La improvisació musical, sota el microscopi.

UNA DE LES FORMES MÉS COMPLEXES de comportament creatiu és la improvisació musical, tan típica d'alguns estils com el jazz i el freestyle rap, però que tanmateix es pot aplicar a qualsevol estil, des de la música clàssica fins al rock'n'roll, passant per la música tradicional. Roger E. Beaty, de la Universitat de Carolina del Nord, als EUA, ha publicat un treball a Neuroscience and Biobehavioral Reviews on compara l'activitat neural durant la improvisació musical en músics de diferents estils. Els resultats indiquen que els processos mentals seguits per uns i altres no són exactament els mateixos, i que les principals diferències es troben en la predominança de control cognitiu durant la improvisació o alternativament de pensament divergent.

L'herència cultural de les orques àvies

Únicament hi ha tres espècies de mamífers en què les femelles passen, dins el seu cicle vital, per una fase de menopausa a la qual segueix una llarga etapa vital postmenopàusica. Des d'una perspectiva genètica i evolutiva estricta no és fàcil d'entendre el significat biològic d'aquesta etapa, en què els organismes consumeixen recursos del medi però no deixen cap descendent que perpetuï l'espècie. Darren P. Croft i els seus col·laboradors de la Universitat d'Exeter, al Regne Unit, han analitzat més de 750 hores de filmació sobre el comportament de les orques gravades en diferents anys i indrets, cosa que els ha permès proposar una explicació tan simple com sorprenent: els individus postmenopàusics serveixen d'acumuladors de coneixement ecològic.

Desordre i discriminació

La discriminació en totes les seves vessants per motiu de gènere, ètnia, creença, llengua, tendència sexual, etc. és una xacra social. Segons una informació de fa dues setmanes, l'any 2010 els Mossos van recollir 171 denúncies per discriminació, les quals només representen la punta de l'iceberg, atès que segons el fiscal especial d'odi i discriminació a Barcelona el 94% no es denuncien. Hi ha nombrosos treballs sociològics que apunten motius molt diversos com a origen d'aquestes actituds exclusió social, conflictivitat laboral, recessió econòmica, por i inseguretat personal, etc. Un enginyós estudi publicat a Science n'aporta un altre: el desordre físic.

El calidoscopi d'excel·lència

D'un temps ençà, un dels mots recurrents que hom pot trobar en informes i propostes d'àmbits diversos és excel·lència. L'excel·lència és la qualitat de gaudir d'un grau especialment elevat de talent, coneixement, habilitat o mèrit en un determinat camp. És un concepte sobre el qual m'he documentat i he meditat molt aquests darrers mesos. Fa un any i mig vaig rebre una proposta del Departament d'Educació per formar part d'un grup de treball que, per encàrrec de Presidència, fes propostes concretes per a la promoció de l'excel·lència en ciències, tecnologia i matemàtiques aplicables al nostre sistema educatiu. Un grup que, per cert, després de moltes reunions i de molta feina feta, resta aturat a l'espera que els nous responsables del Departament d'Ensenyament el reactivin i es pugui treure profit de la feina feta i de les moltes hores que, de manera desinteressada, hem invertit [...].

Una llei per als animals

Ja fa temps que es debat la necessitat, la conveniència i la moralitat que determinats animals disposin d'una llei que els atorgui certs drets en cursiva, atès que originalment aquesta paraula només s'aplica a persones. Als EUA, per exemple, hi ha més de 120 facultats on s'imparteixen cursos sobre aquest tema. El motiu és que molts animals tenen la capacitat fisiològica de sentir dolor i plaer, poden comunicar-se, posseeixen memòria i són capaços d'aprendre [...].

Apologia de l'optimisme

L'optimisme és una característica humana que presenta diversos graus de manifestació, en funció de cada persona concreta, i que es veu influenciada per la seva situació personal i per l'ambient social. També té una arrel biològica que, com justificaré, té una certa relació amb la capacitat creativa i la llibertat, la qual cosa genera reflexions interessants. Com qualsevol característica mental és conseqüència del funcionament del cervell i hi ha gens que hi influeixen, com per exemple un transportador de la serotonina i un receptor de la dopamina, dos neurotransmissors amb múltiples funcions. Curiosament, aquests gens, junt amb altres gens coneguts, intervenen en la nostra capacitat creativa [...].

La intel·ligència de la col·laboració

Ala natura, les interrelacions entre elements diversos incrementen la complexitat dels sistemes i les seves possibilitats. Per exemple, la intel·ligència que genera el nostre cervell és molt superior a la suma de les capacitats individuals dels 70.000 milions de neurones que conté, cap de les quals és, per ella mateixa, intel·ligent. De la mateixa manera, ja fa molts anys que la ciència no és un afer de persones solitàries sinó el fruit de la col·laboració entre individus i equips de recerca [...]

Impulsivitat i llàgrimes

D'adolescent tenia un amic amb inquietuds musicals que s'emocionava especialment amb la pel·lícula Somriures i llàgrimes (The Sound of Music, de Robert Wise), una amistat esquinçada per un rampell impulsiu causat per una acumulació de desavinences. Feia temps que no hi pensava, malgrat que mai l'he oblidat, però un parell de treballs recents me l'han fet recordar. Un refrany ens adverteix que cal pensar abans d'actuar. Si actuem impulsivament ens arrisquem a patir patacades imprevistes. Però també és cert que si triguem massa a actuar podem perdre oportunitats irrepetibles, o rebre altres patacades. Això implica que, pel que fa al cervell, sigui necessari un control molt fi de la impulsivitat [...].

Bioaliments i llenguatge

Les persones gaudim d'una extraordinària capacitat de comunicació, a través del llenguatge. A nivell evolutiu es considera que el llenguatge humà va sorgir no només com a eina de comunicació per expressar de manera explícita conceptes i accions concretes [...].

L'exercici provoca canvis al cervell

Com a reacció a l'esforç físic, els músculs fabriquen una proteïna que indueix alteracions en àrees implicades en la consolidació i gestió de la memòria.

El secret del càncer més resistent

En la lluita contra el càncer, la recerca de nous fàrmacs cada cop més efectius i específics sovint troba un escull important: en molts tumors hi ha una petita fracció de cèl·lules resistents, que no es poden eliminar fàcilment. Tanmateix, el principal problema no és aquest, sinó que, a més, acostumen a respondre als fàrmacs incrementant la taxa de proliferació i la capacitat de fer metàstasi. Això fa que alguns tractaments no acabin de ser del tot efectius a llarg termini, per la presència cada cop més nombrosa i dispersa d'aquestes cèl·lules canceroses resistents. L'equip de recerca de Joan Massagué, al Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York, ha demostrat que aquest efecte a llarg termini induït pels mateixos fàrmacs és perquè les cèl·lules sensibles, abans de morir, preparen un ambient molt favorable per a les resistents.

Les conquestes de l'amor

Són molts els místics que han situat l'amor com a epicentre de les seves cosmogonies, i que l'han postulat com a eina imprescindible per a la millora qualitativa de les relacions humanes: des de Ramon Llull (per destacar un místic català universal), que dedicà un dels 365 aforismes del Llibre d'Amic e Amat a reflexionar sobre la força i l'extensió de l'amor ("Amor és bulliment d'audàcia e de temor per frevor..."), fins a Lluís Maria Xirinacs (per destacar-ne un altre), la trajectòria vital i poètica del qual és un clar exemple d'amor a les persones, a la terra i al país.

Creences homeopàtiques

Les creences, idees que admetem com a certes sense haver contrastat amb coneixement de causa les dades que les fonamenten, formen part de la nostra vida. Hom acostuma a aplicar aquest concepte a la religió, però sovint també a molts altres aspectes de la nostra vida, inclosa la ciència. El motiu és simple: la ciència es basteix sobre coneixements sovint allunyats de la nostra uotidianitat, per la qual cosa ens veiem obligats a "creure'ns" els seus postulats basant-nos en el prestigi dels especialistes. Aquest fet propicia que sigui fàcil creuar el límit entre ciència i pseudociència [...].

La ciència dels conflictes

Si em demanessin una llista amb dotze paraules que defineixin la vida, una d'elles seria conflicte. La vida és un fenomen dinàmic que ens obliga a interactuar constantment amb el nostre entorn, fet que genera interessos no compartits i fins i tot contraposats dels quals neixen els conflictes. La setmana passada es va celebrar a Barcelona el IV Congrés Internacional de Conflictologia i Pau, que va reunir experts en molts camps del coneixement humà per a analitzar de forma interdisciplinària l'origen i la resolució dels conflictes humans. Jo hi vaig assistir com a membre del Centre de Recerca i Estudis en Conflictologia, el CREC acrònim que presenta uns significats polisèmics i onomatopeics molt interessants, un grup pluridisciplinari que va arrencar fa un any sota l'aixopluc de la Universitat Oberta de Catalunya i al qual em vaig incorporar en qualitat de biòleg i genetista, junt amb experts en sociologia, política, economia, dret, filosofia, pedagogia, psiquiatria i neurobiologia [...].

Recordar o imaginar

Fem un petit esforç i evoquem el primer record de la nostra infantesa, o què va passar la primera vegada que vam declarar el nostre amor a algú. De ben segur que la ment se'ns omple de sensacions, imatges i paraules, i també de frases mai dites però molts cops pensades. Els records són un catàleg dinàmic d'experiències que des del passat contribueixen a modelar el nostre present. Sovint, però, es basen en allò que ens han explicat o en reinterpretacions posteriors de les nostres vivències. I també som capaços de recordar coses que mai han esdevingut i que únicament hem imaginat, uns falsos records que es poden barrejar amb els veritables. La generació de falsos records és una important àrea d'estudi en psicologia i neurociència, per exemple per les implicacions judicials que té a l'hora de confrontar les diverses declaracions, no sempre coincidents però potser, moltes d'elles, certes des de la perspectiva dels records de cada persona [...].