Efectes de la composició social dels centres d’ensenyament obligatori sobre el rendiment i les expectatives de l’alumnat

Aquest projecte centra la seva atenció en la incidència que la composició social dels centres d'ensenyament -és a dir, l'origen social del seu alumnat- té sobre l'equitat en el tram d'escolarització obligatòria del sistema educatiu català. Concretament posa l'accent en els efectes que diferents tipus de composicions socials poden tenir sobre el rendiment escolar i les expectatives de trajectòria dels estudiants procedents de famílies amb un nivell instructiu baix (en aquesta investigació l'origen social de l'alumnat és mesurat pel nivell d'estudis del pare i la mare de l'alumne, atesa la incidència que el capital instructiu dels progenitors té sobre els seus resultats acadèmics). Ha estat objectiu d’aquest projecte copsar si el fet de trobar-se en un context escolar socialment més heterogeni té algun tipus d’influència positiva sobre el rendiment dels estudiants procedents de famílies poc instruïdes. És per això que s’han analitzat diferents tipus de composicions socials, corresponents a quatre IES. Mitjançant l’anàlisi comparativa d’aquestes realitats escolars, s’ha volgut observar fins a quin punt una presència significativa d’alumnes de famílies amb un nivell instructiu elevat estimula un increment del rendiment i/o de les expectatives al finalitzar l’escolarització obligatòria dels fills de famílies poc instruïdes. Dit d’altra manera, s’ha volgut comprovar si els contextos escolars heterogenis tenen algun tipus d’efecte reductor de les desigualtats inherents en la desigual distribució del capital instructiu familiar entre l’alumnat. En últim lloc, el projecte ha pretès analitzar el tipus de xarxa relacional que es genera entre l’alumnat en els diferents contextos objecte d’anàlisi. L’estudi posa de manifest que, en termes generals, els contextos amb presència significativa d’alumnes de famílies amb un nivell d’instrucció elevat tenen un impacte positiu sobre les expectatives dels alumnes de famílies menys instruïdes. Aquest "efecte-contagi" d'expectatives es pot produir en alguns casos per identificació amb la xarxa relacional més propera o, en d'altres casos, per la coexistència en el grup-classe amb una majoria d'alumnes procedents de famílies més instruïdes.

Estudio sobre el estado nutricional de los pacientes ingresados en el servicio de Medicina digestiva

La malnutrició està present en el 30% dels pacients hospitalitzats. Aquest estat patològic causa una major aparició de complicacions intrahospitalàries, prolongació de l'estada hospitalària, i augment de la mortalitat. El nostre objectiu va ser avaluar el maneig de l'estat nutricional en el nostre servei (Medicina digestiva, de l'hospital La Fe). Per aconseguir-ho, es va realitzar un estudi observacional d'una cohort de pacients ingressats en el nostre servei, amb posterior anàlisi de les dades necessàries per a avaluar l'estat nutricional a nivell hospitalari (valors antropomètrics, valors analítics, proves de cribatge de risc malnutricional). S'han trobat dades que indiquen falta de conscienciació sobre la malnutrició per part del personal sanitari, i la influència negativa de la malnutrició sobre el pacient ingressat, encara que aquesta relació no aconsegueix nivells de significació estadística, sent necessari un augment de la grandària de la mostra per a obtindre dades significatives.

Informe sobre el I Congresso Ibero-americano de Gestão do Conhecimento e Inteligência Competitiva (Curitiba, el Brasil, 29, 30 i 31 d'agost de 2006)

Podeu consultar la versió en castellà a http://hdl.handle.net/2445/8957

Informe sobre el I Congresso Ibero-americano de Gestão do Conhecimento e Inteligência Competitiva (Curitiba, el Brasil, 29, 30 i 31 de agosto de 2006)

Podeu consultar la versió en català a http://hdl.handle.net/2445/8956

Bola de Drac: Doblatge, influència i cançons. Anàlisi del procés de doblatge, la influència sociaI, el llenguatge i elaboració de les cançons de Bola de Drac

El meu treball de fi de grau gira al voltant de la sèrie Bola de Drac, doblada al català i emesa a TVC des de l’any 1990. Primer de tot, he fet un recorregut per l’arribada de l’anime i de Bola de Drac a Catalunya. A continuació, parlo del doblatge en general i, en concret, de la sèrie, posant especial atenció al procés de traducció, revisió i ajust. El treball també pretén posar en relleu la influència de la sèrie a la societat catalana, amb especial èmfasi en el seu llenguatge. La següent part del treball tracta la traducció i composició musical de les cançons de Bola de Drac, primer explicant-ne la seva importància i, tot seguit, fent una anàlisi de quatre de les cançons de la sèrie, comparant amb les originals el contingut semàntic de les lletres i la composició musical. Finalment, a l’annex trobareu entrevistes a professionals relacionats amb Bola de Drac i una enquesta realitzada a 1.832 persones relacionada amb la influència i les cançons de la sèrie.

Novedades sobre el mundo funerario en la Ribera d’Ebre

La excavación de las necrópolis de incineración de Santa Madrona (Riba-roja d’Ebre) y Sebes (Flix) aportan nuevos datos sobre el estudio del mundo funerario en esta zona. Ambas presentan una fase de utilización durante la Primera Edad del Hierro (siglos vii-vi a.C.), caracterizada por un predominio de estructuras tumulares, junto a las que se documentan otras variantes (urnas funerarias sin túmulo, deposiciones de huesos sin urna, ofrendas funerarias, estructuras empedradas sin urna, etc.). En ambas necrópolis, los estudios antropológicos muestran que todos los grupos de edad estaban representados. Los materiales cerámicos y ajuares presentan gran similitud entre las diferentes sepulturas, lo que sugiere una cierta igualdad en el tratamiento de los difuntos. La existencia, en ambos casos, de dos áreas diferenciadas, podría indicar una separación en función de grupos familiares.

Vicent Martines, El «Tirant» poliglota. Estudi sobre el «Tirant lo Blanch» a partir de les seues traduccions espanyola, italiana i francesa deIs segles XVI-XVIII

Ressenya de l'obra: Vicent MARTINES, El «Tirant» poliglota. Estudi sobre el «Tirant lo Blanch» a partir de les seues traduccions espanyola, italiana ifrancesa dels segles XVI-XVIII. Barcelona: Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997. Col. "Textos i Estudis de Cultura Catalana", 55. 206 p.

Recerca avaluativa sobre el programa “LÍMITS”

Des de la comunitat científica s’ha posat de manifest la necessitat d’avaluar els programes d’intervenció per a la millora de la parentalitat, especialment en el context de la infància i adolescència en risc. En aquesta recerca es presenten els resultats de l’avaluació del programa Límits aportant evidències d’eficàcia i efectivitat, que permeten identificar i descriure les seves fortaleses, així com també aquells elements que poden ser objecte de millora. El programa Límits és una proposta estructurada d’intervenció preventiva de caire selectiu amb grups de famílies de joves d’entre 14 i 18 anys que passen pel circuit de la justícia juvenil. El programa ha estat funcionant des del 2007, en diverses edicions, a tot el territori català aplegant una experiència i trajectòria remarcable que ha incidit en 351 persones i 245 famílies. El programa consta de vuit sessions en grup d’entre dotze i quinze participants, dinamitzat per dos monitors, en les que es treballen diferents estratègies a partir de l’abordatge de continguts relacionats amb les relacions i els lligams, la comunicació, els conflictes, l’establiment de normes i la disciplina. Per dur a terme l’avaluació del programa Límits s’ha partit d’un disseny quasi-experimental, pretest–postest aplicat a un grup programa (GP) i a grup col·laborador (GC) i de manera diferida (dos mesos després de la seva finalització) només al GP per constatar si s’han assolit els resultats previstos. Quan s’analitza l’evolució del GP s’observen millores en les habilitats d’autocontrol de les emocions, el reforç positiu i les relacions familiars. Tanmateix, des del punt de vista de les famílies no s’han observat canvis significatius en la millora de la percepció d’auto eficàcia del rol parental respecte el GC abans i després del programa. La percepció majoritària és que els objectius que planteja el programa són excessivament ambiciosos i en conseqüència, difícilment assolibles. Els responsables consideren que, en alguns casos, el perfil de famílies derivades al programa no és el més adequat perquè presenten problemàtiques molt més agudes a les desitjables per aquest tipus d’intervenció. Com a punts forts, es destaca que el programa és útil als ulls dels responsables i tècnics perquè genera una presa de consciència del problema i de la necessitat de canvi per part de les famílies. Els participants diuen transferir a la vida real algunes habilitats apreses especialment la comunicació i millora de les relacions familiars. Els tècnics aplicadors coincideixen amb la percepció de les famílies tot i declarar percentatges lleugerament inferiors. També és vist com un complement professional a la seva tasca que ajuda a fer un millor seguiment dels casos, i permet seguir treballant amb posterioritat amb les famílies.

Investigación evaluativa sobre el programa "LÍMITES"

Desde la comunidad científica se ha puesto de manifiesto la necesidad de evaluar los programas de intervención para la mejora de la parentalidad, especialmente en el contexto de la infancia y la adolescencia en riesgo. En esta investigación se presentan los resultados de la evaluación del programa Límites aportando evidencias de eficacia y efectividad, que permiten identificar y describir sus fortalezas, así como también aquellos elementos que pueden ser objeto de mejora. El programa Límites es una propuesta estructurada de intervención preventiva de carácter selectivo, con grupos de familias de jóvenes de entre 14 y 18 años que pasan por el circuito de la justicia juvenil. El programa ha estado funcionando desde 2007 en todo el territorio catalán, y ha incidido en un total de 351 personas y 245 familias. El programa consta de ocho sesiones en grupo en las que se trabajan contenidos relacionados con las relaciones y los vínculos, la comunicación, los conflictos, el establecimiento de normas y la disciplina. Para llevar a cabo la evaluación del programa Límites se ha partido de un diseño cuasi-experimental, pretest-postest aplicado a un grupo programa (GP) y grupo colaborador (GC) y de manera diferida (dos meses después de su finalización) sólo en el GP, para constatar si se han alcanzado los resultados previstos. Cuando se analiza la evolución del GP se observan mejoras en las habilidades de autocontrol de las emociones, el refuerzo positivo y las relaciones familiares. Sin embargo, desde el punto de vista de las familias no se han observado cambios significativos en la mejora de la percepción de auto eficacia del rol parental respecto al GC antes y después del programa. La percepción mayoritaria es que los objetivos que plantea el programa son excesivamente ambiciosos y en consecuencia, difícilmente alcanzables. Los responsables consideran que, en algunos casos, el perfil de familias derivadas al programa no es el más adecuado puesto que presenten problemáticas mucho más agudas a las deseables para este tipo de intervención. Como puntos fuertes, se destaca que el programa es útil a los ojos de los responsables y técnicos porque genera una toma de conciencia del problema y de la necesidad de cambio por parte de las familias. Los participantes dicen transferir a la vida real algunas habilidades aprendidas, especialmente la comunicación y mejora de las relaciones familiares. Los técnicos aplicadores coinciden con la percepción de las familias, a pesar de declarar porcentajes ligeramente inferiores. También es visto como un complemento profesional a su tarea que ayuda a hacer un mejor seguimiento de los casos, y permite seguir trabajando con posterioridad con las familias.

La convergència lingüística: possible retardador del procés de gramaticalització?

En diferents zones d"Hispanoamèrica, la substitució del futur sintètic en -rá (cantaré, lloverá) per la construcció Ir a + Infinitiu (voy a cantar, va a llover) resulta cada vegada més evident (Bauhr, 1989; Troya, 1998; Almeida y Díaz, 1998; Blas Arroyo, 2005; Sedano, 2006). Si bé en les zones peninsulars monolingües aquesta substitució també es percep, sembla que en les zones bilingües on el castellà està en contacte amb el català la tendència és justament la contrària. En aquest article es pretén verificar aquesta tendència tot partint de la hipòtesi que la construcció Ir a + Infinitiu per expressar valors temporals prospectius es fa servir en menor grau, sobretot en els parlants amb el català como a L1. La justificació cal trobar-la en la influència del català sobre el castellà; concretament, en el paradigma verbal particular del català confusió amb el pretèrit perfet perifràstic (vaig cantar) i esforç articulatori i en el fet que Anar a + Infinitiu no ha gramaticalitzat els mateixos valors que el castellà a Ir a + Infinitiu manté els valors etimològics. Per comprovar-ho, ens valdrem del corpus RESOL; un corpus de dades orals constituït per 94 entrevistes semidirigides realitzades a nens de 6º de primària, i novament quan cursaven 1º de la ESO, a escoles de Mataró i de Manlleu. Un cop analitzat el corpus, les dades revelen que, efectivament, en les zones bilingües, els informants amb el català com a L1 tendeixen a utilitzar la forma sintètica en major grau que la forma analítica. En canvi, els parlants que tenen el castellà com a L1 fan servir majoritàriament la perífrasi Ir a + Infinitiu, tot i que aquest ús no es tan profús como en la resta de zones monolingües peninsulars. En definitiva, el fet de tenir el català como a L1 sembla ser un dels factor que condiciona o determina la proliferació de la construcció Ir a + Infinitiu en el castellà parlat a Catalunya, però, alhora, la convergència de diferents factors lingüístics és el que condiciona l"ús particular d"aquesta perífrasi verbal en la zona analitzada.

Programa didáctico sobre el ciclo de Rankine sencillo RANKINE V1.0.

Resumen tomado de la publicación

CLARITY. Canvi clim??tic : una exposici?? sobre el canvi clim??tic en CD-ROM

Resumen tomado de la publicaci??n. Edici??n biling??e en catal??n y espa??ol. Requisitos del sistema: navegador de Internet y Acrobat Reader (versi??n 5.0 o superior)

El castell de Bellver. ' El castillo de Bellver'.

Esta publicación sobre el castillo de Bellver, situado en la ciudad de Palma, consta de dos partes. En la primera, desde una perspectiva artística, se describe su ubicación y entorno, su construcción e interiores y, por último, su museo. En la segunda, encontramos el apartado histórico, donde se describe la evolución del castillo desde su origen hasta nuestros días. Todo ello ilustrado con gran número de fotografías.

L'avaluaci?? del sistema educatiu : notes sobre el diagn??stic del sistema educatiu 1997 de l'INCE

Resumen en castellano, catal??n e ingl??s