Frailty and risk for heart failure in older adults: the health, aging, and body composition study

OBJECTIVE The aim of this study was to assess the association between frailty and risk for heart failure (HF) in older adults. BACKGROUND Frailty is common in the elderly and is associated with adverse health outcomes. Impact of frailty on HF risk is not known. METHODS We assessed the association between frailty, using the Health ABC Short Physical Performance Battery (HABC Battery) and the Gill index, and incident HF in 2825 participants aged 70 to 79 years. RESULTS Mean age of participants was 74 ± 3 years; 48% were men and 59% were white. During a median follow up of 11.4 (7.1-11.7) years, 466 participants developed HF. Compared to non-frail participants, moderate (HR 1.36, 95% CI 1.08-1.71) and severe frailty (HR 1.88, 95% CI 1.02-3.47) by Gill index was associated with a higher risk for HF. HABC Battery score was linearly associated with HF risk after adjusting for the Health ABC HF Model (HR 1.24, 95% CI 1.13-1.36 per SD decrease in score) and remained significant when controlled for death as a competing risk (HR 1.30; 95% CI 1.00-1.55). Results were comparable across age, sex, and race, and in sub-groups based on diabetes mellitus or cardiovascular disease at baseline. Addition of HABC Battery scores to the Health ABC HF Risk Model improved discrimination (change in C-index, 0.014; 95% CI 0.018-0.010) and appropriately reclassified 13.4% (net-reclassification-improvement 0.073, 95% CI 0.021-0.125; P = .006) of participants (8.3% who developed HF and 5.1% who did not). CONCLUSIONS Frailty is independently associated with risk of HF in older adults.

Low-frequency drug-resistant HIV-1 and risk of virological failure to first-line NNRTI-based ART: a multicohort European case-control study using centralized ultrasensitive 454 pyrosequencing.

OBJECTIVES It is still debated if pre-existing minority drug-resistant HIV-1 variants (MVs) affect the virological outcomes of first-line NNRTI-containing ART. METHODS This Europe-wide case-control study included ART-naive subjects infected with drug-susceptible HIV-1 as revealed by population sequencing, who achieved virological suppression on first-line ART including one NNRTI. Cases experienced virological failure and controls were subjects from the same cohort whose viraemia remained suppressed at a matched time since initiation of ART. Blinded, centralized 454 pyrosequencing with parallel bioinformatic analysis in two laboratories was used to identify MVs in the 1%-25% frequency range. ORs of virological failure according to MV detection were estimated by logistic regression. RESULTS Two hundred and sixty samples (76 cases and 184 controls), mostly subtype B (73.5%), were used for the analysis. Identical MVs were detected in the two laboratories. 31.6% of cases and 16.8% of controls harboured pre-existing MVs. Detection of at least one MV versus no MVs was associated with an increased risk of virological failure (OR = 2.75, 95% CI = 1.35-5.60, P = 0.005); similar associations were observed for at least one MV versus no NRTI MVs (OR = 2.27, 95% CI = 0.76-6.77, P = 0.140) and at least one MV versus no NNRTI MVs (OR = 2.41, 95% CI = 1.12-5.18, P = 0.024). A dose-effect relationship between virological failure and mutational load was found. CONCLUSIONS Pre-existing MVs more than double the risk of virological failure to first-line NNRTI-based ART.

Illinois prekindergarten programs for children at risk of academic failure : a progress report /

Cover title.

Illinois prekindergarten program for children at risk of academic failure ... summary report.

Description based on: FY 91.

Progression of left atrial volume index in a population at risk for heart failure:a substudy of the STOP-HF (St Vincent's Screening TO Prevent Heart Failure) trial

AIMS: Limited data are available concerning the evolution of the left atrial volume index (LAVI) in pre-heart failure (HF) patients. The aim of this study was to investigate clinical characteristics and serological biomarkers in a cohort with risk factors for HF and evidence of serial atrial dilatation.

METHODS AND RESULTS: This was a prospective substudy within the framework of the STOP-HF cohort (NCT00921960) involving 518 patients with risk factors for HF electively undergoing serial clinical, echocardiographic, and natriuretic peptide assessment. Mean follow-up time between assessments was 15 ± 6 months. 'Progressors' (n = 39) were defined as those with serial LAVI change ≥3.5 mL/m(2) (and baseline LAVI between 20 and 34 mL/m(2)). This cut-off was derived from a calculated reference change value above the biological, analytical, and observer variability of serial LAVI measurement. Multivariate analysis identified significant baseline clinical associates of LAVI progression as increased age, beta-blocker usage, and left ventricular mass index (all P < 0.05). Serological biomarkers were measured in a randomly selected subcohort of 30 'Progressors' matched to 30 'Non-progressors'. For 'Progressors', relative changes in matrix metalloproteinase 9 (MMP9), tissue inhibitor of metalloproteinase 1 (TIMP1), and the TIMP1/MMP9 ratio, markers of interstitial remodelling, tracked with changes in LAVI over time (all P < 0.05).

CONCLUSION: Accelerated LAVI increase was found to occur in up to 14% of all pre-HF patients undergoing serial echocardiograms over a relatively short follow-up period. In a randomly selected subcohort of 'Progressors', changes in LAVI were closely linked with alterations in MMP9, TIMP1, and the ratio of these enzymes, a potential aid in highlighting this at-risk group.

An intervention program for children with school failure problems.

School failure is a chronic problem in many developing countries and in some developed as Portugal due to factors like cognitive deficiencies of children, an inadequate family environment, low SES and bad teaching methods or school organization. It is important to develop effective and simple intervention strategies able to cope with the problem at an individual level independently of the cause. The general objective of the following study is to develop behavioral training techniques to help children with problems of school failure. 6 - 12 years old children attending ISCED 1, with academic difficulties because of family problems, social exclusion (living in poverty or belonging to an ethnic minority) or poor schooling were trained. Cognitive-behavioral techniques that have been widely used to train persons with intellectual, sensorial, physical or social deficiencies were applied. Results are evaluated in terms of % of attained objectives, time, and (subjective) teacher satisfaction. Some results of individual children are shown. Training programs seem to be successful independently of the (mostly unknown) cause of failure of the trained subject.

Detaining the usual suspects : charting the use of segregated settings in New South Wales government schools, Australia

In this paper, we examine the increase in segregated placements in the New South Wales government school sector. Using disaggregated enrolment data, we point to the growing over-representation of boys in special schools and classes; particularly those of a certain age in certain support categories. In the discussion that follows, we question the role of special education in the development of new and additional forms of being “at risk.” In effect, we invert the traditional concept by asking: Who is at risk of what? In focusing on the containment of risk, are modern practices of diagnosis and segregation perpetuating risks that already disproportionately affect certain groups of individuals? Do these perceptions of and responses to risk in local schools now place these students at greater personal risk of school failure and a future marked by social exclusion? And, finally, is that risk worth the cost?

Les connaissances morphologiques d’élèves dyslexiques du primaire

En raison de leur déficit phonologique leur causant d’importantes difficultés en lecture, les élèves dyslexiques sont particulièrement à risque d’échec scolaire. Des études récentes ont montré que l’information véhiculée par les unités morphologiques contenue dans les mots en permettrait la reconnaissance, en plus d’en faciliter l’accès au sens. L’objectif de cette étude est d’évaluer les connaissances morphologiques d’élèves dyslexiques francophones de niveau primaire. Nous avons administré trois tâches servant à évaluer les connaissances morphologiques dérivationnelles en lien avec les règles de formation des mots à un groupe d’élèves dyslexiques (n=54) et deux groupes contrôles, soit un groupe d’élèves du même âge chronologique (n=46) et un groupe d’élèves de même niveau de lecture (n=88). Nous avons hiérarchisé ces trois tâches en fonction d’un continuum basé sur les opérations mentales sollicitées. Nos résultats montrent que les trois groupes d’élèves ont tous tiré profit des unités morphologiques pour réussir ces trois tâches et que le niveau de réussite va de pair avec le caractère explicite de ces tâches.

Resiliencia organizacional y capital psicológico

Desde la noción universal sobre la empresa como un sistema de interacción con un entorno determinado para alcanzar un objetivo, de manera planificada y en función de satisfacer las demandas de un mercado mediante la actividad económica, su viabilidad, sostenibilidad y crecimiento dependerán, por supuesto, de una serie de estrategias adecuadas no solo para tales fines, sino también para enfrentar diversidad de agentes endógenos y exógenos que puedan afectar el normal desempeño de su gestión. Estamos hablando de la importancia de la resiliencia organizacional y del Capital Psicológico. En un escenario tan impredecible como el de la economía mundial, donde la constante son los cambios en su comportamiento —unos propios de su dinámica e interdependencia, naturales de fenómenos como la globalización, y otros derivados de eventos disruptivos— hoy más que nunca es necesario implementar el modelo de la empresa resiliente, que es aquella entidad capaz de adaptarse y recuperarse frente a una perturbación. Al mismo tiempo, más allá de su tamaño, naturaleza u objeto social, es indispensable reconocer básicamente que toda organización está constituida por personas, lo cual implica la trascendencia que para su funcionamiento tiene el factor humano-dependiente, y por lo tanto se crea la necesidad de promover el Capital Psicológico y la resiliencia a nivel de las organizaciones a través de una cultura empresarial.

La investigació sobre l'èxit i el fracàs escolar des la la perspectiva dels factors de risc. Implicacions per a la recerca i la pràctica educatives

La situació problemàtica de la qual partim en aquesta tesi és la constatació de l'existència d'unes dinàmiques escolars negatives -expressades amb males notes reiterades- difícils de modificar, que determinats infants inicien i desenvolupen al llarg de la seva escolarització i que els condueix a una situació de fracàs escolar. Les males notes són el senyal que alerta pares i educadors de la presència de problemes escolars en els alumnes i constitueixen la causa explícita que motiva la cerca de solucions. Sovint es busquen solucions fora de l'escola, la qual cosa suggereix que, malgrat els esforços realitzats, l'escola i el sistema educatiu han tingut dificultats per a ajudar els infants a millorar globalment els seus resultats escolars. D'una banda, l'escola troba dificultats per a identificar el mes aviat possible quins infants seran mes susceptibles de desenvolupar unes dinàmiques escolars negatives que els puguin conduir a una situació de fracàs escolar. D'altra banda, també hi ha dificultats per trobar i aplicar estratègies preventives d'intervenció educativa a l'aula, que resultin adequades per a prevenir el desenvolupament de dinàmiques escolars negatives en alguns infants. Partint de la situació problemàtica descrita, la finalitat de la tesi es obtenir informació teòrica , empírica sobre algunes variables que puguin resultar rellevants per a articular, des de l'aula escolar, intervencions educatives destinades a prevenir el desenvolupament de les dinàmiques escolars negatives. Des de la perspectiva de la prevenció, la rellevància de les variables hauria d'establir-se en funció de la seva utilitat per a: A) Identificar des de l'aula escolar situacions de més perill -de més risc- de desenvolupar aquestes dinàmiques negatives i, consegüentment, arribar a la situació de fracàs escolar . Això implica, per tant, que les variables han de permetre la identificació abans que la situació de fracàs escolar es produeixi . B) Intervenir educativament des de l'escola; per tant, cal que siguin variables sobre les quals l'escola pugui incidir. La modificabilitat de les variables ha de permetre que es puguin emprendre accions educatives, des de la mateixa aula escolar. Variables que resultin suficientment importants de cara a disminuir el perill o evitar el desenvolupament de dinàmiques negatives. Es a dir, que la seva modificació contribueixi a evitar que els infants arribin a la situació de fracàs escolar. Per assolir aquesta finalitat es realitzen un segut de passes en funció de les quals s'ha estructurat la tesi en dues parts: Un marc teòric i un estudi de casos. EI Marc teòric té dos objectius: 1. Definir la situació problemàtica. En el capítol primer del marc teòric de la tesi, s'exposen les dimensions d'aquesta situació problemàtica. La revisió bibliogràfica entorn del tema del fracàs escolar ens ajuda a emmarcar la qüestió de les dinàmiques escolars en el fenomen complex del fracàs i l'èxit escolar, i del rendiment. Aquestes aportacions teòriques juntament amb les aportacions de la recerca educativa en relació a l'estabilitat del rendiment al llarg dels cursos són la base per a definir la situació problemàtica. 2. Delimitar, des d'un punt de vista teòric, algunes variables rellevants per a la prevenció del desenvolupament de dinàmiques escolars negatives, conduents a la situació de fracàs escolar. La primera passa per a dur a terme aquesta delimitació teòrica, que es presenta al segon capítol, ha estat revisar les aportacions de les investigacions sobre variables que incideixen en el rendiment escolar, les quals s'han analitzat en funció de la seva rellevància per a la prevenció. Aquesta revisió ha permès constatar un seguit de problemes de caire terminològic, metodològic i sobre la repercussió d'aquesta recerca en la practica educativa que afecten directament la utilitat de les aportacions d'aquestes investigacions de cara a identificar variables rellevants per a la prevenció. De l'anàlisi dels resultats d'aquestes recerques es desprèn que: a) Hi ha moltes variables associades al rendiment escolar, algunes difícilment modificables mitjançant la intervenció educativa escolar. b) EI fet que una variable estigui associada al rendiment no implica que sigui rellevant per a la prevenció c) S'obté poca informació sobre variables que contribueixin a disminuir la probabilitat de fracàs escolar. En base a aquests resultats es constata que cal buscar una perspectiva d'anàlisi de les variables mes adequades a l'enfocament preventiu, perspectiva que ha d'orientar-se a l'estudi del risc de fracàs escolar. La segona passa que es duu a terme per arribar a una delimitació teòrica de les variables rellevants es l'estudi del concepte de risc i d'altres conceptes relacionats: signe de risc, marcador de risc, factor de risc, factor protector, població en risc, infant en situació de risc, així com la revisió d'estudis i recerques que s'han plantejat en aquesta línia. Aquest treball ha permès: a) Clarificar aquests conceptes i aplicar-los en l'àmbit educatiu, en referència al problema del fracàs escolar, estructurant un marc teòric en funció del qual plantejar una anàlisi de les variables associades al rendiment escolar. b) Concretar un model per a l'anàlisi, des de l'aula escolar, de les variables que incideixen en el risc de fracàs escolar. Aquest model, que es situa en la perspectiva de l'aula escolar i que pren en consideració el paper actiu que els estudiants tenen respecte al seu aprenentatge, consta de tres components: unes variables, les seves relacions i la funció que exerceixen en relació al risc de fracàs escolar. La conclusió a la qual s'arriba es que, des d'un punt de vista teòric, una variable serà rellevant per a articular intervencions educatives preventives des de l'escola si constitueix o bé un factor de risc, o be un factor protector o compensador del risc. La delimitació empírica de variables rellevants per a la prevenció del fracàs escolar -que constitueix l'objectiu de la segona part de la tesi- es duu a terme mitjançant un estudi de casos que es deriva del plantejament teòric elaborat. L'objectiu d'aquest estudi es identificar variables que han pogut constituir factors protectors en joves que es troben en situació de risc per circumstàncies sociofamiliars. Se seleccionen tres noies i dos nois que, malgrat trobar-se en situació de risc, han assolit un cert nivell d'èxit escolar. Basant-nos en el model s'ha recollit informació sobre característiques actitudinals dels estudiants, del seu procés d'autoaprenentatge i de l'ambient d'aprenentatge. S'utilitza un disseny qualitatiu d'estudi de casos, utilitzant entrevistes amb profunditat per a recollir informació, la qual s'analitza mitjançant tècniques d'anàlisi de continguts. L'estudi de cada un dels cinc casos i la seva posterior comparació ha permès identificar algunes variables que poden haver constituït factors protectors del risc de fracàs escolar. Entre elles podem citar 1. La consciència de la pròpia situació complexa i desfavorable que han viscut o estan vivint. 2. Tenir un projecte vital a mig o llarg termini, en el qual els estudis són concebuts com a una via per assolir-lo. 3. Ser autoresponsables dels aprenentatges. 4. Haver identificat models a seguir en altres persones. Del treball realitzat tant des d'una perspectiva teòrica com empírica i les conclusions a les quals s'ha arribat se'n desprenen implicacions per a la practica educativa, per a la recerca i per a la formació professional dels educadors i educadores socials. Pel que fa a les implicacions per a la practica educativa, es proposa el model com a base per a la identificació de situacions de risc i per al disseny d'intervencions educatives amb l'objectiu de prevenir el fracàs escolar. En aquest sentit, i en funció dels resultats obtinguts a l'estudi de casos, es proposen unes línies d'intervenció preventiva en casos de risc similars als que han estat objecte d'estudi, línies que poden prendre en consideració tant els/les mestres com els educadors/es. Pel que fa a les implicacions per a la investigació educativa, es deriven quatre línies de recerca: investigació sobre factors de risc, investigació sobre factors protectors, investigació sobre el potencial preventiu d'intervencions educatives dissenyades en base a factors de risc i factors protectors, l'investigació sobre com potenciar des de diferents àmbits (escola i vida quotidiana) els fadors protectors. Quant a les implicacions per a la formació professional dels educadors/es socials, els resultats de l'estudi de casos com a possibles aspectes a treballar per part dels educadors/es impliquen un treball en el qual aquests professionals han d'haver rebut formació sobre: 1. La relació educativa com a recurs per a la intervenció educativa professional. 2. La necessitat d'un treball coordinat interdisciplinari com a estratègia de treball professional. 3. EI coneixement de programes coherents i estratègies d'intervenció sobre factors protectors. 4. L'elaboració de programes educatius, de manera que els educadors/es puguin adaptar les intervencions a les necessitats educatives dels subjectes. 5. La intervenció educativa en famílies.

Évaluation des connaissances morphologiques dérivationnelles d’apprentis-lecteurs présentant une dysphasie

La dysphasie consiste en une atteinte sévère et persistante de l’acquisition et du développement du langage oral. Les élèves qui en sont atteints peinent à devenir des lecteurs habiles et sont à haut risque d’échec scolaire. Si ce trouble très complexe est étudié dans différents domaines (la santé et l’éducation, entre autres), peu d’études se sont spécifiquement intéressées à vérifier si les élèves dysphasiques possèdent des connaissances morphologiques dérivationnelles. Or, depuis un certain nombre d’années, de nombreux chercheurs soutiennent que ces connaissances, qui concernent la forme des mots et leurs règles de formation, peuvent constituer une stratégie supplémentaire aidante pour les élèves aux prises avec un déficit phonologique, comme les élèves dysphasiques. C’est dans ce cadre que se situe la présente étude, dont l’objectif général est d’évaluer les connaissances morphologiques dérivationnelles d’apprentis-lecteurs dysphasiques francophones du primaire. Pour y parvenir, trois tâches morphologiques, soit une tâche de jugement de relation, une tâche de dérivation et une tâche de plausibilité, ont été soumises à trois groupes de participants dont un groupe d’élèves dysphasiques (D=30) et deux groupes contrôles, c’est-à-dire des élèves du même âge chronologique (CA, n=30) et des élèves plus jeunes, mais du même niveau de lecture (CL, n=30). Nos résultats montrent que l’ensemble des trois groupes de participants a tiré profit des unités morphologiques contenues dans les items pour réussir les tâches proposées, les dysphasiques obtenant des résultats inférieurs aux CA mais comparables aux CL. Toutefois, ces résultats ne s’apparentent pas tout à fait au continuum de développement des connaissances morphologiques dérivationnelles établi par Tyler et Nagy (1989). De plus, aucun effet du type d’affixation (items préfixés vs suffixés) n’a été observé. Les résultats obtenus nous permettent de proposer des pistes d’interventions orthodidactiques visant l’enseignement de la morphologie dérivationnelle auprès des élèves aux prises avec des difficultés de lecture, à l’instar des participants dysphasiques qui ont participé à cette étude.

Évaluation des connaissances morphologiques dérivationnelles d’apprentis-lecteurs présentant une dysphasie

La dysphasie consiste en une atteinte sévère et persistante de l’acquisition et du développement du langage oral. Les élèves qui en sont atteints peinent à devenir des lecteurs habiles et sont à haut risque d’échec scolaire. Si ce trouble très complexe est étudié dans différents domaines (la santé et l’éducation, entre autres), peu d’études se sont spécifiquement intéressées à vérifier si les élèves dysphasiques possèdent des connaissances morphologiques dérivationnelles. Or, depuis un certain nombre d’années, de nombreux chercheurs soutiennent que ces connaissances, qui concernent la forme des mots et leurs règles de formation, peuvent constituer une stratégie supplémentaire aidante pour les élèves aux prises avec un déficit phonologique, comme les élèves dysphasiques. C’est dans ce cadre que se situe la présente étude, dont l’objectif général est d’évaluer les connaissances morphologiques dérivationnelles d’apprentis-lecteurs dysphasiques francophones du primaire. Pour y parvenir, trois tâches morphologiques, soit une tâche de jugement de relation, une tâche de dérivation et une tâche de plausibilité, ont été soumises à trois groupes de participants dont un groupe d’élèves dysphasiques (D=30) et deux groupes contrôles, c’est-à-dire des élèves du même âge chronologique (CA, n=30) et des élèves plus jeunes, mais du même niveau de lecture (CL, n=30). Nos résultats montrent que l’ensemble des trois groupes de participants a tiré profit des unités morphologiques contenues dans les items pour réussir les tâches proposées, les dysphasiques obtenant des résultats inférieurs aux CA mais comparables aux CL. Toutefois, ces résultats ne s’apparentent pas tout à fait au continuum de développement des connaissances morphologiques dérivationnelles établi par Tyler et Nagy (1989). De plus, aucun effet du type d’affixation (items préfixés vs suffixés) n’a été observé. Les résultats obtenus nous permettent de proposer des pistes d’interventions orthodidactiques visant l’enseignement de la morphologie dérivationnelle auprès des élèves aux prises avec des difficultés de lecture, à l’instar des participants dysphasiques qui ont participé à cette étude.

Compensatory Education: Approaching the Problem from the Wrong Direction

*Designated as an exemplary master's project for 2015-16*

Reaching high-risk adolescents : a process evaluation of a school based injury prevention program

High-risk adolescents are a population most vulnerable to harm from injury due to increased engagement in risk taking behaviour. There is a gap in the literature regarding how universal school based injury prevention programs apply to high-risk adolescents. This study involves a component of the process evaluation of a school based injury prevention program, as it relates to high-risk adolescents (13-14 years)...