Qüestionari Aprenentatge Servei. Professorat

Aquest qüestionari pretén valorar l’experiència dels estudiants dins del projecte d’Aprenentatge i Servei que promous. El qüestionari és confidencial i no trigaràs més de 15 minuts en respondre'l.

Qüestionari aprenentatge i servei. Alumnat

Aquest qüestionari pretén valorar la teva experiència en la participació del projecte que desenvolupes en la universitat. El qüestionari és anònim i no trigaràs més de 15 minuts en respondre'l.

Qüestionari aprenentatge i servei. Alumnat

Aquest qüestionari pretén valorar la teva experiència en la participació del projecte que desenvolupes en la universitat. El qüestionari és anònim i no trigaràs més de 15 minuts en respondre'l.

Qüestionari Aprenentatge Servei. Professorat

Aquest qüestionari pretén valorar l’experiència dels estudiants dins del projecte d’Aprenentatge i Servei que promous. El qüestionari és confidencial i no trigaràs més de 15 minuts en respondre'l.

Qüestionari aprenentatge i servei. Alumnat

Aquest qüestionari pretén valorar la teva experiència en la participació del projecte que desenvolupes en la universitat. El qüestionari és anònim i no trigaràs més de 15 minuts en respondre'l.

Qüestionari Aprenentatge Servei. Professorat

Aquest qüestionari pretén valorar l’experiència dels estudiants dins del projecte d’Aprenentatge i Servei que promous. El qüestionari és confidencial i no trigaràs més de 15 minuts en respondre'l.

Handicap vocal : mesura i relació amb el neuroticisme

La valoració del handicap vocal és un element important en l’avaluació de la disfonia. Molts factors poden estar presents en la aparició de la disfonia i un d’ells poden ser els trets de la personalitat. El present estudi pretén valorar el grau de validesa del Voice Handicap Index-10 en la detecció d’alteracions de la veu i determinar-ne una puntuació de tall, constatar la influència dels trets de personalitat neuroticisme i extraversió en la patologia vocal funcional i conèixer com afecten aquests trets de personalitat en les diferents subescales del VHI-10. S’han administrat el qüestionari EPQ-RS d’Eysenck i el VHI-10 a una mostra de 115 persones amb alteracions de la veu i 74 persones sanes. Els resultats obtinguts ens permeten concloure que el VHI-10 és un instrument fiable, vàlid i consistent de la percepció de l’handicap vocal. Podem afirmar també que el tret definit per Eysenck com neuroticisme està més present en les persones amb alteració vocal i que s’observa en aquest grup una major tendència cap a la introversió. Finalment, podem afirmar que aquests trets de personalitat no influeixen de manera diversa en les tres subescales que els seus creadors van definir.

Qüestionari Aprenentatge Servei. Professorat

Aquest qüestionari pretén valorar l’experiència dels estudiants dins del projecte d’Aprenentatge i Servei que promous. El qüestionari és confidencial i no trigaràs més de 15 minuts en respondre'l.

Qüestionari Aprenentatge Servei. Professorat

Aquest qüestionari pretén valorar l’experiència dels estudiants dins del projecte d’Aprenentatge i Servei que promous. El qüestionari és confidencial i no trigaràs més de 15 minuts en respondre'l.

Qüestionari Aprenentatge Servei. Professorat

Aquest qüestionari pretén valorar l’experiència dels estudiants dins del projecte d’Aprenentatge i Servei que promous. El qüestionari és confidencial i no trigaràs més de 15 minuts en respondre'l.

Qüestionari Aprenentatge Servei. Professorat

Aquest qüestionari pretén valorar l’experiència dels estudiants dins del projecte d’Aprenentatge i Servei que promous. El qüestionari és confidencial i no trigaràs més de 15 minuts en respondre'l.

Natalizumab versus Interferon B-1b to prevent CDMS in patients with CIS and poor prognostic factors: research protocol

About 85% of multiple sclerosis (MS) cases start as clinically isolated syndrome (CIS).When patients present with a CIS, clinicians face with many questions, most of themrelated with prognosis and treatment. Thereby, patients with CIS have been focus ofresearch. Several studies have demonstrated a relationship between positive IgM lipidspecific oligoclonal band pattern in CSF and higher lesion load on MRI brain scan, higher number of relapses and greater disability, even at the first stages of the disease. On the other hand, no studies have used this previous evidence to treat with more aggressive disease modifying therapy in initial stages of disease course to prevent the earlier axonal damage. The aim of this study is to assess the most effective approved treatment for MS and current therapy for CIS patients presenting high risk to develop CDMS and with biomarkers of poor prognosis. Among this group of patients any disease activity will eventually lead to disability. Therefore, the earlier the treatment is initiated, the more effective to prevent disability will be. It is considered that “time lost is brain lost” and since once damage is established, there is no therapy to be regained later on. In this phase III clinical trial, 172 patients will be randomized 1:1 to receive Interferon β-1b or natalizumab over 96 weeks. Time to develop clinical definitive multiple sclerosis (CDMS) will be included as primary endpoint. Other secondary endpoints will include clinical data, magnetic resonance imaging (MRI) measurements and quality of life tests

Parentalitat i resiliència en l’adopció

En aquest article presentem els primers resultats de la investigació que duem a terme vinculant les variables parentalitat i resiliència, en el cas dels infants procedents d’adopció internacional i les seves famílies. Definim les característiques resilients dels infants i com potenciar-les, destacant el paper de la família com a promotora de resiliència. Tenint en compte l’escassa recerca prèvia que vinculi aquestes tres variables, la recerca que aquí presentem és necessàriament exploratòria. Vam treballar amb una mostra n= 9, i amb l’administració del PEE per a pares (Magaz i García, 1998), amb la finalitat d’avaluar l’estil parental, i amb l’Inventario de Resiliencia para Niños (Salgado, 2005a), validat en la població infantil peruana, per a avaluar la resiliència. Els resultats van desvelar una correlació significativa entre l’estil educatiu inhibicionista de la mare i l’estil educatiu punitiu del pare, com també amb l’estil assertiu d’aquest últim. Per aquest motiu, volem veure la repercussió d’aquests estils educatius envers la resiliència dels infants i confirmar la utilitat d’un instrument per a l’avaluació de la resiliència. A partir d’aquí, pensem procedir a la validació de l’instrument en població espanyola, que actualment estem portant a terme, per tal de poder-lo utilitzar tant en recerca com en l’àmbit clínic.