Materials porosos per liofilització: els liogels

En aquest treball sobre materials porosos obtinguts per liofilització, s’ha demostrat que es poden produir materials anàlegs als aerogels de sílice mitjançant un procés de congelació i posterior sublimació. Malgrat les dificultats que es presenten en el procés de congelació, s’ha aconseguit un nou producte que hem denominat LIOGELS (per diferenciar-los dels aerogels) amb més o menys graus de monoliticitat segons la composició i el procés realitzat. S’han estudiat diversos sistemes de congelació, principalment amb nitrogen líquid i en la cambra del liofilitzador a -80ºC, però també s’han comparat els resultats de congelacions de gels amb tert-butanol a 12ºC (el tert-butanol fon a 25,69ºC). S’han sintetitzat diferents tipus de gels, de cara a la seva liofilització posterior. Alguns dels gels s’han deixat assecar amb molta cura i molt lentament per produir xerogels monolítics, amb l’objectiu de comparar les estructures dels aerogels, els xerogels i els nous liogels produïts en aquest treball. Per tal d’aconseguir líquids de rentat que al congelar no trenquessin l’estructura, s’han buscat les mescles idònies de dissolvents (que no canviessin de volum al congelar). S’ha instal·lat un equip de liofilització a l’Icmab, que s’ha utilitzat per elaborar les mostres estudiades. L’equip de liofilització té fonamentalment dos modes de funcionament: sublimació a través d’un "manifold" i dins d’una cambra amb safates. Per a la caracterització de les mostres dels nous materials obtinguts, s’ha utilitzat l’equip BET, i els equips de microscòpia electrònica SEM i TEM de l’ICMAB. S’han avaluat els resultats obtinguts amb l’equip de porosimetria (BET) i s’han analitzat les fotografies del SEM i del TEM, fent les oportunes comparacions entre aerogels i liogels, i entre aquests i els xerogels.

Desarrollo del proceso DELOS-susp para la encapsulación de fármacos hidrofílicos en vesículas unilamelares pequeñas

En los últimos años el crecimiento de la nanotecnología ha revolucionado el mundo de la investigación farmacológica promoviendo la investigación de nuevos vehículos de transporte de fármacos de tamaño nanométrico denominados “drug nanocarriers” entre los cuales las vesículas y las partículas poliméricas biodegradables son los que se han estudiado más ampliamente. Estas entidades son interesantes ya que pueden mejorar la biodisponibilidad del activo y pueden ser empleadas como materiales inteligentes que pueden transportar el activo al sitio específico de acción. A pesar de haber sido demostrado que con estos dispositivos en muchos casos se consigue administrar el fármaco de un modo más eficiente que administrando éste en su forma libre, el éxito de estos “nanocarriers” está ligado al desarrollo de tecnologías reproducibles, eficientes, respetuosas con el medio ambiente y fácilmente escalables que permitan su producción a escala industrial. A día de hoy las tecnologías basadas en fluidos comprimidos (FCs), que emergieron a principio de los años 90 como una alternativa al uso de disolventes líquidos convencionales en la producción de materiales micro- y nanoparticulados, están siendo investigadas para la producción de diversos “nanocarriers”. Algunas de las ventajas de estas tecnologías son: la reducción en el uso de disolventes orgánicos, el empleo de bajas temperaturas de procesado, disminución del número de etapas de producción, ser fácilmente escalables y reproducibles. A su vez, este tipo de procesos permiten obtener productos más uniformes estructuralmente que aquellos obtenidos mediante tecnologías convencionales. Dentro de este marco el grupo Nanomol (ICMAB-CSIC) ha desarrollado el proceso DELOS-susp, basado en el uso de fluidos comprimidos, para la obtención en un solo paso de producción vesículas unilamelares pequeñas (SUVs) con elevada uniformidad tanto a nivel de tamaño y morfología como a nivel supramolecular con aplicación en nanomedicina. Como un paso más en el desarrollo del proceso DELOS-susp para la producción de SUVs, en este proyecto se ha estudiado y probado la viabilidad de este proceso para le encapsulación de activos hidrofílicos en vesículas catiónicas de colesterol:CTAB usando sulfato de gentamicina como activo hidrofílico modelo y se ha demostrado la factibilidad de un escalado del proceso por un factor de 50.

Registration & Inspection Units 2003 (pdf 620 kb)

Summary of Statistical Results

Assessment of coronary vasoreactivity by multidetector computed tomography: feasibility study with rubidium-82 cardiac positron emission tomography.

BACKGROUND: Positron emission tomography (PET) during the cold pressor test (CPT) has been used to assess endothelium-dependent coronary vasoreactivity, a surrogate marker of cardiovascular events. However, its use remains limited by cardiac PET availability. As multidetector computed tomography (MDCT) is more widely available, we aimed to develop a measurement of endothelium-dependent coronary vasoreactivity with MDCT and similar radiation burden as with PET. METHODS AND RESULTS: A study group of 18 participants without known cardiovascular risk factor (9F/9M; age 60±6 years) underwent cardiac PET with (82)Rb and unenhanced ECG-gated MDCT within 4h, each time at rest and during CPT. The relation between absolute myocardial blood flow (MBF) response to CPT by PET (ml·min(-1)·g(1)) and relative changes in MDCT-measured coronary artery surface were assessed using linear regression analysis and Spearman's correlation. MDCT and PET/CT were analyzed in all participants. Hemodynamic conditions during CPT at MDCT and PET were similar (P>0.3). Relative changes in coronary artery surface because of CPT (2.0-21.2%) correlated to changes in MBF (-0.10-0.52ml·min(-1)·g(1)) (ρ=0.68, P=0.02). Effective dose was 1.3±0.2mSv for MDCT and 3.1mSv for PET/CT. CONCLUSIONS: Assessment of endothelium-dependent coronary vasoreactivity using MDCT CPT appears feasible. Because of its wider availability, shorter examination time and similar radiation burden, MDCT could be attractive in clinical research for coronary status assessment.

Géopoint-82. Les territoires de la vie quotidienne

Relació i resum de les ponències del IV Col•loqui Geopoint 82, celebrat el maig d’aquell any a Avinyó on es van desenvolupar les ponències “Le territoire dans ses rapports avec les espaces géographiques: concept ancien, utilisation nouvelle.”, “Le Pays, niveau géographique.”, “Le territoire de la vie quotidienne et le référentiel-habitant.”, “Réseaux et niveaux de territorialité”, “Pratique de l'eco-développement.”, “Le territoire en milieu urbain.” i “La territorialité.”

Validation and clinical use of the CECA, a disease-specific quality of life questionnaire for patients with anogenital Condylomata Acuminata

The aim of this validation study was to assess the measurement properties of the CECA (Spanish acronym for the Specific Questionnaire for Condylomata Acuminata) in patients with anogenital condylomas. A total of 247 patients aged > 18 years completed the questionnaire on 2 occasions as well as the Dermatology Life Quality Index (DLQI). The CECA questionnaire showed good internal consistency (Cronbach's alpha values of 0.86 and 0.91 in the emotional and sexual activity dimensions) and good testretest reliability (intraclass correlation coefficient 0.76 emotional dimension, 0.82 sexual activity dimension). Patients with de novo lesions and those with more extensive lesions and larger number of warts showed poorer health-related quality of life. CECA and DLQI scores correlated moderately. Patients whose lesions cleared at follow-up or with a reduction of >or= 50% showed a better improvement of health-related quality of life. The CECA questionnaire is a valid, reliable and sensitive tool for the assessment of health-related quality of life in patients with anogenital warts.

Actuacions de la Direcció General de Protecció Civil per a la implantació del Decret 82/2010

Ponència presentada el 30 de maig a la Jornada plans d'autoprotecció.

El decret 82/2010: línies de futur

Ponència presentada a la Jornada sobre plans d'autoprotecció

PAU 82/2010: una visió panoràmica

Ponència presentada a la Jornada sobre plans d'autoprotecció

El 82/2010 i la prevenció de riscos laborals

Ponència presentada a la Jornada sobre plans d'autoprotecció

Incremental Prognostic Value of Myocardial Blood Flow Quantification with Rb-82 Cardiac PET in Patients With Known or Suspected CAD

Rb-82cardiac PET has been used to non-invasively assess myocardial blood flow (MBF)and myocardial flow reserve (MFR). The impact of MBF and MFR for predictingmajor adverse cardiovascular events (MACE) has not been investigated in aprospective study, which was our aim. MATERIAL AND METHODS: In total, 280patients (65±10y, 36% women) with known or suspected CAD were prospectivelyenrolled. They all underwent both a rest and adenosine stress Rb-82 cardiacPET/CT. Dynamic acquisitions were processed with the FlowQuant 2.1.3 softwareand analyzed semi-quantitatively (SSS, SDS) and quantitatively (MBF, MFR) andreported using the 17-segment AHA model. Patients were stratified based on SDS,stress MBF and MFR and allocated into tertiles. For each group, annualizedevent rates were computed by dividing the number of annualized MACE (cardiacdeath, myocardial infarction, revascularisation or hospitalisation forcardiac-related event) by the sum of individual follow-up periods in years.Outcome were analysed for each group using Kaplan-Meier event-free survivalcurves and compared using the log-rank test. Multivariate analysis wasperformed in a stepwise fashion using Cox proportional hazards regressionmodels (p<0.05 for model inclusion). RESULTS: In a median follow-up of 256days (range 168-440d), 44 MACE were observed. Ischemia (SDS≥2) was observed in95 patients who had higher annualized MACE rate as compared to those without(55% vs. 9.8%, p<0.0001). The group with the lowest MFR tertile (MFR<1.76)had higher MACE rate than the two highest tertiles (51% vs. 9% and 14%,p<0.0001). Similarly, the group with the lowest stress MBF tertile(MBF<1.78mL/min/g) had the highest annualized MACE rate (41% vs. 26% and 6%,p=0.0002). On multivariate analysis, the addition of MFR or stress MBF to SDSsignificantly increased the global χ2 (from 56 to 60, p=0.04; and from56 to 63, p=0.01). The best prognostic power was obtained in a model combiningSDS (p<0.001) and stress MBF (p=0.01). Interestingly, the integration ofstress MBF enhanced risk stratification even in absence of ischemia.CONCLUSIONS: Quantification of MBF or MFR in Rb-82 cardiac PET/CT providesindependent and incremental prognostic information over semi-quantitativeassessment with SDS and is of value for risk stratification.

Added prognostic value of myocardial blood flow quantitation in rubidium-82 positron emission tomography imaging

Les maladies cardiovasculaires restent la cause de mortalité la plus élevée dans le monde occidental. Il s'agit d'un processus long et complexe, dont l'infarctus du myocarde et la mort cardiaque ne sont que la fin d'un spectrum. La perfusion myocardique joue un rôle central dans l'évolution de la maladie et survient chronologiquement en amont de la dysfonction diastolique et systolique, ainsi que de l'infarctus du myocarde. Une meilleure compréhension de la Physiopathologie sous-jacente est cruciale dans le diagnostique et la prise en charge du patient. Dans ce sens, ce travail tente d'évaluer l'apport de l'évaluation de la perfusion myocardique évaluée par la tomographic à émission de positron (PET/CT) quant à la prédiction d'événements cardiovasculaires. De plus, l'apport de l'évaluation quantitative par rapport à l'évaluation qualitative a été démontré dans ce travail. Nous avons utilisé un radiotraceur unique au regard de ses caractéristiques. En effet, Le Rubidium-82 est un traceur qui ne nécessite pas d'un cyclotron pour sa fabrication, dès lors qu'il est produit par un générateur, rendant ainsi sa disponibilité un atout et un avantage potentiel lors de futurs implémentations à plus grande échelle. Ce travail démontre la supériorité de l'analyse de perfusion myocardique quantitative par rapport à l'analyse traditionnelle qualitative, ce qui n'était pas encore confirmé avec le Rubidium-82. Les résultats montrent une démarcation significative entre les différentes valeurs de perfusion quantitative/absolue, permettant de distinguer différentes populations plus ou moins à risque en terme de prédiction d'événements cardiaques futurs. Il est intéressant de noter que dans un modèle combinant l'analyse qualitative et quantitative proposé dans ce travail, l'inclusion des résultats les plus ischémiques obtenus par l'analyse qualitative avec les résultats de perfusion les plus bas en terme de flux myocardique absolu (analyse quantitative) démarque une population à très bas risque d'événements cardiovasculaires majeurs, une prédiction pouvant être observée surplus de 1'000 jours. Ces résultats forment un ajout significatif quant à l'évaluation de la perfusion myocardique par la médecine nucléaire, notamment par ce model intégratif proposé, lequel permet une prédiction précise et contributive dans le cadre de futurs événements cardiovasculaires majeurs.

Myocardial flow reserve by Rb-82 cardiac PET improves the selection of patients eligible for invasive coronary angiography

Aim: We asked whether myocardial flow reserve (MFR) by Rb-82 cardiac PET improve the selection of patients eligible for invasive coronary angiography (ICA). Material and Methods: We enrolled 26 consecutive patients with suspected or known coronary artery disease who performed dynamic Rb-82 PET/CT and (ICA) within 60 days; 4 patients who underwent revascularization or had any cardiovascular events between PET and ICA were excluded. Myocardial blood flow at rest (rMBF), at stress with adenosine (sMBF) and myocardial flow reserve (MFR=sMBF/rMBF) were estimated using the 1-compartment Lortie model (FlowQuant) for each coronary arteries territories. Stenosis severity was assessed using computer-based automated edge detection (QCA). MFR was divided in 3 groups: G1:MFR<1.5, G2:1.5≤MFR<2 and G3:2≤MFR. Stenosis severity was graded as non-significant (<50% or FFR ≥0.8), intermediate (50%≤stenosis<70%) and severe (≥70%). Correlation between MFR and percentage of stenosis were assessed using a non-parametric Spearman test. Results: In G1 (44 vessels), 17 vessels (39%) had a severe stenosis, 11 (25%) an intermediate one, and 16 (36%) no significant stenosis. In G2 (13 vessels), 2 (15%) vessels presented a severe stenosis, 7 (54%) an intermediate one, and 4 (31%) no significant stenosis. In G3 (9 vessels), 0 vessel presented a severe stenosis, 1 (11%) an intermediate one, and 8 (89%) no significant stenosis. Of note, among 11 patients with 3-vessel low MFR<1.5 (G1), 9/11 (82%) had at least one severe stenosis and 2/11 (18%) had at least one intermediate stenosis. There was a significant inverse correlation between stenosis severity and MFR among all 66 territories analyzed (rho= -0.38, p=0.002). Conclusion: Patients with MFR>2 could avoid ICA. Low MFR (G1, G2) on a vessel-based analysis seems to be a poor predictor of severe stenosis severity. Patients with 3-vessel low MFR would benefit from ICA as they are likely to present a significant stenosis in at least one vessel.