1000 resultados para Teatre rus -- Història i crítica
Resumo:
Amb aquest treball ens proposem bsicament fer una lectura de De la certesa, el veritablement darrer text de Ludvig Wittgenstein ats que les seves ltimesentrades van ser escrites tot just dos dies abans de morir. Avui comena a ser acceptada la idea que Wittgenstein no va escriure dues sin tres obres majors. El relat estndard que parla de dos Wittgensteins (el del Tractatus i el de les Investigacions) va essent qestionat o si ms no matisat, a mesura que va creixent linters pels ltims textos de Wittgenstein i en particular pel text que ens ocupa. El nostre treball de recerca ser doncs, una lectura de De la certesa, convenuts com estem de la seva rellevncia, tant pel qu fa a la comprenside la prpia filosofia de Wittgenstein i la seva evoluci, com pel qu fa a algunes qestions centrals en el debat de lepistemologia contempornia. Ensproposem dir alguna cosa sobre lobra en si mateixa, el seu lloc en el corpuswittgensteini, i sobre la rellevncia dels seus plantejaments en el debat actual al voltant de lescepticisme i el relativisme
Resumo:
Disseny d'un espai multidisciplinar que permeti l'interpretaci del Patrimoni Industrial i Cultural de la Finca agroindustrial de San Julin (Guatemala), amb l'objectiu de fomentar la difusi i la conservaci del Patrimonio Industrial del pas
Resumo:
Estudi dun perode concret de lartista catal Hermenegild Anglada-Camarasa, els anys1871-1904. Sn els anys de formaci de lartista a Catalunya, passant per Barcelona, Arbcies i Vilanova i la Geltr. Tamb viatja a Pars i continua la formaci all, on contacta amb moviments artstics europeus i internacionals, es consolida la seva figura i comena a tenir fora reconeixement a nivell internacional
Resumo:
La principal obligacin de la Unin debe ser la de extender ms all de sus fronteras la estabilidad poltica y la prosperidad econmica de la que han disfrutado los ciudadanos comunitarios en los ltimos cincuenta aos. Empezando lgicamente por nuestros vecinos ms inmediatos. Consiguiendo el viejo sueo de la reunificacin de Europa. Logrando conciliar las Instituciones con la historia y la geografa de nuestro continente.
Resumo:
Treball de mster que planteja la musetzaci d'un espai ja existent, el Castell Palau Episcopal de la Bisbal dEmpord, amb l'objectiu de recuperar la seva memria i contribuir a la dinamitzaci del casc antic i conseqentment la del municipi i el de les seves rodalies
Resumo:
Un dels corrents poltics que ha estat sotms a un contrast ms polmic i aspre amb l'esdevenir dels fets, ha estat el liberalisme. A diferncia d'altres tendncies poltiques encara contempornies, el liberalisme gaudeix d'una esplndida salut 300 anys desprs, encara que els seus inicis puguin rastrejar-se en ple Segle d'Or espanyol. Sn poques les filosofies poltiques que han superat amb alts i baixos, amb canvis, amb avanos i retrocessos gaireb tres segles d'existncia. Pot avui detectar-se en el liberalisme poltic el pensament de filsofs espanyols, anglesos i escocesos que van conformar amb la seva reflexi i els seus escrits un cos doctrinal que conforma i enriqueix, encara avui, la vida poltica de les societats plurals modernes i ms avanades del planeta. Quan algunes filosofies i/o religions poltiques han prcticament desaparegut de l'horitz en progrs dels homes del segle XXI, el liberalisme de Locke, Juan de Mariana, Toms de Mercado, Hume, Ferguson, Hutcheson, Smith i tants altres, mostra inequvocs signes de vitalitat. La preocupaci per l'individu lliure, responsable i tic i el seu esfor titnic per desprendre's de l'opressi i l'asfxia governativa i burocrtica, encoratgen la resposta de major abast que ens s possible encara contemplar en les dues primeres dcades del segle XXI. Homes i dones lliures, autnoms, independents, amb capacitat creativa, amb voluntat i disposats a enfrontar problemes, dificultats i traves per defensar la seva llibertat. Aquesta s avui una herncia de primer ordre del pensament humanista que arrenca al mn hellnic i dura fins als nostres dies. La concepci de la funci de l'Estat i la seva extensi, lacceptaci major o menor de la seva grandria, el paper de la burocrcia, els mecanismes de submissi, control i opressi, sn avui una assignatura encara pendent per a milions de ciutadans a tot el mn que intueixen encara, a palpentes, que la llibertat s el valor ms preuat de la humanitat, la seva pedra angular. Liberals, anarquistes i llibertaris discrepen en moltes qestions i en el treball present, donem complerta compte d'algunes de les diferncies ms significatives, per coincideixen en l'anhel infrangible de l'home lliure. No tots els camins condueixen a la llibertat, no totes les solucions garanteixen la llibertat, per l'esperit que anima a aquests tres corrents poltics nascuts del pensament dels filsofs, historiadors i poltics ms lliures i compromesos, justifica que abordem les seves dimensions acords i diferncies- amb la seguretat que hi ha moltes coses que aprendre de la seva història i tantes altres que preservar de la seva memria.
Resumo:
Estudi general de la traducci potica, mitjanant lanlisi de 7 traduccions que sn publicades entre el 1990 al 2010, s a dir, els darrers vint anys de traducci de poesia anglesa al catal
Resumo:
El fascinant mite de Dnae ha inspirat artistes de mltiples disciplines; poetes, escriptors, escultors, gravadors i pintors han quedat subjugats per aquesta història i per la seva ductilitat. En aquest document concentrarem la nostra anlisi en l'estudi d'un conjunt representatiu i divers de pintures sobre l'escena de la pluja d'or del mite de Dnae.
Resumo:
El concepte de veracitat s un terme que genera consens entre els estudiosos deltica periodstica, entre els mateixos periodistes i entre laudincia perqu hi ha una crrega simblica molt important. En aquest sentit, la veracitat est molt vinculada amb la praxis periodstica. El seu discurs es formula des de ltica i es posiciona com una valor absolut. No hiha periodisme sense veritat. Tot i amb aix, aquest principi es transgredit per periodistes que sinventen o fabriquen una història i la presenten com a verdica. Coneguts sn els casos de Janet Cooke, Stephen Glass o Jayson Blair. La descoberta daquestes invencions ha provocatun intens debat entre els professionals de la comunicaci, per quina ha estat la sevacontribuci en la definici del concepte de veracitat?
Resumo:
Des dels seus inicis, lsser hum ha tingut una srie de necessitats. Ha requerit daliment per sobreviure, dun sostre on refugiar-se, de roba per vestirse, etc. Conforme han passat els anys, ha anat generant tcniques per a millorar la seva estncia al planeta, des del descobriment del foc per escalfarse fins al desenvolupament de mquines complexes. s per aix, que ha anat introduint invents a la seva vida que han cobert les necessitats sorgides al llarg del temps.El treball que desenvolupem a continuaci es centra en un seguit daparells que han sorgit al llarg del segle XX i que han revolucionat la nostra vida. Concretament, els set aparells escollits com a objecte del nostre estudi sn: la nevera, la rentadora, lautombil, la televisi, el reproductor dudio porttil, el telfon mbil i lordinador.Laparici delectrodomstics, com la nevera o la rentadora, no noms ens ha perms dedicar menys esfor a les tasques domstiques, sin tamb estalviarnos temps a lhora de realitzar-les. Aquest fet, que ara potser ni tan sols considerem, va ser del tot determinant a lpoca que van sorgir, ja que va permetre alliberar m dobra domstica promovent la inserci al mercat laboral dun sector de la poblaci com el del sexe femen.Per la seva banda, la introducci de lautombil tamb ha estat un gran aven. Aquest, ha revolucionat la manera de desplaar-nos, proporcionant-nos una autonomia fins aleshores impensable.Aquest mateix patr segueixen la resta daltres aparells escollits; tots van provocar un canvi profund a la societat amb la seva aparici i, encara avui, segueixen mantenint un paper destacat al nostre dia a dia. La importncia que tenen a les nostres vides ha estat la motivaci que ens ha condut a dur a terme un treball que els tingus com a protagonistes.El nostre treball consta de dues parts:A la primera, de carcter teric, ens hem proposat estudiar la història daquests aparells, s a dir, hem volgut donar resposta a una srie de preguntes com: quan van aparixer, quins van ser els seus creadors i quines transformacions han anat experimentant al llarg del temps, entre daltres.A la segona part, ms prctica, hem realitzat un treball de camp (les caracterstiques del qual expliquem detalladament a lapartat segent) amb lobjectiu danalitzar la rellevncia que tenen aquests aparells a la societat actual. s a dir, hem volgut saber quins aparells, dels escollits, sn els ms valorats per la poblaci avui dia i quins sn els que menys. Pensem que ls que els enquestats fan daquests bns ser un criteri clau a lhora de puntuarlos, encara que no lnic. Hem realitzat aquest anlisi diferenciant els individus per franges dedat i sexes. A ms, tamb hem treballat altres qestions comserien, entre daltres, si el seu s sentn com una necessitat o va encaminat cap a loci; quant temps triguen els usuaris a renovar-los, quin s el motiu, etc. En relaci amb aquesta segona part, hem formulat un seguit dhiptesis amb lobjectiu de contrastar-les posteriorment amb els resultats de les enquestes.Les hiptesis sn:- Avui dia, els individus donen ms importncia a aquells aparells que sn ms moderns, (entenent com a tals, aquells que han sorgit ms recentment i estan lligats a les noves tecnologies i la innovaci contnua), com poden ser lordinador i el telfon mbil, que els electrodomstics ms tradicionals com serien la nevera o la rentadora. Tot aix, a ms, considerant que pel que fa als primers, entenem que part del seu s est destinat a loci; mentre que pels segons el seu s est motivat per una necessitat, com seria lalimentaci en el cas de la nevera.- Pel que fa a les franges dedat, les valoracions mostraran diferncies importants en els diversos aparells. Entre la franja ms jove (de 16 a 25 anys) i la de ms edat (ms de 60 anys), les valoracions seran ms extremes, gaireb oposades.- Pel que fa als dos sexes, les valoracions que donin als aparells seran molt semblants.Hem considerat que per a dur a terme un bon anlisi, el ms adequat s presentar la informaci de cada aparell per separat. s per aix que cada b constitueix un apartat independent que consta duna primera part referent a la seva història, i una segona referent als resultats obtinguts de les enquestes.A continuaci, hem procedit a ajuntar els resultats extrets dels diferents aparells i a presentant-los de forma conjunta per a comparar-los. Aix, hem pogut contrastar les nostres hiptesis inicials i hem raonat possibles causes que justificarien dels resultats obtinguts.
Resumo:
Este proyecto tiene como objetivo el estudio de la relacin que el bombardino tiene con las formaciones ms importantes de viento metal. Para ello he credo necesario, antes de profundizar en este tema, dar a conocer su historia y evolucin. Mi intencin con este proyecto es contribuir al enriquecimiento del patrimonio de este maravilloso instrumento, que poco a poco, va ganando el respeto que se merece.
Resumo:
O realismo apresenta em Cabo Verde particularidades prprias. Se em Portugal e noutros pases foi um movimento literrio e idiolgico-poltico empenhado em solues transformadoras da sociedade pela via da funo social da arte, pela desmistificao da conscincia e pela oposio ao capitalista e ao burgus, em Cabo Verde, por razes naturais, geogrficas e sociais contextualiza-se assumindo outras preocupaes. Manuel Lopes, com o tempo, sem esquecer o plano subjectivo, envereda por uma escrita potica com implicaes objectivistas tematizando os problemas crioulos mais prementes: seca, isolamento, fome, emigrao. A objectividade e a subjectividade so, por isso, duas caractersticas do realismo cabo-verdiano. Os paradigmas, So Vicente-Mar (urbanidade) e Santo Anto-terra (ruralidade) e ainda a dinmica de oposio entre o partir/ficar informam decisivamente a sua poesia.
Resumo:
Aquesta publicaci cont el programa d'activitats previst per l'XI Congrs d'Història de Medicina Catalana, cellebrat a l'edifici de la Reial Acadmia de Medicina de Catalunya. Tamb cont una petita història i descripci de la seu del congrs.
Resumo:
L"objectiu d"aquest treball s fer conixer, de forma molt resumida el procs d"excavaci de l"abric del Filador entre el 1978 i el 1997. Durant aquest perode de temps la Universitat de Barcelona ha tingut cura de la direcci dels esmentats treballs. Els tres codirectors que hem assolit durant ms de temps les responsabilitats de coordinar la recerca volem oferir una sntesi de la història i resultats de vint campanyes ininterrumpudes en un jaciment clau per entendre el desenvolupament de l"Epipaleoltic al NE peninsular i la faana mediterrnia ibrica.
Resumo:
En este trabajo se lleva a cabo la planificacin de un centro que sirva como punto de referencia para la informacin de la regin del Camino de los Prncipes, en Santa Catarina, Brasil. All, a travs de actividades tursticas, se buscar difundir i preservar el patrimonio cultural y natural por medio de su valoracin. Este centro ser denominado Centro de Atencin al Visitante, y all el turista, la poblacin local y los administradores podrn acceder a todas las informaciones relevantes y oportunidades de servicios del Camino de los Prncipes
