El Pla d'Urgell

De la diagnosi comarcal elaborada per al Departament de Política Territorial i Obres Públiques, l'article remarca els elements singulars que serveixen per a la lectura del territori de la comarca del Pla d'Urgell. Aquests elements incideixen en les dinàmiques en joc i haurien de servir per a un planejament més acurat de la comarca. L'article destaca, en particular, cinc lectures: 1r) el Pla d'Urgell com el palmell de la gran plana continental ponentina, amb totes les implicacions mediambientals que el fet comporta i la seva incidència en les infraestructures i altres activitats; 2n) el país per excel•lència dels canals d'Urgell, que determinen una economia de regadiu amb problemes d'adaptació; 3r) un territori determinat per la colonització en nuclis de població que actuen com a bressol de civilització i punt d'organització de l'entorn; 4t) una comarca històricament condicionada per la situació en el camí Ral de Madrid cap a Barcelona; 5è) el Pla d'Urgell com a entorn amb una forta cohesió urbana a l'entorn del nucli central i més dinàmic, Mollerussa, el qual alhora manté fortes sinergies amb la capital regional que és Lleida.

Simulating the Impact of Sectorial Productivity Gains on Two Regional Economies: Key Sectors from a Supply Side Perspective

In this paper we simulate and analyse the economic impact that sectorial productivity gains have on two regional Spanish economies (Catalonia and Extremadura). In particular we study the quantitative effect that each sector’s productivity gain has on household welfare (real disposable income and equivalent variation), on the consumption price indices and factor relative prices, on real production (GDP) and on the government’s net income (net taxation revenues of social transfers to households). The analytical approach consists of a computable general equilibrium model, in which we assume perfect competition and cleared markets, including factor markets. All the parameters and exogenous variables of the model are calibrated by means of two social accounting matrices, one for each region under study. The results allow us to identify those sectors with the greatest impact on consumer welfare as the key sectors in the regional economies. Keywords: Productivity gains, key sectors, computable general equilibrium

Característiques socioeconòmiques i estructura física del centre històric de Lleida

Es presenta el gruix dels resultats producte de l’encàrrec realitzat per l’Ajuntament de Lleida a la Càtedra de Geografia Humana de la Universitat de Lleida sobre l’anàlisi de les dades referides a població, activitat econòmica i característiques de l’edificació i de la fàbrica urbana del centre històric de la ciutat

Explotació vitivinícola El Quintà S.L.U.

El nostre treball consisteix en assessorar a un jove enginyer agrònom, que vol crear una empresa vinícola a Hostalets d’en Bas, situat a la comarca de la Garrotxa. La masia on vol dur a terme el projecte és al Mas Tarrés. La nostra finalitat és estudiar la viabilitat econòmica de l’empresa anomenada El Quintà. Aquesta produirà vi negre per a la seva comercialitzacióen un sector del mercat.L’objectiu que busca el nostre client amb la creació d’aquesta empresa és aconseguir elaborar un vi negre, de la varietat Cabernet Sauvignon, que formi part del conjunt de productes típics de la comarca de la Garrotxa, coneguts amb el nom de “Cuina Volcànica”.D’aquesta manera vol arribar a satisfer les necessitats dels diferents consumidors.Com a assessores ens hem adonat que el projecte inicial no era viable. Per aquest motiu hem proposat al nostre client una s��rie de millores per intentar que el seu projecte empresarial tingui futur. Quines han estat aquestes millores? Hem aconseguit que el projecte tingui sortida? Per respondre aquests interrogants hem calculat tots els costos necessaris als que s���enfrontarà el client, tant en el projecte original com en el projecte amb les millores, tot comparant els resultats comptables obtinguts.Per acabar, ¿Quant costa produir una ampolla de vi? Aquesta és una bona pregunta que ens hem fet, per saber si el preu del vi produït, amb les seves característiques particulars, podria competir amb la resta de vins existents al mercat.

Oferta educativa i desenvolupament econòmic a la comarca del Berguedà

Tard o d’hora, en algun moment de la nostra vida, hem de prendre decisions respecte allò que volem estudiar per tal de poder desenvolupar el capital humà que portem a dins. En algun moment deixarem de ser individus inactius, simples estudiants, per passar a ocupar un lloc en el món laboral. Però, és sempre tant senzilla aquesta decisió? Trobem sempre el que busquem allà on volem i en el moment adequat?Qüestions com aquestes no només sorgeixen a persones com vostè, lector, sinó també potser, a la persona que es troba asseguda al seu costat, al seu company de cafè,... en definitiva, a tota una societat amb diferents inquietuds i preocupacions. I és en aquest moment, en el qual la decisió personal es transforma en global, quan els requeriments d’una societat esdevenen unaprioritat.La necessitat d’especialitzar-se en aquells estudis que cadascú desitja i la importància de saber amb certesa que allà on estudiem disposarem de l’oferta laboral adequada, semblen qüestions insignificants per aquells qui viuen en grans ciutats, però, passa el mateix en les zones amb poca densitat de població? Què passa amb aquell capital humà que abandona la seva llar per buscar la formació o el treball que més desitja i manca allà on viu?Amb el treball que presentem a continuació pretenem mostrar la rellevància que pot tenir la manca d’una oferta educativa adequada, sobre el desenvolupament econòmic d’una societat. Tractem d’explicar fins a quin punt la connexió entre el món educatiu i laboral d’una població, poden condicionar al desenvolupament socioeconòmic, tot basant-nos en el cas específic de la comarca del Berguedà.

És viable l'obertura d'un McDonalds a Berga? : Estudi de creació i de viabilitat

Aquest estudi pretén mostrar si seria viable l’obertura d’un McDonald’s a la localitat de Berga tenint en compte que aquesta és una població reduïda i de mentalitat tradicional però que alhora presenta avantatges pel fet de ser una important zona de pas cap als Pirineus. Al treball queda reflectida la inviabilitat del projecte només per la població de Berga i es quantifica i valora el nombre de persones foranes necessàries perquè fos rentable el negoci.

Viveros de empresas en Cataluña: tradicionales y especializados

A través del presente estudio empírico se detecta que existen dos tipos de viveros de empresas. Los viveros tradicionales se centran en la promoción de nuevas empresas que desde un buen inicio tengan unas ciertas garantías de éxito. En estos viveros conviven empresas que representan a una amplia gama de sectores empresariales. Los principales requisitos de entrada (obligatorios) son un plan de viabilidad económica y técnica, además de que la empresa sea de reciente creación. Los viveros especializados son aquellos que priman iniciativas empresariales relacionadas con un sector concreto: frecuentemente las empresas relacionadas con las nuevas tecnologías de la información y comunicación (TIC).

Tipologías de viveros de empresas: tradicionales y especializados

A través del presente estudio empírico se detecta que existen dos tipos de viveros de empresas. Los viveros tradicionales se centran en la promoción de nuevas empresas que desde un buen inicio tengan unas ciertas garantías de éxito. En estos viveros conviven empresas que representan a una amplia gama de sectores empresariales. Los principales requisitos de entrada (obligatorios) son un plan de viabilidad económica y técnica, además de que la empresa sea de reciente creación. Los viveros especializados son aquellos que priman iniciativas empresariales relacionadas con un sector concreto: frecuentemente las empresas relacionadas con las nuevas tecnologías de la información y comunicación (TIC).

Crisis de las solidaridades tradicionales y nuevas formas de asociación y resistencia campesina en la Cataluña occidental (1750-1920)

El objeto de este estudio es el análisis de las solidaridades campesinas y de su crisis en la etapa final del Antiguo Régimen. A través de la Cofradía de Labradores - que, en el siglo XVIII, representaba de hecho a la mayor parte del campesinado de Lleida -, se analiza la defensa de los comunales y la lucha contra el diezmo. Estos conflictos en el fondo traducen las dificultades del pequeño campesinado de Lleida para obtener los ingresos necesarios para reproducir la unidad familiar. Se estudian las dos vías - la campesina y la de los hacendados - de desarrollo social y económico en relación con la propiedad de la tierra en la etapa de reforma liberal. Ante el fracaso de la "vía campesina", se estudia el origen del asociacionismo tanto el impulsado por el pequeño campesinado -a través de sociedades de socorros mutuos en un primer momento- como aquél que tiene como objetivo la introducción de mejoras técnico-productivas. Como en el resto de Cataluña, en la parte occidental llana se desarrollarán estas experiencias de manera más intensa en el marco de la crisis finisecular y etapa posterior.

Característiques socioeconòmiques i estructura física del centre històric de Lleida

Es presenta el gruix dels resultats producte de l’encàrrec realitzat per l’Ajuntament de Lleida a la Càtedra de Geografia Humana de la Universitat de Lleida sobre l’anàlisi de les dades referides a població, activitat econòmica i característiques de l’edificació i de la fàbrica urbana del centre històric de la ciutat

El jurament i el seu significat jurídic al principat segons els dret general de Catalunya (segles XIII-XVIII): edició de la "Forma i pràctica de celebrar els juraments i les eleccions a la ciutat de Barcelona en el segle XV"

Aquesta obra estudia els juraments pronunciats pels reis, pels oficials municipals i pels oficials reials en el municipi de Barcelona des del segle XIII fins el Decret de Nova Planta.

The spatial inequality of wage income in Barcelona Metropolitan Area

ABSTRACT The measure and estimation of income levels in Barcelona Metropolitan Area (BMA) goes back a long way. Using different approaches and focusing on different municipalities, there is a lot of work in the field. The majority of the literature has focused on the estimation of income levels using variables related to consumption. The empirical evidence on wage differentials has shown an important growth during 80’s and 90’s especially in United Kingdom and USA. Less is known on spatial distribution of inequality. This paper presents a new data set for analyzing spatial distribution of wage income. This data is obtained by matching Wage Structure Survey (WSS) with data from Census disaggregated by census tracts. In this way we have a unique data set with wage incomes for every census track for 36 municipalities belonging to BMA. We develop a descriptive analysis of spatial distribution, testing for spatial autocorrelation and use the family of Generalised Entropy Indices to measure inequality. Properties of the index allow us to decompose inequality into inter and intra-municipality measures. Since we have two cross-sectional data for WSS (1995-2002) we can also analyze the evolution of the inequality in this period of economic growth. Key words: spatial distribution of wages, spatial autocorrelation, inequality indices.