Ximpanzés maltractadors de femelles

De vegades els ximpanzés es comporten de manera agressiva cap als seus congèneres. Fa temps que s'estudien les batusses que de tant en tant mantenen els mascles de diferents grups, i se sap que en alguns casos diversos mascles s'han associat per assassinar un company que s'hagi mostrat especialment dominant. Joseph T. Feldblum i els seus col·laboradors, en diverses universitats i centres de recerca dels EUA, han analitzat un comportament agressiu molt específic que manifesten alguns ximpanzés mascle cap a les femelles del seu grup. Els resultats, publicats a Current Biology, indiquen que, paradoxalment, aquests mascles tenen més descendents que els no agressius, perquè les femelles que s'han aparellat amb ells rebutgen posteriors còpules amb altres mascles.

L'Univers en una cadira de rodes

Superació. immobilitat. Grandesa intel·lectual. Infinitud finita. Personatge mediàtic. Excepcionalitat. Icona de la ciència. Ateu diuen que una mica divinitzat. Humà, en definitiva. La llista de qualificatius que es podrien utilitzar per definir Stephen Hawking seria, sens dubte, immensa, i segur que no reflectiria tots els aspectes de la seva personalitat. No és fàcil fer una descripció del tot. També és immens l'Univers on vivim, un espai aparentment inhòspit, com una freda cadira de rodes absolutament mecanitzada; però tanmateix ple d'una bellesa captivadora, que hostatja planetes com el nostre, capaços de generar intel·lectes i personalitats tan pròspers, influents i al mateix temps paradoxals com els de Hawking. Una bellesa, la de l'Univers, que no només és visual i cromàtica, sinó també conceptual, física i matemàtica, curulla de relacions aparentment impossibles. Tanmateix, el treball i la vida de Hawking ens l'han fet una mica menys desconegut, una mica més proper; ens han acostat a la teoria del tot.

Els corbs i les lluites de classes

Tradicionalment s'ha dit que les clases socials van sorgir durant la revolució neolítica, quan algunes persones van comen- çar a exercir drets de propietat sobre la terra, la qual cosa, al seu torn, va significar l'origen, en paraules de filòsofs com Karl Marx i Friedrich Engels, de l'anomenada lluita de classes. No queda clar, però, si abans ja existien diferències de classe, de manera que la revolució neolítica potser només les va aprofundir. El motiu d'aquesta segona possibilitat és que totes les espècies animals que tenen comportaments socials mostren diferències jeràrquiques entre els diversos membres. Un nou estudi publicat a Current Biology demostra que els corbs, ocells amb comportaments socials complexos, també tenen clases socials i lluites de classe.

Compartir ritunes sincronitza els cervells

Un dels pilars fonamentals de totes les societats humanes que permet el seu funcionament i la cohesió dels seus membres és la capacitat d'entendre's. La comunicació entre persones s'estableix utilitzant formes verbals i no verbals a través de les paraules i també de gesticulacions, expressions facials, etc. Tots els sistemes humans de comunicació, però, presenten un alt grau d'ambigüitat pel que fa a la interpretació. Com aconseguim entendre'ns entre nosaltres? O, dit d'una altra manera, ¿de quina manera l'activitat neural del cervell contribueix a compartir el significat del que comuniquem?

Els enciams no són només per a l'amanida, també tenen cautxú

El cautxú és un polímer d'origen biològic que s'obté del làtex, un fluid d'aspecte lletós que es pot extreure de diverses plantes i que es fa servir com a primera matèria per manufacturar molts productes. També es pot produir de manera sintètica a partir de derivats del petroli, però de moment el natural presenta avantatges importants, com ara que és més elàstic i resistent a l'abrasió. Un nou estudi ha trobat una nova font de làtex: els enciams. L'hortalissa mediterrània podria passar de ser només un producte per a l'amanida a tenir un interès industrial, com ara fer rodes.

Toca-toca: la revolució de les impressores

Diuen que la primera vegada que algunes persones van sentir parlar de la televisió, als anys 30, van córrer a mirar la ràdio de casa, intentant endevinar per on sortirien les imatges promeses. Ben poques, però, devien imaginar la importància que acabaria adquirint aquesta 'nova dimensió de la ràdio'. De manera anàloga, les impressores han començat a incorporar també una nova dimensió: ja no només poden treure fulls bidimensionals impresos, sinó que també n'hi ha que poden fer autèntiques estructures tridimensionals acolorides.

Concentrar els àpats en 12 hores evita el sobrepès

L'obesitat és un dels principals factors de risc per a moltes patologies, com la diabetis de tipus II, la cirrosi no alcohòlica, les malalties cardiovasculars i diversos tipus de càncer. La major part de tractaments contra l'obesitat i de recomanacions per evitar el sobrepès se centren en la dieta, principalment en la quantitat i el contingut nutricional del menjar, i en el nombre d'àpats diaris. Però l'investigador Satchidananda Panda i els seus col·laboradors, del departament de gastroenterologia de la Universitat de Califòrnia a San Diego (EUA), han identificat un altre factor que és també molt important: el temps que passa entre el primer i l'últim àpat del dia. Segons han publicat a Cell Metabolism, aquest interval no hauria de superar les dotze hores.

El sol té efectes negatius retardats sobre la pell

PRENDRE EL SOL POT SER UNA ACTIVITAT molt plaent. Tanmateix, la radiació ultraviolada pot esdevenir carcinògena, atesa la seva capacitat d'induir mutacions en l'ADN, motiu pel qual sempre s'ha de prendre amb moderació i utilitzar una crema protectora adequada. Els rajos solars més mutagènics són els ultraviolats de tipus B (UVB), atès que són més energètics. Provoquen mutacions de forma gairebé instantània, de manera que quan deixem de prendre el sol tenim la sensació d'estar protegits. Però un treball publicat a Science demostra que els UVA, que tradicionalment s'han percebut com a menys nocius i per això són els que emeten les làmpades solars per bronzejar-se, també són mutagènics, tot i que actuen de manera diferent dels UVB. La seva capacitat per induir mutacions no és instantània, sinó que perdura fins a tres hores després que hàgim deixat de prendre el sol.

Avantatges i inconvenients de la metodologia INE per a elaborar indicadors de la producció industrial per a les regions espanyoles

Conèixer l'evolució conjuntural del sector industrial, tant a nivell nacional com regional, és de gran importància. En aquest sentit, el retard en la publicació de les xifres de les Comptabilitats Nacionals/Regionals, fa necessària l'elaboració d'indicadors que permetin dur a terme un seguiment a curt termini de l'activitat industrial. Així, l'INE elabora un IPI mensual obtingut pel mètode directe pel conjunt de l'Estat. D'altra banda, al llarg dels darrers anys, a algunes comunitats autònomes espanyoles, s'han engegat projectes centrats en l'elaboració d'indicadors de l'activitat industrial regional, tot i que a partir de metodologies no homogènies. Per corregir aquesta situació, d'un temps ençà, a diferents fòrums s'ha proposat emprar la metodologia emprada per l'IDESCAT per elaborar l'indicador de la comunitat catalana com a alternativa per construir indicadors de l'activitat industrial regional, atès el seu bon comportament per Catalunya. Així, l'INE recentment ha publicat uns IPIs per les CA espanyoles d'acord amb dita metodologia. A aquest treball s'estudia la idoneïtat d'estendre l'esmentada metodologia a totes les regions espanyoles. Per això, es duu a terme una anàlisi comparativa centrada en (tres de) les quatre regions que disposen d'un IPI elaborat pel mètode directe: Andalusia, Astúries i el País Basc.

La improvisació musical, sota el microscopi.

UNA DE LES FORMES MÉS COMPLEXES de comportament creatiu és la improvisació musical, tan típica d'alguns estils com el jazz i el freestyle rap, però que tanmateix es pot aplicar a qualsevol estil, des de la música clàssica fins al rock'n'roll, passant per la música tradicional. Roger E. Beaty, de la Universitat de Carolina del Nord, als EUA, ha publicat un treball a Neuroscience and Biobehavioral Reviews on compara l'activitat neural durant la improvisació musical en músics de diferents estils. Els resultats indiquen que els processos mentals seguits per uns i altres no són exactament els mateixos, i que les principals diferències es troben en la predominança de control cognitiu durant la improvisació o alternativament de pensament divergent.

L'herència cultural de les orques àvies

Únicament hi ha tres espècies de mamífers en què les femelles passen, dins el seu cicle vital, per una fase de menopausa a la qual segueix una llarga etapa vital postmenopàusica. Des d'una perspectiva genètica i evolutiva estricta no és fàcil d'entendre el significat biològic d'aquesta etapa, en què els organismes consumeixen recursos del medi però no deixen cap descendent que perpetuï l'espècie. Darren P. Croft i els seus col·laboradors de la Universitat d'Exeter, al Regne Unit, han analitzat més de 750 hores de filmació sobre el comportament de les orques gravades en diferents anys i indrets, cosa que els ha permès proposar una explicació tan simple com sorprenent: els individus postmenopàusics serveixen d'acumuladors de coneixement ecològic.

Desordre i discriminació

La discriminació en totes les seves vessants per motiu de gènere, ètnia, creença, llengua, tendència sexual, etc. és una xacra social. Segons una informació de fa dues setmanes, l'any 2010 els Mossos van recollir 171 denúncies per discriminació, les quals només representen la punta de l'iceberg, atès que segons el fiscal especial d'odi i discriminació a Barcelona el 94% no es denuncien. Hi ha nombrosos treballs sociològics que apunten motius molt diversos com a origen d'aquestes actituds exclusió social, conflictivitat laboral, recessió econòmica, por i inseguretat personal, etc. Un enginyós estudi publicat a Science n'aporta un altre: el desordre físic.

El calidoscopi d'excel·lència

D'un temps ençà, un dels mots recurrents que hom pot trobar en informes i propostes d'àmbits diversos és excel·lència. L'excel·lència és la qualitat de gaudir d'un grau especialment elevat de talent, coneixement, habilitat o mèrit en un determinat camp. És un concepte sobre el qual m'he documentat i he meditat molt aquests darrers mesos. Fa un any i mig vaig rebre una proposta del Departament d'Educació per formar part d'un grup de treball que, per encàrrec de Presidència, fes propostes concretes per a la promoció de l'excel·lència en ciències, tecnologia i matemàtiques aplicables al nostre sistema educatiu. Un grup que, per cert, després de moltes reunions i de molta feina feta, resta aturat a l'espera que els nous responsables del Departament d'Ensenyament el reactivin i es pugui treure profit de la feina feta i de les moltes hores que, de manera desinteressada, hem invertit [...].

Una llei per als animals

Ja fa temps que es debat la necessitat, la conveniència i la moralitat que determinats animals disposin d'una llei que els atorgui certs drets en cursiva, atès que originalment aquesta paraula només s'aplica a persones. Als EUA, per exemple, hi ha més de 120 facultats on s'imparteixen cursos sobre aquest tema. El motiu és que molts animals tenen la capacitat fisiològica de sentir dolor i plaer, poden comunicar-se, posseeixen memòria i són capaços d'aprendre [...].

Apologia de l'optimisme

L'optimisme és una característica humana que presenta diversos graus de manifestació, en funció de cada persona concreta, i que es veu influenciada per la seva situació personal i per l'ambient social. També té una arrel biològica que, com justificaré, té una certa relació amb la capacitat creativa i la llibertat, la qual cosa genera reflexions interessants. Com qualsevol característica mental és conseqüència del funcionament del cervell i hi ha gens que hi influeixen, com per exemple un transportador de la serotonina i un receptor de la dopamina, dos neurotransmissors amb múltiples funcions. Curiosament, aquests gens, junt amb altres gens coneguts, intervenen en la nostra capacitat creativa [...].