Aliments ecològics i nutrició. 'Alimentos ecológicos y nutrición'.

Resumen del autor en catalán

Especialización ganadera, industrias agroalimentarias y costes de transacción: Cataluña, 1880-1936

Cataluña es sin duda una de las regiones de Europa donde más se han dejado sentir las consecuencias de la industrialización y donde, como resultado de este proceso, las transformaciones experimentadas por el sector agrario también han sido más acusadas. En el presente estudio intentaré avanzar algunas respuestas a estas preguntas, tomando como referencia los cambios que se experimentaron en la producción y el consumo de alimentos ganaderos en la región catalana, entre la segunda mitad del siglo XIX y la década de 1930. Muy sumariamente, lo que intentaré mostrar en este estudio son dos cuestiones. En primer lugar, que el desarrollo de un nuevo sector agroalimentario de orientación ganadera fue más difícil de realizar en las zonas mediterráneas que en las atlánticas, y en segundo lugar, que cuando este proceso dio lugar a un nuevo sector industrial de alimentos ganaderos, fue, en gran parte, cuando el incremento de los costes de transacción que ocasionaba la sostenida expansión de la demanda, propició la formación de nuevas empresas desde el sector comercial.

La irrupción de las nuevas tecnologías de proceso en la industria alimentaria

La manera de comer y la manera de comprar estan cambiando. En el presente artículo se abordan los cinco ejes en torno a los cuales se articula este cambio al consumo: la comodidad, la palatibilidad, la seguridad alimentaria, la salubridad y la regularidad.

El Sector de la alimentación ecológica

Nuestro estudio se centra en el sector de alimentación ecológica en Barcelona comparándolo con el resto de España, Europa y Estados Unidos. El objetivo del trabajo es conocer como está el sector actualmente y su posible evolución, como también analizar los problemas y proponer las posibles soluciones.Con el fin de entender la situación actual del sector en Barcelona nos hemos basado en la realización de dos tipos de encuestas, una a los consumidores potenciales y otra a los ecológicos.Los principales resultados obtenidos han sido que tanto el conocimiento como la demanda están muy alejados del resto de Europa y Estados Unidos. Por otra parte, eldiferencial de precios entre un producto ecológico respecto a uno convencional es muyelevado. A pesar de todo ello, llegaremos a la conclusión de que este sector tiene buenasperspectivas futuras y un buen potencial de crecimiento.Les invitamos a que se aventuren a entender cuales son sus principales problemas y soluciones, así como los motivos por los cuales creemos que su evolución será favorable.

Assessing the impact of high-pressure processing on selected physical and biochemical attributes of white cabbage (Brassica oleracea L. var. capitata alba)

The aim of this study was to investigate the effect of combined pressure/temperature treatments (200, 400 and 600 MPa, at 20 and 40 °C) on key physical and chemical characteristics of white cabbage (Brassica oleracea L. var. capitata alba). Thermal treatment (blanching) was also investigated and compared with high-pressure processing (HPP). HPP at 400 MPa and 20–40 °C caused significantly larger colour changes compared to any other pressure or thermal treatment. All pressure treatments induced a softening effect, whereas blanching did not significantly alter texture. Both blanching and pressure treatments resulted in a reduction in the levels of ascorbic acid, effect that was less pronounced for blanching and HPP at 600 MPa and 20–40 °C. HPP at 600 MPa resulted in significantly higher total phenol content, total antioxidant capacity and total isothiocyanate content compared to blanching. In summary, the colour and texture of white cabbage were better preserved by blanching. However, HPP at 600 MPa resulted in significantly higher levels of phytochemical compounds. The results of this study suggest that HPP may represent an attractive technology to process vegetable-based food products that better maintains important aspects related to the content of health-promoting compounds. This may be of particular relevance to the food industry sector involved in the development of convenient novel food products with excellent functional properties

High pressure processing of swede (Brassica napus): Impact on quality properties

The effects of combined pressure/temperature treatments (200, 400 and 600 MPa, at 20 and 40 °C) on the physical and nutritional properties of swede roots (Brassica napus var. napobrassica) were assessed. Changes induced by high pressure processing (HPP) on the original properties of swede samples were compared with those produced by thermal treatment (blanching). All studied treatments altered the physical properties of swede, resulting in a loss of hardness and water binding capacity. The strongest alteration of texture was observed after HPP at 400 MPa, while 600 MPa was the treatment that better preserved the texture properties of swede. Blanching caused less total colour changes (ΔE) than HPP. Antioxidant properties of swede were measured as total antioxidant capacity, ascorbic acid and total phenol content. All treatments caused a loss of antioxidant capacity, which was less pronounced after HPP at 600 MPa and 20 °C and blanching. Four glucosinolates were detected in swede roots, glucoraphanin, progoitrin, glucobrassicanapin and glucobrassicin. Glucobrassicanapin and glucobrassicin contents were reduced with all studied treatments. Progoitrin content was not affected by blanching and HPP at 200 MPa. HPP at higher pressure levels (400 and 600 MPa), though, induced an increase of progoitrin levels. The results indicated that blanching and HPP at 600 MPa and 20 °C were the treatments that better preserved the original quality properties of swede.

Future trends of the World Wide Web in the food and beverage sector in Spain

Extended abstract.

Adapting established instruments to build useful food sovereignty indicators

The recent context of global food emergency and ecological crisis has increased the relevance of people’s struggle for food sovereignty (FSv), which promotes the transformation of the dominant food system and claims ‘the right of peoples to healthy and culturally appropriate food produced through ecologically sound and sustainable methods, and their right to define their own food and agriculture systems’. Revisiting two Spanish and Catalan articles developing FSv indicators, this article aims at discussing the need and utility of developing FSv indicators at different territorial levels. Confronting these two territorial scales, the paper also identifies common steps that can facilitate other future processes of building FSv indicators. As a conclusion, the paper suggests that these processes of building indicators can contribute to providing political direction at different geographical scales for the implementation of the FSv proposal. At the same time, they favor the movement’s self-reflexivity in its practices while supporting the collective shaping of future actions

Elaboración e implantación de un sistema APPCC para industrias elaboradoras de creps

Debido a la coyuntura actual y a la liberalización del comercio de alimentos, es necesariogarantizar la seguridad e inocuidad de los alimentos, las cuales se conseguirán aplicando lasprácticas y las normas apropiadas en materia de seguridad alimentaria. Los reglamentoscomunitarios en materia de seguridad alimentaria, y en particular el Reglamento (CE) nº852/2004 relativo a la higiene de los alimentos, obligan a las empresas alimentarias a aplicarun sistema de autocontrol basado en los principios del Análisis de Peligros y Puntos Críticosde Control (APPCC). En España, la legislación nacional ya contemplaba este requisito. En elámbito de las comidas preparadas, esta exigencia se recogía expresamente en el Real Decreto3484/200, de 29 de diciembre, por el que se establecen las normas de higiene para laelaboración, distribución y comercio de comidas preparadas.En el presente Proyecto/Trabajo Final de Carrera (PTFC), se ha elaborado un manual, queconsta de ocho capítulos, unos anexos y una memoria descriptiva, que servirá de guía para eldiseño de un sistema de APPCC, siguiendo los procedimientos definidos en el CodexAlimentarius, que permita su aplicación a las industrias elaboradoras de creps y a la vezproporcione las pautas necesarias para su implantación. Debido a la imposibilidad de aplicarel sistema de APPCC desarrollado a una industria concreta, se ha elaborado un manualgenérico que cada industria deberá adaptar a sus sistema productivo

Projecte d'energia solar en la indústria càrnica : anàlisi energètic, econòmic i ambiental

Aquest projecte es basa en l’aprofitament de l’energia solar per a produir ACS en diferents processos industrials d’un escorxador mitjançant una instal·lació solar tèrmica. L’objectiu és cobrir el màxim de necessitats energètiques d’aigua calenta en els processos d’escaldat, rentat de les canals i neteja d’equips i instal·lacions. Com en totes les instal·lacions solars, es fa necessària la presència d’una instal·lació de recolzament, ja que la instal·lació solar no ens satisfà el total de necessitats de producció. En aquest projecte s’ha dut a terme un ampli estudi energètic en el qual s’han estudiat dos tipus de captadors solars: el pla i el de tubs de buit. S’han tingut en compte paràmetres com el rendiment del captador, la inclinació i la superfície captadora per tal d’obtenir un determinat percentatge de cobertura solar

Recuperació i producció sostenible del formatge d'Estahon

Des de la perspectiva ambiental, el projecte s’ha enfocat vers la conservació de la biodiversitat, tant animal com vegetal, mitjançant unes pràctiques ramaderes que prioritzin l’aprofitament dels recursos sense una sobre-explotació d’aquests. D’aquesta manera es pot garantir el manteniment de la biodiversitat vegetal que s’ha aconseguit a través dels anys gràcies a la interacció planta-animal, és a dir, l’adaptació de les plantes al pasturatge per cabres i ovelles i l’adaptació animal a les espècies vegetals pel seu manteniment i creixement. A més a més, s’ha optat per unes races de bestiar autòctones que malgrat no ser les més productives quant a llet, si que són les que estan més adaptades a les condicions orogràfiques i climàtiques d’Estahon. El ramat serà tractat en condicions de pasturatge extensiu sota les bases de la ramaderia ecològica, la qual cosa ens permetrà aconseguir l’elaboració d’uns formatges també ecològics i de qualitat. Pel que fa a la sostenibilitat social, en els darrers temps s’està tendint cap a un món rural cada cop més despoblat i envellit, mentre que les ciutats són cada cop més extenses i densament poblades. És per això que s’hauria d’aconseguir un reequilibri territorial. Una manera de fixar població als petits pobles de muntanya és trobant alternatives que siguin viables econòmicament perquè s’hi pugui viure amb dignitat. Finalment, per assolir una sostenibilitat econòmica, s’ha intentat tancar el cicle productiu dins de l’explotació. D’aquesta manera, a part de reduir el consum pel transport d’aliments, s’aconsegueix no dependre de l’exterior per alimentar el bestiar. Així es redueixen molt els costos en la producció i alimentació del bestiar. Per fer l’anàlisi econòmica s’ha optat per no tenir en compte les subvencions provinents de la Generalitat de Catalunya, ja que aquestes no es mantindran per sempre (i per tant seria insostenible a mitjà termini), però tot i això es poden contemplar per tal d’iniciar l’explotació i tenir un període d’adaptació.

Projecte en infraestructures comunes en telecomunicacions i guia de càlcul dels paràmetre de la instal·lació

Els projectes en infraestructures comunes de telecomunicacions (ICT) neixen de la necessitat de regular els serveis de telecomunicacions dins de les cases, d’aquesta manera s’evita la proliferació de sistemes (antenes) individuals en conjunts residencials (com és el nostre cas). L’objectiu d’aquest projecte és la realització d’una ICT, per als serveis de Radiodifusió Sonora i de televisió (RTV) terrestre, telefonia i de la previsió per als serveis de cable i de televisió per satèl·lit, seguint la normativa vigent estatal segons el Reial Decret 401/2003 i actualitzat amb l’Ordre ITC 1077/2006 (on s’incorpora la televisió digital terrestre).