Control basat en lògica difusa per sistemes de fangs activats. Disseny, implementació i validació en EDAR reals

En aquesta tesi es presenten dues propostes de Sistemes de Control basats en Lògica Difusa (SCLD), des del seu disseny fins a la seva implementació i validació en dues instal·lacions: l'EDAR Granollers i l'EDAR Taradell. El capítol 1 explica els conceptes bàsics per comprendre el desenvolupament dels dos SCLD i el resum d'una revisió d'articles que relacionen la lògica difusa amb aigües residuals. A continuació, s'estableixen els objectius. En el capítol 3 es presenten els materials i mètodes. Els capítols 4 i 5 exposen el treball realitzat per arribar a la implementació dels dos SCLD. Ambdós capítols presenten la mateixa estructura: presentació, definició dels objectius del SCLD, descripció de l'EDAR on s'implementa el SCLD, desenvolupament d'índexs d'avaluació, explicació del disseny del SCLD i la seva avaluació mitjançant estudis de simulació, implementació i validació del SCLD a l'EDAR i, finalment discussió del treball realitzat. En el capítol 6 s'enumeren les conclusions obtingudes.

Performance in the spotlight : exploring psychology in the performing arts

Sport and exercise psychologists are often sought after to apply their knowledge, skills and experience from a sporting context into other performance-related industries and endeavours. Over the past two decades, this has noticeably expanded out from a natural progression into the performing arts with other ‘typical’ performers (e.g., dancers, actors, musicians, singers) through to people who work in high pressure environments that consist of clear performance outputs and requirements that are usually linked to high impact consequences for non-achievement (e.g., lawyers, surgeons, executives, military personnel, safety professionals). Whilst these areas of application continue to increase in popularity and performance psychology is more readily recognised as an important factor in people performance across industries, the use of psychology within the performing arts continues to deepen and solidify its value as an essential and critical factor for success. This article focuses on the contribution of psychology to the performing arts that I have observed over more than 20 years – obtained through a variety of roles primarily within the dance sector including as performer, educator, health professional, researcher, commentator and senior leader.

Avançar cap a un enfocament estratègic de la docència i l'aprenentatge en els nous estudis de grau: resultats i conclusions d'experiències d'innovació metodològica en xarxa en el context de l'EEES

La comunicació que es presenta pretén sintetitzar les principals conclusions del disseny, implementació, seguiment i avaluació d’un projecte d’aplicació de noves metodologies d’ensenyament centrades en l’estudiant, en el marc dels canvis que comporten els crèdits ECTS. La presentació i il·lustració dels resultats s’utilitza com a punt de partida per encetar una reflexió més àmplia sobre alguns criteris estratègics que haurien de tenir-se en compte en l’enfocament de la docència i l’aprenentatge en l’Espai Europeu d’Educació Superior. Les experiències d’innovació docent s’han dut a terme durant dos cursos acadèmics en cinc assignatures que han cursat alumnes de les titulacions de Mestres i Psicologia, de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia de la URV. El desenvolupament de nous dissenys instruccionals, metodològics i organitzatius ha comptat amb el suport de l’ICE de la URV

El Wiki: un nou entorn afavoridor del treball en grups d'aprenentatge cooperatius

Aquest projecte presenta una prova pilot que s'ha desenvolupant en la diplomatura de Magisteri de la Facultat de Psicologia Ciències de l’Educació i l’Esport1 Blanquerna de la URL durant el curs 2008/09 en el marc del procés d'implantació dels crèdits ECTS en els futurs graus d'Educació Primària i Educació Infantil. L'experiència forma part dels projectes seleccionats per al disseny, la planificació i l’avaluació de mòduls docents i seminaris dels nous plans d'estudis de grau de la FPCEE. Les assignatures i professorat que han dut a terme l'experimentació són Bases psicopedagògiques de l'educació especial (9 crèdits) i les professores Annabel Fontanet Caparrós i Elisabeth Alomar Kurz; Didàctica de les ciències socials (10,5 crèdits), i el professor Francesc Riera Piferrer, ambdues de tercer curs conjuntament amb el suport del professor Jordi Simón Llovet, de Noves tecnologies aplicades a l'educació. L'objectiu principal del projecte ha estat organitzar i experimentar les assignatures anteriorment esmentades, amb un enfocament metodològic basat en equips d'aprenentatge cooperatius amb el suport TIC. Des del convenciment que el treball cooperatiu és una proposta didàctica molt eficaç per afavorir l'aprenentatge de tots els alumnes en una escola inclusiva, volem que els nostres estudiants -futurs mestres- aprenguin els continguts de les assignatures amb un plantejament de treball cooperatiu estable. L'experiència s'ha portat a terme amb 260 estudiants distribuïts en 52 grups de treball cooperatiu, dels quals 10 comparteixen les dues assignatures d’aquest projecte. Per al seguiment i elaboració del treball, s'ha escollit utilitzar els Wikis com a eina que facilita el treball cooperatiu, i així cada grup ha creat el seu wiki en wikispaces: http://www.wikispaces.com/site/for/teachers. Finalment, hem analitzat i valorat el grau de satisfacció dels estudiants i professorat que ha participat tant en el disseny com en la realització de l'experiència, la consecució dels objectius previstos, la valoració de les eines de treball en línia (on-line) com a afavoridores de l'aprenentatge cooperatiu en entorns d'educació presencials i la dedicació personal que ha suposat tant per als estudiants com per al professorat

Disseny d'una equilibradora de rotors per a ús didàctic

El Laboratori de Mecànica de l’Escola Politècnica Superior disposa d’una màquina equilibradora de rotors. El projecte consisteix a fer un nou disseny de l’equilibradora i els seus components, realitzar tots els càlculs necessaris per assegurar-ne el bon funcionament i pressupostar la màquina per si, en un futur, es creu convenient construir-la. A l’hora de fer aquest nou disseny s’ha mantingut un principi de funcionament i un manteniment el més senzill possible. També s’ha procurat que l’aparell tingui una gran flexibilitat a l’hora de plantejar casos pràctics, ja que la finalitat d’aquesta equilibradora de rotors és realitzar pràctiques de laboratori. Pel que fa a la part mecànica s’ha hagut d’assegurar una bona transmissió de moviment entre el motor i el rotor, i garantir una bona lectura dels aparells de mesura. El fet de ser un aparell d’ús docent ha fet que es donés molta importància a la seguretat

Disseny del capçal d'un molinet motoritzat per a realitzar extractes de plantes en el sector de la indústria farmacèutica

Una empresa de la indústria farmacèutica vol comercialitzar càpsules elaborades amb plantes medicinals. El procés a seguir per a aconseguir el producte final es realitza mitjançant un molí motoritzat que consta d’unes ganivetes, la funció de les quals és triturar les fulles de les plantes prèviament seleccionades a unes mides realment minúscules, de tal manera que llavors es puguin introduir dins les càpsules. Actualment el procés de trituració es realitza aproximadament a 3.000 rpm i en intentar assolir majors velocitats de treball el capçal de la màquina no les aguanta, cedint un o més dels seus components, patint sobretot l’eix de transmissió i els rodaments, que en ocasions acaben trencant-se. Per a intentar resoldre aquest problema, l’empresa subministradora de maquinària industrial es planteja la viabilitat d’un nou prototipus. La primera mesura que es proposa al client per a solucionar el problema derivat d’aquest augment de la producció és dissenyar un nou capçal del molí motoritzat perquè pugui treballar a velocitats superiors, aproximadament de 18.000 r.p.m, que significaria un canvi total de la transmissió de la màquina

Noves aproximacions a la síntesi i caracterització de poliglicols al·lílics, polihidrosiloxans i surfactants copolimèrics. Avaluació d'aquests surfactants en formulacions de poliuretà

Els polímers són una sèrie de compostos que troben un ampli ventall d'aplicacions en la indústria actual. Un exemple són les espumes de poliuretà, estructures de tipus cel·lular obtingudes mitjançant la reacció química entre compostos de tipus isocianat i compostos de tipus poliol (polièters amb diferent nombre de grups hidroxil). És imprescindible l'ús d'additius d'estructura tensioactiva (surfactants de silicona) per estabilitzar el procés d'espumació i per proporcionar una estructura cel·lular ordenada i homogènia en mida i distribució. La síntesis i caracterització de les molècules precursores (polihidrosiloxans i polièters al·lílics), l'estudi de la reacció d'hidrosililació com a via d'obtenció dels diferents surfactants per reacció d'addició entre els polihidrosiloxans i els polièters al·lílics i la caracterització i avaluació en formulacions comercials de poliuretà dels surfactants sintetitzats han constituït els objectius del present treball. MEMÒRIA La Tesi Doctoral ha estat presentada seguint el següent esquema: CAPÍTOL I. INTRODUCCIÓ A LA QUÍMICA DEL POLIURETÀ. Es presenten els principis de la química del poliuretà, fent esment dels recents avenços en la síntesis i caracterització d'aquests compostos polimèrics, així com un apartat concret centrat en els surfactants de silicona. Es presenten les estructures habituals d'aquests compostos comercials i es detallen les reaccions de síntesi i les característiques físiques que aquests compostos proporcionen a les espumes de poliuretà. CAPÍTOL II. OBJECTIUS. 1.- Síntesis y caracterització d'una àmplia gamma de poliglicols al·lílics i de polihidrosiloxans amb grups hidrur reactius, ambdós precursors d'estructures polimèriques de tipus surfactant. 2.- Estudi de la reacció d'hidrosililació com a via de formació d'enllaços Si-C no hidrolitzables, mitjançant la reacció d'addició entre els substrats al·lílics insaturats i els polisiloxans amb grups hidrur reactius. 3.- Caracterització de les estructures polimèriques de tipus surfactant sintetitzades i avaluació d'aquestes en formulacions de poliuretà, a fi de relacionar l'estructura química d'aquests oligómers amb els efectes físics que originen en l'espuma de poliuretà. CAPÍTOL III. SÍNTESI I CARACTERITZACIÓ DE SUBSTRATS AL·LÍLICS INSATURATS DE TIPUS POLIGLICOL. S'han caracteritzat per HPLC-UV una sèrie de polietilenglicols comercials. S'ha estudiat la reacció de derivatització al·lílica sobre els grups hidroxil dels polièters comercials (PEG, PPG i copolímers PEG-PPG) i s'han caracteritzat exhaustivament els productes sintetitzats (1H,13C-RMN, GC, GC-MS, FTIR, ESI-MS, HPLC-UV). S'ha iniciat un estudi de polimerització aniònica sobre nous epòxids amb un punt de diversitat molecular, sintetitzant-se i caracteritzant-se els corresponents nous polièters obtinguts. CAPÍTOL IV. SÍNTESI I CARACTERITZACIÓ DE POLIHIDROSILOXANS REACTIUS. S'estudia la síntesis de polihidrosiloxans amb grups hidrur reactius, mitjançant la reacció de polimerització aniònica d'obertura d'anell ("AROP, anionic ring opening polimerization") i mitjançant la reacció de polimerització per equilibració catiònica. Es presenta una caracterització exhaustiva dels productes sintetitzats i es descriu la naturalesa de la microestructura polimèrica a partir de la distribució bivariant dels copolímers PDMS-co-PHMS (poli(dimetilsiloxà)-co-poli(hidrometilsiloxà)). CAPÍTOL V. ESTUDI SISTEMÀTIC DE LA REACCIÓ D'HIDROSILILACIÓ. S'ha estudiat la reacció d'hidrosililació amb la finalitat de sintetitzar estructures copolimèriques poliglicol-polisiloxà a partir de la reacció de polisiloxans hidrur reactius i polièters al·lílics. S'han provat diferents catalitzadors (Pt/C 5%, cat. de Speier i cat. de Karstedt), s'han sintetitzat diferents estructures tensoactives (lineals i ramificades) i s'ha modelitzat les diferents reaccions secundàries observades, per presentar un estudi mecanístic de la reacció d'hidrosililació aplicada a la síntesis de molècules d'elevat PM a partir de la reacció entre substrats al·lílics insaturats i polihidrosiloxans. CAPÍTOL VI. AVALUACIÓ DELS SURFACTANTS EN FORMULACIONS DE POLIURETÀ. S'ha estudiat la idoneïtat dels surfactants de silicona sintetitzats en diferents formulacions de poliuretà comercials. S'ha relacionat el comportament físic d'aquests surfactants en les espumes de poliuretà amb la seva estructura química a partir de l'anàlisi per microscòpia electrònica de rastreig. CAPÍTOL VII. CONCLUSIONS. S'han esposat les conclusions extretes de cada capítol.

Disseny d'un sistema d'informació ambiental pel seu ús en els processos de gestió integrada de zones costaneres. Aplicació a la Costa Brava

El present estudi té com a principal objectiu el disseny d'un Sistema d'informació Ambiental (SIA). El principal instrument utilitzat per obtenir la informació amb aquest sistema d'informació són els indicadors. Concretament, el SIA ha estat desenvolupat per ser usat en els processos de gestió integrada de zones costaneres (ICZM), de manera que els indicadors emprats intenten ser representatius dels principals elements econòmics, socials i ambientals que interactuen en les zones costaneres. El procés de disseny d'aquest Sistema d'Informació Ambiental es pot dividir en diferents sub-objectius: - el primer consisteix en la recerca de tota la informació socio-econòmica i ambiental actual que es consideri necessària. A banda d'aquesta informació s'ha de generar aquella informació que es consideri important per a la gestió i per la comprensió de la situació actual dels sistemes naturals que es troben a la zona d'estudi. - el segon objectiu és la creació del sistema d'indicadors, dividits en: sectorials, de gestió i de condició. Cada indicador ha de tenir un protocol pel seu càlcul i la seva futura repetició. Un cop mesurats es representaran gràficament per facil itar la seva interpretació. - el darrer objectiu consisteix en l'anàlisi i en la síntesi dels resultats obtinguts del càlcul dels indicadors. Per la síntesi s'utilitza una anàlisi de components principals que es tradueix en un conjunt d'indicadors estratègics. Per l'anàlisi s'utilitza l'equació I.P.A.T. que ens ha de permetre relacionar els resultats obtinguts mitjançant els indicadors amb la sostenibilitat territorial de l'àrea d'estudi. - Finalment, de les conclusions s'han de despendre una sèrie de recomanacions per als gestors i per l'empresa privada, amb la finalitat d'assolir una gestió més sostenible de la zona costanera. En el disseny del SIA i per tal d'assolir els diferents objectius, s'ha utilitzat el model conceptual D-P.S.I.R. d'anàlisi dels conductors "drivers" (D), les pressions (P), els estats (S),els impactes (I) i les respostes (R). Aquest model està àmpliament reconegut per la OCDE i altres organitzacions internacionals, i és emprat en l'anàlisi de la problemàtica ambiental.

Creative arts research : a pedagogical perspective

This paper emerges from current work related to a number of research projects across several creative arts disciplines. It poses the following questions: What implication does creative arts research have for extending our understandings of the role of experiential, problem-based learning and multiple intelligences in the production of knowledge? How can the application of such understandings influence policy and enhance opportunities for support of creative arts research in the university and the broader arena? In a previous paper examining the function of the exegesis (Barrett, 2004), I referred to the suggestion made by Lauchlan Chipman that: in a knowledge economy, it is necessary for a large number of people to comprehend the creative output of others in order for such output to be sufficiently taken up for the enhancement of society. This paper is an extension of the previous one in its attempt to promote wider understanding of the value of creative arts research. I will focus on the dialogic relationship between the exegesis and studio practice in painting, creative writing, performance and dance, in order to demonstrate that creative arts enquiry can promote a more profound understanding of how knowledge is revealed, acquired and expressed. Four successful research projects will be examined as 'case studies' to show how creative arts research methodologies may be applied in the development of more critical and innovative pedagogies and to argue that the role of creative arts research is still to be fully realized and acknowledged in the knowledge economy.

Arts curriculum reform : social and cultural reproduction in Victorian schools

This thesis examines the implementation of the government educational policy document The Curriculum and Standards Framework. I examined the historical and political motivation behind the development of this document and how it introduced a pervasive new initiative of outcomes based education and accountability based on economic rationalism. In particular I examined the implications this new approach had for visual arts education and the subsequent changes to the arts curriculum. This has entailed the introduction of the aesthetic appreciation of the arts as an outcome of the CSF: The Arts. I applied Bourdieu's theory of cultural reproduction in education which draws predominantly on a Weberian view and a theory of practice. Bourdieu discusses differential educational achievement according to cultural capital stating education requires certain forms of cultural capital that are not equally distributed among the classes. This therefore impedes or enhances life chances according to social class i.e. educational qualifications become a commodity in the labour market and other social fields. I examined how aesthetic appreciation of the arts has evolved historically as a form of social distinction. This entails an abstract element of arts discourse, which demands a certain linguistic competence, and familiarisation, which Bourdieu claims, is developed in the family, as 'cultural capital' this is further perpetuated in schools. The likely outcome is that the introduction of aesthetic appreciation in arts education i.e the demand to 'write about' and 'talk about' art, will perpetuate class inequality due to social and cultural difference. The study has been to examine the practices of arts education in four schools and the extent to which aesthetic appreciation was implemented in the visual arts. Data was collected by case study methods of observation, questionnaire and interview and was interpretive in both quantitative and qualitative methods. I analysed the data based on class differentiation by socioeconomic divisions and examined the school ethos and attitude towards the Arts along with differentiation in cultural capital between student population. I also found teacher and student habitus played a vital role in the implementation of the CSF. This is because habitus can cause resistance to change due to the division between the formulation of the curriculum in the bureaucratic order and the practice of teachers in classrooms. My thesis interprets education as a form of social reproduction, perpetuating the existing social order. However, as Bourdieu asserts and I agree education is a form of symbolic power as it conceals its social function under the guise of neutrality and the technical functional premise. Therefore, this thesis aims to make transparent how the education system serves the interests of the dominant group through curriculum policy. Consequently, it becomes clear how education has far reaching social implications where the distinctions of class are perpetuated through cultural reproduction.

Lists of paintings, drawings, and Japanese prints in the permanent collections of the Department of Fine Arts; a preliminary publication, subject to revision.

Mode of access: Internet.

Printmaking as an expanding field in contemporary art practice : a case study of Japan, Australia and Thailand

This thesis proposes that contemporary printmaking, at its most significant, marks the present through reconstructing pasts and anticipating futures. It argues this through examples in the field, occurring in contexts beyond the Euramerican (Europe and North America). The arguments revolve around how the practice of a number of significant artists in Japan, Australia and Thailand has generated conceptual and formal innovations in printmaking that transcend local histories and conventions, whilst paradoxically, also building upon them and creating new meanings. The arguments do not portray the relations between contemporary and traditional art as necessarily antagonistic but rather, as productively dialectical. Furthermore, the case studies demonstrate that, in the 1980s and 1990s particularly, the studio practice of these printmakers was informed by other visual arts disciplines and reflected postmodern concerns. Departures from convention witnessed in these countries within the Asia-Pacific region shifted the field of the print into a heterogeneous and hybrid realm. The practitioners concerned (especially in Thailand) produced work that was more readily equated with performance and installation art than with printmaking per se. In Japan, the incursion of photography interrupted the decorative cast of printmaking and delivered it from a straightforward, craft-based aesthetic. In Australia, fixed notions of national identity were challenged by print practitioners through deliberate cultural rapprochements and technical contradictions (speaking across old and new languages).However time-honoured print methods were not jettisoned by any case study artists. Their re-alignment of the fundamental attributes of printmaking, in line with materialist formalism, is a core consideration of my arguments. The artists selected for in-depth analysis from these three countries are all innovators whose geographical circumstances and creative praxis drew on local traditions whilst absorbing international trends. In their radical revisionism, they acknowledged the specificity of history and place, conditions of contingency and forces of globalisation. The transformational nature of their work during the late twentieth century connects it to the postmodern ethos and to a broader artistic and cultural nexus than has hitherto been recognised in literature on the print. Emerging from former guild-based practices, they ambitiously conceived their work to be part of a continually evolving visual arts vocabulary. I argue in this thesis that artists from the Asia-Pacific region have historically broken with the hermetic and Euramerican focus that has generally characterised the field. Inadequate documentation and access to print activity outside the dominant centres of critical discourse imply that readings of postmodernism have been too limited in their scope of inquiry. Other locations offer complexities of artistic practice where re-alignments of customary boundaries are often the norm. By addressing innovative activity in Japan, Australia and Thailand, this thesis exposes the need for a more inclusive theoretical framework and wider global reach than currently exists for ‘printmaking’.

Rephrasing voice : art, practice-led research and the limits and sites of articulacy

While my PhD is practice-led research, it is my contention that such an inquiry cannot develop as long as it tries to emulate other models of research. I assert that practice-led research needs to account for an epistemological unknown or uncertainty central to the practice of art. By focusing on what I call the artist's 'voice,' I will show how this 'voice' is comprised of a dual motivation—'articulate' representation and 'inarticulate' affect—which do not even necessarily derive from the artist. Through an analysis of art-historical precedents, critical literature (the work of Jean-François Lyotard and Andrew Benjamin, the critical methods of philosophy, phenomenology and psychoanalysis) as well as of my own painting and digital arts practice, I aim to demonstrate how this unknown or uncertain aspect of artistic inquiry can be mapped. It is my contention that practice-led research needs to address and account for this dualistic 'voice' in order to more comprehensively articulate its unique contribution to research culture.

The Effective and The Evocative : A Spectrum of Creative Practice Research

In the expanding literature on creative practice research, art and design are often described as a unified field. They are bracketed together (art-and-design), referred to as interchangeable terms (art/design), and nested together, as if the practices of one domain encompass the other. However it is possible to establish substantial differences in research approaches. In this chapter we argue that core distinctions arise out of the goals of the research, intentions invested in the resulting “artefacts” (creative works, products, events), and the knowledge claims made for the research outcomes. Moreover, these fundamental differences give rise to a number of contingent attributes of the research such as the forming contexts, methodological approaches, and ways of evidencing and reporting new knowledge. We do not strictly ascribe these differences to disciplinary contexts. Rather, we use the terms effective practice research and evocative practice research to describe the spirit of the two distinctive research paradigms we identify. In short, effective practice research (often pursued in design fields) seeks a solution (or resolution) to a problem identified with a particular community, and it produces an artefact that addresses this problem by effecting change (making a situation, product or process more efficient or effective in some way). On the other hand, evocative practice research (often pursued by creative arts fields) is driven by individual pre-occupations, cultural concerns or human experience more broadly. It produces artefacts that evoke affect and resonance, and are poetically irreducible in meaning. We cite recent examples of creative research projects that illustrate the distinctions we identify. We then go on to describe projects that integrate these modes of research. In this way, we map out a creative research spectrum, with distinct poles as well as multiple hybrid possibilities. The hybrid projects we reference are not presented as evidence an undifferentiated field. Instead, we argue that they integrate research modes in deliberate, purposeful and distinctive ways: employing effective practice research methods in the production of evocative artefacts or harnessing evocative (as well as effective) research paradigms to effect change.

“Conversations Before the End of Time” : Refuturing Applications of a New Media Praxis

This chapter examines how the methods, outcomes and transformative potentials of my new media arts praxis have been understood by a range of critical commentators from disciplinary perspectives outside of my own ‘home territory’ of media arts. By drawing upon perspectives from Human Computer Interface Design, Engineering, Sustainability Design, Tertiary Education, Communication Design and Public Librarianship I demonstrate how ideas from my arts disciplines have had tangible ‘external’ significance and application.