Ars moriendi « Quamvis secundum philosophum … »

[Ars moriendi (latin). [circa 1470 ?]]

Ars moriendi « Quamvis secundum philosophum … »

[Ars moriendi (latin). [circa 1470 ?]]

Ars moriendi « Quamvis secundum philosophum … »

[Ars moriendi (latin). [circa 1465-1470 ?]]

Ars moriendi « Quamvis secundum philosophum … »

[Ars moriendi (latin). [circa 1480-1485 ?]]

Ars moriendi « Quamvis secundum philosophum … »

[Ars moriendi (latin). [circa 1480-1485 ?]]

Ars moriendi « Quamvis secundum philosophum … »

[Ars moriendi (latin). [circa 1475 ?]]

Ars moriendi « Quamvis secundum philosophum … » (texte allemand)

[Ars moriendi (allemand). circa 1468-1469]

ARS : Assignació de rols SAP

El projecte ARS (assignació de rols SAP) consisteix en la preparació, creació i implantació d'un programari basat en codi lliure destinat a proporcionar una interfície als administradors de SAP per a la gestió dels rols dels usuaris.

Administració pública electronica i immigracio: una nova oportunitat per una societat xarxa catalana inclusiva

Aquest projecte explora dues dinàmiques socials interrelacionades: a) L'increment de la diversitat cultural al territori català i la necessitat d'implementar polítiques públiques per millorar la convivència i la cohesió social. b) El desenvolupament de la societat xarxa catalana mitjançant la disseminació de les noves tecnologies de la informació i la comunicació en I'espai de I'administració pública. Mes en concret, el projecte aborda la qüestió de la participació de les persones immigrades en la societat xarxa catalana mitjançant una metodologia que combina la investigació online i offline. Es posa un especial èmfasi en I'estudi de I ‘accés i ús dels serveis oferts per I'administració pública electrònica de les persones immigrades a Catalunya. Els nous usuaris i usuàries dels serveis públics presenten condicionants i necessitats particulars que depenen del seu origen cultural i de la seva situació administrativa. Aquest projecte estudia el grau d'adequació de la e-Administració a les demandes i necessitats especifiques d'aquest grup de població. En aquest sentit, I'estudi explora les possibilitats per a poder promoure la cohesió social mitjançant el desenvolupament d'una administració pública electronica mes inclusiva i interactiva a Catalunya. L’anàlisi de I'adaptació i adopció de I'administració electrònica catalana en el context de la població immigrada s'ha fet des d'un doble camí metodològic. D' una banda, s'ha realitzat una incursió en com I'administració pública catalana, tant local com autonòmica, s'ha adaptat a la diversitat dels seus usuaris mitjançant I'observació de webs i entrevistes a responsables tècnics i polítics. D'altra banda, s'han fet entrevistes amb persones immigrades amb perfils socio-culturals diversos. podem apuntar que I'administració pública electrònica a Catalunya es una realitat per a moltes persones immigrades que ja han provat de fer-la servir per a usos socialment importants. Existeixen, però, impediments tant des de la pròpia dinàmica de I'administració, que no ha posat aquesta qüestió en un lloc prioritari, com des de les persones que desconfien dels seus propis coneixements i no sempre troben allò que busquen. Amb tot, ens trobem amb un espai que obre expectatives de futur molt amplies. Un espai molt idoni per a repensar les formes que exigeixen els reptes de la nova ciutadania

Tres notes sobre l’Ars predicandi populo de Francesc Eiximenis (autoria, datació i contingut) = Three notes on the Ars Predicandi populo of Francesc Eiximenis (authorship, date and content)

In spite of the fact that the Ars predicandi populo is attributed to Eiximenis in only one of the three extant manuscripts, there is no doubt that it is one of his works.First of all, the internal references to this treatise in the pages of Terç and Dotzè del Crestià are an irrefutable testimony and, secondly, the presence of an autographvolume of sermons which begins with the Ars in the inventory of the Eiximenis library made shortly after his death. The writing of the Ars and the collection of sermons which introduces it must be dated prior to the beginning of the Crestià encyclopedia (1379) because of the complexity that entailed the writing of a collection of three perhaps four volumes of sermons. Due to a series of formal and codicological reasons it must be concluded that the chapter entitled De consiliis circa predicacionem cannot be attributed to Eiximenis and thus be excluded from the Ars

Ars moriendi. Version abrégée. Allemand

[Ars moriendi (allemand). post 1561]

Lagrimo occhi mici : air / Sigismont d'India, comp. ; réalisation Claude Crussard. Ohimé dov' e il mio ben : madrigal ; Maledetto... [etc.] / Monteverdi, comp. ; réalisation Claude Crussard ; Maria Castellazzi, Leïla Ben Sedira, S ; Ensemble instrumental Ars Rediviva

Comprend : Lagrimo occhi mici / Sigismont d'India, comp. ; réalisation Claude Crussard ; Maria Castellazzi, Leïla Ben Sedira, S ; Ensemble instrumental Ars Rediviva ; Ohimè, dov'è il mio ben ? / Monteverdi, comp. ; réalisation Claude Crussard ; Maria Castellazzi, Leïla Ben Sedira, S ; Ensemble instrumental Ars Rediviva ; Maledetto sia l'aspetto / Monteverdi, comp. ; réalisation Claude Crussard ; Maria Castellazzi, Leïla Ben Sedira, S ; Ensemble instrumental Ars Rediviva ; Chiome d'oro, bel thesoro / Monteverdi, comp. ; réalisation Claude Crussard ; Maria Castellazzi, Leïla Ben Sedira, S ; Ensemble instrumental Ars Rediviva

In presenti libro continentur, item ars dipthongandi Guarini Veronensis. Item compendiosus dialogus de arte punctandi. Item tractatus utilis de accentu ([Reprod.]) / [Johannes de Lapide]

Collection : French books before 1601 ; 267.8

Thomas de Capua, Ars dictandi.

Ce ms. a appartenu à l'humaniste Jean Lebègue (1368-1457). Au f. 1, Jean Lebègue a tracé sa signature cryptographique V363713 et au f. 122v son anagramme. A la fin du XVe s., un certain Chefdeville, dont la signature se lit en transparence sur la garde collée du contreplat inf., possédait ce ms. (cf. G. Ouy). Il est ensuite passé dans les collections de la bibliothèque de la cathédrale Notre-Dame de Paris. Au contreplat sup. figure la signature de Claude Joly, chantre de Notre-Dame, suivie de la date "maio 1654" et au f. 1 l'ex-libris "A la bibliotheque de l'Eglise de Paris", précédé de la cote M14 (XVIIe s.). Notre-Dame.