Enraizamento de corticeira-da-serra em função do tipo de estaca e variações sazonais

Erythrina falcata Benth. tem sido usada na recuperação de ecossistemas degradados, como planta ornamental e em sistemas agroflorestais. Entretanto, a produção de mudas por sementes é difícil. O objetivo deste trabalho foi avaliar a propagação vegetativa de E. falcata utilizando estacas caulinares provenientes de árvores adultas (estacas herbáceas, semilenhosas e de rebrota) e mudas, coletadas em quatro épocas do ano e o efeito do ácido indolbutírico (AIB) no enraizamento de estacas dessa espécie. Depois de preparadas, as estacas foram imersas em ácido indolbutírico (AIB, 0, 1,5 e 3 g L-1). O material se desenvolveu em tubetes de plástico (55 mL), em casa de vegetação climatizada, a uma temperatura de 25 a 30ºC e umidade relativa do ar acima de 80%, em substrato de vermiculita granulometria média. Maior porcentagem de enraizamento (73%), comprimento das quatro maiores raízes (46 mm) e número de raízes (6,2) foram obtidos em estacas de mudas coletadas no verão. Não houve enraizamento em estacas semilenhosas, provenientes de árvores adultas. A imersão das estacas em AIB não exerceu qualquer influência no enraizamento. As estacas de mudas coletadas no verão são as de melhor propagação vegetativa em virtude de melhor porcentagem de enraizamento e sobrevivência.

Pla de gestió de senglars (Sus scrofa) en zones altament antropitzades. Parc Natural de la Serra de Collserola

By studying documents that define the species, as management experiences in Spain and the rest of the world, we have designed a new management plan. This Plan incorporates guidelines for cooperation and networking, as the newest techniques and technologies in the field of wildlife management. During this project, has highlighted the need for a protocol to monitor the effects caused by the animals, in order to define and optimize the actions and resources to use.

Els materials arqueològics del jaciment ibèric de la Serra de l’Espasa (Capçanes, Priorat) dipositats al Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca de Reus: evidències d’un santuari?

En aquest treball presentem una revisió del jaciment ibèric de la Serra de l’Espasa (Capçanes, Priorat) a partir de l’estudi, amb criteris actualitzats, del material conservat en el Museu Salvador Vilaseca de Reus. Els resultats són contrastats amb les darreres investigacions arqueològiques desenvolupades en el curs inferior de l’Ebre. A l’últim, s’analitzen les possibles interpretacions d’aquest conjunt, en particular la hipotètica existència d’un santuari, i les seves implicacions en el procés de romanització en aquesta zona.

Pla de Defensa d’Incendis Forestals de la Serra de Montsià

La Serra de Montsià igual que altres zones mediterrànies, té en els grans incendis forestals una de les principals pertorbacions, amb impactes negatius per als ecosistemes i la societat. El Pla de Defensa d’Incendis Forestals de la Serra de Montsià, té com a objectiu l’estudi i planificació de les actuacions de defensa més efectives per fer front als incendis forestals i ho fa a partir de l’estudi adequat del territori i del comportament previst del foc en diferents situacions amb l’ajuda de simuladors d’incendis.

Pla de Prevenció d’Incendis Forestals a la Serra de Cardó (província de Tarragona)

Els incendis forestals són actualment les majors pertorbacions del sistema mediterrani, ocasionant pèrdues econòmiques, ambientals i alarma social. La nostra àrea d’estudi és la Serra de Cardó, serra prelitoral i meridional catalana representativa de l’ecosistema mediterrani, on llur règim d’incendis de baixa intensitat ha canviat en els últims anys. L’èxode rural i l' abandonament agrícola han augmentat considerablement la colonització d’aquests espais per brolles mediterrànies i masses arbrades de pi blanc, amb la conseqüent acumulació de combustible i continuïtat entre estrats. A més, l’abandonament dels aprofitaments forestals tradicionals i les polítiques medi ambientals dels últims temps, han contribuït a canviar el règim d’incendis d’aquesta zona generant sovint episodis de Grans Incendis Forestals (GIF), provocant incendis intensos, de grans proporcions i d’altes velocitats de propagació que sobrepassen la capacitat de treball dels nostres mitjans d’extinció. Partint d’una anàlisi profunda de tot el territori i per tal d’optimar la planificació territorial i la gestió forestal, analitzarem el context espacio-temporal en el que es donaren els episodis de grans incendis forestals per tal de caracteritzar el nou règim d’incendis. També analitzarem la dinàmica vegetal que afronta el territori per albirar la tendència vegetal futura. Com a resultat d’aquesta anàlisi determinarem punts estratègics de gestió i planificarem infraestructures de prevenció d’acord amb els resultats obtinguts. Analitzarem les zones d’interfície urbano-forestal i classificarem els tipus d’interfase existents, analitzarem el comportament del foc i finalment, d’acord amb els resultats obtinguts i amb la normativa vigent justificarem i pressupostarem les obres de prevenció d’incendis planificades, contribuint a la defensa de la Serra davant possibles focs forestals.

Anàlisi, classificació i propostes de millora de la xarxa de camins del Parc Narutal de la Serra del Montsant

Aquest treball pretèn analitzar, classificar, descriure i proposar les actuacions necessàries a la xarxa viaria del Parc Natural del Montsant, per tal d’adequar-la als objectius definits en el Pla de Prevenció d’Incendis i fer d’aquesta xarxa viaria una eina útil per a l’ús dels medis d’extinció. A més, mitjançant un estudi de les conques que afecten als camins, s’han proposat i dimensionat altres mesures de drentatge i pavimentació per tal d’evitar el deteriorament degut a l’acció erosiva de l’aigua, i per tant, millorar l’estat d’aquests i disminuir les tasques de manteniment.

Pla de prevenció d’incendis forestals del Parc Natural de la Serra de Montsant

L’estudi dels incendis històrics permet identificar la tipología d’incendis presents en l’àmbit d’estudi, i es determinen unes regions d’incendi sobre les quals s’establiran infraestructures estratègiques i zones de gestió de combustible per minimitzar l’efecte d’aquesta pertorbació i dotar d’oportunitats a l’extinció per tal de que aquests incendis no esdevinguin Grans Incendis Forestals (GIF).

Aplicação foliar de cálcio em pessegueiro na Serra Gaúcha: avaliação do teor de nutrientes na folha, no fruto e produção

Na região Sul do Brasil, as aplicações foliares de cálcio têm sido usadas durante o ciclo produtivo do pessegueiro. Entretanto se carece de conhecimentos sobre o teor de cálcio e de outros nutrientes na folha, usada para estimar o estado nutricional da planta, no fruto, utilizado como referência para definir a ocorrência de distúrbio fisiológico e na produção. O trabalho objetivou avaliar o efeito de pulverizações foliares de diferentes fontes de cálcio no seu teor e de outros nutrientes nas folhas, nos frutos e na produção. O trabalho compreendeu dois experimentos e foi conduzido na safra agrícola de 2003/2004, em um pomar comercial de pessegueiro da cultivar Chimarrita, em Pinto Bandeira-RS, sobre um Cambissolo Húmico. O experimento 1 consistiu de uma, duas e três pulverizações foliares de cloreto de cálcio nas concentrações de 0 (água); 0,5; 1,0 e 2,0%. O experimento 2 compreendeu uma, duas e três pulverizações foliares de nitrato de cálcio nas concentrações de 0 (água); 0,5; 1,0 e 2,0%. O delineamento experimental usado nos dois experimentos foi de blocos ao acaso, com três repetições e três plantas por parcela, que foram distribuídas ao longo da linha de plantio. Nas plantas dos dois experimentos, foram coletadas folhas completas (limbo+pecíolo) do terço médio dos ramos do ano, nos diferentes lados da planta, secas, moídas e preparadas para a análise dos teores de cálcio, nitrogênio, potássio e magnésio. Na maturação completa, os frutos foram colhidos e determinados a massa, a produção e os teores de cálcio, nitrogênio, potássio e magnésio. Os resultados mostraram que as aplicações foliares de cloreto de cálcio e nitrato de cálcio durante o ciclo produtivo do pessegueiro aumentaram o teor de cálcio na folha. Porém, não afetaram o teor de nitrogênio, potássio e magnésio na folha, o teor de cálcio, nitrogênio, potássio e magnésio no fruto e na produção.