1000 resultados para Societat civil -- Participació dels joves
Resumo:
Lobjectiu de la tesina s doble: 1. Duna banda, presentar una srie de criteris de qualitat democrtica pensats per avaluar processos participatius 2. Daltra banda, tot seguint el model presentat en el primer apartat de la tesina, he realitzat una temptativa davaluaci de la qualitat democrtica dels processos participatius impulsats per ladministraci local a Catalunya durant els darrers anys.
Resumo:
Els business angels sn persones fsiques que inverteixen una part dels seus diners en empreses joves, tot just acabades de crear, en alguns casos fins i tot ajuden a crear-les. El nom dngels t el seu origen en els rics filantrops de Nova York que finanaven les obres que sestrenaven a Broadway. Aquests filantrops invertien els seus diners en una obra de teatre, pel plaer de contribuir a la cultura, molt sovint no arribaven a recuperar mai aquests diners. Els business angels, no sn filantrops, inverteixen esperant guanyar diners, per al igual que els ngels de Broadway, els mou alguna cosa ms que els diners, ja que est mpliament documentat que darrera daquestes inversions hi ha tamb raons no financeres, com ara fomentar lesperit emprenedor o fins i tot la cerca de diversi. Podrem dir que el terme business angel es va encunyar a principis dels 80 als EUA, per tant aviat far 30 anys, no obstant, encara avui, la majoria de catalans no coneixen el significat daquest terme. A Catalunya i Espanya anem terriblement retardats en lestudi i la promoci daquesta figura en relaci a pasos com els EUA i el Regne Unit, per tamb massa enrera en relaci a pasos com Finlndia, Sucia, Noruega i Alemanya. Lobjectiu daquest treball s doncs oferir una complerta aproximaci a aquesta figura del business angel, una figura que entenem clau en el desenvolupament empresarial i per tant una figura que cal potenciar a tots els nivells. Per tal de contextualitzar aquesta important figura, el treball parteix de lanlisi de la relaci existent entre emprenedoria i creixement econmic, sendinsa desprs en el capital risc, per presentar finalment qui s i que fa el business angel. El treball intenta tamb mostrar labs dusos i la inconsistncia de les definicions que es donen del terme business angel i per tant la gran confusi que tot aix genera.
Resumo:
La violncia domstica constitueix un fenomen que preocupa tant la nostra societat com els professionals que hi treballen. Els programes de tractament psicolgic sn una eina ms per prevenir la repetici de la conducta violenta dels agressors domstics. Intervenir en aquestes persones s imprescindible, ja que una bona part de les vctimes retornen amb el seu agressor i, si no s el cas, l'agressor pot repetir el mateix patr conductual de violncia amb una nova parella. Per aquest motiu, l'objectiu d'aquest estudi s avaluar l'eficcia del programa de tractament d'agressors domstics que s'ha dut a terme al Centre Penitenciari Quatre Camins (Barcelona) durant el perode 2007-2008. D'altra banda, un segon objectiu d'aquesta investigaci s comprovar si les variables criminolgiques rellevants a la investigaci internacional poden tenir alguna influncia o modular l'eficcia del programa de tractament. Per a la consecuci d'aquests objectius s'han avaluat diverses variables psicolgiques (distorsions cognitives, impulsivitat, empatia, ira, motivaci teraputica, etc.), les quals conformen els ingredients teraputics que integren la intervenci psicolgica. Tanmateix, s'han recollit tota una srie de variables criminolgiques dels subjectes que s'han incls en les anlisis estadstiques posteriors. El disseny de la investigaci consisteix en una comparaci intrasubjectes de les mesures psicolgiques abans i desprs del tractament (comparaci pre i posttractament). Aquest estudi constitueix la continuaci d'una investigaci anterior en l'mbit del tractament dels agressors domstics iniciada al Centre Penitenciari Quatre Camins l'any 2006. Les principals conclusions d'aquest estudi sn que el programa de tractament amb agressors domstics rep un suport parcial de les dades empriques obtingudes i que les variables criminolgiques no semblen tenir influncia en els resultats positius de la intervenci psicolgica.
Resumo:
La virtualitat de la formulaci de la llibertat civil com a principi de l'ordenament civil catal s, precisament, que permet projectar-la sobre qualsevol mbit en el qual el poder de decisi resti en poder dels particulars. Aix doncs, el legislador parteix del respecte per a l'autonomia privada com a eina d'autoregulaci d'interessos. A Catalunya, el principi de llibertat civil en la regulaci de les relacions familiars s ms extens que en el Codi Civil, d'acord amb la prpia tradici jurdica, palesada en tots els textos legals. La llibertat civil t una mplia projecci en l'organitzaci de les institucions de protecci de la persona. El legislador ha optat per un sistema de familiar, amb la justa intervenci judicial de control (p.ex., la designaci voluntria d'rgans de protecci t carcter vinculant pel jutge). El principi de llibertat civil es veu enormement enfortit en la futura legislaci representada avui per l'encara Avantprojecte de Llei del Llibre segon Codi Civil de Catalunya. L'Avantprojecte tamb vindr a reforar la llibertat dels contraents o cnjuges pel que fa a l'autorregulaci de les seves relacions patrimonials intensificant la possibilitat de pactes abdicatius o limitatius dels drets derivats d'una futura ruptura i introduint una regulaci al respecte amb atenci als lmits que la doctrina i la jurisprudncia ha vingut imposant a les experincies prctiques en aquest mbit. Les unions estables no es poden sostreure a l'aplicaci dels mnims legals: la llibertat de ser noms de fet prcticament no existeix. Ens trobem davant una qesti d'ordre pblic perqu s una nova modalitat de famlia a la que s'ha de dispensar la protecci constitucional (art. 39 CE). La llibertat es limita a escollir entre que el vincle o uni sigui matrimonial o no. L'Avantprojecte incrementa la intervenci de l'Estat: la llibertat es redueix al contingut dels pactes reguladors de la convivncia i de la seva crisi.
Resumo:
El present projecte pretn representar una aproximaci complerta a l'estudi de la pensi compensatria regulada a l'article 84 del Codi de Famlia. Aquesta aproximaci s'ha fet des de dos punts de vista diferents: d'una banda, a travs de la definici d'un marc teric relatiu al context normatiu de la pensi compensatria, a la seva determinaci, pagament i potencial modificaci i d'altra banda, un punt de vista ms aplicat a travs de l'estudi de la jurisprudncia del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya que ha interpretat i aplicat l'article 84 del Codi de Famlia en seu de crisis matrimonials. Els principals resultats d'aquesta recerca fan referncia essencialment a incorporar les noves tendncies socials, familiars i econmiques, d'una banda, definir la naturalesa de la pensi compensatria i de l'altra, determinar la quantitat, modificaci i modalitat de pagament de la pensi compensatria. Des del punt de vista de la naturalesa d'aquesta pensi, aquesta va nixer amb l'objectiu de protegir les dones que principalment eren les que duien a terme el treball domstic i per tant sortien ms perjudicades patrimonialment en els moments de crisi matrimonial. Tot i que avui dia la gran majoria de pensions compensatries encara sn pagades pels marits, cal adaptar la nova realitat social de les dones i per tant de les famlies a la concepci i rol que la pensi compensatria t en el moments de crisis matrimonials. D'altra banda, el nou rol dels cnjuges en la famlia i la simetria encara no completa, per d'homes i dones al mercat laboral fa que aquest treball de recerca defensi que la determinaci, modificaci i modalitat de pagament de la pensi compensatria s'hagi de fer tenint en compte les possibilitats professionals que els cnjuges tenien abans de contraure matrimoni per tal de poder valorar acuradament les decisions que han pres i les possibilitats a les quals han renunciat per tal d'invertir a la vida familiar.
Resumo:
El projecte de recerca Esglsia, poder i societat als comtats catalans d'origen carolingi (877-1010) contempla l'estudi de l'Esglsia catalana del segle X en tots els seus vessants: com a estructura formada per diferents institucions (seus episcopals, cenobis, parrquies i esglsies-oratoris); com a conjunt de persones (clergues i laics que participen de diferent manera i amb diferent implicaci dels afers eclesistics); en relaci al poder poltic-administratiu dels comtats catalans (comtes, vescomtes, senyors i altres delegats del poder i la justcia); com en relaci amb els aspectes socioeconmics i d'ordenaci territorial (la gran massa de camperols, l'acaparament de terres per part dels grans propietaris, l'articulaci d'un sistema de rendes, els vincles entre persones de diferents rangs, la compartimentaci d'un espai creixent). Observem, doncs, que l'Esglsia catalana altmedieval resta present en tots els mbits de la vida i que el seu estudi permet, de retruc, un coneixement ms profund i rigors de la societat. Tot aix, contextualitzat durant el segle X, a cavall entre dos perodes ben estudiats i que en ocasions l'han ennuvolat. El segle X s un perode privilegiat per a l'estudi d'un bon nombre de dinmiques poltiques, socials, econmiques i culturals que demostren que aquesta centria tenia una personalitat prpia i que la posen en rellevncia respecte als temps anteriors i posteriors. La historiografia tradicional altmedieval catalana tendeix a buscar l'origen dels canvis socials, institucionals i poltics, de la Catalunya medieval, en dos moments concrets: el mn carolingi o els anys immediatament posteriors al canvi de millenni. No obstant aix, l'augment de fonts histriques, el millor coneixement dels conceptes i de les institucions i l'apropament a la histria mitjanant nous enfocaments i paradigmes, permet visualitzar el segle X com a moment de continuaci, per tamb de naixement de situacions prou importants com per a no ser negligides.
Resumo:
En aquesta memria es detallen totes aquelles activitats dinvestigaci, formatives, i de difusi de les recerques realitzades en els darrers 6 mesos, grcies a la concesi de la beca de Formaci de Personal Investigador (FI), modalitat B, de la Generalitat de Catalunya. La proposta presentada a la convocatria i que va ser aprovada, La participació social de grups vulnerables davant lexclusi educativa. Contribucions des de la recerca europea , ha tingut com principal objectiu destudi: analitzar la relaci entre la inclusi/exclusi educativa i la inclusi/exclusi en lmbit de la participació social i poltica en els grups vulnerables. En el compliment daquest objectiu he participat en dos projectes de recerca: "INCLUD-ED, Strategies for inclusion and social cohesion in Europe from education", finanat pel VI Programa Marc de la Comissi Europea (2006-2011), i on est adscrita la beca, i en el projecte del Plan Nacional I+D+I "TRANSMIGRA. Anlisis de los procesos de transnacionalidad econmica y poltica marroqu, ecuatoriana y rumana. La migracin como factor de desarrollo en los pases de origen y acogida". La participació en aquests dos projectes ha representat una gran experincia formativa per desenvolupar els dos treballs de recerca per lobtenci del Diploma dEstudis avanats (DEA). En un dels treballs del DEA, he estudiat des duna perspectiva histrica la discriminaci de la dona, tant social com educativa i de gnere, a la Barcelona dels anys 30 i com els ateneus llibertaris van ser un espai per superar aquesta exclusi. Laltre treball del DEA sha centrat en aquelles prctiques inclusives que es desenvolupen a les escoles entorn laprenentatge dhistria i en concret en ls de la histria oral com a prctica docent Tamb en aquesta memria sexpliquen les activitats formatives, les participacions a congressos, aix com les publicacions resultants a partir de les recerques realitzades.
Resumo:
La finalitat daquest projecte ha estat la millora de la formaci global dels estudiants. Concretament, mitjanant la creaci dun portafolis que contingui les diferents activitats que ha realitzat lestudiant al llarg del curs es pretn potenciar tant les competncies especfiques com les competncies transversals dels estudiants. Concretament, aquest objectiu s'ha assolit mitjanant el disseny i el desenvolupament de: 1. nou material docent corresponent a la presentaci dels continguts de lassignatura (apunts, presentacions, animacions,... ) amb el que s'ha prets promoure el treball individual i la capacitat dautoaprenentatge dels estudiants. 2. sesions dirigits que es realitzen en aules informtiques amb el que s'ha volgut incrementar la motivaci i desenvolupar un esperit crtic dels estudiants 3. treballs tutelats que els estudiants realitzaran en grups, posteriorments pesentaran a la resta de companys i que finalment condueixen a la redacci dun informe final. D'aquesta manera s'ha prets desenvolupar les competncies transversals dels estudiants
Resumo:
Amb una plantilla, hem elaborat uns materials docents -l'objecte d'estudi dels quals s lEstatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, des d'una perspectiva jurdica -, que corresponen fonamentalment a lassignatura Institucions Poltiques de Catalunya de 4rt. curs de la llicenciatura de Dret de la UAB. Els materials shan penjat al web http://www.institucionspolitiques.com. L' objectiu de lacci docent ha estat consolidar una eina interactiva, que fomenti la creativitat i el treball cooperatiu de lestudiant, que permeti un rol ms actiu del professorat, i finalment, es faciliti ladaptaci docent a lespai europeu deducaci superior. Lexperincia s'ha completat amb ls del mtode bimodal -campus virtual de la UAB -, amb visites a institucions pbliques i amb lassistncia peridica com a pblic a programes de televisi de continguts relacionats amb la matria. La plantilla per a desenvolupar els diversos temes del programa ha estat la segent: 1.- Redacci del tema; 2.- Visualitzaci de conceptes: quadres sinptics, esquemes, grfics; 3.-Bibliografia bsica. 4.-Legislaci i jurisprudncia. 5.-Text reprodut. 6.-Qestions.7.-Temes per al debat. 8.-Test. 9.-Materials complementaris audiovisuals. 10.-Enllaos tils a la xarxa. L'experincia sha desenvolupat els dos darrers cursos acadmics: 2006/07 i 2007/08, i ha girat entorn de l'elaboraci i aplicaci dels materials elaborats. Ha estat terica i prctica a la vegada. S'ha prestat especial atenci a la feina de l'alumnat fora de l'aula, amb el conseqent estudi previ i collaboraci en lelaboraci de materials. Cal destacar tamb que hem aconseguit augmentar la participació de l'alumnat a laula, i d'aquesta manera el rol del professor ha esdevingut ms dinmic. Els materials han perms un fcil i rpid accs dels estudiants, amb lobjectiu de gaudir dunes sessions presencials ms interactives, i s'ha connectat la Universitat amb la societat, a ms de desenvolupar actituds cviques o de conscincia de pas en una matria tan sensible com s l'estudi del dret pblic de Catalunya.
Resumo:
Entre el quatre i el cinc de novembre del 1864 la vall baixa del Xquer va patir la major inundaci del segle i una de les ms greus de les que es tenen registre histric. En 1864 el volum daigua desbordada, reflectit en l'altura inundada en diferents punts de referncia, va ultrapassar el d'anteriors revingudes. A ms, per lextensi invadida i el nombre de localitats i de poblaci afectades (les Riberes reunien 95.000 habitants i a la resta de la zona implicada vivien 88.000 persones ms) l'episodi va constituir una de les majors catstrofes naturals en Espanya durant aquell segle. Un fet diferencial destacat s que la inundaci de 1864 sesdevenia en una etapa histrica nova. La construcci de lEstat liberal es podia considerar culminada a la dcada dels seixanta,encara que les disensions internes entre les lits poltiques i el descontent social creixien i estaven a prop de provocar la ruptura de 1868.
Resumo:
El moviment Okupa ha adquirit una gran importncia durant els ltims vint anys a tota Europa occidental, incloent-hi, per descomptat, al nostre pas. Aquest grup contracultural que, en nombroses ocasions voreja o entra de ple en el simple vandalisme o en la marginalitat, va arribar amb fora a Espanya durant la dcada dels anys vuitanta. Es tracta d'un moviment social de protesta contra la dificultat d'accs a l'habitatge que tenen els joves i contra el sistema capitalista establert. Aix doncs, aquest collectiu respon contra aquests problemes mitjanant la okupacai no autoritzada d'immobles abandonats als quals els seus propietaris no donen cap tipus d's. Per, realment aquests grups organitzats tenen dret a Okupar l'habitatge d'un altre individu que s el legtim propietari del mateix? Doncs b, aquest Treball Fi de Carrera pretn mostrar les particularitats jurdiques que envolten al fenomen Okupa, partint de la base que el dret espanyol no contempla l'ocupaci com a manera d'adquirir la propietat d'un habitatge. Per a aix, analitza detalladament els conceptes de possessi i propietat, aix com els procediments per a recuperar el domini d'un b immoble o la possessi d'aquest, a travs de l'ordenament jurdic civil catal i espanyol. Per tant, realitza una comparativa de les dues regulacions per examinar els mecanismes de defensa jurdica de qu disposa el legtim propietari d'un habitatge okupat. Aix mateix, per a aconseguir una visi global d'aquest assumpte hem cregut convenient estudiar el delicte d'usurpaci de bns immobles que recull el Codi Penal. La Llei Orgnica 10/1995 del Codi Penal va introduir, sense que hi hagus cap antecedent en els anteriors Codis, llevat del fuga Codi Penal de 1928, el delicte d'usurpaci sense violncia o intimidaci en el seu article 245.2. Amb aquesta nova disposici, el legislador ha atorgat al possedor o propietari d'un b immoble una protecci suplementria a la que ve rebent des del Dret Civil, tant catal com com. El debat que genera aquest tema s saber quina via s ms adequada per a procedir davant d'una okupaci, si la civil o la penal o si s preferible utilitzar les dues simultniament, cosa que permet la legislaci actual. Per tant, aquest treball pretn aprofundir en tots aquests aspectes i donar una resposta clara per saber com actuar en cas que ens okupin un immoble de la nostra propietat.
Resumo:
Des del punt de vista histric, la doctrina cientfica explica el naixement i posterior desenvolupament del testament holgraf duna forma inequvoca i sense que existeixin plantejaments terics distants ni contradictoris. Tamb respecte a la seva introducci en el dret civil de Catalunya, hem de constatar que la doctrina dels autors no presenta diferncies significatives en el seu plantejament i desenvolupament teric i legal. Assentat lo anterior, podem resumir que el testament holgraf neix en el Dret rom sota la forma de testament parentum inter liberos , la qual sintrodueix en el Dret catal. Arrel del moviment compilador i amb la publicaci del Codi civil , sinicia la regulaci del testament holgraf segons els postulats del Dret consuetudinari francs recollit en el Code civil. El Tribunal Suprem va estim aplicables a Catalunya els articles 688 y segents del Codi civil. En la Compilaci del dret civil de Catalunya de 21 de juliol de 1960 es van recollir les dues formes de testament holgraf: La general del Codi civil, i lespecial del testament parentum inter liberos, que no estava sotmesa a termini per la seva protocollitzaci. Sha de reconixer que aquest forma especial de testament holgraf era vista amb recel por la doctrina cientfica catalana; Borrell y Soler va arribar a mantenir que segons el principi de inclussio unius exclusio alterius, el testament parentum inter liberos no podia aplicar-se en altres supsits diferents dels previstos. El Codi de Successions de Catalunya aprovat per la Llei 40/1991, de 30 de desembre, regula definitivament el testament holgraf en els seus articles 120 i 121, suprimint la especialitat testamentaria del parentum inter liberos, por raons de seguretat jurdica i facilitant el procediment judicial de protocollitzaci . Per aix, podem dir, que el testament holgraf es consagra a Catalunya segons les pautes del Codi civil (i a travs del Dret comparat) . Finalment, esdev la publicaci de la Llei 10/2008, de 10 de juliol, del llibre IV del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions (entrada en vigor: 1-1-2009), en el que es regula el testament holgraf en els seus tres articles: 421-17 (requisits de valides), 421-18 (adveraci) y 421-19 (caducitat del testament). El testament holgraf, en dret civil catal, s un tipus de testament que no requereix cap solemnitat, si b els seus requisits sn indispensables i la absncia de qualsevol dells el converteix en un testament nul. Per altre banda, s un testament que acostuma a donar peu a molts problemes, ja que al no precisar dassessorament notarial o de qualsevol altre classe, pot obviar-ne qualsevol dels requisits establerts en el Codi Civil de Catalua (llibre IV), no noms a la seva forma, sin tamb al seu contingut, amb la nullitat conseqent. Per altre banda, al no fer-se menci a la capacitat del testador, pot donar-se la situaci en que els hereus limpugnin al qestionar la seva capacitat per atorgar el testament. En primer lloc, per poder atorgar un testament daquesta ndole s indispensable ser major dedat o menor emancipat (en el C.c.Cat.) exigint la Llei que el testament hagi estat escrit pel propi testador i del seu puny i lletra, i a ms a ms dhaver estat firmat amb expressi de la data i el lloc en que sha atorgat. La falta de qualsevol daquests requisits convertiria el testament holgraf en nul. Igualment seria nul si el mateix contingus paraules ratllades, esmenades, afegides o entre lnies que no haguessin estat salvades pel propi testador mitjanant la seva firma. s a dir, que ser precs que el testador faci constar amb la seva firma al marge la seva conformitat amb cada una de les paraules ratllades o modificacions que realitzi en el text. s evident que el que es pretn evitar s que el testament pugui ser modificat per tercers una vegada atorgat. Como es pot comprovar, aquest tipus de testament s molt simple datorgar i no requereix cap tipus de formalitat ms enll datendre els requisits ja exposats. Ara b, el problema arriba a lhora de donar valides a aquets testament una vegada el testador ha mort, ja que el testament ha de ser protocollitzat davant de Notari, si b anteriorment el testament ha destar validat davant del Jutge de Primera Instncia de lltim domicili del testador. El document firmat pel finat haur de ser presentat davant el citat Jutge en el termini de quatre anys des de que shagi produt la mort i haur de ser presentat per qui lhagi tingut dipositat o per qualsevol interessat, ja sigui hereu, legatari, marmessor o por qui ostenti qualsevol altre inters. s important ressenyar que el testament holgraf no s vlid si no ladversa el Jutge en el termini ressenyat. El testament holgraf s considerat por la majoria dautors la forma ms senzilla de testament i pel que hem pogut veure, aquesta opini s del tot correcta. Aquesta senzilles suposa a la vegada potencials avantatges como la del secret del seu contingut, i greus inconvenients, que shan pogut analitzar a travs de la jurisprudncia. La inseguretat de la capacitat del testador per testar, la possible mala interpretaci de la voluntat del mateix o la omissi de formalitats sn noms alguns dels riscs que corre el que es disposa a expressar la seva ltima voluntat sense la presncia dun Notari que lassessoris. Existeix un altre risc, potser el ms evident, que s el de la custdia del document ja que, si s dipositat en males mans, aquest podria no arribar mai a les dun Jutge per la seva interpretaci.
Resumo:
Lestudi parteix dun reps de la literatura, 11 entrevistes a experts, 25 a ex-interns o interns i lanlisi de dades scio-demogrfiques, penitenciries i dactivitats dinserci i trajectria laboral de 3.225 ex-interns espanyols que han sortit en llibertat definitiva a Catalunya entre l1 de gener 2004 i el 31 de desembre 2007 Es constata que el 43,6% dex-interns obt ocupaci amb alta a la Seguretat Social un cop en llibertat definitiva. La inserci laboral sol ser frgil: contractes temporals, feines manuals, poc qualificades i de breu duraci, la qual cosa els fa constituir-se com a un collectiu vulnerable. En general participen duna cultura del treball no arrelada i de trajectries laborals prvies a la reclusi breus o inexistents. Daqu, que existeixi una lnia de continutat entre els vincles amb el mercat de treball abans i desprs de la reclusi. El treball productiu a presons repercuteix moderadament en ms inserci laboral. Per treball productiu i formaci professional sn poc professionalitzadors, ms tils per als que no han treballat, sense estudis ni habilitats laborals. Els estudis sn un factor clau en la inserci laboral; tamb els vincles socials, sobretot els ms propers, parella per als homes, fills per a les dones. La major predisposici de les dones per a la inserci no reverteix en altes a la S.S., explicable per factors culturals, dificultats dobtenci de feina regularitzada o de conciliaci dhoraris laborals i familiars. Finalment, lestudi constata que els joves accedeixen ms a una ocupaci, no tant per motivaci personal sin per tenir ms fcil accs que els adults.
Resumo:
Lobjectiu principal daquest estudi consisteix a determinar quines implicacions t en lordenament jurdic civil catal laprovaci de la Directiva 2008/122, del Parlament Europeu i del Consell, 14.1.2009, relativa a la protecci dels consumidors respecte a determinats aspectes dels contractes daprofitament per torn de bns ds turstic, dadquisici de productes de vacances de llarga durada, de revenda i dintercanvi.
Resumo:
El treball analitza les institucions de protecci de la persona en el dret civil de Catalunya, dacord amb la nova regulaci del llibre segon CCCat: la potestat parental, la tutela, la curatela, el defensor judicial, la guarda de fet, lassistncia, la protecci patrimonial de la persona discapacitada o dependent, i la protecci dels menors desemparats
