Informatics competencies essential to decision making in nursing management

Abstract OBJECTIVE To identify informatics abilities essential to decision making in nursing management. METHOD Survey study with specialist nurses in health informatics and management. An electronic questionnaire was built based on the competencies Information Literacy (five categories; 40 abilities) and Information Management (nine categories; 69 abilities) of the TIGER - Technology Informatics Guiding Education Reform - initiative, with the guiding question: Which informatics abilities are essential to decision making in management? Answers were sorted in a Likert scale, ranging from 1 to 5. Rasch analysis was conducted with the software WINSTEPS ®. Results were presented in logits, with cutoff value zero. RESULTS Thirty-two specialists participated, coming from all regions of Brazil. In the information literacy competency, 18 abilities were considered essential and in Information Management, 38; these were sorted according to their degree of essentiality. CONCLUSION It is believed that the incorporation of these abilities in teaching can support the education of nurse managers and contribute to evidence-based practice, incorporation of information and communication technologies in health and information management.

La adquisición de las competencies de autoregulación. Análisis de su concepción y aprendizaje en diferentes estudios universitarios.

Es presenta una recerca sobre la competència d'autoregulació de l'aprenentatge d'estudiants universitaris. Des d'una perspectiva socio-constructivista i d'acord amb les fases d'adquisició de l'autoregulació proposades per Zimmerman (2000), s'analitzen les seves dimensions i, específicament, la planificació de l'aprenentatge individual i de grup. Es van analitzar quatre propostes d'innovació docent sobre l'ensenyament de l'autoregulació. Van participar 9 professors i 386 alumnes de la Universitat de Barcelona, pertanyents a tres estudis (Biologia, Formació del Professorat i Psicologia) i que cursaven quatre assignatures diferents durant el curs acadèmic 2007-2008. Els resultats, en el seu conjunt, mostren que els estudiants: entenen la planificació com una activitat formal ubicada exclusivament a l' inici del procés d'aprenentatge; redueixen la seva funció a l'organització del treball, i no relacionen el seu ús amb la gestió, individual i de grup, dels esforços dirigits a construir coneixement.

La adquisición de las competencies de autoregulación. Análisis de su concepción y aprendizaje en diferentes estudios universitarios.

Es presenta una recerca sobre la competència d'autoregulació de l'aprenentatge d'estudiants universitaris. Des d'una perspectiva socio-constructivista i d'acord amb les fases d'adquisició de l'autoregulació proposades per Zimmerman (2000), s'analitzen les seves dimensions i, específicament, la planificació de l'aprenentatge individual i de grup. Es van analitzar quatre propostes d'innovació docent sobre l'ensenyament de l'autoregulació. Van participar 9 professors i 386 alumnes de la Universitat de Barcelona, pertanyents a tres estudis (Biologia, Formació del Professorat i Psicologia) i que cursaven quatre assignatures diferents durant el curs acadèmic 2007-2008. Els resultats, en el seu conjunt, mostren que els estudiants: entenen la planificació com una activitat formal ubicada exclusivament a l' inici del procés d'aprenentatge; redueixen la seva funció a l'organització del treball, i no relacionen el seu ús amb la gestió, individual i de grup, dels esforços dirigits a construir coneixement.

La adquisición de las competencies de autoregulación. Análisis de su concepción y aprendizaje en diferentes estudios universitarios.

Es presenta una recerca sobre la competència d'autoregulació de l'aprenentatge d'estudiants universitaris. Des d'una perspectiva socio-constructivista i d'acord amb les fases d'adquisició de l'autoregulació proposades per Zimmerman (2000), s'analitzen les seves dimensions i, específicament, la planificació de l'aprenentatge individual i de grup. Es van analitzar quatre propostes d'innovació docent sobre l'ensenyament de l'autoregulació. Van participar 9 professors i 386 alumnes de la Universitat de Barcelona, pertanyents a tres estudis (Biologia, Formació del Professorat i Psicologia) i que cursaven quatre assignatures diferents durant el curs acadèmic 2007-2008. Els resultats, en el seu conjunt, mostren que els estudiants: entenen la planificació com una activitat formal ubicada exclusivament a l' inici del procés d'aprenentatge; redueixen la seva funció a l'organització del treball, i no relacionen el seu ús amb la gestió, individual i de grup, dels esforços dirigits a construir coneixement.

Compétences en soins patiatifs : que faut-il savoir faire en tant que médecin [Competencies in palliative care : what should the physicians be able to do?]

Palliative patients (patients with progressive incurable illnesses) have a number of needs, early and late in their illness trajectories. This article highlights some of the most important competencies required by physicians to address these needs. They cover a broad spectrum of domains and include pain and symptom management, communication, disclosure, prognostication, and psychological, social and spiritual needs. All physicians, generalists and specialists alike, should possess the basic competencies but should also recognize that some patients, especially those not responding to initial strategies, require timely referrals to specialized palliative care teams.

Evaluation of transversal competencies: pilot project in a maths course for first-year business

The aim of this communication is to describe the results of a pilot project for the assessment of the transversal competency "the capacity for learning and responsibility". This competency is centred on the capacity for the analysis, synthesis, overview, and practical application of newly acquired knowledge. It is proposed by the University of Barcelona in its undergraduate degree courses,through multidisciplinary teaching teams. The goal of the pilot project is to evaluate this competency.We worked with a group of students in a first-year Business Degree maths course, during the firstsemester of the 2012/2013 academic year. The development of the project was in two stages: (i)design of a specific task to share with the same students in the following semester when the subjectwould be economic history; and (ii) the elaboration of an evaluation rubric in which we defined thecontent, the aspects to evaluate, the evaluation criteria, and the marking scale. The attainment of theexpectations of quality on the specific task was scored following this rubric, which provided a singlebasis for the precise and fair assessment by the instructor and for the students' own self-evaluation.We conclude by describing the main findings of the experience. There particularly stood out the highscore in the students' self-evaluation given to one aspect of the competency – their capacity forlearning – in stark contrast to their instructor's quite negative evaluation. This means that we have towork both to improve teaching practice and to identify the optimal competency evaluationmethodology.

A methodological approach to identify teacher's ICT competencies in online learning environments in Higher Education

Aquest article pretén descriure el procés metodològic d'identificació i mesurament de les competències TIC dels professors i com a formadors en les TIC en un entorn d'aprenentatge en línia en l'Educació Superior portat a terme en el marc del Projecte Europeu Elene-TLC.La revisió de la recerca en les competències en línia del professor demostra que, en primer lloc, el mètode més utilitzat per a identificar aquestes competències és el focus group. En segon lloc, la tècnica Delphi és la tècnica més utilitzada per reunir el consens d'experts sobre quines són les competències principals per al professor en línia entre els que s'indiquen.La proposta metodològica descrita en aquest document consisteix en la creació de 7 grups de discussió en línia, l'objectiu dels quals era identificar les competències formatives dels professors en línia i les dels professos en línia. La llista de competències obtingudes posteriorment es va oferir als experts europeus que participaven en l'aplicació de la tècnica Delphi. A aquests experts se'ls va demanar que ordenessin les competències d'acord amb el seu grau d'importància.Els resultats mostren que els grups de discussió en línia i el mètode Delphi són les metodologies apropiades per a identificar les competències TIC dels professors universitaris en els entorns d'aprenentatge en línia.

Modeling competencies and capabilities in knowledge intensive business environment

Tämän diplomityön päämääränä oli tutkia Perloksen teknologiaosaamisia. Perloksen tavoitteena on tulevaisuudessa yhdistää ja soveltaa uusia teknologioita ja älykkäitä materiaaleja muovimekaniikkaan.Ideana oli mallintaa Perloksen osaamisia ja osaamisgapeja ottaen huomioon heidän tulevaisuuden visionsa. Projektituotteena osaamisten mallintamisessa oli Perlos Healthcaren asiakkaan analysoiva mittauslaite. Tutkimuksen arvo on huomattava sillä tunnistamalla osaamisensa ja kyvykkyytensä yritys pystyy luomaan paremman tarjooman vastatessaan koko ajan kasvaviin asiakasvaatimuksiin. Tutkimus on osa TEKESin rahoittamaa LIIMA -projektia. Työn ensimmäisessä osassa esitellään osaamiseen ja partneroitumiseen liittyviä teorioita. Osaamisten mallintaminen tehtiin Excel -pohjaisella työkalulla. Se sisältää projektituotteeseen liittyen osaamisriippuvuuksien mallintamisen ja gap -analyysin. Yhtenä tutkimusmetodina käytettiin haastattelututkimusta. Työ ja sen tulokset antavat operatiivista hyötyä teknologioiden ja markkinoiden välisessä kentässä.

Designing online interaction to address disciplinary competencies: A cross-country comparison of faculty perspectives

This study was conducted at colleges in three countries (United States, Venezuela, and Spain) and across three academic disciplines (engineering, education, and business), to examine how experienced faculty define competencies for their discipline, and design instructional interaction for online courses. A qualitative research design employing in-depth interviews was selected. Results show that disciplinary knowledge takes precedence when faculty members select competencies to be developed in online courses for their respective professions. In all three disciplines, the design of interaction to correspond with disciplinary competencies was often influenced by contextual factors that modify faculty intention. Therefore, instructional design will vary across countries in the same discipline to address the local context, such as the needs and expectations of the learners, faculty perspectives, beliefs and values, and the needs of the institution, the community, and country. The three disciplines from the three countries agreed on the importance of the following competencies: knowledge of the field, higher order cognitive processes such as critical thinking, analysis, problem solving, transfer of knowledge, oral and written communication skills, team work, decision making, leadership and management skills, indicating far more similarities in competencies than differences between the three different applied disciplines. We found a lack of correspondence between faculty¿s intent to develop collaborative learning skills and the actual development of them. Contextual factors such as faculty prior experience in design, student reluctance to engage in collaborative learning, and institutional assessment systems that focus on individual performance were some of these reasons.

Reliability of P-drive in occupational therapy following a short training session: A promising instrument measuring seniors' on-road driving competencies

Introduction Occupational therapists could play an important role in facilitating driving cessation for ageing drivers. This, however, requires an easy-to-learn, standardised on-road evaluation method. This study therefore investigates whether use of P-drive' could be reliably taught to occupational therapists via a short half-day training session. Method Using the English 26-item version of P-drive, two occupational therapists evaluated the driving ability of 24 home-dwelling drivers aged 70 years or over on a standardised on-road route. Experienced driving instructors' on-road, subjective evaluations were then compared with P-drive scores. Results Following a short half-day training session, P-drive was shown to have almost perfect between-rater reliability (ICC2,1=0.950, 95% CI 0.889 to 0.978). Reliability was stable across sessions including the training phase even if occupational therapists seemed to become slightly less severe in their ratings with experience. P-drive's score was related to the driving instructors' subjective evaluations of driving skills in a non-linear manner (R-2=0.445, p=0.021). Conclusion P-drive is a reliable instrument that can easily be taught to occupational therapists and implemented as a way of standardising the on-road driving test.

Task Force on Librarians’ Competencies in Support of E-Research and Scholarly Communication

Presentation at Open Repositories 2014, Helsinki, Finland, June 9-13, 2014