La integració del discapacitat físic mitjançant l'esport : tennis en cadira de rodes. 'La integración del discapacitado físico mediante el deporte : tenis en silla de ruedas'.

Resumen tomado de la revista

Rodes de molí : la LOQ i l'educació per a la ciutadania. 'Ruedas de molino : la LOQ y la educación para la ciudadanía'.

Resumen de la revista en catalán

Museu d'automòbils Claret. 'Museo de automóviles Claret'.

Resumen del vídeo en catalán

El monestir de Sant Pere de Rodes, restauració del castell del Montgrí. 'El monasterio de Sant Pere de Rodes, restauración del castillo del Montgrí'.

Resumen del vídeo en catalán

Ciència sobre rodes. 'Ciencia sobre ruedas'.

Crédito variable de carácter interdisciplinar centrado en Ciencia y Tecnología para segunda etapa de ESO. Integra las áreas de Ciencias de la Naturaleza y Tecnología alrededor del automóvil como centro catalizador del interés del alumnado. Parte de la base de aglutinar los planteamientos teóricos de la primera área (Ciencias Naturales) y su reflejo en la tecnología, de modo que la teoría se una a la práctica y, a la vez, que la práctica se haga más lógica y entendible partiendo de las leyes que le dan forma. Se trata de un pseudocrédito, mucho más exteso, en que cada profesor debe elegir lo que más le interesa para cada aplicación: electricidad, dinámica, etc. Incorpora material para el alumnado.

Developing a desertification indicator system for a small Mediterranean catchment: a case study from the Serra de Rodes, Alt Empordà, Catalunya, NE Spain

La desertificació és un problema de degradació de sòls de gran importància en regions àrides, semi-àrides i sub-humides, amb serioses conseqüències ambientals, socials i econòmiques com a resultat de l'impacte d'activitats humanes en combinació amb condicions físiques i medi ambientals desfavorables (UNEP, 1994). L'objectiu principal d'aquesta tesi va ser el desenvolupament d'una metodologia simple per tal de poder avaluar de forma precisa l'estat i l'evolució de la desertificació a escala local, a través de la creació d'un model anomenat sistema d'indicators de desertificació (DIS). En aquest mateix context, un dels dos objectius específics d'aquesta recerca es va centrar en l'estudi dels factors més importants de degradació de sòls a escala de parcel.la, comportant un extens treball de camp, analisi de laboratori i la corresponent interpretació i discussió dels resultats obtinguts. El segon objectiu específic es va basar en el desenvolupament i aplicació del DIS. L'àrea d'estudi seleccionada va ser la conca de la Serra de Rodes, un ambient típic Mediterràni inclòs en el Parc Natural del Cap de Creus, NE Espanya, el qual ha estat progressivament abandonat pels agricultors durant el segle passat. Actualment, els incendis forestals així com el canvi d'ús del sòl i especialment l'abandonament de terres són considerats els problemes ambientals més importants a l'àrea d'estudi (Dunjó et al., 2003). En primer lloc, es va realitzar l'estudi dels processos i causes de la degradació dels sòls a l'àrea d'interés. En base a aquest coneixement, es va dur a terme la identificació i selecció dels indicadors de desertificació més rellevants. Finalment, els indicadors de desertificació seleccionats a escala de conca, incloent l'erosió del sòl i l'escolament superficial, es van integrar en un model espaial de procés. Ja que el sòl és considerat el principal indicador dels processos d'erosió, segons la FAO/UNEP/UNESCO (1979), tant el paisatge original així com els dos escenaris d'ús del sòl desenvolupats, un centrat en el cas hipotétic del pas d'un incendi forestal, i l'altre un paisatge completament cultivat, poden ser ambients classificats sota baixa o moderada degradació. En comparació amb l'escenari original, els dos escenaris creats van revelar uns valors més elevats d'erosió i escolament superficial, i en particular l'escenari cultivat. Per tant, aquests dos hipotètic escenaris no semblen ser una alternativa sostenible vàlida als processos de degradació que es donen a l'àrea d'estudi. No obstant, un ampli ventall d'escenaris alternatius poden ser desenvolupats amb el DIS, tinguent en compte les polítiques d'especial interés per la regió de manera que puguin contribuir a determinar les conseqüències potencials de desertificació derivades d'aquestes polítiques aplicades en aquest escenari tan complexe espaialment. En conclusió, el model desenvolupat sembla ser un sistema força acurat per la identificació de riscs presents i futurs, així com per programar efectivament mesures per combatre la desertificació a escala de conca. No obstant, aquesta primera versió del model presenta varies limitacions i la necessitat de realitzar més recerca en cas de voler desenvolupar una versió futura i millor del DIS.

Influência de tipos de estocagem na composição e valor nutritivo do feno de capim-de-rodes

Realizou-se, na Faculdade de Ciências Agrárias e Veterinárias de Jaboticabal, um estudo da variação do valor nutritivo do feno de capim-de-rodes (Chloris gayana Kunth), em três tipos de estocagem: em galpão, no campo com cobertura plástica, e no campo com cobertura morta, em três diferentes tempos de armazenamento (60, 120 e 180 dias), com utilização de ensaios de digestibilidade in vivo. O delineamento experimental foi em blocos casualizados, distribuídos em um fatorial 3 x 3 com três repetições. A análise de variância revelou não haver diferenças significativas para os coeficientes de digestibilidade da matéria seca, mas sim para o extrato etéreo e extrativo não nitrogenado digestível, cujas médias foram 54%, 39,86% e 59,02% aos 60, 120 e 180 dias de armazenamento, e de 51,85%, 59,10% e 58,25% para o extrativo não-nitrogenado digestível, respectivamente. Em relação aos tipos de estocagem, os coeficientes de digestibilidade foram: 52,10%, 51,87% e 54,94% para o extrato etéreo, e 58,18% 57,16% e 53,88% para o extrativo não-nitrogenado. A ingestão média de matéria seca pelos animais foi de 72 g/kg P.V.0,75.

A passagem do cetro: aspectos dos personagens Héracles e Jasão na Argonáutica de Apolônio de Rodes

Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico (CNPq)

Do dramático ao épico: a presença da tragédia na Argonáutica de Apolônio de Rodes

O presente trabalho discute a relação entre o poema épico Argonáutica, de Apolônio de Rodes, e as tragédias gregas precedentes a ele. Considera-se que as tragédias, ao lado da poesia homérica, são importantes fontes para sua abordagem do mito e, subsequentemente, para a narrativa de Apolônio. Além disso, a narrativa e os recursos expressivos que o poeta utiliza são muito próximos às tragédias de Eurípides (1939) e Ésquilo, e essa relação nos ajuda a compreender melhor como um poeta alexandrino trabalha a matéria épica após o advento da tragédia clássica.

A religião, a magia e o canto de Orfeu na Argonáutica de Apolônio de Rodes

Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico (CNPq)

As representações de Medeia nas Metamorfoses de Ovídio e na Argonáutica de Apolônio de Rodes

This paper focuses on how the ancient roman poet Ovid’s approach on the mythical character Medea in Metamorphoses Book VII relates to the presence of the character in the Hellenistic greek epic poem Argonautica of Apollonius Rhodius, once the Greek author is known to influence the Roman. Although Ovid’s narrative goes further and focuses on events subsequent to the Argonauts travel, the relationship between the two works allows to address two aspects: the inner monologue and the anxieties of Medea which, by their turn, draw a timeline of the historical influence of Euripedes’ tragedy Medea; going through Apollonius and eventually arriving at Ovid; and the description of Medea’s magical practices and powers, used in Argonautica to protect Jason, which are widely described in Metamorphoses when she rejuvenates Aeson, the hero’s father. It is intended not only to point out aspects of character related to these topics, but primarily to address the mechanisms that can identify the direct influence of Apollonius on Ovid

Evidence for a sub-morphological inflammatory process in the liver in haemochromatosis

Background/Aims: The role of cytokines in hepatic injury has been examined for many liver diseases however little is known of the cytokine involvement in haemochromatosis. The aim of the current study was to examine the hepatic gene expression of potential proinflammatory and profibrogenic cytokines in haemochromatosis. Methods: Interferon-gamma, interleukin-10, transforming growth factor-beta(1) and tumor necrosis factor-alpha mRNA expression was assessed in liver tissue from 20 haemochromatosis patients, eight controls and eight chronic hepatitis C patients. To assess the immunophenotype of the inflammatory infiltrate in haemochromatosis, liver sections were subjected to immunohistochemistry using markers for macrophages (CD68, HAM56, MAC387) or T cells (CD3 and CD45RO). Results: Interferon-gamma mRNA was increased in both haemochromatosis (0.29+/-0.08%, P=0.01) and hepatitis C patients (1.02+/-0.32%, P=0.03) compared to controls (0.04+/-0.01%). Interleukin-10 mRNA was significantly decreased in both haemochromatosis and hepatitis C patients (0.01+/-0.003%, P=0.008 and 0.03+/-0.015%, P=0.02, respectively) compared to controls (0.12+/-0.01%). CD3 positive T-cell number was significantly correlated with increasing hepatic iron concentration (r=0.56, P=0.03). Conclusions: This study has demonstrated a distinct pattern of cytokine gene expression in haemochromatosis, which resembles that of inflammatory conditions such as chronic hepatitis C. These factors may play a role in the development of iron-induced hepatic fibrosis in haemochromatosis. (C) 2003 European Association for the Study of the Liver. Published by Elsevier Science B.V. All rights reserved.

In overweight patients with chronic hepatitis C, circulating insulin is associated with hepatic fibrosis: implications for therapy

Background/Aims: Host factors such as increased body mass index (BMI) and genotype-specific viral factors contribute to the development of steatosis in patients with chronic hepatitis C (HCV). We hypothesized that host metabolic factors associated with increased BMI may play a role in disease progression. Methods: Fasting serum was collected from 160 patients with chronic HCV at the time of liver biopsy and 45 age, gender and BMI matched controls, and assessed for levels of insulin, c-peptide and leptin. Results: Patients with viral genotype 3 had more severe steatosis (P = 0.0001) and developed stages 1 and 2 fibrosis at a younger age (P < 0.05) than patients with genotype 1. For both genotypes, overweight patients had significantly more steatosis and increased insulin and leptin levels. In contrast to lean patients, there was a statistically significant increase in circulating insulin levels with increasing fibrosis in overweight patients with chronic HCV (P = 0.03). Following multivariate analysis, insulin was independently associated with fibrosis (P = 0.046) but not inflammation (P = 0.83). There was no association between serum leptin levels and stage of fibrosis. Conclusions: Increasing circulating insulin levels may be a factor responsible for the association between BMI and fibrosis in patients with HCV, irrespective of viral genotype. (C) 2003 European Association for the Study of the Liver. Published by Elsevier B.V. All rights reserved.