Iris Rivera y la literatura como epifanía

Fil: Blake, Cristina. Universidad Nacional de La Plata. Facultad de Humanidades y Ciencias de la Educación. Instituto de Investigaciones en Humanidades y Ciencias Sociales (UNLP-CONICET); Argentina.

El diminutivo en el español de Santo Domingo

Esta investigación analiza el uso del sufijo diminutivo en un corpus oral de jóvenes de la República Dominicana. El material procede de la transcripción de veinte entrevistas orales realizadas en los años noventa en Santo Domingo. En este estudio se realiza un análisis de las ocurrencias documentadas, su morfología, sus preferencias en cuanto a la selección de las clases de palabras que se toman como base para la formación de diminutivos, sus posibles valores semánticos y comunicativos, y, por último, se determina la frecuencia de uso del diminutivo en función del sexo de los hablantes.

As diretrizes curriculares para a educação ambiental escolar na cidade de Rivera-Uruguai

A pesquisa trás como estudo, investigar “As Diretrizes curriculares para a Educação Ambiental Escolar na cidade de Rivera-Uruguai”; como uma temática que faz parte de meu quefazer pedagógico como docente na rede pública escolar do município de Rivera. Neste sentido, buscando um maior esclarecimento e compreensão de como vem sendo desenvolvida as ações de Educação Ambiental nas escolas públicas riverenses, faz-se necessário realizar uma analise detalhada sobre as diretrizes curriculares uruguaia, e da Educação Ambiental no currículo de educação escolar do Uruguai. E para verificar como estas diretrizes curriculares, e a Educação Ambiental, materializam-se no âmbito da rede pública de ensino escolar riverense; foi importante conhecer a opinião dos educadores riverenses a cerca dos conteúdos destas diretrizes curriculares e da Educação Ambiental; assim como, as estratégias e metodologias utilizadas por estes educadores para viabilizar a tranversalidade da Educação Ambiental nas ações escolares. E o material coletado, e analisado a partir dos princípios da Educação Ambiental na PNEA brasileira, e de alguns pensadores que vem ao encontro deste eixo temático. Nesse âmbito, para se poder obter um maior esclarecimento acerca das ações de Educação Ambiental realizadas no âmbito escolar riverense, utiliza-se como procedimento metodológico a pesquisa qualitativa, com a entrevista semi-estruturada com questionário aberto, realizada aos coordenadores do Departamento do Meio Ambiente a nível nacional e local, e a quatro educadores da rede pública escolar riverense. A análise e interpretação dos dados coletados nos mostram, que apesar de que Educação Ambiental esteja contemplada no currículo escolar como linha transversal, perpassando todas as áreas e campos disciplinares que constitui o programa de educação escolar, nos parâmetros atuais em que se encontra o sistema de ensino uruguaio, fica claro de que a Educação Ambiental remete-se apenas ao ponto de vista ecológico, totalmente desconexa da realidade objetiva e material dos seus sujeitos.

Anaplastic Thyroid Carcinoma Morphologic Findings and PAX-8 Expression in Cytology Specimens

Objective To evaluate the morphologic findings most encountered in anaplastic thyroid carcinomas (ATCs) and evaluate for the expression of PAX-8. Study Design The cytology specimens from 21 cases of ATC were evaluated for the following several cytologic criteria, cell morphology, pleomorphism, presence or absence of multinucleated cells, neutrophilic infiltrate and well-differentiated component. Immunohistochemical studies for PAX-8 were performed on cell blocks in selected cases. Results The most common morphology present was epithelioid, followed by spindle, multinucleated giant cell and rhabdoid, with 75% demonstrating more than 1 cell morphology. Marked pleomorphism (81%), neutrophilic infiltrate (90%) and necrosis (63%) were frequent. No nuclear grooves, colloid or well-differentiated component was idenrifled in any case. Immunocytochemical stains for PAX-8 were negative in 5 cases in which a cell block was available. Conclusion ATC is a tumor with diverse morphologic characteristics, and more than 1 cell morphology is usually present A neutrophilic infiltrate is a common finding and represents a clue to the correct diagnosis. (Acta Cytol 2010;54:668-672)

Criação e validação de valores de referência para semiquantificação em exames de SPECT com 123I-FP- CIT para o Hospital Infanta Cristina em Badajoz

Semiquantificação (SQ) nos exames de O DaTScanTM pode apresentar vantagens no diagnóstico de Síndromes Parkinsonianos (SP), especialmente quando os valores utilizados para referência da SQ são adaptados ao serviço em causa. Objetivo do estudo - Criação e validação de bases de dados e valores de referência (VR) adaptados na SQ para diagnóstico de SP recorrendo ao de DaTScanTM, adaptados para o Hospital Infanta Cristina em Badajoz.

Capacitat de segrest de carboni dels sòls de Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d'Aro i Castell d'Aro (Baix Empordà)

En l’actualitat s’està generant una consciència col·lectiva sobre les repercussions que pot tenir l’escalfament global causat pels gasos d’efecte hivernacle (GEH). Amb l’objectiu de reduir les emissions de CO2 (segon gas responsable del canvi climàtic) cap a l’atmosfera, s’estan buscant possibles embornals de carboni. El sòl tot i ser el principal reservori de carboni del planeta, mai s’ha considerat com un factor important per la reducció de les emissions de GEH. Amb aquest projecte es pretén concretar quina és la capacitat de segrest de carboni per part dels sòls de les zones de St. Feliu de Guíxols i la Vall d’Aro, prenent en consideració les diferents variables que puguin influenciar.

Anàlisi i redisseny de la xarxa de distribució d’ aigua potable a alta pressió de Santa Cristina d’ Aro.

En el present treball es realitza un estudi hidràulic i de qualitat de les aigües de la xarxa municipal per tal d’analitzar en primer lloc el seu estat actual i proposar posteriorment una sèrie d’actuacions de millora. Això s’ha desenvolupat amb l’ajuda d’un programa de simulació de xarxes hidràuliques i de qualitat, en ser l’estudi d’una elevada envergadura, que feia inviable l’estudi empíric de la instal•lació. El simulador utilitzat ha estat l’EPANET, el qual va estar elaborat per la NATIONAL RISK MANAGEMENT RESEARCH LABORATORY de Cincinatty, als Estats Units i traduït a l’espanyol pel grup REDHISP Inst. Ingenieria del agua y M.A. de la Universitat Politècnica de València

Els termenals de Solius (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà) de l'any 916 al 1057

The boundaries of Solius (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà) from 916 to 1057. Basing its study on seven documentsfrom the years 916 to 1057, the place names are described and located on two maps marking the boundaries of the district of Solius (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà). There is an attempt to show, among these facts, that there actually existed three different districts of Solius, which we call here Solius Whole, Solius Maritime and Solius Continental; there is also reference made to the names of the different owners as well as the border relations with the neighbouring villages

Sediments antics del litoral del Baix Empodà entre es Forn (Begur) i Vall-presona (Santa Cristina d'Aro)

A la Costa Brava hi ha, en comparació amb altres àrees mediterrànies, pocs testimonis de sediments litorals antics. El domini manifest dels processosd'erosió n'és la causa principal. Tanmateix, hi ha alguns dipòsits litorals fòssils, que se situen uns decimetres per sobre i per sota del nivell del mar actual. L'estudi detallat dels diferents nivells localitzats fins ara ha permès caracteritzar-los des d'un punt de vista estratigràfic. Així, s'ha pogut constatar que es tracta d'acumulacions de blocs aplegats al peu de penya-segats, de platges emergides sense cimentar, i de platges submergides que han patit un procés de cimentació. La seva edat és molt recent, en termes geològics, i es remunta a començaments de l'era cristiana

Casa Hind. Urbanització Rosamar. Santa Cristina d’Aro

Tot i trobar-se en unes de les zones més verges de la Costa Brava, la urbanització on es situa la parcel•la es caracteritza per una barreja tipològica i compositiva de construccions i autoconstruccions que fan difícil i la seva integració en el medi natural. Per aquesta raó s’emfatitza la voluntat d’integració de l’habitatge en la pendent natural del terreny que sens dubte és la característica principal de l’entorn. Mitjançant l’adequació en secció dels plans principals de la casa a la topografia existent s’aconsegueix que cadascuna de les peces principals l’habitatge tinguin relació directa amb el jardí a través d’unes grans obertures regulars que pretenen no només relacionar-se amb l’exterior sinó també sentir-se pròpiament dins aquest exterior.