1000 resultados para Seguretat pública -- Girona (Catalunya ) -- Avaluació
Resumo:
Estudi forestal de la plataneda de la Devesa de Girona amb l'objectiu d'extreure unes conclusions i propostes forestals convenients i beneficioses per a la salvaguarda de l'arbreda
Resumo:
Descripci de la ciutat de Gerunda com a fundaci romana, a partir del reconeixement i valoraci d alguns trams del circuit de la Fora Vella de Girona
Resumo:
Reconstrucci de laspecte fsic de la ciutat de Girona durant el s. III i la primera dcada del s. IV, centrat en la primera comunitat cristiana de la ciutat
Resumo:
Revisi de les teories sobre els orgens de Gerunda. Es tracten aspectes com ara el nom de la ciutat, la situaci topogrfica i la planta del municipi rom, la localitzaci sobre el permetre emmurallat que envolta la ciutat romana i la troballa de cermica indgena anterior a la conquesta romana
Resumo:
La cermica d'engalba s una de les produccions indgenes ms personals dels dos darrers segles abans de l'era vulgar. La seva distribuci queda limitada, bsicament, a les comarques costaneres de Girona i la seva tipologia de formes s'especialitza en urnes i gerres, molts de cops de dimensions considerables, esveltes. El centre de producci cal cercar-lo a Emporiae, i el seu estudi pot ajudar a aprofundir en el coneixement de la primera etapa de la romanitzaci a casa nostra
Resumo:
Passeig per linvisible. Itinerari qumic per la ciutat de Girona es correspon amb la setzena entrega de la collecci Girona, Itineraris, que edita lAjuntament de Girona. El seu autor, Josep Duran, s professor de qumica de la Universitat de Girona. Al llibre ens proposa un recorregut a travs donze punts de la ciutat en qu la qumica s present
Resumo:
Conjunt de ponncies i comunicacions del Congrs Congnere, celebrat a Girona el 25 i 26 de maig de 2009, entorn de la temtica de gnere i publicitat al segle XXI
Resumo:
Acotar el mbito de trabajo de la lingstica aplicada a las organizaciones. Caracterizar el tipo de comunicacin tecnicocientfica que se da en el interior de unas organizaciones para identificar las necesidades lingsticas de sus comunicadores y/o de sus comunicaciones escritas y realizar propuestas de mejora lingstica de cara a conseguir una mayor calidad comunicativa.. 1- Para el anlisis de la documentacin escrita obtiene un total de 700 a 800 documentos de organizaciones diversas, mayoritariamente en cataln. 2- Experiencias del autor en intervenciones de formacin y de estilo de documentos, centrndose en 3 cursos: Curso de expresin escrita llevado a cabo en el Banco Sabadell, Curso de redaccin de informes y propuestas llevado a cabo en la Escuela de Administracin Pública de Catalunya y Curso de comunicacin escrita y redaccin llevado a cabo en el Departamento de Auditoras de La Caixa.. Investigacin de tipo etnogrfico de enfoque interdisciplinar y aplicada al contexto laboral. Plantea dos hiptesis, una en relacin al papel que deberan ejercer los lingistas en el desarrollo de las organizaciones y otra para demostrar como se pueden desarrollar actividades de formacin lingstica para profesionales especializados de los organizaciones. Contrasta las hiptesis a partir de un anlisis cualitativo de los datos obtenidos a partir de las acciones de formacin y intervenciones sobre estilo y documentos de las organizaciones llevadas a cabo durante seis aos.. Entrevistas a profesionales del tema, a los asistentes a los cursos y a los miembros de las organizaciones que detectan las necesidades lingsticas. Cuestionarios de valoracin y evaluacin ad hoc. Diario de curso del profesor. Contextos de comunicacin escrita.. Anlisis de contextos de comunicacin escrita. Los lingistas pueden y deben ejercer una funcin nuclear en el desarrollo de las organizaciones que abarque diversos niveles de actuacin, desde el diseo estructural de los procesos de comunicacin interna y externa de las organizaciones, hasta las intervenciones puntuales de cada da (correccin, traduccin), pasando por las actividades de formacin y de elaboracin de estilo. La comunicacin interna y tcnica de las organizaciones puede mejorar notablemente en eficacia con una breve intervencin formativa sobre los tcnicos que elaboran los documentos ms relevantes (informes, proyectos, etc)..
Resumo:
Material de acompaamiento: una gua didctica para los educadores y un preservativo
Resumo:
Aquest projecte de recerca es planteja, com a objectiu principal, elaborar una contextualitzaci de Rhode entre el 195 aC i mitjan segle II dC. Es tracta dassolir noves hiptesis sobre el final relativament sobtat que pateix la fundaci massaliota, quin sn els motius del seu abandonament, si aquest es produeix totalment, quins fets porten a la recuperaci daquest espai i quin paper pot jugar l'mbit periurb de Rhode durant tot aquest perode. Alhora, es cerca posar en relaci els esdeveniments que passen a Rhode amb el procs de romanitzaci que pateix el territori
Resumo:
Article que tracta del tema recurrent de la pertinena o no de Gerunda a la tribu ibrica dels ausetans
Resumo:
Sobre l'emergncia i presa de conscincia d'una classe dirigent a la societat gironina de finals del segle XVIII
Resumo:
Estudi de les primeres 150 cases barates, o de tipus social que es van edificar al barri de Vila-roja entre el 1954 i el 1957, anomenades Grup San Daniel, i que varen representar l'inici d'aquest barri de Girona. L'estudi incideix en la gestaci, en la transformaci i en la desaparici progressiva de la fesomia inicial d'aquest barri de Girona projectat i dissenyat per larquitecte giron Ignasi Bosch Reitg (1910-1985), que tamb fou larquitecte del Grup Sant Narcs, de Germans Sbat i de Sant Cugat a Salt
Resumo:
Aquest article presenta les pautes espacials en l'mbit de la Regi II arran de l'elaboraci de l estudi sobre l'estructura territorial del Bisbat de Girona realitzat per la Unitat Geogrfica de la Universitat de Girona