Mathematical modeling for improved greenhouse gas balances, agro-ecosystems, and policy development: Lessons from the Australian experience

If the land sector is to make significant contributions to mitigating anthropogenic greenhouse gas (GHG) emissions in coming decades, it must do so while concurrently expanding production of food and fiber. In our view, mathematical modeling will be required to provide scientific guidance to meet this challenge. In order to be useful in GHG mitigation policy measures, models must simultaneously meet scientific, software engineering, and human capacity requirements. They can be used to understand GHG fluxes, to evaluate proposed GHG mitigation actions, and to predict and monitor the effects of specific actions; the latter applications require a change in mindset that has parallels with the shift from research modeling to decision support. We compare and contrast 6 agro-ecosystem models (FullCAM, DayCent, DNDC, APSIM, WNMM, and AgMod), chosen because they are used in Australian agriculture and forestry. Underlying structural similarities in the representations of carbon flows though plants and soils in these models are complemented by a diverse range of emphases and approaches to the subprocesses within the agro-ecosystem. None of these agro-ecosystem models handles all land sector GHG fluxes, and considerable model-based uncertainty exists for soil C fluxes and enteric methane emissions. The models also show diverse approaches to the initialisation of model simulations, software implementation, distribution, licensing, and software quality assurance; each of these will differentially affect their usefulness for policy-driven GHG mitigation prediction and monitoring. Specific requirements imposed on the use of models by Australian mitigation policy settings are discussed, and areas for further scientific development of agro-ecosystem models for use in GHG mitigation policy are proposed.

The prevalence and regulation of antisense transcripts in Schizosaccharomyces pombe.

A strand-specific transcriptome sequencing strategy, directional ligation sequencing or DeLi-seq, was employed to profile antisense transcriptome of Schizosaccharomyces pombe. Under both normal and heat shock conditions, we found that polyadenylated antisense transcripts are broadly expressed while distinct expression patterns were observed for protein-coding and non-coding loci. Dominant antisense expression is enriched in protein-coding genes involved in meiosis or stress response pathways. Detailed analyses further suggest that antisense transcripts are independently regulated with respect to their sense transcripts, and diverse mechanisms might be potentially involved in the biogenesis and degradation of antisense RNAs. Taken together, antisense transcription may have profound impacts on global gene regulation in S. pombe.

La série Aux Abattoirs de la Villette (1929) : le point de vue du photographe Eli Lotar par-delà la revue Documents et la philosophie de Georges Bataille

Ce mémoire étudie la série Aux Abattoirs de la Villette photographiée par Eli Lotar en 1929. Il montre comment elle a été assimilée par l’histoire de l’art au texte « Abattoir » de Georges Bataille, aux côtés duquel ont été reproduites trois photos du corpus sous la rubrique Dictionnaire critique de la revue Documents. Cette emprise théorique sur la série est mise en perspective au regard de la démarche artistique d’Eli Lotar et des autres photomontages dont elle a fait l’objet ensuite. Le premier chapitre insiste sur la formation d’Eli Lotar et introduit son séjour à La Villette en lien avec la thématique de l’abattoir dans l’entre-deux-guerres. Il analyse ensuite la fortune critique d’Aux Abattoirs de la Villette qui s’appuie sur la philosophie de l’informe chez Georges Bataille. Le deuxième chapitre analyse le photomontage de la série fait par E.L.T. Mesens dans Variétés (1930) et le photoreportage reconstitué par Carlo Rim dans Vu (1931). Selon des points de vue et un travail formel différents, tous deux accentuent la dimension humaine de l’industrie d’abattage animal. Le troisième chapitre fait apparaître le regard posé par Eli Lotar sur le site de La Villette en tenant compte de ses préoccupations socio-artistiques à travers ses collaborations auprès de Germaine Krull et Joris Ivens. Finalement, il dresse une analyse comparative de la série avec la toile Abattoir d’André Masson, le poème Porte Brancion de Raymond Queneau et le film Le sang des bêtes de Georges Franju pour renforcer les spécificités du médium photographique.

Le bagel, la smoked meat, les bageleries et les délis sont une part du patrimoine culinaire de Montréal

Texte issu d’une conférence donnée à Brown University : Bauer, O. (2014, 23-25 octobre). Bagel, Bagelry, Smoked Meat and Deli as the Jewish Part of Montreal’s Culinary Heritage. Communication présenté lors du colloque Food Heritage, Hybridity & Locality: An International Conference, Brown University.

El retorn de la llúdriga : àrea geogràfica de l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i el Pallars Jussà : quadern del mestre. 'El retorno de la nutria : área geográfica de la Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà y el Pallars Jussà : cuaderno del profesor'.

También están disponibes el cuaderno del alumno y el cuento

El retorn de la llúdriga : àrea geogràfica de l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i el Pallars Jussà : quadern de l'alumne. 'El retorno de la nutria : área geográfica de la Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà y el Pallars Jussà : cuaderno del alumno'.

También se pueden encontrar el cuaderno del profesor y el cuento

El retorn de la llúdriga : àrea geogràfica de la Muga i del Fluvià : quadern del mestre. 'El retorno de la nutria : área geográfica de la Muga y del Fluvià : cuaderno del profesor'.

También están disponibles el cuaderno del alumno y el cuento

El retorn de la llúdriga : àrea geogràfica de la Muga i del Fluvià : quadern de l'alumne. 'El retorno de la nutria : área geográfica de la Muga y del Fluvià : cuaderno del alumno'.

También se pueden encontrar el cuaderno del profesor y el cuento

Reintroduction of the Eurasian otter (Lutra lutra) in Muga and Fluvià basins (north-eastern Spain): viability, development, monitoring and trends of the new population

Aquesta tesi es basa en el programa de reintroducció de la llúdriga eurasiàtica (Lutra lutra) a les conques dels rius Muga i Fluvià (Catalunya) durant la segona meitat dels 1990s. Els objectius de la tesi foren demostrar la viabilitat de la reintroducció, demostrar l'èxit de la mateixa, estudiar aspectes ecològics i etològics de l'espècie, aprofitant l'oportunitat única de gaudir d'una població "de disseny" i determinar les probabilitats de supervivència de la població a llarg termini. La reintroducció de la llúdriga a les conques dels rius Muga i Fluvià va reeixir, doncs l'àrea geogràfica ocupada efectivament es va incrementar fins a un 64% d'estacions positives a l'hivern 2001-02. La troballa de tres exemplars adults nascuts a l'àrea de reintroducció és una altra prova que valida l'èxit del programa. La densitat d'exemplars calculada a través dels censos visuals ha resultat baixa (0.04-0.11 llúdrigues/km), però s'aproxima al que hom pot esperar en els primers estadis d'una població reintroduïda, encara poc nombrosa però distribuïda en una gran àrea. La mortalitat post-alliberament va ser del 22% un any després de l'alliberament, similar o inferior a la d'altres programes de reintroducció de llúdrigues reeixits. La mortalitat va ser deguda principalment a atropellaments (56%). El patró d'activitat de les llúdrigues reintroduïdes va esdevenir principalment nocturn i crepuscular, amb una escassa activitat diürna. Les seves àrees vitals van ser del mateix ordre (34,2 km) que les calculades en d'altres estudis realitzats a Europa. La longitud mitjana de riu recorreguda per una llúdriga durant 24 hores va ser de 4,2 km per les femelles i 7,6 km pels mascles. Durant el període de radioseguiment dues femelles van criar i els seus moviments van poder ser estudiats amb deteniment. La resposta de la nova població de llúdrigues a les fluctuacions estacionals en la disponibilitat d'aigua, habitual a les regions mediterrànies, va consistir en la concentració en una àrea menor durant el període de sequera estival, a causa de l'increment de trams secs, inhabitables per la llúdriga per la manca d'aliment, fet que va provocar expansions i contraccions periòdiques en l'àrea de distribució. La persistència a llarg termini de la població reintroduïda va ser estudiada mitjançant una Anàlisi de Viabilitat Poblacional (PVA). El resultat va ser un baix risc d'extinció de la població en els propers 100 anys i la majoria dels escenaris simulats (65%) van assolir el criteri d'un mínim de 90% de probabilitat de supervivència. Del model poblacional construït es dedueix que un punt clau per assegurar la viabilitat de la població reintroduïda és la reducció de la mortalitat accidental. A l'àrea d'estudi, els atropellaments causen més del 50% de la mortalitat i aquesta pot ser reduïda mitjançant la construcció de passos de fauna, el tancament lateral d'alguns trams de carretera perillosos i el control de la velocitat en algunes vies. El projecte de reintroducció ha posat a punt un protocol per a la captura, maneig i alliberament de llúdrigues salvatges, que pot contenir informació útil per a programes similars. També ha suposat una oportunitat única d'estudiar una població dissenyada artificialment i poder comparar diversos mètodes per estimar la distribució i la densitat de poblacions de llúdrigues. Per últim, la reintroducció portada a terme a les conques dels rius Muga i Fluvià ha aconseguit crear una nova població de llúdrigues, que persisteix en el temps, que es reprodueix regularment i que es dispersa progressivament, fins i tot a noves conques fluvials.

Diversidade genética molecular de progênies de dendezeiro

O objetivo deste trabalho foi avaliar a diversidade genética, entre e dentro de progênies de dendezeiro tipo dura, de origem Deli. A caracterização genética foi feita com uso de marcadores microssatélites em 24 progênies usadas na produção comercial de sementes, sendo 22 provenientes de autofecundação e duas de cruzamentos entre irmãos completos. Foi realizada análise de variância molecular entre e dentro das progênies, com posterior construção de um dendrograma. Observou-se baixa variabilidade genética nas progênies, com média de 1,32 alelos por loco e variância genética total igual a 0,3241. A maior parte da variação ocorreu entre progênies. A menor variabilidade genética dentro das progênies pode ser explorada nos cruzamentos com progênies endogâmicas de outras origens, o que facilitaria o alcance de heterose para o desenvolvimento de novas variedades.

Seletividade do herbicida saflufenacil aplicado em pós-emergência em dez variedades de cana-de-açúcar na condição de soca

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)