té el tutor dins l’aula inclusiva, també es pretén investigar quines estratègies metodològiques i organitzatives té per atendre a la diversitat. L’estudi es durà a terme mitjançant un estudi de cas realitzat a una aula de P-5.

¿Pueden contribuir los métodos visuales a avanzar hacia una investigación inclusiva? Un estudio sobre inclusión sociolaboral con personas con Trastorno Mental Grave (TMG) = Can visual methods help to go forward inclusive research? A study about social and labor inclusion with people with Severe Mental Illness (SMI)

En este artículo se pretende mostrar cómo la utilización de métodos visuales en la investigación contribuye a potenciar la participación activa de las personas con TMG. Se utiliza como ejemplo un estudio de caso de corte cualitativo que incorpora tres actividades de componente visual (el dibujo “el río de la vida”, las fotografías y el dibujo de proyección de futuro) para favorecer la reflexión narrada que, sobre sus experiencias y vivencias, desarrollan cinco personas con TMG. El uso de las fotografías y dibujos en este estudio permite afirmar que estas estrategias se han mostrado válidas para acceder, en la medida que los participantes han querido, a esferas de vida personales en trayectorias vitales determinadas por la enfermedad mental

El joc com a eina inclusiva

El tema central d'aquest Treball Final de Grau és el joc i les seves potencialitats com a eina inclusiva. El objectiu de la recerca és conèixer la importància que té el joc en l'educació infantil i indagar sobre las possibilitats que aporta a la inclusió de nens i nenes amb necessitats educatives especials. El treball es divideix en diferents apartats. Inicialment, es fa una recerca teòrica sobre com el joc col·labora en l’educació dels infants a nivell acadèmic i transversal i sobre els beneficis de l’activitat lúdica en els alumnes amb necessitats educatives especials. A continuació, es realitza un estudi de cas d’un infant amb certes necessitats dins d’un context escolar i s’analitza la funció el joc com el mecanisme d’ajuda per incloure’l dins d’un grup. L’estudi es porta a terme mitjançant l’observació de l’infant a l’escola i de entrevistes realitzades amb diferents persones del seu entorn. Per últim, es presenta una anàlisi de les dades recollides amb l’objectiu d’extreure conclusions sobre com el joc pot ser una eina per incloure els infants amb necessitats educatives especials dins d’un grup-classe.

Una mirada inclusiva al medi social

Característiques principals de la nova societat, com ara la incorporació de les noves generacions de catalans fills de pares immigrants, el predomini dels valors individualistes en la societat i en els infants, la percepció del que passa al món on time o les noves maneres de representar el coneixement, entre d’altres, no actuen com a motor de renovació i enfortiment de l’ensenyament dels aspectes socials i culturals del medi a l’escola d’infantil i primària

Mestre de suport i tutor: camí cap a la parella educativa dins l’escola inclusiva

Con este articulo, se quiere dar a conocer las reflexiones que se han extraído a raíz de la experiencia y formación como profesionales que trabajan en el marco de la escuela inclusiva. Ver a dos maestros juntos en el aula, es algo habitual. En el contexto educativo actual, en el cual no existe otra opción que avanzar en la construcción de centros cada vez más inclusivos, la figura del maestro de apoyo es uno de los ejes claves, la educación inclusiva es viable con la colaboración estrecha de profesores, maestros de apoyo y especialistas, tutores de aula y equipos de orientación.

Memòria justificativa del treball realitzat durant l’estada a la Universitat de Wisconsin-Madison

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la Universitat de Wisconsin-Madison, EUA, Departament de Curriculum and Instruction, des de mitjans d’agost a mitjans de novembre de 2006. S’ha treballat en relació a la preparació de la tesi “Els grups interactius: una pràctica de les comunitats d’aprenentatge per a la inclusió de l’alumnat amb discapacitat “. La universitat de Wisconsin-Madison i en concret el departament de Curriculum and instruction compta amb professorat de reconegut prestigi internacional en l’àmbit de l’educació. Entre els temes que es treballen al departament i que vaig poder conèixer, en destaco les implicacions de l’educació en l’existència de desigualtats socials, així com les implicacions del govern i de les polítiques educatives en la creació i manteniment d’aquestes desigualtats, les reformes i polítiques educatives i el paper de l’educació en el més ampli context de la societat i les seves estructures, l’anàlisi del llenguatge vinculat amb les desigualtats i l’educació, la necessitat de tenir en compte la multiculturalitat des d’una perspectiva crítica, i les possibilitats de transformació en educació facilitades per les oportunitats d’interacció.

La inclusió d'infants amb discapacitat als centres educatius ordinaris: estudi de dos casos

La memòria que es presenta a continuació és el resultat de la recerca realitzada durant una Beca per a la formació i contractació de personal investigador novell (FI) oferta per l’AGAUR. La recerca que es recull en aquesta memòria es traca de recerca en educació. Concretament, s’emmarca en l’àmbit de coneixement de la de la psicopedagogia i, més particularment en les aportacions que des d’aquest àmbit es poden abordar partint de les posicions de la inclusió escolar com a font del disseny, el desplegament, anàlisi i valoració de processos d’integració educativa de persones amb algun retard en el seu desenvolupament en el marc d’un centre educatiu ordinari. Més concretament en aquesta recerca s’ha dut a terme, a través d’una metodologia qualitativa, l’anàlisi dels processos d’integració escolar que estan vivint dos infants amb discapacitat en un centre educatiu d’una comarca del centre de Catalunya amb la finalitat conèixer com s’ha desenvolupat i també aconseguir la millora de la qualitat didàctica de les aules ordinàries a les quals pertanyen que contribueixi a la promoció de canvis inclusius. Fruit d’aquest procés s’han pogut conèixer alguns elements significatius i crítics en els quals es puguin fonamentar les actuacions i estratègies que permetin el disseny i el desenvolupament dels processos d’integració educativa de l’alumnat amb discapacitats en els centres ordinaris.