Estudi de nusos rígids prefabricats de formigó

Una de les principals limitacions de les edificacions industrialitzades resoltes amb prefabricat de formigó, és que els nusos que defineixen les interseccions dels seus elements són articulacions, provocant diferències importants del model estructural d’una obra resolta “in situ” on els nusos poden ser considerats encastaments elàstics. Aquest projecte proposa fer un pas més en aquesta limitació exposada i plantejar sistemes de nusos rígids, resolts amb el propi prefabricat que permetin variar el model de nusos articulats a rígids. Això augmentarà el grau d’hiperestaticitat de l’estructura, redistribuint els esforços en els seus elements, disminuint les deformacions i les longituds de vinclament dels pilars. L’objecte del treball és definir la millora que aporta la utilització de nusos rígids en el càlcul estructural, basada en una disminució de sol·licitacions al llarg del pilar, possibilitat de reducció de secció de pilars, reducció de l’armadura necessària en pilars i jàsseres, i finalment, un estalvi econòmic. Partirem d’un edifici d’habitatges d’ús residencial PB+3 de planta rectangular de 24·11 m i de 13,5 m d’altura. Aquesta tipologia d’edifici serà el punt de partida per al plantejament, sobre d’aquesta base, de 3 models estructurals diferents, amb la intenció de satisfer de forma raonada i minuciosa 3 plantejaments estàticament diferents

El estatuto jurídico de los trabajadores nacionales de terceros Estados: especial referencia al Acuerdo de Asociación con Turquía

L'objectiu de la tesi es centra en la definició, en l'àmbit de l'ordenament comunitari, de l'actual estatut jurídic dels treballadors extracomunitaris assalariats que formen part del mercat de treball regular d'un Estat membre. Els treballadors nacionals de tercers països que formen part del mercat de treball regular d'un Estat comunitari, així com els membres de les seves famílies, gaudeixen d'un estatut jurídic fragmentat: els seus drets són variables, depenen de la norma que els regula. En aquest sentit, la situació varia en funció de la llei interna de l'Estat d'acollida, l'existència o no d'acords bilaterals entre l'Estat d'acollida i l'Estat d'origen, i les normes de dret comunitari. Aquesta situació també és diferent atenent a l'existència i el contingut d'un acord extern celebrat per la Comunitat i els seus Estats membres i el país de la nacionalitat de l'immigrant, aquest aspecte centra el present estudi. Els acords que s'analitzen són aquells que juntament amb aspectes econòmics, contenen disposicions relatives als treballadors, i que s'han celebrat, prenent com a base jurídica l'actual article 310 TCE, amb països geogràficament fronterers amb la Unió Europea. D'entre ells, el model a seguir és l'Acord d'Associació amb Turquia, que preveu uns objectius més amplis, com ara la creació d'una unió duanera enfront a la zona de lliure comerç prevista en els altres acords i que s'ha desenvolupat mitjançant les decisions adoptades pel seu Consell d'Associació. Aquest acord ha estat objecte d'una àmplia jurisprudència per part del Tribunal europeu, relativa a l'aplicació i la interpretació de les seves disposicions. A fi de delimitar l'abast de les disposicions de l'Acord, i valorar si es tracta d'un estatut privilegiat respecte del dels altres treballadors extracomunitaris, es comparen les seves disposicions amb les corresponents a les dels acords celebrats amb els països del Magreb, entenent per aquests el Marroc, Tunísia i Algèria i amb els 10 països d' Europa Central i Oriental (els anomenats PECO's). A fi de clarificar l'estatut jurídic dels treballadors extracomunitaris, és necessari entrar a considerar altres aspectes directament relacionats amb aquest estatut, com són les condicions d'accés i de permanència en un Estat, matèries, que, fins a l'entrada en vigor del Tractat d'Amsterdam, eren competència exclusiva de cadascun dels Estats membres. De totes maneres, no es fa un estudi comparatiu de les diferents legislacions internes en matèria d'immigració, donat que l'àmbit d'anàlisi es limita a l'ordenament comunitari, i no a l'ordenament intern. La tesi s'estructura en dues parts diferenciades, correspon la primera als 2 Capítols inicials i la segona als altres 3. En els dos primers Capítols se segueix un criteri cronològic, començant amb el Tractat de Roma i culminant amb el Tractat de Niça. En aquests Capítols s'analitzen les possibles bases jurídiques del dret originari que podien haver-se utilitzat, així com la cooperació que varen fer els Estats membres, tant a dins com a fora, de la Unió Europea, en relació a les mesures adoptades destinades a la regulació de l'accés i de l'estatut jurídic dels treballadors immigrants. L'entrada en vigor, l'1 de maig de 1999 del Tractat d'Amsterdam ha suposat un important avenç per a l'atribució de competències a la Comunitat en matèria d'immigració, que queda vinculada al nou objectiu de la creació de l'espai de llibertat, seguretat i justícia. A partir d'aquest moment, s'assumeix la lliure circulació de persones com objectiu propi, que requereix la regulació del control a les fronteres externes, d'asil, de la immigració i de la cooperació dels Estats membres en la prevenció i la lluita contra la delinqüència. Això es concreta en la comunitarització d'una part del Tercer Pilar destinada a visats, asil i immigració, amb l'exclusió del Regne Unit, Irlanda i Dinamarca, i en la integració del cabal Schengen a l'estructura de la Unió Europea, tot i que permetent una exclusió per al Regne Unit i Irlanda. Es crea, doncs, una cooperació sui generis plena de solucions d'enginyeria jurídica, que si bé suposa un avenç, trenca la unitat i l'homogeneïtat del dret comunitari. Tot i aquestes complexitats tècniques que deriven de la reforma del Tractat d'Amsterdam, el nou article 63 en els seus apartats 3 i 4 permet abordar, a través de la coordinació o de l'harmonització, els temes d'interès comú vinculats al fenomen de la immigració. Entre ells, hi ha la possibilitat d'elaborar un estatut comú per als treballadors no comunitaris. Les iniciatives legislatives presentades des de l'entrada en vigor del Tractat d'Amsterdam demostren l'acceleració en l'elaboració i el desenvolupament d'una política comunitària d'immigració, integrada en uns objectius comuns, per primera vegada sembla realista pensar en l'adopció d'un estatut jurídic únic per l'extracomunitari que sigui resident de llarga durada. Tot i que aquest estatut pot quedar configurat com un estàndard mínim de protecció, considero que la seva adopció constituiria un pas de gran rellevància en la clarificació dels drets d'aquest col·lectiu de treballadors. Els altres tres Capítols conformen la segona part de la tesi, dedicada a analitzar l'actual estatut dels treballadors nacionals de tercers Estats. Aquest estatut es caracteritza pel seu caràcter fragmentat, que deriva de la diversitat de les disposicions contingudes en els acords externs. Mitjançant un estudi comparatiu, s'analitzen els objectius, l'estructura, els antecedents i el desenvolupament dels acords celebrats amb Turquia, amb els països del Magreb i amb els PECO's. El contingut dels objectius d'aquests acords constata que ens trobem davant 3 models diferents que reflecteixen una disminució del compromís comunitari. El Tribunal de Justícia, en la seva jurisprudència, ha manifestat que tant els acords externs celebrats per la Comunitat, com les decisions adoptades pels òrgans que els desenvolupen, formen part de l'ordenament jurídic comunitari. El Tribunal de Justícia és l'òrgan competent per interpretar-los, contribuint a clarificar el contingut d'aquests instruments jurídics. Aquesta perspectiva es completa amb l'anàlisi de les nocions que recullen els acords externs, a fi de dilucidar si un mateix terme té idèntic contingut, i si, tot i la diversitat dels instruments jurídics utilitzats, tenen una mateixa interpretació jurisprudencial. Per aquest motiu ha estat necessari, que el Tribunal de Justícia determinés l'abast dels diferents conceptes emprats, i clarifiqués si és el mateix que el relatiu als treballadors comunitaris o és diferent. La redacció dels acords estudiats reflecteix un estatut jurídic privilegiat per als treballadors turcs en relació als altres treballadors immigrants. Els treballadors originaris dels països d'Europa Central i Oriental o del Magreb, podran millorar la seva situació actual en la mesura en què les disposicions dels seus respectius acords siguin, en el futur, desenvolupades. De totes maneres, aquesta situació de privilegi que ha estat un fet fins el moment actual, ha canviat amb l'entrada en vigor de diferents lleis d'estrangeria estatals, i pot modificar-se, també, amb el desenvolupament del Tractat d'Amsterdam. Actualment, a un treballador turc li perjudica, més que no beneficia el sistema de terminis que per accedir a un lloc de treball preveu la Decisió 1/80. Els treballadors turcs que formen part del mercat regular de treball d'un Estat membre haurien de quedar protegits pel règim jurídic que els sigui més beneficiós, amb independència de que aquest sigui l'intern de l'Estat d'acollida, el comunitari previst a l'Acord d'Associació i el seu posterior desenvolupament, o el que derivi de les futures directives quan entrin en vigor. Si bé aquestes disposicions dels Acords d'Associació varen ser positives, actualment hauran de ser objecte de modificació, la qual cosa no implica la seva desaparició. El seu contingut haurà de tendir a ressaltar l'especificitat de les relacions que es volen establir amb un tercer Estat concret, establint en aquest sentit un tractament preferent als seus nacionals enfront als altres immigrants, i reconeixent el seu dret de residència com derivat del permís de treball. De tota manera, amb l'entrada en vigor de la directiva relativa a l'estatut dels residents de llarga durada, aquest règim privilegiat només afectarà als immigrants residents legals a l'Estat d'acollida durant els primers 5 anys, és a dir, abans de que se'ls concedeixi el citat estatut.

The joint influence of personal achievement goals and classroom goal structures on achievement-relevant outcomes

The authors provide an analytic framework for studying the joint influence of personal achievement goals and classroom goal structures on achievement-relevant outcomes. This framework encompasses 3 models (the direct effect model, indirect effect model, and interaction effect model), each of which addresses a different aspect of the joint influence of the 2 goal levels. These 3 models were examined together with a sample of 1,578 Japanese junior high and high school students from 47 classrooms. Results provided support for each of the 3 models: Classroom goal structures were not only direct, but also indirect predictors of intrinsic motivation and academic self-concept, and some cross-level interactions between personal achievement goals and classroom goal structures were observed (indicating both goal match and goal mismatch effects). A call is made for more research that takes into consideration achievement goals at both personal and structural levels of representation. (PsycINFO Database Record (c) 2012 APA, all rights reserved)(journal abstract)

Prevendo a volatilidade realizada de ações brasileiras : evidências empíricas

Este estudo compara previsões de volatilidade de sete ações negociadas na Bovespa usando 02 diferentes modelos de volatilidade realizada e 03 de volatilidade condicional. A intenção é encontrar evidências empíricas quanto à diferença de resultados que são alcançados quando se usa modelos de volatilidade realizada e de volatilidade condicional para prever a volatilidade de ações no Brasil. O período analisado vai de 01 de Novembro de 2007 a 30 de Março de 2011. A amostra inclui dados intradiários de 5 minutos. Os estimadores de volatilidade realizada que serão considerados neste estudo são o Bi-Power Variation (BPVar), desenvolvido por Barndorff-Nielsen e Shephard (2004b), e o Realized Outlyingness Weighted Variation (ROWVar), proposto por Boudt, Croux e Laurent (2008a). Ambos são estimadores não paramétricos, e são robustos a jumps. As previsões de volatilidade realizada foram feitas através de modelos autoregressivos estimados para cada ação sobre as séries de volatilidade estimadas. Os modelos de variância condicional considerados aqui serão o GARCH(1,1), o GJR (1,1), que tem assimetrias em sua construção, e o FIGARCH-CHUNG (1,d,1), que tem memória longa. A amostra foi divida em duas; uma para o período de estimação de 01 de Novembro de 2007 a 30 de Dezembro de 2010 (779 dias de negociação) e uma para o período de validação de 03 de Janeiro de 2011 a 31 de Março de 2011 (61 dias de negociação). As previsões fora da amostra foram feitas para 1 dia a frente, e os modelos foram reestimados a cada passo, incluindo uma variável a mais na amostra depois de cada previsão. As previsões serão comparadas através do teste Diebold-Mariano e através de regressões da variância ex-post contra uma constante e a previsão. Além disto, o estudo também apresentará algumas estatísticas descritivas sobre as séries de volatilidade estimadas e sobre os erros de previsão.

Ensaios sobre a estrutura a termo da taxa de juros

Esta tese é composta de três artigos que analisam a estrutura a termo das taxas de juros usando diferentes bases de dados e modelos. O capítulo 1 propõe um modelo paramétrico de taxas de juros que permite a segmentação e choques locais na estrutura a termo. Adotando dados do tesouro americano, duas versões desse modelo segmentado são implementadas. Baseado em uma sequência de 142 experimentos de previsão, os modelos propostos são comparados à benchmarks e concluí-se que eles performam melhor nos resultados das previsões fora da amostra, especialmente para as maturidades curtas e para o horizonte de previsão de 12 meses. O capítulo 2 acrescenta restrições de não arbitragem ao estimar um modelo polinomial gaussiano dinâmico de estrutura a termo para o mercado de taxas de juros brasileiro. Esse artigo propõe uma importante aproximação para a série temporal dos fatores de risco da estrutura a termo, que permite a extração do prêmio de risco das taxas de juros sem a necessidade de otimização de um modelo dinâmico completo. Essa metodologia tem a vantagem de ser facilmente implementada e obtém uma boa aproximação para o prêmio de risco da estrutura a termo, que pode ser usada em diferentes aplicações. O capítulo 3 modela a dinâmica conjunta das taxas nominais e reais usando um modelo afim de não arbitagem com variáveis macroeconômicas para a estrutura a termo, afim de decompor a diferença entre as taxas nominais e reais em prêmio de risco de inflação e expectativa de inflação no mercado americano. Uma versão sem variáveis macroeconômicas e uma versão com essas variáveis são implementadas e os prêmios de risco de inflação obtidos são pequenos e estáveis no período analisado, porém possuem diferenças na comparação dos dois modelos analisados.

Photoelastic Analysis of the Influence of Platform Switching on Stress Distribution in Implants

The aim of this study was to evaluate the stress distribution of platform switching implants using a photoelastic method. Three models were constructed of the photoelastic resin PL-2, with a single implant and a screw-retained implant-supported prosthesis. These models were Model A, platform 5.0 mm/abutment 4.1 mm; Model B, platform 4.1 mm/abutment 4.1 mm; and Model C, platform 5.00 mm/abutment 5.00 mm. Axial and oblique (45 degrees) loads of 100 N were applied using a Universal Testing Machine (EMIC DL 3000). Images were photographed with a digital camera and visualized with software (AdobePhotoshop) to facilitate the qualitative analysis. The highest stress concentrations were observed at the apical third of the 3 models. With the oblique load, the highest stress concentrations were located at the implant apex, opposite the load application. Stress concentrations decreased in the cervical region of Model A (platform switching), and Models A (platform switching) and C (conventional/wide-diameter) displayed similar stress magnitudes. Finally, Model B (conventional/regular diameter) displayed the highest stress concentrations of the models tested.

Photoelastic Analysis of Biomechanical Behavior of Single and Multiple Fixed Partial Prostheses With Different Prosthetic Connections

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)

Relationship Between Speed and Time in Running

The purpose of this study was to evaluate the effect of using different mathematical models to describe the relationship between treadmill running speed and time to exhaustion. All models generated a value for an aerobic parameter (critical speed; S(critical)). 35 university students performed 5-7 constant-speed 0%-slope treadmill tests at speeds that elicited exhaustion in similar to 3 min to similar to 10 min. Speed and time data were fitted using 3 models: (1) a 2-parameter hyperbolic model; (2) a 3-parameter hyperbolic model; and (3) a hybrid 3-parameter hyperbolic + exponential model. The 2-parameter model generated values for S(critical) (mean (+/- SD): 186 +/- 33 m.min(-1)) and anaerobic distance capacity (ADC; 251 +/- 122 m) with a high level of statistical certainty (i.e., with small SEEs). The 3-parameter models generated parameter estimates that were unrealistic in magnitude and/or associated with large SEEs and little statistical certainty. Therefore, it was concluded that, for the range of exercise durations used in the present study, the 2-parameter model is preferred because it provides a parsimonious description of the relationship between velocity and time to fatigue, and it produces parameters of known physiological significance, with excellent confidence.

Micromechanics of dentin/adhesive interface in function of dentin depth: 3d finite element analysis

Objectives: The aim of this study was to analyze the stress distribution on dentin/adhesive interface (d/a) through a 3-D finite element analysis (FEA) varying the number and diameter of the dentin tubules orifice according to dentin depth, keeping hybrid layer (HL) thickness and TAǴs length constant. Materials and Methods: 3 models were built through the SolidWorks software: SD - specimen simulating superficial dentin (41 x 41 x 82 μm), with a 3 μm thick HL, a 17 μm length Tag, and 8 tubules with a 0.9 μm diameter restored with composite resin. MD - similar to M1 with 12 tubules with a 1.2 μm diameter, simulating medium dentin. DD - similar to M1 with 16 tubules with a 2.5 μm diameter, simulating deep dentin. Other two models were built in order to keep the diameter constant in 2.5 μm: MS - similar to SD with 8 tubules; and MM - similar to MD with 12 tubules. The boundary condition was applied to the base surface of each specimen. Tensile load (0.03N) was performed on the composite resin top surface. Stress field (maximum principal stress in tension - σMAX) was performed using Ansys Wokbench 10.0. Results: The peak of σMAX (MPa) were similar between SD (110) and MD (106), and higher for DD (134). The stress distribution pathway was similar for all models, starting from peritubular dentin to adhesive layer, intertubular dentin and hybrid layer. The peak of σMAX (MPa) for those structures was, respectively: 134 (DD), 56.9 (SD), 45.5 (DD), and 36.7 (MD). Conclusions: The number of dentin tubules had no influence in the σMAX at the dentin/adhesive interface. Peritubular and intertubular dentin showed higher stress with the bigger dentin tubules orifice condition. The σMAX in the hybrid layer and adhesive layer were going down from superficial dentin to deeper dentin. In a failure scenario, the hybrid layer in contact with peritubular dentin and adhesive layer is the first region for breaking the adhesion. © 2011 Nova Science Publishers, Inc.

Efeito de pontas e volumes de aplicação sobre os depósitos da pulverização em plantas de feijoeiro, Bidens pilosa L. e Brachiaria plantaginea (Link) Hitchc

Pós-graduação em Agronomia (Agricultura) - FCA

TERRESTRIAL PLANET FORMATION IN A PROTOPLANETARY DISK WITH A LOCAL MASS DEPLETION: A SUCCESSFUL SCENARIO FOR THE FORMATION OF MARS

Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico (CNPq)

TB research at UT-Houston--a review of cord factor: new approaches to drugs, vaccines and the pathogenesis of tuberculosis.

Tuberculosis remains a major threat as drug resistance continues to increase. Pulmonary tuberculosis in adults is responsible for 80% of clinical cases and nearly 100% of transmission of infection. Unfortunately, since we have no animal models of adult type pulmonary tuberculosis, the most important type of disease remains largely out of reach of modern science and many fundamental questions remain unanswered. This paper reviews research dating back to the 1950's providing compelling evidence that cord factor (trehalose 6,6 dimycolate [TDM]) is essential for understanding tuberculosis. However, the original papers by Bloch and Noll were too far ahead of their time to have immediate impact. We can now recognize that the physical and biologic properties of cord factor are unprecedented in science, especially its ability to switch between two sets of biologic activities with changes in conformation. While TDM remains on organisms, it protects them from killing within macrophages, reduces antibiotic effectiveness and inhibits the stimulation of protective immune responses. If it comes off organisms and associates with lipid, TDM becomes a driver of tissue damage and necrosis. Studies emanating from cord factor research have produced (1) a rationale for improving vaccines, (2) an approach to new drugs that overcome natural resistance to antibiotics, (3) models of caseating granulomas that reproduce multiple manifestations of human tuberculosis. (4) evidence that TDM is a key T cell antigen in destructive lesions of tuberculosis, and (5) a new understanding of the pathology and pathogenesis of postprimary tuberculosis that can guide more informative studies of long standing mysteries of tuberculosis.

Simple mechanochemistry describes the dynamics of kinesin molecules

Recently, Block and coworkers [Visscher, K., Schnitzer, M. J., & Block, S. M. (1999) Nature (London) 400, 184–189 and Schnitzer, M. J., Visscher, K. & Block, S. M. (2000) Nat. Cell Biol. 2, 718–723] have reported extensive observations of individual kinesin molecules moving along microtubules in vitro under controlled loads, F = 1 to 8 pN, with [ATP] = 1 μM to 2 mM. Their measurements of velocity, V, randomness, r, stalling force, and mean run length, L, reveal a need for improved theoretical understanding. We show, presenting explicit formulae that provide a quantitative basis for comparing distinct molecular motors, that their data are satisfactorily described by simple, discrete-state, sequential stochastic models. The simplest (N = 2)-state model with fixed load-distribution factors and kinetic rate constants concordant with stopped-flow experiments, accounts for the global (V, F, L, [ATP]) interdependence and, further, matches relative acceleration observed under assisting loads. The randomness, r(F,[ATP]), is accounted for by a waiting-time distribution, ψ\documentclass[12pt]{minimal} \usepackage{amsmath} \usepackage{wasysym} \usepackage{amsfonts} \usepackage{amssymb} \usepackage{amsbsy} \usepackage{mathrsfs} \setlength{\oddsidemargin}{-69pt} \begin{document} \begin{equation*}{\mathrm{_{1}^{+}}}\end{equation*}\end{document}(t), [for the transition(s) following ATP binding] with a width parameter ν ≡ 〈t〉2/〈(Δt)2〉≃2.5, indicative of a dispersive stroke of mechanicity ≃0.6 or of a few (≳ν − 1) further, kinetically coupled states: indeed, N = 4 (but not N = 3) models do well. The analysis reveals: (i) a substep of d0 = 1.8–2.1 nm on ATP binding (consistent with structurally based suggestions); (ii) comparable load dependence for ATP binding and unbinding; (iii) a strong load dependence for reverse hydrolysis and subsequent reverse rates; and (iv) a large (≳50-fold) increase in detachment rate, with a marked load dependence, following ATP binding.

Structural models for yttrium aluminium borate laser glasses: NMR and EPR studies of the system (Y(2)O(3))(0.2)-(Al(2)O(3))(x)-(B(2)O(3))(0.8-x)

The structure of laser glasses in the system (Y(2)O(3))(0.2){(Al(2)O(3))(x))(B(2)O(3))(0.8-x)} (0.15 <= x <= 0.40) has been investigated by means of (11)B, (27)Al, and (89)Y solid state NMR as well as electron spin echo envelope modulation (ESEEM) of Yb-doped samples. The latter technique has been applied for the first time to an aluminoborate glass system. (11)B magic-angle spinning (MAS)-NMR spectra reveal that, while the majority of the boron atoms are three-coordinated over the entire composition region, the fraction of three-coordinated boron atoms increases significantly with increasing x. Charge balance considerations as well as (11)B NMR lineshape analyses suggest that the dominant borate species are predominantly singly charged metaborate (BO(2/2)O(-)), doubly charged pyroborate (BO(1/2)(O(-))(2)), and (at x = 0.40) triply charged orthoborate groups. As x increases along this series, the average anionic charge per trigonal borate group increases from 1.38 to 2.91. (27)Al MAS-NMR spectra show that the alumina species are present in the coordination states four, five and six, and the fraction of four-coordinated Al increases markedly with increasing x. All of the Al coordination states are in intimate contact with both the three-and the four-coordinate boron species and vice versa, as indicated by (11)B/(27)Al rotational echo double resonance (REDOR) data. These results are consistent with the formation of a homogeneous, non-segregated glass structure. (89)Y solid state NMR spectra show a significant chemical shift trend, reflecting that the second coordination sphere becomes increasingly ""aluminate-like'' with increasing x. This conclusion is supported by electron spin echo envelope modulation (ESEEM) data of Yb-doped glasses, which indicate that both borate and aluminate species participate in the medium range structure of the rare-earth ions, consistent with a random spatial distribution of the glass components.

Single Intranasal Administration of 1-Methyl-4-Phenyl-1,2,3,6-Tetrahydropyridine in C57BL/6 Mice Models Early Preclinical Phase of Parkinson`s Disease

Many studies have shown that deficits in olfactory and cognitive functions precede the classical motor symptoms seen in Parkinson`s disease (PD) and that olfactory testing may contribute to the early diagnosis of this disorder. Although the primary cause of PD is still unknown, epidemiological studies have revealed that its incidence is increased in consequence of exposure to certain environmental toxins. In this study, most of the impairments presented by C57BL/6 mice infused with a single intranasal (i.n.) administration of the proneurotoxin 1-methyl-4-phenyl-1,2,3,6-tetrahydropyridine (MPTP) (1 mg/nostril) were similar to those observed during the early phase of PD, when a moderate loss of nigral dopamine neurons results in olfactory and memory deficits with no major motor impairments. Such infusion decreased the levels of the enzyme tyrosine hydroxylase in the olfactory bulb, striatum, and substantia nigra by means of apoptotic mechanisms, reducing dopamine concentration in different brain structures such as olfactory bulb, striatum, and prefrontal cortex, but not in the hippocampus. These findings reinforce the notion that the olfactory system represents a particularly sensitive route for the transport of neurotoxins into the central nervous system that may be related to the etiology of PD. These results also provide new insights in experimental models of PD, indicating that the i.n. administration of MPTP represents a valuable mouse model for the study of the early stages of PD and for testing new therapeutic strategies to restore sensorial and cognitive processes in PD.