Dietary n-6- or n-3-rich vegetable fats and antioxidants: effects on fatty acid composition and stability of rabbit plasma, liver and meat

We supplemented diets with a-tocopheryl acetate (100 mg/kg) and replaced beef tallow (BT) in feeds with increasing doses of n-6- or n-3-rich vegetable fat sources (linseed and sunflower oil), and studied the effects on the fatty acid (FA) composition, the a-tocopherol (aT) content and the oxidative stability of rabbit plasma and liver. These effects were compared with those observed in a previous study in rabbit meat. As in meat, the content of saturated, monounsaturated and trans FA in plasma and liver mainly reflected feed FA profile, except stearic acid in liver, which increased as feeds contained higher doses of vegetable fat, which could be related to an inhibition of the activity of the stearoyl-CoA-desaturase. As linseed oil increased in feeds, the n-6/n-3 FA ratio was decreased in plasma and liver as a result of the incorporation of FA from diets and also, due to the different performance and selectivity of desaturase enzymes. However, an increase in the dose of vegetable fat in feeds led to a significant reduction in the aT content of plasma and liver, which was greater when the fat source was linseed oil. Increasing the dose of vegetable fat in feeds also led to an increase in the susceptibility to oxidation (lipid hydroperoxide (LHP) value) of rabbit plasma, liver and meat and on the thiobarbituric acid (TBA) values of meat. Although the dietary supplementation with a-tocopheryl acetate increased the aT content in plasma and liver, it did not modify significantly their TBA or LHP values. In meat however, both TBA and LHP values were reduced by the dietary supplementation with a-tocopheryl acetate. The plasma aT content reflected the aT content in tissues, and correlated negatively with tissue oxidability. From the studied diets, those containing 1.5% linseed oil plus 1.5% BT and 100 mg of a-tocopheryl acetate/kg most improved the FA composition and the oxidative stability of rabbit tissues.

Prediction of rabbit meat and bone weight using measurements and sample cuts

Regression equations predicting dissectable muscle weight in rabbits from external measurements were presented. Bone weight and weight of muscle groups were also carcass predicted. Predictive capacity of external measurements, retail cuts and muscle groups on total muscle, percent muscle, total bone and muscle to bone ratio were studied separately. Measurements on dissected retail cuts should be included in ordcr to obtain good equations for prediction of percent muscle in the carcass. Equations for predicting the muscle to bone ratio using external mcasurcments and data from the dissection of one hind leg were suggested. The equations had generally high coefficients of determination. The coefficient of determination for prediction of dissectable muscle was 0.91, and for percent muscle in the carcass 0.79.

Selection response of growth rate in rabbits for meat production

Genetic and environmental trends in 2 lines of rabbit (B and R) selected on individual weight gain (WG) from weaning (4 wk) to slaughter (11 wk) were estimated using mixed model methodology. Line B was derived from the California breed and line R was a synthetic of stock of different origin. The data were collected from a single herd and comprised 7 718 individuals in line B and 9 391 in line R, the lines having 12 and 9 generations of selection respectively. Realized responses in the 2 lines were 2.7% and 2.2% of the initial mean per year respectively and showed that selection on WG was effective but was less than expected. Selection on slaughter weight (SW) and effects of selection on other economic traits are discussed. It is concluded that selection on either WG or SW is a simple method for improving growth rate in rabbit sire line stocks.

Relación entre el nivel de grasa e ingestión y la excreción urinaria de nitrógeno y energía, en gazapos en crecimiento-cebo

Se determinó la excreción urinaria de nitrógeno (NU, %) y de energía (EU, kcal/100g), en la última semana de vida, de 36 conejos alimentados, desde el destete (a los 28 d) hasta el sacrificio a los dos meses de edad, con tres piensos conteniendo 0, 3 y 6 % de grasa añadida (G0, G3 y G6); y administrados a dos niveles de ingestión: ad libitum (IL) y restringido (IR) al 70 % de IL. El NU y la EU estuvieron influidos positivamente tanto por el nivel de ingestión (P<0,001) como por el % de grasa ingerida (P<0,05). En estos resultados puede estar involucrado el metabolismo tan elevado de las lipoproteínas transportadoras de lípidos, implicadas en el metabolismo de las grasas, ya sean de origen alimentario o de la lipogénesis de novo. La relación entre la EU y el NU aporta valores muy superiores a los que podría corresponder a las materias orgánicas nitrogenadas, por lo que se podría pensar, como posible causa, en la intervención de materia orgánica no nitrogenada. Asimismo, la cuantificación de la EM del pienso se ve afectada por el incremento del valor calórico de la orina, con el nivel de ingestión y/o el 6 % de grasa añadida. Con ello se evidencia la desigualdad entre ED y EM de la grasa en las raciones que las incluya. Asimismo, el hecho de que la movilización grasa —bien sea de origen alimentario o de la lipogénesis— altere la excreción nitrogenada y/o energética a través de la orina, pone de manifiesto la importancia de su consideración, especialmente cuando dicha pérdida puede afectar a los rendimientos de algunas producciones animales.

Seroprevalence of Angiostrongylus cantonensis in wild rodents from the Canary Islands

Background: Angiostrongylus cantonensis is a lungworm of rats (Muridae) that is the causative agent of human cerebral angiostrongyliasis. The life cycle of A. cantonensis involves rats and mollusks as the definitive and intermediate hosts, respectively. This study was designed to increase the knowledge about the occurrence and distribution of A. cantonensis in its definitive host in the Canary Islands, using parasitological and serological analysis in different areas and age groups.Methodology/Principal Findings: Between 2009 and 2010, 54 black rats (Rattus rattus) from Tenerife were captured from six human-inhabited areas and sera samples were obtained. The lung nematodes were identified by morphological and molecular tools as A. cantonensis. The 31-kDa glycoprotein antigen was purified from A. cantonensis adult worms by electrophoresis and electroelution. Of the 54 tested rodents, 30 showed IgG antibodies against A. cantonensis 31-kDa antigen by ELISA. Therefore, the overall seroprevalence was 55.6% (95% CI: 42.4-68). Seroprevalent rodents were found in all the 6 areas. This 31-kDa antigen was not recognized by some sera of rats infected by other helminth species (but not A. cantonensis). Seroprevalence of IgG antibodies against A. cantonensis and prevalence based on the presence of adult worms showed significant correlation (R2 = 0.954, p,0.05). Conclusions/Significance: The present results could indicate a high prevalence of A. cantonensisin Tenerife and suggest the inclusion of two new zones in the distribution area of the parasite. The commonness and wide distribution of A. cantonensis in rats implies the presence of intermediate hosts, indicating that humans may be at risk of getting infected.

Moderately oxidized oils and dietary zinc and alpha-tocopheryl acetate supplementation: effects on the oxidative stability of rabbit plasma, liver, and meat

The aim of this study was to assess the alterations in plasma, liver, and meat oxidative stability and R-tocopherol content when moderately oxidized sunflower oils were added to feeds and when feeds were supplemented with R-tocopheryl acetate (100 mg/kg) and Zn (200 mg/kg). The effects of cooking the meat and its subsequent refrigeration were also studied. When the content of primary oxidation compounds of the oil was high, rabbit plasma, liver, and meat R-tocopherol content was reduced and meat susceptibility to oxidation increased. The addition of oil with a high content of secondary oxidation compounds (oil heated at 140 'C, 31 h) to feed also led to an increase in meat susceptibi- lity to oxidation, although it presented an R-tocopherol content similar to that of nonheated oil. Feed supplementation with R-tocopheryl acetate increased tissue R-tocopherol content and improved the oxidative stability of liver and meat. However, in the latter, it was less effective when oil heated at 55 'C was added.

Oxidized oils and dietary zinc and alpha-tocopheryl acetate supplementation: effects on rabbit plasma, liver and meat fatty acid composition and meat Zn, Cu, Fe and Se content

The effects of the addition of heated oils to feeds (3%, w/w) and the dietary supplementation with a-tocopheryl acetate (TA; 100 mg/kg) and Zn (200 mg/kg) on rabbit tissue fatty acid (FA) composition and on the Zn, Cu, Fe and Se content in meat were assessed. Heating unrefined sunflower oil (SO) at 558C for 245 h increased its content in primary oxidation products and reduced its a-tocopherol content. However, this did not significantly affect tissue FA composition. Heating SO at 1408C for 31 h increased its content in secondary oxidation products and in some FA isomers asc9,t11-CLA and di-trans CLA. This led to increases in di-trans CLA in liver and in t9,c12-18:2 in meat. The c9,t11-CLA was the most incorporated CLA isomer in tissues. The dietary supplementation with a-TA did not affect the FA composition of plasma, liver or meat. The cooking of vacuum-packed rabbit meat at 788C for 5 min reduced significantly but slightly its polyunsaturated FA content. The dietary supplementation with Zn did not modify the content of Zn, Fe or Se in meat, but it reduced its Cu content. On the other hand, it increased the content of some FAs in meat when SO heated at 1408C for 31 h was added to feeds.

Disseny del pla de seguiment de la població de conill de bosc (Oryctolagus cuniculus) a la finca muntanya d'Alinyà ipropostes de gestió

La finalitat d' aquest projecte és poder realitzar el seguiment de la població de conill de bosc a la Finca de la Muntanya d’Alinyà, tenint en compte que des de feia tres anys s' estaven duent a terme alliberaments de conills en aquesta finca

Diversitat genètica de la truita comuna (Salmo trutta L.) a la Península Ibèrica: biogeografia i gestió

L'estudi de la diversitat i la diferenciació genètiques de les poblacions de truita comuna (Salmo trutta L.) a la Península Ibèrica ha confirmat l'elevada diferenciació observada en treballs previs i la divergència, ja descrita, entre les poblacions de la vessant atlàntica i la mediterrània. El resultats obtinguts, però, ens permeten observar patrons d'estructura poblacional tant en les poblacions atlàntiques com les mediterrànies. A l'Atlàntic s'observa un marcat patró hidrogràfic en la distribució de la diferenciació genètica, que contrasta fortament amb la distribució d'aquesta diferenciació en les poblacions mediterrànies, caracteritzades pels contactes secundaris entre llinatges durant les expansions pleniglacials i una forta divergència local conseqüència de la seva marginalitat i aïllament en els períodes interglacials. El manteniment d'aquesta diferenciació i individualitat descrites en les poblacions de truita de la Península, es veu seriosament compromès per les contínues repoblacions dels rius amb exemplars exògens d'origen nord europeu. La substitució dels genomes autòctons per la introducció de gens al.lòctons provoca una erosió dels patrimonis genètics natius i una homogeneïtzació de les poblacions, destruint els patrons de diferenciació existents. Al mateix temps, els nostres resultats indiquen que les conseqüències de les repoblacions no són sempre les mateixes. Concretament, es constata un fracàs de les repoblacions en rius intensament repoblats i sotmesos a pesca intensiva, que contrasta amb una enorme erosió de les poblacions quan les repoblacions s'efectuen sobre àrees protegides i sense cap mena de pressió pesquera. Això suggereix que múltiples factors com la gestió dels rius posterior a les repoblacions, l'estat de les poblacions o les condicions de l'hàbitat són determinants de la introducció efectiva dels exemplars alliberats; fet que dificulta la predicció sobre actuacions particulars. Malgrat aquesta introgressió de gens exògens que es detecta en moltes de les poblacions analitzades, els gens natius predominen en gairebé tots els rius de la Península. La conservació d'aquesta elevada riquesa genètica que encara resta en les poblacions de truita de la Península Ibèrica ha de ser l'objectiu final de qualsevol programa de gestió. Per això, defensem una gestió basada en el propi riu mitjançant una pesca sostinguda per la reproducció natural de les poblacions salvatges, acompanyada d'una millora i recuperació d'hàbitats adequats per la truita, i evitant, per sobre de tot, la introducció en els rius d'exemplars exògens, degut als efectes nocius i incontrolables que comporta aquest procés.

Reintroduction of the Eurasian otter (Lutra lutra) in Muga and Fluvià basins (north-eastern Spain): viability, development, monitoring and trends of the new population

Aquesta tesi es basa en el programa de reintroducció de la llúdriga eurasiàtica (Lutra lutra) a les conques dels rius Muga i Fluvià (Catalunya) durant la segona meitat dels 1990s. Els objectius de la tesi foren demostrar la viabilitat de la reintroducció, demostrar l'èxit de la mateixa, estudiar aspectes ecològics i etològics de l'espècie, aprofitant l'oportunitat única de gaudir d'una població "de disseny" i determinar les probabilitats de supervivència de la població a llarg termini. La reintroducció de la llúdriga a les conques dels rius Muga i Fluvià va reeixir, doncs l'àrea geogràfica ocupada efectivament es va incrementar fins a un 64% d'estacions positives a l'hivern 2001-02. La troballa de tres exemplars adults nascuts a l'àrea de reintroducció és una altra prova que valida l'èxit del programa. La densitat d'exemplars calculada a través dels censos visuals ha resultat baixa (0.04-0.11 llúdrigues/km), però s'aproxima al que hom pot esperar en els primers estadis d'una població reintroduïda, encara poc nombrosa però distribuïda en una gran àrea. La mortalitat post-alliberament va ser del 22% un any després de l'alliberament, similar o inferior a la d'altres programes de reintroducció de llúdrigues reeixits. La mortalitat va ser deguda principalment a atropellaments (56%). El patró d'activitat de les llúdrigues reintroduïdes va esdevenir principalment nocturn i crepuscular, amb una escassa activitat diürna. Les seves àrees vitals van ser del mateix ordre (34,2 km) que les calculades en d'altres estudis realitzats a Europa. La longitud mitjana de riu recorreguda per una llúdriga durant 24 hores va ser de 4,2 km per les femelles i 7,6 km pels mascles. Durant el període de radioseguiment dues femelles van criar i els seus moviments van poder ser estudiats amb deteniment. La resposta de la nova població de llúdrigues a les fluctuacions estacionals en la disponibilitat d'aigua, habitual a les regions mediterrànies, va consistir en la concentració en una àrea menor durant el període de sequera estival, a causa de l'increment de trams secs, inhabitables per la llúdriga per la manca d'aliment, fet que va provocar expansions i contraccions periòdiques en l'àrea de distribució. La persistència a llarg termini de la població reintroduïda va ser estudiada mitjançant una Anàlisi de Viabilitat Poblacional (PVA). El resultat va ser un baix risc d'extinció de la població en els propers 100 anys i la majoria dels escenaris simulats (65%) van assolir el criteri d'un mínim de 90% de probabilitat de supervivència. Del model poblacional construït es dedueix que un punt clau per assegurar la viabilitat de la població reintroduïda és la reducció de la mortalitat accidental. A l'àrea d'estudi, els atropellaments causen més del 50% de la mortalitat i aquesta pot ser reduïda mitjançant la construcció de passos de fauna, el tancament lateral d'alguns trams de carretera perillosos i el control de la velocitat en algunes vies. El projecte de reintroducció ha posat a punt un protocol per a la captura, maneig i alliberament de llúdrigues salvatges, que pot contenir informació útil per a programes similars. També ha suposat una oportunitat única d'estudiar una població dissenyada artificialment i poder comparar diversos mètodes per estimar la distribució i la densitat de poblacions de llúdrigues. Per últim, la reintroducció portada a terme a les conques dels rius Muga i Fluvià ha aconseguit crear una nova població de llúdrigues, que persisteix en el temps, que es reprodueix regularment i que es dispersa progressivament, fins i tot a noves conques fluvials.