Polychlorinated trityl radicals for dynamic nuclear polarization: the role of chlorine nuclei

Polychlorinated trityl radicals bearing carboxylate substituents are water soluble persistent radicals that can be used for dynamic nuclear polarization. In contrast to other trityl radicals, the polarization mechanism differs from the classical solid effect. DFT calculations performed to rationalize this behaviour support the hypothesis that polarization is transferred from the unpaired electron to chlorine nuclei and from these to carbon by spin diffusion. The marked differences observed between neutral and anionic forms of the radical will be discussed.

Avalanche-like vortex penetration driven by pulsed microwave fields in an epitaxial LaSrCuO thin film

Different vortex penetration regimes have been registered in the output voltage signal of a magnetometer when single microwave pulses are applied to an epitaxial overdoped La2− x Sr x CuO4 thin film in a perpendicular dc magnetic field. The onset of a significant variation in the sample magnetization which exists below threshold values of temperature, dc magnetic field, and pulse duration is interpreted as an avalanche-type flux penetration. The microwave contribution to the background electric field suggests that the nucleation of this fast vortex motion is of electric origin, which also guarantees the occurrence of vortex instabilities under adiabatic conditions via the enhancement of the flux flow resistivity. Flux creep phenomena and heat transfer effects act as stabilizing factors against the microwave-pulse-induced fast flux diffusion.

Can a Halo CME from the limb be geoeffective?

The probability for a halo coronal mass ejection (CME) to be geoeffective is assumed to be higher the closer the CME launch site is located to the solar central meridian. However, events far from the central meridian may produce severe geomagnetic storms, like the case in April 2000. In this work, we study the possible geoeffectiveness of full halo CMEs with the source region situated at solar limb. For this task, we select all limb full halo (LFH) CMEs that occurred during solar cycle 23, and we search for signatures of geoeffectiveness between 1 and 5 days after the first appearance of each CME in the LASCO C2 field of view. When signatures of geomagnetic activity are observed in the selected time window, interplanetary data are carefully analyzed in order to look for the cause of the geomagnetic disturbance. Finally, a possible association between geoeffective interplanetary signatures and every LFH CME in solar cycle 23 is checked in order to decide on the CME's geoeffectiveness. After a detailed analysis of solar, interplanetary, and geomagnetic data, we conclude that of the 25 investigated events, there are only four geoeffective LFH CMEs, all coming from the west limb. The geoeffectiveness of these events seems to be moderate, turning to intense in two of them as a result of cumulative effects from previous mass ejections. We conclude that ejections from solar locations close to the west limb should be considered in space weather, at least as sources of moderate disturbances.

Non-thermal emission from microquasar/ISM interaction

Context. The interaction of microquasar jets with their environment can produce non-thermal radiation as in the case of extragalactic outflows impacting on their surroundings. Significant observational evidence of jet/medium interaction in galactic microquasars has been collected in the past few years, although little theoretical work has been done regarding the resulting non-thermal emission. Aims. In this work, we investigate the non-thermal emission produced in the interaction between microquasar jets and their environment, and the physical conditions for its production. Methods. We developed an analytical model based on those successfully applied to extragalactic sources. The jet is taken to be a supersonic and mildly relativistic hydrodynamical outflow. We focus on the jet/shocked medium structure in its adiabatic phase, and assume that it grows in a self-similar way. We calculate the fluxes and spectra of the radiation produced via synchrotron, inverse Compton, and relativistic bremsstrahlung processes by electrons accelerated in strong shocks. A hydrodynamical simulation is also performed to investigate further the jet interaction with the environment and check the physical parameters used in the analytical model. Results. For reasonable values of the magnetic field, and using typical values of the external matter density, the non-thermal particles could produce significant amounts of radiation at different wavelengths, although they do not cool primarily radiatively, but by adiabatic losses. The physical conditions of the analytical jet/medium interaction model are consistent with those found in the hydrodynamical simulation. Conclusions. Microquasar jet termination regions could be detectable at radio wavelengths for current instruments sensitive to ~arcminute scales. At X-ray energies, the expected luminosities are moderate, although the emitter is more compact than the radio one. The source may be detectable by XMM-Newton or Chandra, with 1-10 arcsec of angular resolution. The radiation at gamma-ray energies may be within the detection limits of the next generation of satellite and ground-based instruments.

(FAB07_002) From the 'Curry to the 'Weal: Aboriginal town camps and compounds of the back-blocks

My involvement with Aboriginal people began in 1972 in my final year of architecture, when a small group of students were asked to advise on some Aboriginal building projects in Mt Isa and Cloncurry. This led to my Doctoral research and grew into the Aboriginal Environments Research Centre now well established at the university of Queensland. Although the personnel of this Centre have completed over 140 field trips in the last 20 years, it is a set of data collected largely from the first ten field trips in 1972-76 that will be presented in this paper.

Análisis de l'utilitat d'una plataforma digital sincrónica i de l'apropiació conceptual del professorat dels Camps d'Aprenentatge en el marc d'un curs de formació permanent

El projecte pretenia analitzar com l'ús de les noves tecnologies incideixen en un procés de formació permanent per afavorir la participació i l’apropiació de les noves mirades als fenòmens, la innovació en didàctica de les ciències experimentals i les ciències socials. El projecte ha tingut una durada d'un any i s'ha realitzat a Catalunya. En el projecte han intervingut tres formadors de la UAB i els Camps d'Aprenentatge depenents del Departament d'Educació. El desenvolupament del projecte ha tingut lloc en base als materials elaborats o transcrits durant diferents sessions virtuals, en les que s'ha utilitzat una plataforma sincrònica, i en diferents sessions presencials. Els resultats del projecte mostren que tot i que el canvi de les mirades sobre els fenòmens del món és un procés lent, l'us de la plataforma combinada amb sessions presencials, i l'anàlisi i la discussió dels resultats amb els formadors, afavoreix aquest procés de canvi.

Producció i anàlisi estructural d’aliatges magnètics amb memòria de forma

L’objectiu d’aquest projecte és la producció d’aliatges tipus Heusler per estudiar lesestructures corresponents i portar a terme un estudi experimental per poder analitzarla influència de la composició en la transformació martensítica del material, en concret s’avalua la influència de la concentració de Snen presència del Co. Per assolir aquest objectiu es produeixen i es caracteritzen tresaliatges Heusler no estequiomètrics amb composició Mn50Ni45-XSnXCo5 on x pren elvalor de 5, 7’5 i 10. Els aliatges estudiats són. • Mn50Ni40Sn5Co5• Mn50Ni37,5Sn7,5Co5• Mn50Ni35Sn10Co5

Disseny d’un sistema de recàrrega dinámica de vehicles elèctrics mitjançant witricitat en camps de ressonància

Amb aquest projecte es pretén dissenyar un sistema de recàrrega de les bateries delsvehicles elèctrics mentre aquests funcionen, i d’aquesta forma disminuir ladependència d’aquests al nivell de càrrega de la bateria, conferir-los més autonomia itransformar el temps de recàrrega del vehicle en temps útil de conducció. El sistema estarà format per un grup de bobines fixades al paviment i connectades enparal•lel al llarg de la calçada de la via per on el vehicle elèctric circularà, el qual tambéincorporarà, en la part inferior, una bobina en ressonància magnètica amb lesanteriorment anomenades. Les bobines immòbils, que estaran connectades a la xarxaelèctrica, induiran en la bobina fixada al vehicle un corrent elèctric a partir dels circuitsressonants als quals estan connectades. S’estudiarà la configuració més òptimad’aquest sistema per tal de subministrar la potència necessària per carregar la bateria,tenint en compte la despesa energètica extra derivada del fet de realitzar-ho enmoviment

Síntesi i propietats de vidres metàl•lics massissos i materials nanocomposites basats en Fe per aplicacions com a materials magnètics tous

Estudi realitzat a partir d’una estada a l’ Institut für Komplexe Materialien, Leibniz-Institut für Festkörper- und Werkstoffforschung Dresden, entre 2010 i 2011. S'ha explorat l'efecte de les condicions i influència dels elements d'aleació en la capacitat de formació de vidre, l'estructura i les propietats tèrmiques i magnètiques de vidres metàl•lics massissos i materials nanocristal•lins en base Fe. La producció d'aquests materials en forma de cintes de unes 20 micres de gruix ha estat àmpliament estudiada i s'ha vist que presenten unes propietats excel•lents com a materials magnètics tous. El propòsit general d'aquest projecte era l'obtenció de composicions òptimes amb alta capacitat de formar vidre i amb excel•lents propietats magnètiques com a materials magnètics tous combinat amb bones propietats mecàniques. El projecte prenia com a punt de partida l'aliatge [FeCoBSi]96Nb4 ja que és el que presenta millor capacitat de formar vidre i presenta una alta imantació de saturació i baix camp coercitiu. S'ha fet un estudi dels factors fonamentals que intervenen en la formació de l'estat vitri. La composició abans esmentada ha estat variada amb l'addició d'altres elements per estudiar com afecten aquests nous elements a les propietats, la formació de vidre i l'estructura dels aliatges resultants amb l'objectiu de millorar-ne les propietats magnètiques i la capacitat de formació de vidre. Entre altres s'ha usat el Zr, Mo, Y i el Gd per millorar la formació de vidre; i el Co i el Ni per millorar les propietats magnètiques a alta temperatura. S'han estudiat les relacions entre la capacitat de formació de vidre i la seva estabilitat tèrmica, la resistència a la cristal•lització i la estructura de l'aliatge resultant després del procés de solidificació. Per aquest estudi s'han determinat els mecanismes que controlen la transformació i la seva cinètica així com les fases que es formen durant el tractament tèrmic permetent la formulació de models predictius.

Continuum Double Exchange Model

We present a continuum model for doped manganites which consist of two species of quantum spin-1 / 2 fermions interacting with classical spin fields. The phase structure at zero temperature turns out to be considerably rich: antiferromagnetic insulator, antiferromagnetic two band conducting, canted two band conducting, canted one band conducting, and ferromagnetic one band conducting phases are identified, all of them being stable against phase separation. There are also regions in the phase diagram where phase separation occurs