La literatura jurídica, un mirall entelat de les guerres, les revoltes i les paus en la Catalunya dels anys 1640-1700

Aquest text s���emmarca en dos projectes de recerca: a) SEJ2006-15051-C03-01 “El derecho histórico en los pueblos de España: ámbitos público y privado (siglos XII-XXI)”, dirigit per Tomàs de Montagut, catedràtic d’Història del Dret a la UPF; b) HAR2008-03291/HIST “La formación del estado borbónico (1700-1746), dirigit per Joaquim Albareda, catedràtic d’Història Moderna també a la UPF.

El Cort a Catalunya

El cort és una magistratura judicial local documentada des del tombant del segle XI al XII amb un caire representatiu comtal pròpia dels indrets repoblats tant sota domini del titular de Barcelona com de l’urgellenc, la qual es veurà afectada per la feudalització, pel desenvolupament urbà i per l’aplicació de fórmules romanistes, alhora que aviat serà espill de les relacions entre el poder municipal i la corona fins haver d’integrar-se, a partir del pas del segle XIII al XIV, en les institucions jurisdiccionals batliars i vicarials. Malgrat la seva arrelada pres��ncia, la historiografia sols n’ha apuntat determinats trets destacats gràcies a notoris treballs aïllats fruit, bàsicament, de l’esforç de Klüpfel i Lalinde, cosa que no ha impedit les evidents i excesssives dificultats actuals en la comprensió de la institució i el seu desenvolupament. Potser, doncs, és bo de contribuir a l’homenatge al Dr. Manuel Riu amb l’atenció posada en el cort, malgrat que la limitació d’espai disponible obliga a reduir l’aportació a l’esbós dels eixos articuladors de la figura i la seva evolució.

L'evolució del domini del monestir de Sant Llorenç prop Bagà durant els segles IX-XII

Estudi de l'evolució del dornini territorial d'un monestir pirinenc, durant els segles IX-XII. Sant Llorenç prop Baga, situat al Berguedà (Catalunya), tenia les seves terres esteses per la Cerdanya i, sobretot, per la mateixa comarca de Berga. Hom ha estudiat l'evolució del ritme de donacions, els llocs on eren situades les propietats donades i també l'evolució de les relacions entre el monestir i els qui tenien el domini útil de les seves terres (pactes i contractes d'emfiteusi). D'acord amb aquests tres aspectes de valoració hom ha establert les següents cinc etapes en l'evolució del domini: 1.ª fase (898-945): el monestir existeix; 2.ª fase (945-985): moment d'expansió del domini, amb importants donacions comtals i també de particulars; 3.ª fase (985-1040): força donacions; els donadors a canvi del domini útil es comprometen a lliurar la tasca (un onzé de la collita); 4.ª fase (1040-1100): primers s��mptomes de transformació: el monestir tendeix a cedir la fiscalització a tercers i els pagesos han de pagar més pel gaudi del domini útil; 5.ª fase (segle XII): s'accentuen els canvis esmentats en la fase anterior, gairebé no hi ha cap donació, els documents fan referència sobretot a la zona més propera al monestir, augment dels judicis i dels enfrontaments i aparició d'esments de terres i cases abandonades.

De la guerra de l'Empordà (1128) a la mortaldat de 1131: gènesi, extensió i extinció d'una fam. Per a una història de les crisis alimentàries a la Catalunya medieval

In the history of food shortages and subsistence crises which affected the Catalan counties during the eleventh and twelfth centuries, the famine of 1129-1131 deserves special mention. Originating in the war of 1128 involving the Empordà and neighboring counties, this famine affected the city of Barcelona and other points of Catalonia (Winter, 1131) and created conditions for the spread of a deadly epidemic (July 1130 -January 1132).

Una Lliçó de numismàtica [Ressenya del llibre Història de la moneda de la Guerra dels Segadors (Primera República Catalana), 1640-1652, de Miquel Crusafont i Sabater]

Ressenya del llibre Història de la moneda de la Guerra dels Segadors (Primera República Catalana), 1640-1652. La Catalunya de la guerra dels Segadors mai no va esdevenir una república, però s�� que va actuar com si ho fos en matèria monetària. L’obra tracta el paper, no sols de caire econòmic, que va jugar la moneda en aquell temps

La història de Catalunya a Talteüll

L' any 1992, aprofitant les Olimpíades de Barcelona, és l'any en què a Talteüll hi tenen també lloc diferents esdeveniments com la inauguració del nou Museu de Prehistòria de Talteüll i la realilzació d'un cicle de conferències sobre la història de Catalunya

La Transició nutricional a la Catalunya contemporània 1780-1936

Un dels principals exponents del progrés en el nivell de vida és l’existència d’un accés generalitzat i regular de la població a una ingesta d’aliments suficient i de qualitat, que cobreixi de forma adequada els requeriments pel ple desenvolupament fisiològic i que suposi la reducció al mínim de les malalties associades a l’alimentació. Durant una gran part de la història, l’alimentació de les poblacions humanes, i en particular de les europees, s���ha caracteritzat per la seva monotonia i la irregularitat en la disponibilitat dels aliments més importants. Aquestes, juntament amb un deficient tractament higiènic i de conservació dels aliments ingerits, seran les notes dominants dels sistemes alimentaris europeus durant molts segles. Va ser des de finals del segle XVIII i principis del segle XIX quan, simultàniament al desenvolupament de la producció agrària i a la industrialització, es va iniciar el que es considera com una transició nutricional o dietètica moderna, que ha culminat a la segona meitat del segle XX amb profunds canvis en els sistemes alimentaris. Catalunya no estarà al marge d’aquestes transformacions, i experimentarà des del segle XVIII importants canvis en els seus sistemes agraris, els seus sistemes alimentaris, els canals de distribució i el modern tractament dels aliment. L’objectiu d’aquest treball és doncs, analitzar com es manifesta aquesta transició alimentària a la Catalunya contemporània, que es situa entre mitjans segle XIX i la guerra civil.

Proposta metodològica per a l'estudi dels oients de ràdio a Catalunya a finals de la guerra civil: el cas de Girona, 1937-1939

Aquest treball és una proposta metodològica per l’elaboració d’un estudi històric d’oients de ràdio. La proposta fa un estudi de cas, centrat en la ciutat de Girona entre 1937 i 1939, per tal de demostrar que la metodologia aplicada ha funcionat. És el primer que es fa amb dades completament objectives per aproximar-se a la audiència històrica de la ràdio. A partir d’aquest treball que troba, prova i valida les eines que han de servir per poder fer un “EGM històric”, es pot concloure per exemple que a Girona l’any 1937, en plena Guerra Civil, hi havia almenys 7.380 persones que podien escoltar diàriament la ràdio, o que un 7% de la població tenia un aparell de ràdio a casa seva.

Els senadors carlins de Catalunya (1901-1923)

Nova aportació de l’autor sobre la pres��ncia catalana en el Senat, centrada en aquesta ocasió en els senadors carlins de Catalunya que obtingueren representació en la Cambra Alta durant el període 1901-1923. Aquesta publicació complementa, doncs, Els senadors republicans catalans durant la monarquia d’Alfons XIII (WP 249/06) i Els senadors conservadors (WP 260/07).

L’Evolució del vot dual a Catalunya

El principal valor afegit d’aquest treball rau en la troballa de que la valoració dels candidats a la presidència de la Generalitat és la variable que té més importància a l’hora d’explicar la propensió d’un català a emetre un vot dual. Així per exemple, i pel cas del vot dual PSC-CiU a finals dels vuitanta i principis dels noranta, els catalans que es decantaven per l’opció socialista a les eleccions generals i per la federació nacionalista als comicis autonòmics eren aquells que valoraven millor (pitjor) Jordi Pujol (Raimon Obiols). I a conclusions similars s���arriba si s���analitza aquesta mateixa modalitat de vot dual en altres punts del temps, o altres modalitats de vot dual. El treball s���estructura de la manera següent. En primer lloc, es defineix l’objecte d’estudi i les seves distintes modalitats. A continuació, s���ofereixen unes primeres dades de tipus descriptiu sobre el fenomen del vot dual a Catalunya. En els apartats següents, s���emmarquen teòricament les hipòtesis la validesa de les quals es busca comprovar a través dels models economètrics. La secció dedicada al disseny de la investigació serveix de preàmbul a l’anàlisi quantitativa de les causes del vot dual a Catalunya. Per últim, un breu apartat de conclusions recull les principals aportacions del treball, i aventura possibles línees d’investigació futures.

Església, poder i societat als comtats catalans d'origen carolingi (877-1010)

El projecte de recerca “Església, poder i societat als comtats catalans d'origen carolingi (877-1010)” contempla l'estudi de l'Església catalana del segle X en tots els seus vessants: com a estructura formada per diferents institucions (seus episcopals, cenobis, parròquies i esglésies-oratoris); com a conjunt de persones (clergues i laics que participen de diferent manera i amb diferent implicació dels afers eclesiàstics); en relació al poder polític-administratiu dels comtats catalans (comtes, vescomtes, senyors i altres delegats del poder i la justícia); com en relació amb els aspectes socioeconòmics i d'ordenació territorial (la gran massa de camperols, l'acaparament de terres per part dels grans propietaris, l'articulació d'un sistema de rendes, els vincles entre persones de diferents rangs, la compartimentació d'un espai creixent). Observem, doncs, que l'Església catalana altmedieval resta present en tots els àmbits de la vida i que el seu estudi permet, de retruc, un coneixement més profund i rigorós de la societat. Tot això, contextualitzat durant el segle X, a cavall entre dos períodes ben estudiats i que en ocasions l'han ennuvolat. El segle X és un període privilegiat per a l'estudi d'un bon nombre de dinàmiques polítiques, socials, econòmiques i culturals que demostren que aquesta centúria tenia una personalitat pròpia i que la posen en rellevància respecte als temps anteriors i posteriors. La historiografia tradicional altmedieval catalana tendeix a buscar l'origen dels canvis socials, institucionals i polítics, de la Catalunya medieval, en dos moments concrets: el món carolingi o els anys immediatament posteriors al canvi de mil•lenni. No obstant això, l'augment de fonts històriques, el millor coneixement dels conceptes i de les institucions i l'apropament a la història mitjançant nous enfocaments i paradigmes, permet visualitzar el segle X com a moment de continuació, però també de naixement de situacions prou importants com per a no ser negligides.