Iowa Sex Offender Treatment and Supervision Task Force Report to the Iowa General Assembly, January 15, 2008

Over the last several years, lawmakers have been responding to several highly publicized child abduction, assault and murder cases. While such cases remain rare in Iowa, the public debates they have generated are having far-reaching effects. Policy makers are responsible for controlling the nature of such effects. Challenges they face stem from the need to avoid primarily politically-motivated responses and the desire to make informed decisions that recognize both the strengths and the limitations of the criminal justice system as a vehicle for promoting safe and healthy families and communities. Consensus was reached by the Task Force at its first meeting that one of its standing goals is to provide nonpartisan guidance to help avoid or fix problematic sex offense policies and practices. Setting this goal was a response to the concern over what can result from elected officials’ efforts to respond to the types of sex offender-related concerns that can easily become emotionally laden and politically charged due to the universally held abhorrence of sex crimes against children. The meetings of the Task Force and the various work groups it has formed have included some spirited and perhaps emotionally charged discussions, despite the above-stated ground rule. However, as is described in the report, the Task Force’s first set of recommendations and plans for further study were approved through consensus. It is hoped that in upcoming legislative deliberations, it will be remembered that the non-legislative members of the Task Force all agreed on the recommendations contained in this report. The topics discussed in this first report from the Task Force are limited to the study issues specifically named in H.F. 619, the Task Force’s enabling legislation. However, other topics of concern were discussed by the Task Force because of their immediacy or because of their possible relationships with one or more of the Task Force’s mandated study issues. For example, it has been reported by some probation/parole officers and others that the 2000 feet rule has had a negative influence on treatment participation and supervision compliance. While such concerns were noted, the Task Force did not take it upon itself to investigate them at this time and thus broaden the agenda it was given by the General Assembly last session. As a result, the recently reinstated 2000 feet rule, the new cohabitation/child endangerment law and other issues of interest to Task Force members but not within the scope of their charge are not discussed in the body of this report. An issue of perhaps the greatest interest to most Task Force members that was not a part of their charge was a belief in the benefit of viewing Iowa’s efforts to protect children from sex crimes with as comprehensive a platform as possible. It has been suggested that much more can be done to prevent child-victim sex crimes than would be accomplished by only concentrating on what to do with offenders after a crime has occurred. To prevent child victimization, H.F. 619 policy provisions rely largely on incapacitation and future deterrent effects of increased penalties, more restrictive supervision practices and greater public awareness of the risk presented by a segment of Iowa’s known sex offenders. For some offenders, these policies will no doubt prevent future sex crimes against children, and the Task Force has begun long-term studies to look for the desired results and for ways to improve such results through better supervision tools and more effective offender treatment. Unfortunately, much of the effects from the new policies may primarily influence persons who have already committed sex offenses against minors and who have already been caught doing so. Task Force members discussed the need for a range of preventive efforts and a need to think about sex crimes against children from other than just a “reaction- to-the-offender” perspective. While this topic is not addressed in the report that follows, it was suggested that some of the Task Force’s discussions could be briefly shared through these opening comments. Along with incapacitation and deterrence, comprehensive approaches to the prevention of child-victim sex crimes would also involve making sure parents have the tools they need to detect signs of adults with sex behavior problems, to help teach their children about warning signs and to find the support they need for healthy parenting. School, faithbased and other community organizations might benefit from stronger supports and better tools they can use to more effectively promote positive youth development and the learning of respect for others, respect for boundaries and healthy relationships. All of us who have children, or who live in communities where there are children, need to understand the limitations of our justice system and the importance of our own ability to play a role in preventing sexual abuse and protecting children from sex offenders, which are often the child’s own family members. Over 1,000 incidences of child sexual abuse are confirmed or founded each year in Iowa, and most such acts take place in the child’s home or the residence of the caretaker of the child. Efforts to prevent child sexual abuse and to provide for early interventions with children and families at risk could be strategically examined and strengthened. The Sex Offender Treatment and Supervision Task Force was established to provide assistance to the General Assembly. It will respond to legislative direction for adjusting its future plans as laid out in this report. Its plans could be adjusted to broaden or narrow its scope or to assign different priority levels of effort to its current areas of study. Also, further Task Force considerations of the recommendations it has already submitted could be called for. In the meantime, it is hoped that the information and recommendations submitted through this report prove helpful.

Maternal and Child Health Services Title V Block Grant State Narrative for Iowa Application for 2013 Annual Report for 2011

Key factors that provide context for the state's Maternal and Child Health (MCH) annual report and state plan are highlighted in this overview. This section briefly outlines Iowa's demographics, population changes, economic indicators and significant public initiatives. Major strategic planning efforts affecting development of program activities are also identified.

Memòria del projecte: Trajectòries d'èxit de joves immigrants a l'ensenyament superior i al món professional

[cat] L'educació dels immigrants és un tema prioritari a les agendes polítiques de molts països de la OCDE. En molts casos, els governs s'han preocupat especialment de la seva integració al món del treball però creix l'interès en els seus resultats al sistema educatiu i en la revisió de les polítiques adreçades a respondre a les seves necessitats educatives i formatives. La majoria d'aquests estudis es situen a l'esfera de l'educació infantil, primària, secundaria i formació professional, per això resulta pràcticament impossible trobar informes que analitzin el baix percentatge d'accés d'estudiants immigrants extracomunitaris a la universitat (al voltant de 3,3% en el cas de Catalunya); que contribueixin a entendre els factors que configuren les trajectòries d'èxit escolar i d'integració laboral dels estudiants immigrants que accedeixen i completen els estudis universitaris; que puguin donar pautes per desenvolupar polítiques educatives que millorin els resultats d'aprenentatge dels estudiants immigrants; i que puguin servir com a mirall i incentiu per a altres persones immigrants i, perquè no, també del país. Aquest projecte ha estudiat el conjunt d'elements que condicionen l'accés dels joves immigrants als estudis universitaris, i a l'estatus laboral que els hi hauria de possibilitar la seva formació universitària.L'estudi ha consistit en una metaanàlisi dels documents existents sobre el tema i en la realització de 8 narratives biogràfiques; quatre de persones cursant diferents estudis a les universitats catalanes i quatre que ja s'han incorporat al món del professional. Aquestes narratives venen acompanyades de 8 vídeos que exploren noves maneres de visibilització d'aquesta població i es transformen en una pràctica d'autoria. Aquest material visual pot servir com a recurs educatiu, en la mida que pugui ser un mirall i un incentiu per a altres persones immigrants i del país.Finalment, presenta un seguit de recomanacions per als responsables de les polítiques i dels centres educatius.

Seseli farrenyi: un endemisme empordanès en vies d'extinció?

Seseli farrenyi: un endemisme empordanès en vies d"extinció?- Seseli farrenyi és un endemisme estrictament català, que compta amb un nombre molt reduït de poblacions a la franja litoral nord del cap de Creus (Alt Empordà). L"espècie ha estat catalogada com a"En Perill" (EN) segons els criteris de la UICN en base a una sèrie d"estudis realitzats a finals dels anys noranta, que van incloure un cens i una cartografia detallada. Després de poc més d"una dècada, un nou cens realitzat pel mateix equip d"investigadors revela una pèrdua de més de 90% del nombre total d"individus, junt amb la desaparició de la localitat clàssica de l"espècie, justificant elevar la seva categoria d"amenaça a"En Perill Crític" (CR). Una de les prioritats del pla de recuperació per a l"espècie (la redacció i aplicació del qual es deriva de la inclusió de S. farrenyi al Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya) hauria d"ésser la realització d"estudis demogràfics que permetin conèixer la causa del seu declivi poblacional.

Défis et opportunités liés a la création d'une société unique de spécialistes en médecine interne générale en 2015 [Challenges and opportunities related to the creation of a unique society of specialists in general internal medicine in 2015].

A common training plan in general internal medicine was a brave enterprise started in 2011 in accordance with the common objectives of the Swiss Society of General Medicine and the Swiss Society of Internal Medicine. The next challenge will be the dissolution of the two Societies and therefore the creation of an unique new association in 2015. This is an extraordinary opportunity to bring together the specific qualities of each association and to create a new society. Issues, objectives and secondary benefits expected from the creation of the largest national society of a medical discipline are explored as a joint discussion in this article.

Diagnòstic en profunditat sobre la integració dels i les joves de 14 a 18 anys migrats a Catalunya

[cat] La finalitat d’aquest projecte és aprofundir en el procés d’integració socioeducativa de la joventut migrada a Catalunya, específicament, dels i les joves entre 14 i 18 anys. Entre els resultats destaquem que els joves tenen un concepte força tancat i excloent del concepte de ciutadania com a estatus, i un baix grau de coneixement de la diversitat cultural, especialment els joves autòctons; tot i que tenen una actitud de reconeixement i acceptació, favorable a la convivència intercultural, tant al centre educatiu com al seu barri. No obstant, tenen una visió de la diversitat cultural i del fet migratori en clau de coexistència, sense el reconeixement que suposaria un pas més per a la convivència. La immigració és vista com un col·lectiu vulnerable, amb un baix nivell econòmic i cultural i que també és percebut com un problema i, fins i tot, com a causant de les dificultats que actualment pateix i travessa el conjunt de la societat. Els joves tendeixen a relacionar-se amb el seu grup cultural, i responen de forma passiva en la comprensió i actuació davant dels problemes i assumptes públics. Entre els elements que valoren per sentir-se ciutadà té una especial importància la llengua. Els joves que fa més de 10 anys que viuen a Catalunya són els que tendeixen a tenir un sentiment de pertinença cívica amb el lloc de residència. De fet, com més temps porten els joves estrangers vivint al lloc d’acollida, perden importància elements d’identificació cultural del país d’origen, però la religió, les celebracions populars, l’art i la tendència a formar parella són elements identitaris del lloc d’origen, més estables. Es demana una intervenció urgent en diversos nivells i destinades a diferents agents. Destaquem: -La importància d’una acollida afectiva i efectiva, -Potenciar espais de trobada, -Treballar els prejudicis, -Transversalitzar l’educació intercultural, - Potenciació de l’aprenentatge de la llengua catalana, -Formació del professorat en competències interculturals.

Estudi sobre l'envelliment actiu a Portbou

Aquest treball es centra en fer una recerca de les diferents entitats i associacions del poble de Portbou (Alt Empordà) on participen les persones grans de manera activa, per tal de conèixer les diferents accions de participació social de la gent gran i els recursos que hi ha al poble per aquestes persones. La recerca també pretén conèixer les vivències d'algunes persones grans, que participen de manera directa en aquestes entitats i associacions, per saber quins beneficis els aporta mantenir-se actives. La principal aportació d’aquest treball és la visió global, actual i contrastada que proporciona sobre les accions de promoció de l’envelliment actiu i la qualitat de vida del les persones grans del municipi de Portbou. Visió construïda a partir de la triangulació entre diverses fonts d’informació i les opinions de les persones directament implicades.

Pla de màrqueting de Barcelona is golf

El turisme és una de les indústries més importants del país, representant prop de l’11% del PIB espanyol, segons dades de el “Instituto de estudios turísticos” de 2012. Un 86% dels estrangers que visiten el país ho fan per raons vacacionals i són vàries les motivacions que porten a aquests turistes a escollir Espanya i Catalunya per al seu període d’oci: sol i platja, cultura, gastronomia o esports, per exemple. El golf l’inclouríem dintre aquest últim grup. Espanya, té destinacions de turisme de golf que gaudeixen d’una reputació mundial ben merescuda. La Costa el Sol s’emporta un percentatge molt elevat de turisme de golf, seguit per les illes Canàries, les Balears i la Costa Brava. Aquesta última, és una destinació en desenvolupament i que està agafant cada cop més prestigi, tot i que encara està molt allunyada dels números que presenten les altres destinacions que hem comentat, podríem considerar-la ja, com una destinació de golf. En canvi, Barcelona, que segons la Organització Mundial del Turisme és una de les destinacions turístiques més importants del món i que compta amb una molt bona infraestructura de camps de golf, no és reconeguda com una destinació turística de golf i els camps, fins ara, vivien d’esquena al turisme, acomodats en les quotes anuals que els seus socis locals els proporcionaven. Barcelona, a dia d’avui, no figura en cap catàleg de tour operador europeu especialitzat en golf. Per tant, és un repte intentar descobrir si Barcelona pot esdevenir una destinació turística de golf reconeguda i, el que és més important, veure com uns clubs de golf amb una estructura molt arcaica i sense experiència en el sector del turisme, poden encarar aquest nou repte. Resumint, aquest treball ha de respondre a la pregunta; Com es pot crear la marca de golf Barcelona? I també ha de resoldre el: Com s’han d’organitzar els clubs de golf per desenvolupar, tots junts aquest model de negoci? A partir d’aquí vaig començar a estructurar el treball i a intentar respondre aquestes preguntes i d’altres que anaven sortint conforme anava recopilant informació i parlant amb els responsables dels camps de golf

El Servei de Protecció Civil del Consell Comarcal de l’Alt Empordà

El Servei de Protecció Civil del Consell Comarcal de l’Alt Empordà actua: -Amb el Pla d’Assistència i Suport -La figura del tècnic comarcal de protecció civil -Els Avantatges d’estar a l’àrea de Medi Ambient • Actuacions durant l’incendi • Actuacions després de l’incendi

Baccharis halimifolia L. al Baix Empordà = Baccharis halimifolia L. in the Baix Empordà

Nota breu sobre la descripció de Baccharis halimifolia L. al Baix Empordà

Maternal and Child Health Services Title V Block Grant State Narrative for Iowa Application for 2015 Annual Report for 2013, September 21, 2014

Key factors that provide context for the state's Maternal and Child Health (MCH) annual report and state plan are highlighted in this overview. This section briefly outlines Iowa's demographics, population changes, economic indicators and significant public initiatives. Major strategic planning efforts affecting development of program activities are also identified.

2016 Annual Report, Iowa Collaboration for Youth Development, February 1, 2016

The 2016 Annual Report includes our primary issue and goal, data that demonstrate the state’s current position, activities and accomplishments in the area of youth development completed by the ICYD Council in 2015; emerging activities being implemented in 2016; and recommended actions that will help Iowa achieve the ICYD goal – Increasing Iowa’s Graduation Rate to 95% by 2020. With the understanding that several issues (e.g. substance abuse, family, employment, teen pregnancy, and mental health) prevent many youth from graduating from high school, the ICYD Council agencies address these issues as individual agencies and work together as a team by making the best use of existing resources to maximize efficiency in state government in order to create substantial and lasting positive changes for Iowa’s youth.

Jóvenes y prácticas comunicativas: más allá de los datos estadísticos

La forma en que adolescentes y jóvenes utilizan las tecnologías de la información y la comunicación es diferente a la de la población adulta. Las prácticas son más intensivas y extensivas entre l@s más jóvenes, tal y como muestran las estadísticas disponibles. Este resultado, ampliamente conocido, nos lleva a preguntarnos ¿qué implicaciones tienen estas prácticas comunicativas de las generaciones más jóvenes?Tomando como punto de partida algunos estudios que analizan la situación, tanto en España como en otros países, revisaremos los cambios que ya se están produciendo en ámbitos que van desde el aprendizaje a la socialización. Revisaremos, asimismo, algunas propuestas que intentan dar una explicación teórica global de las prácticas y las actitudes comunicativas de jóvenes y adolescentes. En el análisis tendremos en cuenta el creciente proceso de individualización de nuestras sociedades y la presencia habitual de comunidades de práctica permanentemente conectadas que caracterizan a estas generaciones.

Vessana a Vessana. Reflexions sobre la pràctica dels establiments emfitèutics a la regió de Girona (segles XVIII-XIX)

Tenim documentats més de 30.000 contractes d'establiment emfitèutic (la majoria, amb caràcter de subestabliment) concedits a la regió de Girona (actuals comarques del Baix i de l'Alt Empordà, del Gironès i de La Selva) entre 1768 i 1862, anys en què van ser inscrits en els llibres del Registre d’hipoteques. Sabem que durant aquests mateixos anys se'n concediren molts més, ja que ens manca la informació relativa a l'ofici de Figueres entre 1774 i 1806 i la comarca de l’Alt Empordà va concentrar un 40% dels establiments concedits entre 1806 i 1862. És molt possible, doncs, que el nombre total s'apropés als 35.000. La xifra no és negligible; a mitjan segle XIX vivien a la regió unes cinquanta mil famílies. Es fa necessari, doncs, reflexionar sobre aquesta pràctica