Simulando una vía de comunicación: el tramo de la vía romana entre el Coll de Panissars y Girona

Mediante programa informático es posible simular las vías de comunicación existentes entre asentamientos humanos, siendo muchos los trabajos publicados y varias las formas de aproximación al problema. El objetivo del trabajo que nos ocupa ha consistido en la generación de un nuevo modelo a partir del cual fuera posible simular una vía de comunicación, con la salvedad de que en este caso ya existía una idea aproximada de cual sería su trayectoria a partir de trabajos de otros autores. Esta vía de comunicación es la vía Augusta, en el tramo que une el Coll de Panissars y la ciudad de Girona.

La toponímia al municipi de Coll de Nargó. Una aproximació geogràfica

En el present treball s’aborden tot un seguit de temes toponímics des d’una vessant geogràfica. Primerament, es manifesta la relació i el vincle que existeix entre la toponímia i la geografia. Posteriorment, es fa una anàlisi, des del punt de vista metodològic i de les consegüents conseqüències, de diverses editorials de mapes: Institut Cartogràfic de Catalunya, Instituto Geográfico Nacional i de l’Editorial Alpina. En un apartat de reflexions, s’analitza la nova perspectiva toponímica de la societat actual. Finalment, mitjançant treball sobre el terreny, es realitza una acurada revisió al Nomenclàtor oficial de la toponímia major de Catalunya i diverses aportacions, en diferents àmbits temàtics, dins del camp toponímic. L’espai de treball on s’ha emmarcat ha estat el municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell).

El ritual funerari a la necròpolis del Coll del Moro, Gandesa (Terra Alta)

One of the five burials excavated in 1984 at the necropolis of Coll del Moro in Gandesa (Terra Alta-Tarragona) bore evidence of primary cremations. The tomb, a tumulus, yielded a cremation burial with a pottery urn and other vessels as funerary offerings. The chamber of the grave also contained bronze jewellery, basically bracelets. It is interesting to notice that the dead were cremated in the same place where the tomb was built. The complexity of the burial rite and the magnitude of some of the tumuli indicated a social structure consolidated with different grades of authority. We date these burials in the late Hallstatt but there is already evidence of commercial trade with punic people who arrived at the east coast in the second half of the seventh century BC and, from there, reached inland sites on the Ebro river and its afluents.

Els materials arqueològics del jaciment ibèric del Coll del Moro de Serra d'Almos (Tivissa, Ribera d'Ebre). Col·lecció del Museu Comarcal Salvador Vilaseca de Reus

Presentem en aquest treball una revalorització d' aquestjaciment a partir de I'estudi amb criteris actualitzats del material conservat en el Museu Salvador Vilaseca de Reus. Els resultats són contrastats amb les darreres investigacions arqueologiques desenvolupades en el curs inferior de I'Ebre. Per últim, s'analitzen les possibles interpretacions d'aquest conjunt, i les seves implicacions en els inicis de la iberització en aquesta zona.

Een eenfalligh Kennedoom af nödtorftelighe articklar vthdraghne aff then Helga schrifft / Laurentius Olai Gestricius. (Coll. 762, Aholansaari Foundation's deposition)

Quire structure: 9xIV⁷² + (IV–1)⁷⁹. Text in one column, on (mostly) 26–33 lines, not ruled. Catchwords frequently used at the foot of each page to indicate the next word when a sentence continues on the next page. Not foliated. Gothic Cursive in one saec. XVI² hand. The first initial of the book has been touched with what looks like red pencil. This may be a later addition, as also the green tint to the outer edges of the block. Titles and rubrics distinguished, if at all, through layout only. A note fol. [47]v (see also the main text on fol. [31]v) indicates that the text was copied in 1580. The Anti-Papist poem mentions the Jesuit Antonio Possevino, active in Sweden in 1577–1580 (Kiiskinen ed. 2010, 25, 27). The texts appear to be copies of printed works, with the possible exception of the Anti-Papist poem. The publication of Eric Falck’s Een Tröstbook is known, but apparently no printed copies survive; Laurentius Olai Gestricius’ catechism is otherwise unknown. He was a teacher in Gävle from 1557 or 1558, then curate of Västerås from 1561 and of Stockholm in 1562, where he died in 1565 (Kiiskinen ed. 2010, 15, 349; Collijn ed. 1927–1938, vol. 2, 324).

Charta öfver Åbo och Björneborgs höfdingedöme utgifven af friherre S. G. Hermelin efter särskilde chartor författad af C. P. Hällström auscultant i Kl. Bergs Coll.

[1:540000].

Charta öfver Nylands och Tavastehus samt Kymmenegårds höfdingedömen utgifven af friherre S. G. Hermelin och författad af C. P. Hällström auscultant i Kl. Bergs Coll.

[1:540000].

Charta öfver Wasa höfdingedöme utgifven af friherre S. G. Hermelin författad af C. P. Hällström philos. mag. och ausc. vid auscultant i K. Bergs Coll.

[1:540000].

Graduale (MS Coll. 762.3)

A Lutheran gradual copied apparently by one scribe at the end of the sixteenth century and probably repaired (fol. 29) in the beginning of the seventeenth century.

Summa Theologiae (MS Coll. 762.2)

An abridgement or selections from Thomas Aquinas, Summa theologiae. The text strongly modifies and abridges the original.