Informe sobre "El Càntic: procediments de treball / elaborat per la Biblioteca de Catalunya i pel Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya"

Aquest informe ha estat elaborat per encàrrec de la Biblioteca de Catalunya (BC) i el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC). El seu objectiu és analitzar el document "El CÀNTIC: procediments de treball / elaborat per la Biblioteca de Catalunya i el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (Barcelona, maig de 2007)", i fer recomanacions sobre la posada en marxa del projecte.

Disseny i aplicació del protocol d'instal·lació d'energia fotovoltaica en edificis aïllats de la xarxa elèctrica al PNAP

En el perímetre del parc es troben gran nombre d’edificacions amb mancances de subministrament elèctric per la gran dispersió de la població de la comarca. L’objectiu d’aquest estudi és desenvolupar un protocol per determinar la viabilitat de l’energia fotovoltaica en edificis aïllats i aplicar-la de forma pilot a dos edificis gestionats pels responsables del Parc Natural de l’Alt Pirineu: el Centre de Logística i Manteniment (CLM) i el Refugi del Fornet. Aquests han estat escollits per la seva representativitat com a edificis aïllats de la xarxa elèctrica convencional. S’ha elaborat una metodologia pròpia, el Protocol d’instal·lació d’energia fotovoltaica en edificis aïllats de la xarxa elèctrica. S’ha realitzat una anàlisi de sensibilitats del dimensionat fotovoltaic davant la modificació de diversos paràmetres rellevants. Això ha permès determinar les característiques òptimes de viabilitat per als dos edificis en estudi i el cost de la instal·lació fotovoltaica (17.183€ el CLM i 164.815 € el Refugi del Fornet). Els resultats obtinguts en els dos edificis pilot han mostrat el gran cost relatiu entre l’energia fotovoltaica i l’energia elèctrica produïda a partir de combustibles fòssils.

El desenvolupament de centres de recursos per a l'aprenentatge pel futur

Selecció dels textos presentats originalment a la conferència "The development of Learning Resource Centres for the future", celebrada al Royal Institute of British Architects (Londres) el 10 d'octubre de 1995 i organitzada per la Standing Conference of National and University Libraries (SCONUL). Es poden trobar textos complementaris (en anglès) a: http://www.heestates.ac.uk/Partners/HEDQF/LRCs.htm [Consulta 6 de juliol de 2001]

Biblioteques digitals, museus virtuals: ¿on rau la diferència?

Aquest article ofereix una visió general de les activitats en l'àrea dels museus virtuals i posa en consideració una sèrie de temes, en què s'han trobat paral·lelismes amb el camp de les biblioteques digitals.

Canvis en l'essència de la gestió de la col·lecció a les biblioteques de recerca

La gestió de la col·lecció a les biblioteques de recerca està sofrint grans canvis. Els nous procediments, que donaven sentit a la gestió de les col·leccions només trenta anys enrera, han esdevingut obsolets degut als canvis en la publicació i l'educació superior, l'aparició de nous sistemes d'informació digital i la debilitada economia de les biblioteques. Les biblioteques de recerca i els seus bibliotecaris es replantegen el model tradicional i busquen noves alternatives per a satisfer les necessitats formatives i informatives dels seus usuaris a l'era de la informació digital.

L'impacte dels recursos electrònics en el desenvolupament de la col·lecció, les funcions dels bibliotecaris i els consorcis de biblioteques

A mesura que els bibliotecaris anaven integrant documents audiovisuals a les seves col·leccions i més endavant documents electrònics, van passar de fer la selecció com una activitat individual a fer-la com una activitat en grup. Els bibliotecaris feien esforços per mantenir-se en el centre del procés de selecció resultant i incorporar-lo a l'organització de la biblioteca. No obstant, amb l'arribada d'Internet i la capacitat de compartir simultàniament recursos virtuals, el desenvolupament cooperatiu de la col·lecció mitjançant acords consorciats es va generalitzar un cop més. La capacitat dels consorcis de comprar productes a un preu millor que les biblioteques individualment els ha pogut fet molt populars entre els agents finançadors. Tanmateix, com a resultat d'això ha minvat el paper del bibliotecari responsable de la selecció ("selector"). A mesura que s'accelera la compra de recursos virtuals, especialment a través dels acords consorciats, desapareixerà gradualment l'autonomia de la biblioteca local i les funcions dels bibliotecaris canviaran de manera dràstica. Aquesta ràpida transformació s'il·lustra amb un debat d'OhioLINK i els seus efectes, tant positius com negatius, en una de les biblioteques membres del consorci.

Una primera aproximació a la selecció d'un sistema automatitzat de biblioteques

Res no pot garantir que un procés de selecció d'un sistema automatitzat arribi a tenir èxit, però l'observació d'un conjunt de principis de sentit comú pot ajudar a assegurar l'èxit del resultat. El procés ha de centrar-se en el llarg termini i ha de tenir present el context institucional en el qual el sistema s'establirà. Els sistemes estan cada vegada més orientats als usuaris, i per tant el compromís dels usuaris en el procés de selecció és més i més important. Els components del procés de selecció poden ser previstos i combinats de moltes maneres diferents. El procediment usat per les Purdue University Libraries serveix per a il·lustrar una via en la realització pràctica d'un procés.

Noves funcions en un entorn de canvis: implicacions de l'accés obert per a les biblioteques

Aquest article examina les possibles implicacions de l'accés obert en la gestió de les biblioteques. Aquesta examinació té lloc en un context en què s'assumeix que el model tradicional d'edició i l'accés obert coexisteixen. L'accés obert presenta nombrosos reptes i oportunitats, però les biblioteques emprenedores trobaran noves formes per servir els usuaris en un nou entorn en el que es combina l'accés obert amb el tradicional (MOA). Per tal de portar-ho a terme, caldrà que aquestes biblioteques redissenyin la seva organització, i això podrà suposar una pressió sobre els recursos econòmics i de personal.

Una estratègia per a les biblioteques acadèmiques del primer quart del segle XXI

L'extensió de l'aplicació de les tecnologies digitals a les comunicacions acadèmiques ha estat tal que ha alterat el model de servei que les biblioteques acadèmiques havien estat oferint durant el darrer segle. Tenint en compte el creixement explosiu del contingut digital en el web, avui en dia no està gaire clar el que hauria de ser una biblioteca acadèmica. Aquest article és un intent de proporcionar a les biblioteques acadèmiques una estratègia per el que queda del primer quart de segle XXI. El model té cinc elements: 1) completar el pas de les col·leccions en paper a les col·leccions en format electrònic; 2) retirar col·leccions patrimonials ("legacy")impreses; 3) redistribuir l'espai de la biblioteca; 4) modificar l’orientació dels instruments, els recursos i els coneixements tècnics de la biblioteca i la informació; 5) traslladar el focus de les col·leccions de l'adquisició de fons a la gestió del contingut. Es tindran en compte cadascun dels elements de l'estratègia i les seves interaccions. Es d'esperar que el resultat proporcioni un mapa útil per les biblioteques acadèmiques i els campus als quals donen servei.

Gestió d'espais i control d'accés en edificis públics

El present projecte desenvolupa una aplicació de gestió d’espais i control d’accés per a la l’Edifici d’Estudiants-ETC de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquest edifici ofereix serveis a la comunitat universitària i compta amb un conjunt d’espais i equipaments ben divers: despatxos, sales de reunió, sales d’assaig, sala d’ordinadors, cinema i teatre. Els usuaris d’aquestes instal·lacions són els propis treballadors de l’edifici, alumnes dels cursos i tallers, estudiants beneficiaris d’algun servei i col·lectius d’estudiants. La gestió i l’assignació d’aquests espais, així com el control d’accés són realitzats manualment per part del personal de l’ETC a la recepció de l’edifici (anomenat Punt de Serveis). L’aplicació desenvolupada implementa els processos existents, tals com la gestió i reserva d’espais, l’inventari de claus o el control d’accés a les sales. Tanmateix introdueix nous processos i funcionalitats, com la gestió, reserva i cessió de material propietat de l’edifici.

De CATMARC a MARC 21: actuacions del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya

Aquesta comunicació descriu el procés de preparació dels registres bibliogràfics del Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC) i dels catàlegs locals que el conformen, per al canvi del format CATMARC al format MARC 21.

Treballar junts, aprendre junts: el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya

La Cooperació entre biblioteques és un llenguatge universal que es parla amb diferents dialectes. Les biblioteques de les universitats públiques de Catalunya i la Biblioteca de Catalunya van formar el 1996 un consorci per tal de vehicular la cooperació entre elles. L’organització, funcionament i finançament del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) són una mostra de l’adaptació d’aquest llenguatge universal a les característiques específiques del sistema bibliotecari i universitari de Catalunya. El CBUC manté un catàleg col·lectiu, un programa de préstec interbibliotecari i altres programes de cooperació; des de 1999 té en funcionament la Biblioteca Digital de Catalunya, un conjunt de recursos electrònics compartit entre totes les biblioteques del Consorci. Del seu funcionament, les biblioteques del CBUC han tret l’experiència que la cooperació és una tasca intensiva, però també una palanca per canviar i per atrapar el futur.