Factors de creixement autòlegs aplicats a les ferides cròniques amb evolució tòrpida

Les ferides cròniques, especialment les de lenta curació, suposen una carga important pels pacients i pels sistemes de salut. És imprescindible investigar en nous tractaments que redueixin el temps de curació d‟aquestes ferides. L‟objectiu d‟aquest projecte, és avaluar l‟eficàcia dels factors de creixement, obtinguts de plasma ric en plaquetes, en la curació o millora de les ferides cròniques. El projecte s‟ha dissenyat com un estudi d‟una sèrie de casos que compara el tractament convencional amb el tractament amb factors de creixement. La variable resultats és la curació o la disminució del àrea de l‟úlcera. El projecte pretén avaluar uns quants pacients consecutius atesos en l‟ unitat de ferides cròniques del nostre hospital. Els subjectes del estudi han de presentar una ferida de més de 3 mesos d‟evolució nul·la o escassa resposta als tractaments habituals. La tècnica de obtenció dels factors de creixement plaquetar no és complexa i es pot realitzar en l‟entorn d‟un hospital de dia. No s‟han comunicat en la literatura efectes secundaris majors de l‟aplicació dels factors de creixement en ferides cròniques.

Five years of sleep apnea treatment with a mandibular advancement device. Side effects and technical complications

Objective: To determine the variation in prevalence of temporomandibular disorders (TMD), other side effects, and technical complications during 5 years of sleep apnea treatment with a mandibular advancement device. Materials and Methods: Forty patients diagnosed with obstructive sleep apnea received an adjustable appliance at 70% of the maximum protrusion. The protrusion was then progressively increased. TMD (diagnosed according to the Research Diagnostic Criteria for TMD), overjet, overbite, occlusal contacts, subjective side effects, and technical complications were recorded before and a mean of 14, 21, and 58 months after treatment and analyzed by the Wilcoxon test (P Less-than .05). Results: Fifteen patients still used the oral appliance at the 5-year follow-up, and no significant variation in TMD prevalence was observed. Subjective side effects were common, and a significant reduction was found in overjet, overbite, and in the number of occlusal contacts. Furthermore, the patients made a mean of 2.5 unscheduled dental visits per year and a mean of 0.8 appliance repairs/relines per year by a dental technician. The most frequent unscheduled visits were needed during the first year and were a result of acrylic breakage on the lateral telescopic attachment, poor retention, and other adjustments to improve comfort. Conclusions: Five-year oral appliance treatment does not affect TMD prevalence but is associated with permanent occlusal changes in most sleep apnea patients during the first 2 years. Patients seek several unscheduled visits, mainly because of technical complications.

Complicaciones de la radioterapia cervicofacial. Osteorradionecrosis.

El tratamiento de los tumores de la cavidad bucal incluye en la mayoría de los casos la combinación de cirugía y radioterapia. Dentro de las secuelas de la radioterapia de la región cervicofacial podemos distinguir efectos agudos como radiodermitis, mucositis e hiposialia,y efectos tardios como necrosis cutánea, mucosa y ósea.La necrosis ósea u osteorradionecrosis es la complicación más severa de la radioterapia cervicofacial, siendo la mandibula la zona de la cavidad bucal que presenta una mayor incidencia. En este artículo presentamos una revisión bibliográfica de los efectos secundarios de la irradiación en la región de cabeza y cuello, haciendo especial hincapié en la osteorradionecrosis, describiendo su fisiopatología, clínica,diagnóstico,tratamiento y medidas preventivas encaminadas a minimizar o evitar esta patología.

Automatic filtering and substantiation of drug safety signals

Drug safety issues pose serious health threats to the population and constitute a major cause of mortality worldwide. Due to the prominent implications to both public health and the pharmaceutical industry, it is of great importance to unravel the molecular mechanisms by which an adverse drug reaction can be potentially elicited. These mechanisms can be investigated by placing the pharmaco-epidemiologically detected adverse drug reaction in an information-rich context and by exploiting all currently available biomedical knowledge to substantiate it. We present a computational framework for the biological annotation of potential adverse drug reactions. First, the proposed framework investigates previous evidences on the drug-event association in the context of biomedical literature (signal filtering). Then, it seeks to provide a biological explanation (signal substantiation) by exploring mechanistic connections that might explain why a drug produces a specific adverse reaction. The mechanistic connections include the activity of the drug, related compounds and drug metabolites on protein targets, the association of protein targets to clinical events, and the annotation of proteins (both protein targets and proteins associated with clinical events) to biological pathways. Hence, the workflows for signal filtering and substantiation integrate modules for literature and database mining, in silico drug-target profiling, and analyses based on gene-disease networks and biological pathways. Application examples of these workflows carried out on selected cases of drug safety signals are discussed. The methodology and workflows presented offer a novel approach to explore the molecular mechanisms underlying adverse drug reactions

Adverse side effects of statins in the oral cavity

Increased plasma levels of cholesterol are high risk factors of cardiovascular disease. Statins are drugs that inhibit cholesterol synthesis at both pancreatic and extrahepathic levels, being the treatment of choice for hypercholesterolemia. Objective: To analyze the side effects of statins in the mouth cavity, and to analyze the symptoms after interruption of the treatment. Design: Observational study, preliminary. Material and methods: Patients aged 50-70, diagnosed with hypercholesterolemia and undergoing treatment with statins, referred from their primary care physician to the dentist"s office. Anamnesis over oral symptoms was performed in the first visit. Statin treatment was discontinued, followed by lab tests and control visits seven and fifteen days later. We monitored the improvement and/or remission of oral symptoms. Statin treatment was resumed, sending out a report of the patient evolution to the PCP. Symptoms were registered in sheet specially designed for the study. Exclusion criteria: patient refusal, use of drugs for dry mouth treatment, Sjögren"s syndrome. Results: n=26 patients. Dry mouth patients: improvement in 17 out of 23 patients (88.5%). Itchiness: 6 out of 15 cases improved (57.7%). Bitterness: improvement in 13 out of 14 patients (53.8%). Cough: improvement in 11 out of 12 patients (46.1%). Discussion: A high percentage of oral symptoms are associated to treatment with statins. There is a marked improvement after temporary interruption of the treatment. Little is known regarding the side effects of oral treatment with statins. This preliminary study includes a relatively small number of patients. The design of experimental treatments will be required to establish a true correlation between statin treatment and oral symptoms

The EU-ADR Web Platform: delivering advanced pharmacovigilance tools

PURPOSE: Pharmacovigilance methods have advanced greatly during the last decades, making post-market drug assessment an essential drug evaluation component. These methods mainly rely on the use of spontaneous reporting systems and health information databases to collect expertise from huge amounts of real-world reports. The EU-ADR Web Platform was built to further facilitate accessing, monitoring and exploring these data, enabling an in-depth analysis of adverse drug reactions risks.METHODS: The EU-ADR Web Platform exploits the wealth of data collected within a large-scale European initiative, the EU-ADR project. Millions of electronic health records, provided by national health agencies, are mined for specific drug events, which are correlated with literature, protein and pathway data, resulting in a rich drug-event dataset. Next, advanced distributed computing methods are tailored to coordinate the execution of data-mining and statistical analysis tasks. This permits obtaining a ranked drug-event list, removing spurious entries and highlighting relationships with high risk potential.RESULTS: The EU-ADR Web Platform is an open workspace for the integrated analysis of pharmacovigilance datasets. Using this software, researchers can access a variety of tools provided by distinct partners in a single centralized environment. Besides performing standalone drug-event assessments, they can also control the pipeline for an improved batch analysis of custom datasets. Drug-event pairs can be substantiated and statistically analysed within the platform's innovative working environment.CONCLUSIONS: A pioneering workspace that helps in explaining the biological path of adverse drug reactions was developed within the EU-ADR project consortium. This tool, targeted at the pharmacovigilance community, is available online at https://bioinformatics.ua.pt/euadr/. Copyright © 2012 John Wiley & Sons, Ltd.

Differences based on fine motor behaviour in Parkinson's patients compared to an age matched control group in proprioceptive and visuo-proprioceptive test conditions

Personality differences based on fine motor precision performance were studied in early stage Parkinson's patients and an age-matched control group under two different test conditions: proprioceptive + visual information and proprioceptive information alone. A comparative data analysis for deviations of three measured movement types (transversal, frontal and sagittal) was done for both hands (dominant and non-dominant) with relation to personality dimensions. There were found significant differences between the two groups in decision making dimension and emotionality. After splitting the data for gender subgroups, some significant differences were found for men but not for women. The differences in fine motor task performance varied, being better in some directions for the Parkinson"s patients and worse in others. The findings may suggest that medication has both positive and negative effects on motor performance and provoke personality changes, being more pronounced in men.

Effectiveness of substituting cyclosporin A with tacrolimus in reducing gingival overgrowth in renal transplant patients

Objectives: This study aims to evaluate the effectiveness of periodontal therapy combined with tacrolimus in the suppression of gingival overgrowth (GO) and the effect on GO of changing from cyclosporin A to tacrolimus. Patients and Methods: Sixteen renal transplant patients, averaging 52 years of age, whose kidney function was stable and were receiving treatment with cyclosporin A, were randomly assigned to one of two groups. In the experimental group, patients were instructed in oral hygiene and underwent periodontal treatment, whereas in the control group, only oral hygiene instructions were given. After the first visit and the change of medication from cyclosporine to tacrolimus in both groups, periodic clinical revisions were carried out for 3 months in order to assess the evolution of GO. Results: All patients showed a progressive decrease in GO. There were no statistically significant differences between the two groups (p>0.05). A greater decrease in GO occurred within the first month after changing the medication. Conclusions: No improved effectiveness in reducing GO was observed for periodontal therapy in combination with tacrolimus. Tacrolimus is an alternative to cyclosporine when attempting to avoid GO in patients with kidney transplants

Green tea catechin inhibits fatty acid synthase without stimulating carnitine Palmitoyltransferase-1 or inducing weight loss in experimental animals

Background: The enzyme fatty acid synthase (FASN) is highly expressed in many human carcinomas and its inhibition is cytotoxic to human cancer cells. The use of FASN inhibitors has been limited until now by anorexia and weight loss, which is associated with the stimulation of fatty acid oxidation. Materials and Methods: The in vitro effect of (-)-epigallocatechin-3-gallate (EGCG) on fatty acid metabolism enzymes, on apoptosis and on cell signalling was evaluated. In vivo, the effect of EGCG on animal body weight was addressed. Results: EGCG inhibited FASN activity, induced apoptosis and caused a marked decrease of human epidermal growth factor receptor 2 (HER2), phosphatidylinositol 3-kinase (PI3K)/AKT and extracellular (signal)-regulated kinase (ERK) 1/2 proteins, in breast cancer cells. EGCG did not induce a stimulatory effect on CPT-1 activity in vitro (84% of control), or on animal body weight in vivo (99% of control). Conclusion: EGCG is a FASN inhibitor with anticancer activity which does not exhibit cross-activation of fatty acid oxidation and does not induce weight loss, suggesting its potential use as an anticancer drug.

Factors de creixement autòlegs aplicats a les ferides cròniques amb evolució tòrpida

Les ferides cròniques, especialment les de lenta curació, suposen una carga important pels pacients i pels sistemes de salut. És imprescindible investigar en nous tractaments que redueixin el temps de curació d‟aquestes ferides. L‟objectiu d‟aquest projecte, és avaluar l‟eficàcia dels factors de creixement, obtinguts de plasma ric en plaquetes, en la curació o millora de les ferides cròniques. El projecte s‟ha dissenyat com un estudi d‟una sèrie de casos que compara el tractament convencional amb el tractament amb factors de creixement. La variable resultats és la curació o la disminució del àrea de l‟úlcera. El projecte pretén avaluar uns quants pacients consecutius atesos en l‟ unitat de ferides cròniques del nostre hospital. Els subjectes del estudi han de presentar una ferida de més de 3 mesos d‟evolució nul·la o escassa resposta als tractaments habituals. La tècnica de obtenció dels factors de creixement plaquetar no és complexa i es pot realitzar en l‟entorn d‟un hospital de dia. No s‟han comunicat en la literatura efectes secundaris majors de l‟aplicació dels factors de creixement en ferides cròniques.

Osteonecrosis de maxilares asociada al uso de bifosfonatos: revisión de 491 casos

En los últimos años, el número de pacientes que presenta osteonecrosis maxilar asociada al uso de bifosfonatos (BIONJ) se ha incrementado. Esto es debido al aumento en el consumo de bifosfonatos, los cuales se asocian al tratamiento de carcinomas con metástasis óseas, mieloma múltiple, osteoporosis, osteopenia y enfermedades metabólicas como la enfermedad de Paget. Objetivo: Analizar el número de casos de pacientes que han desarrollado osteonecrosis de maxilares asociado al uso de bifosfonatos, publicados desde Junio del año 2006 hasta Abril 2010. Método: En esta revisión, se consultaron las bases de datos Pubmed-Medline, Scielo e Índice Médico Español, incluyendo límites en la búsqueda, para recopilar los casos de BIONJ que se hayan publicado desde el año 2006 hasta la actualidad. Los artículos seleccionados presentaban casos, en los cuales los pacientes que recibían bifosfonatos desarrollaban BIONJ. Resultados: Se encontraron 491 casos de BIONJ en total, de ellos 49,3% eran mujeres, 32% hombres y 18,7% no se establecía el género. La mayoría de estos casos se presentaron en la mandíbula y asociados particularment al ácido zolendrónico. Conclusiones: En los próximos años se espera que el número de pacientes que desarrollen esta complicación vaya en aumento, en particular en mujeres, a las cuales se les indica cada vez más esta medicación para el tratamiento de la osteoporosis.

Vols un gen?

En el meu darrer article (AVUI,8 de maig) parlava dels efectes secundaris dels fàrmacs i les teràpies mèdiques, i de les proves que es fan per reduir-ne la incidència, que inclouen assaigs clínics amb voluntaris. Respecte als voluntaris afegia, amb certa ironia, que s'ha de suposar que quan viuen en països del Tercer Món les condicions mèdiques il·legals són iguals que quan els assaigs es fan a Occident, però que malauradament potser en ocasions això era suposar massa [...].

Hospital doctors' views and concerns about pharmacovigilance

Purpose: The aim of the study was to evaluate the opinions and concerns of hospital doctors about adverse drug reactions (ADRs) and pharmacovigilance. Methods: A qualitative study was undertaken using focus groups in sessions on pharmacovigilance activities conducted in thirteen clinical services of a tertiary university hospital. A total of 296 physicians participated in these sessions by giving their opinions or expressing their doubts about ADR and pharmacovigilance activities which were recorded by different observers and subsequently analysed. Results: Doctors remarked on: a) the importance, concern, frequency and specific types of ADRs that were observed in clinical practice; b) problems of clinical decision making related to the suspected ADRs; c) methods for improving detection and reporting ADRs; d) monitoring of specific ADRs or ADRs caused by specific drugs; e) and measures to prevent and minimize the risk of ADRs. Physicians expressed doubts related to: a) the basic concepts of ADRs; b) the methods of ADR identification and evaluation; c) the objectives and procedures of pharmacovigilance programmes; d) and the impact of pharmacovigilance activities. Conclusions: Hospital doctors believe that ADRs are a matter for concern in their daily clinical practice, and monitoring ADRs as well as measures for preventing the risk of ADRs are needed. Nevertheless, doctors have doubts about what an ADR is, the accuracy of diagnostic methods, the development of pharmacovigilance activities and their impact on clinical practice. Pharmacovigilance should be better explained through a continuous feedback and close relationship with hospital doctors.

El virus de l'hepatitis C i la ribonucleasa Phumana: aspectes biològics i terapèutics

El virus de l'hepatitis C (VHC) provoca una hepatitis crònica que afecta a més de 170 milions de persones d'arreu del món. És un virus petit que es classifica dins de la família Flaviviridae i és un virus d'RNA de cadena positiva amb un genoma d'aproximadament 9.600 nucleòtids. A l'extrem 5' del genoma viral s'hi troba una regió no codificant (5'NCR) que comprèn els primers 341 nucleòtids i la seva funció està relaciona amb la traducció. Immediatament després hi ha una pauta de lectura oberta ORF que acaba en un únic codó d'aturada i codifica una poliproteïna de 3.010 aminoàcids. A continuació l'extrem 3' no codificant (3'NCR), que malgrat es desconeixen les seves funcions exactes, s'ha demostrat que és essencial per a la replicació vírica. La única poliproteïna generada és processada co- i postraduccionalment mitjançant proteases de l'hoste i víriques, donant lloc a les proteïnes estructurals (Core, E1 i E2-p7) i no estructurals (NS2-NS5B). Igual que la majoria de virus RNA, el VHC es caracteritza per tenir una taxa de mutació elevada. De fet, el genoma del virus no es pot definir com una única seqüència sinó per una població de variants molt relacionades entre sí. A aquesta manera d'organitzar la informació genètica se l'anomena quasiespècie viral i una de les seves implicacions principals és la facilitat amb què sorgeixen resistents al tractament. Els tractaments disponibles són llargs, cars, provoquen efectes secundaris considerables i només es resolen completament el 40% dels casos. Per aquesta raó es busquen altres solucions terapèutiques per combatre el virus entre les quals s'hi inclouen diferents estratègies. Una de les més innovadores i prometedores és la utilització de ribozims dirigits directament contra el genoma del virus. Aquest treball es centra en l'estudi de les noves estratègies terapèutiques basades en ribozims, concretament la ribonucleasa P. La ribonucleasa P és un ribozim que està present en tots els organismes ja que és l'enzim responsable de la maduració dels precursors d'RNA de transferència. El més interessant a nivell terapèutic és que s'ha demostrat que es pot dirigir la seva activitat cap a qualsevol RNA utilitzant una seqüència guia d'RNA que quan hibrida amb l'RNA diana, l'híbrid imita l'estructura secundària del substrat natural. En el cas del VHC, s'han estudiat ribozims dependents de seqüència (ribozims derivats d'RNAs satèl·lits i de viroides de plantes), sempre dirigits contra la regió més conservada del virus per evitar una disminució de l'eficiència del ribozim deguda a la variació de la diana. La ribonucleasa P és una endonucleasa d'activitat molt específica i es diferencia dels altres ribozims naturals en el sistema de reconeixement del substrat, reconeix elements estructurals i no de seqüència. L'objectiu final del treball és tallar in vitro l'RNA del VHC aprofitant la propietat que presenta aquest ribozim de reconèixer elements estructurals i no de seqüència ja que per a un mateix nombre de seqüències, el nombre d'estructures viables que pot adoptar l'RNA genòmic és molt més petit i per tant la variabilitat de la diana disminueix. S'han estudiat dos models d'RNasa P, la RNasa P humana guiada per seqüència guia externa (EGS) i l'RNA M1 de l'RNasa P d'E.coli unit a la seqüència guia per l'extrem 3' (ribozim M1GS). Abans però de dirigir el ribozim, s'han estudiat l'estructura i la variabilitat d'una regió del genoma del virus ja que s'ha descrit que són factors que poden limitar l'eficiència de qualsevol ribozim. Derivat d'aquests estudis s'aporten dades sobre accessibilitat i variabilitat d'una regió interna del genoma del virus de l'hepatitis C, la zona d'unió de la regió E2/NS2 (regió 2658-2869). L'estudi d'accessibilitat revela que la regió 2658-2869 del genoma del virus conté dominis oberts i tancats i que la transició entre uns i altres no és brusca si es compara amb altres regions d'estructura coneguda (regió 5' no codificant). Els resultats dels assajos in vitro amb els dos models de RNasa P mostren que s'ha aconseguit dirigir tant la ribonucleasa P humana com el ribozim M1GS cap a una zona, predeterminada segons l'estudi d'accessibilitat, com a poc estructurada i tallar l'RNA del virus. De l'anàlisi de mutacions, però, es dedueix que la regió estudiada és variable. Tot i dirigir el ribozim cap a la zona més accessible, la variació de la diana podria afectar la interacció amb la seqüència guia i per tant disminuir l'eficiència de tall. Si es proposés una estratègia terapèutica consistiria en un atac simultani de vàries dianes.D'altra banda i derivat d'un resultat inesperat on s'ha observat en els experiments control que l'extracte de RNasa P humana tallava l'RNA viral en absència de seqüències guia externes, s'ha caracteritzat una nova interacció entre l'RNA del VHC i la RNasa P humana. Per a la identificació de l'enzim responsable dels talls s'han aplicat diferents tècniques que es poden dividir en mètodes directes (RNA fingerprinting) i indirectes (immunoprecipitació i inhibicions competitives). Els resultats demostren que la ribonucleasa P humana, i no un altre enzim contaminant de l'extracte purificat, és la responsable dels dos talls específics observats i que es localitzen, un a l'entrada interna al ribosoma (IRES) i molt a prop del codó AUG d'inici de la traducció i l'altre entre la regió codificant estructural i no estructural. La ribonucleasa P és un dels enzims del metabolisme del tRNA que s'utilitza per identificar estructures similars al tRNA en substrats diferents del substrat natural. Així doncs, el fet que la ribonucleasa P reconegui i talli el genoma del VHC en dues posicions determinades suggereix que, a les zones de tall, el virus conté estructures semblants al substrat natural, és a dir estructures tipus tRNA. A més, tot i que el VHC és molt variable, els resultats indiquen que aquestes estructures poden ser importants per el virus, ja que es mantenen en totes les variants naturals analitzades. Creiem que la seva presència podria permetre al genoma interaccionar amb factors cel·lulars que intervenen en la biologia del tRNA,particularment en el cas de l'estructura tipus tRNA que es localitza a l'element IRES. Independentment però de la seva funció, es converteixen en unes noves dianes terapèutiques per a la RNasa P. S'ha de replantejar però l'estratègia inicial ja que la similitud amb el tRNA les fa susceptibles a l'atac de la ribonucleasa P, directament, en absència de seqüències guia externes.

Efectes de l'hàbit tabàquic sobre la termoregulació durant l'activitat física

El fumar cigarretes, a un ritme habitual i sense evitar el seu consum les hores prèvies a l’activitat física, pot comprometre de forma significativa els mecanismes termoreguladors de pèrdua de calor i provocar una resposta hemodinàmica anormal durant l’exercici. L’associació de tabac i activitat física d’alta intensitat pot fer augmentar la temperatura central al pertorbar els mecanismes de pèrdua de calor mitjançant la redistribució del flux vascular cutani. A més, durant exercicis perllongats com els exercicis de resistència, i en ambients alorosos, el consum de cigarretes pot actuar com a factor limitant en el rendiment esportiu, i incrementar el risc d’hipertèrmia.