La depuradora de Begues: reactor biològic o aiguamolls construïts?. Estudi comparatiu dels vectors: paràmetres de l'H2O, fangs produïts, costos capitals i d'explotació, personal

L’objectiu del present estudi és comparar els vectors de paràmetres de l’aigua, producció de fangs, costos i personal entre 2 tipus d’instal·lacions EDAR al municipi de Begues; una ja existent amb tractament secundari i terciari mitjançant un reactor biològic i una potencial amb tractament secundari i terciari mitjançant aiguamolls construïts. La finalitat del projecte és determinar, gràcies a l’estudi dels principals vectors ambientals de la infraestructura i a altres estudiats per na Susana Forero Sánchez, quina de les 2 tipologies d’instal·lació s’ajusta més al territori i a les necessitats de tractament de les aigües del mateix. Els resultats de la investigació indiquen que tant els costos d’explotació com la producció de fangs i el personal donen avantatge als aiguamolls construïts, però els costos capitals i el tractament de nutrients són favorables per a la depuradora actual. Amb el projecte de Susana Forero Sánchez, les conclusions que es poden establir en referència a la decisió d’instal·lar una depuradora o una altra segons els vectors estudiats indiquen que l’EDAR sense aiguamolls té més probabilitat de ser escollida com la més adient per les necessitats del territori d’estudi.

Aplicació web per a la gestió de costos de producció en granges de porcs de cicle tancat

Aquest projecte es basa en una aplicació web per gestionar els costos de producció de granges o explotacions ramaderes de cicle tancat. El disseny i implementació l'he realitzat treballant a l'empresa Cooperativa Agropecuaria de Guissona. L'aplicació web està batejada amb el nom d'ECOPORC. Tot i ser una aplicació feta a mida per un tipus molt concret d'usuaris (els clients o socis de CAG), també es possible rebres usuaris no socis de l'empresa. Els llenguatges de programació utilitzats han esta: PHP, javascript, HTML. El servidor escollit ha estat l'Apache i la base de dades MySQL. L'aplicació web està sent utilitzada actualment per uns 30 usuaris i es preveu una evolució positiva.

Unitat de Cures Intermitges per a Malats Crítics de Llarga Estada: Anàlisi de Minimització de Costos

Els primers indicis d’intentar crear àrees hospitalàries especialitzades a on agrupar malalts greus o postoperats per tenir una cura més estreta de la seva evolució, ja es troben a alguns hospitals, al segle XIX. Tanmateix, no és fins l’any 1952 arran de l’epidèmia de poliomielitis quan, aquesta idea d’aglutinar malalts que comparteixen una mateixa necessitat de cures, en aquest cas, la ventilació mecànica (VM), rep l’impuls definitiu i dóna lloc al naixement de les unitats actuals, conegudes com a unitats de cures intensives (UCIs). Durant la dècada dels seixanta, progressivament, comencen a agrupar-se als hospitals els recursos per a l’atenció dels malalts greus, particularment els que precisaven VM i malalts coronaris aguts creant-se, dins els diferents hospitals, les UCIs i les unitats coronàries. Des del seu inici, l’organització d’aquestes àrees i unitats ha estat diferent en els hospitals, i supeditada a la recerca permanent de criteris d’efectivitat i eficiència a causa del seu elevat cost respecte al total del pressupost hospitalari. Així, per una banda, el disseny s’ha centrat en concentrar els recursos disponibles buscant una millor capacitació i entrenament del personal per tal d’optimitzar la utilització dels recursos tecnològics però, d’altra banda, a causa de les diferències entre els diversos tipus de malalts crítics (mix de malalts), quan a les seves necessitats diagnostiques i terapèutiques, s’ha buscat també la seva concentració per patologies, creant unitats diferents en quant a organització, recursos tecnològics i personal (2). D’aquesta manera i depenent de les necessitats i recursos de cada hospital s’han creat unitats amb diferents objectius d’atenció i organització, en quant a recursos, formació i personal. Però aquestes unitats sempre han centrat la seva atenció en el pacient crític agut i no en les conseqüències de la seva assistència.

Condiciones y costo de la producción de la harina de pescado en el Perú

Estudio de las condiciones y costo de la producción de harina de pescado en el Perú, contiene las condiciones generales de abastecimiento, tratamiento y venta del producto, el costo y su estructura en la industria de harina de pescado y los factores de los cuales dependen el nivel y comportamiento de los costos.

Costos y beneficios en la industria de la pesca de anchoveta

En este estudio sobre costos y beneficios están comprendidas las embarcaciones, desde 40 hasta 80 pies de eslora, la cuales durante 1962 han pescado como mínimo 8 meses a lo lago de la costa peruana la anchoveta objeto de reducción en harina.

Costos metabólicos de Engraulis ringens y Sardinops sagax en relación al peso, temperatura y el nivel de actividad

El metabolismo estándar de la anchoveta es más alto que el de la sardina; en .las larvas por un factor promedio de 2.3 y por 2.1 en juveniles y adultos en el rango de temperaturas de 14-20ºC. Lo opuesto sucede en el metabolismo activo: para una velocidad de natación de un cuerpo por segundo( =metabolismo de rutina), la anchoveta adulta con un peso mayor de 20 g a 20ºC y mayor de 50 g a 14ºC gasta menos energía que la sardina de tamaños similares; incrementándose la velocidad a 3 c.p .seg a 17°C.todos los tamaños mayores de 1.5 g de Sardina necesitan más energía que las anchovetas de pesos similares (una sardina de 5 g 1.5 veces y una de 25 g 3.8 veces más). Un cambio de temperatura de 6ºc (de 14° C a 20°c) afecta a ambas especies en una forma diferente : asumiendo una velocidad de natación de 1 cuerpo por segundo, una larva de anchoveta( 0.1 g) tiene que incrementar sus gastos metabólicos dos veces más que la larva de sardina, pero una anchoveta adulta( 40 g)necesita solo un 60% de lo que requiere una sardina del mismo tamaño .

Optimizacion de la produccion de biotensioactivos por Pseudomonas aeruginosa 44T1

En este trabajo se describen los resultados experimentales destinados a la optimización de la producción de biotensioactivos por Pseudomonas aeruginosa 44T1 en un medio mineral con glucosa como fuente de carbono. Se han ensayado diversos componentes del medio de cultivo y condiciones de incubación, siendo la relación C/N, la concentración de hierro así como la temperatura de incubación, los parámetros fundamentales que han incrementado los valores de CMC-1 como medida de la acumulación de tensioactivos.

Gestió dels costos a la regidoria de cultura de l'Ajuntament de Ripoll

El treball de fi de grau “La Gestió dels Costos a la regidoria de cultura de l’Ajuntament de Ripoll” ha estat elaborat mitjançant la col·laboració de l’Ajuntament de la vila de Ripoll i el projecte planteja elaborar un estudi que serveixi per a portar un control exhaustiu dels costos a una regidoria en concret d’aquest ajuntament, la regidoria de cultura, que engloba les àrees de cultura i joventut, fires i festes. Per tant, mitjançant aquesta gestió dels costos s’ha pogut determinar quin és el cost per habitant en aquestes tres àrees de la regidoria de cultura i quins ingressos s’han obtingut al llarg del període 2011.

Consideraciones sobre la produccion de frutas en Venezuela

En la presente revisión se presenta información sobre superficie, producción, y rendimiento de los frutales en Venezuela. Además se hacen consideraciones sobre los sistemas de producción, destacando limitaciones, avances y sugerencias. La fruticultura en Venezuela ocupa el 3er. lugar dentro del sector agrícola vegetal. Existen 167.691 Ha de frutales y una producción 2.232.088 TM por año. Se producen comercialmente una docena de rubros frutícolas, siendo los principales: plátano, banano, naranjo y piña. Las áreas de producción van desde zonas bajas y áridas, en donde se obtienen uvas y piñas; hasta zonas altas y húmedas donde se hallan duraznos y fresas. Ha habido reducción de la superficie plantada, con excepción de lechosa, piña y aguacate. El manejo hortícola de los huertos frutícolas es heterogéneo, ya que se observa desde bajo hasta alto nivel de tecnología. La incorrecta aplicación de las prácticas hortícolas origina baja productividad y calidad de fruta. La poscosecha podría mejorarse a través del desarrollo e implementación de normas de clasificación, empaque, embalaje, y cadena de frío. La exportación de frutas venezolanas se ha reducido en los últimos años y se concentra en mango, naranja y lima Tahití. Los principales destinos son Colombia, Europa, Norteamérica y las islas del Caribe. Sólo la naranja se procesa de manera importante en Venezuela. Las perspectivas para la fruticultura venezolana es continuar como una actividad dirigida al mercado interno, no se vislumbra una mayor participación del país en el mercado internacional.

Produccion de frutos y semillas en Diplotaxis erucoides(L.) DC. sometida a diferentes tratamientos de polinizacion

En este trabajo se estudia el sistema reproductivo de Diplotaxis erucoides (L.) DC. (Brassicaceae), una especie arvense ampliamente distribuida en los cultivos y los márgenes de caminos de la región mediterránea. Mediante polinizaciones manuales con polen procedente de la propia flor (autogamia), de flores del mismo individuo (geitonogamia) y de flores de individuos de otras poblaciones (alogamia) se analiza el efecto de los diferentes tratamientos de polinización sobre la producción de frutos y semillas. Los resultados obtenidos muestran que Diplotaxis erucoides es una especie con capacidad para autopolinizarse. Hay diferencias significativas en la fertilidad y en el número de semillas por fruto entre los tratamientos que generan alogamia y los que originan autogamia. Dentro de los tratamientos con autogamia, la fertilidad disminuye progresivamente en el paso de geitonogamia a autogamia por autopolinización inducida y a autogamia por autopolinización espontánea.

L'aigua: costos, preus i eficiència

L"aigua és un recurs natural que té la capacitat de satisfer tot un conjunt de funcions de caire econòmic,social i ambiental. Si tenim en compte la seva dimensió econòmica, l"aigua, com qualsevol altre bé, té un valor per als consumidors que depèn del grau de benestar i satisfacció que n"obtinguin d"utilitzar- la. Tanmateix, determinar quin és aquest valor és una tasca complexa, fonamentalment per dos motius. D"una banda, els consumidors utilitzen l"aigua amb diverses finalitats i, per tant, el valor atorgat no és el mateix en cada tipus d"ús (agricultura,generació d"energia elèctrica, domèstic, industrial,oci). D"altra banda, en no existir un mercat de l"aigua pròpiament dit, cal aplicar una sèrie de mètodes indirectes per estimar-ne el valor en cadascun dels usos finals alternatius, la qual cosa comporta unes dificultats tècniques i d"informació estadística considerables.

Análisis de tarifas y prácticas de registro mercantil en LATAM: Revisión de costos y tiempos de respuesta

Banco del conocimiento

Cómo definir los costos de tu empresa

Bogotá Emprende

Conoce y estructura los costos de tu empresa

Bogotá Emprende

Conoce y estructura los costos de tu empresa

Bogotá Emprende