1000 resultados para Ceràmica ibèrica -- Torregrossa (Catalunya)
Resumo:
The paper analyzes the Iberian ceramics from Sant Julià de Ramis (Girona). The scope of research includes the village itself and other archaeological sites as areas of the Bosc del Congosts silos and Escalers. The research draws several archaeological material dug up in the Iberian site and made in the fields of silos.
Resumo:
Un total de vint ceràmiques altmedievals, en la major part espatulades, procedents de diversos contextos de les excavacions de Barcelona, han estat caracteritzades arqueomètricament per Fluorescència de Raigs X(FRX), Difracció de Raigs X (DRX) i Microscòpia Òptica de polarització per làmina prima (MO). Els resultats han permès establir una diversitat de produccions d"orígens possiblement locals i/o regionals.
Resumo:
Dentro del Programa de Investigación Protohistórica de la Península Ibérica tuvimos ocasión de excavar, en junio de 1975, una zona de vertederos situada en la margen izquierda del río Guadalimar, enfrente mismo de la meseta donde se halla ubicada la ciudad de Cástulo, a la altura de la denominada Torre de Santa Eufemia. El interés del yacimiento residía no tanto en tratarse de un centro de producción de cerámica ibérica de gran envergadura, a juzgar por lo que podía deducirse a primera vista, sino por los datos que podía aportar para un mejor conocimiento del desarrollo y evolución de diversos tipos cerámicos (monocromos, bicromos, de barniz rojo, con y sin estampillas) presentes en Cástulo e íntimamente conectados con materiales de otros yacimientos del Alto Guadalquivir (Castellones de Ceal, La Guardia, Galera). En esta primera campaña se realizaron dos cortes que dieron por resultado la localización y exploración de parte de dos vertederos distintos, vertederos que descansaban, por lo menos en parte, sobre un estrato de habitación; decimos en parte porque en el corte 2 pudimos observar que el extremo del vertedero, pasando por encima de dos muros, venía a morir junto a un tercer muro superpuesto a uno de los dos citados.
Resumo:
La campaña de excavación realizada en 1991 en las proximidades de sector termal de la ciudad romana de Arva (Alco1ea del Río, Sevilla) ha permitido localizar tres hornos dedicados a la producción de ánforas Dressel20. Uno de ellos se data en época flavio-trajanea; los dos restantes se sitúan en un momento post-severiano. El conjunto parece formar parte del sector artesanal de Arva, situado junto al Guadalquivir.
Resumo:
Este artículo pretende simplemente reinterpretar ciertas cerámicas procedentes de yacimientos asturianos, las cuales han sido publicadas previamente y cuya orientación cronológica o cultural, según los casos, permite ofrecer en el momento actual nuevas precisiones o interpretaciones.
Resumo:
Las investigaciones sobre Cabrera d"Anoia (Barcelona) han avanzado de forma considerable en los últimos años. La caracterización de los materiales y el estudio de la documentación arqueológica han logrado definir un particular sistema de producción de cerámica que se desarrolla en un marco rupestre de dimensiones limitadas. Una situación que obliga a la modificación continua del área de trabajo en beneficio de las actividades productivas. Este artículo analiza ese proceso de adaptación y transformación permanente del espacio artesanal a partir de los datos proporcionados por el yacimiento. Se trata, en consecuencia, de esbozar un primer balance de los resultados más recientes tras 20 años de investigación sobre este alfar.
Resumo:
Forma part de: "Un conjunt de materials d'època tardo-republicana de la ciutat romana de Pollentia (Alcúdia, Mallorca)"
Resumo:
Las investigaciones sobre Cabrera d"Anoia (Barcelona) han avanzado de forma considerable en los últimos años. La caracterización de los materiales y el estudio de la documentación arqueológica han logrado definir un particular sistema de producción de cerámica que se desarrolla en un marco rupestre de dimensiones limitadas. Una situación que obliga a la modificación continua del área de trabajo en beneficio de las actividades productivas. Este artículo analiza ese proceso de adaptación y transformación permanente del espacio artesanal a partir de los datos proporcionados por el yacimiento. Se trata, en consecuencia, de esbozar un primer balance de los resultados más recientes tras 20 años de investigación sobre este alfar.
Resumo:
Aquesta obra és fruit de la taula rodona «Imitatio Vasaria. Les imitacions de vaixella fina a la Hispània Citerior en època tardorepublicana i altimperial: producció i comercialització», que va reunir durant tres dies representants de tretze grups de recerca per reflexionar sobre les imitacions de les ceràmiques fines d’importació d’època romana tardorepublicana i altimperial. Com a resultat d’aquestes xerrades es van redactar 14 articles que presenten els estats de la qüestió que cada grup de recerca va portar a terme en el seu àmbit geogràfic i en els jaciments on van desenvolupar el seu treball de camp: diverses zones de la Hispània Citerior des de les universitats de Girona, Barcelona, Autònoma de Barcelona, València, Alacant i Valladolid, així com des dels Museus d’Arqueologia de Catalunya-Empúries, Mataró i Badalona, i de l’ICAC. Dos articles del llibre, però, se centren en un altre punt de la Mediterrània occidental, el Llenguadoc, aportat per un grup del Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS).
Resumo:
En aquest article es presenta la fase de la intervenció realitzada al mercat de Santa Caterina que es desenvolupa en l’època altimperial romana i està relacionada amb els inicis de la ciutat de Barcino. En funció de les estructures recuperades i la gran quantitat de material d’escòries ceràmiques recollides, les restes documentades s’han identificat amb una zona de producció ceràmica suburbial, on podrien produir-se tant ceràmiques comunes com recipients amfòrics. Aquests últims són els que han aportat més informació, tant per la quantitat com per la diversitat de marques recollides, que han permès ampliar el coneixement sobre les possibles produccions a la ciutat i els circuits del vi a la zona.
Resumo:
Es publiquen dos segells impresos en els fons de sengles vasos de terra sigillata trobats a Tarragona. Es tracta d’impressions de gemmes amb motius mitològics: Prometeu creant l’home del fang i Victòria.
Resumo:
The Torre Llauder pottery workshop, where evidence was found of the manufacture of Pascual 1 and Dressel 2–4 amphoras in the 1960s and 70s, is one of the most emblematic of the Laietania region. Marià Ribas had already expressed her opinion that tegulae with the L·HER·OPT stamp had also been manufactured there. In addition, it was theorised that this pottery had also produced plain ware. In this paper we present the results of the analysis3 of samples of the above mentioned types of pottery, carried out with the aim of shedding some light on these questions.
Resumo:
Es publica en aquest treball un conjunt de cinc antefixes romanes trobades a la Granja Mitjana, a prop del monestir de Poblet, inèdites fins ara.
Resumo:
L’estudi dels materials ceràmics trobats als jaciments romans del Cementeri (Alcanar) i la Torreta (Ulldecona) ens permet emmarcar-ho en l’àmbit comarcal i efectuar una aproximació al desenvolupament de la romanització a la comarca del Montsià i a les terres veïnes del Baix Maestrat.