Long-term fluctuation of relative afferent pupillary defect in subjects with normal visual function.

PURPOSE: To determine whether the relative afferent pupillary defect (RAPD) remains constant over time in normal subjects. METHODS: Seventeen normal subjects were tested with infrared pupillography and automated perimetry in four sessions over 3 years. The changes in RAPD and visual field asymmetry between testing sessions were compared. RESULTS: The range of RAPD was 0.0 to 0.3 log unit, and the difference in the mean deviation between the eyes on automated static perimetry was 0 to 3 dB. Eight subjects repeatedly had an RAPD in the same eye. There was no correlation between the RAPD and the visual field asymmetry at the same visit. Changes in the magnitude of the RAPD between any two sessions were typically small (median, 0.08 log unit; 25th percentile, 0.04 log unit; 75th percentile, 0.15 log unit). CONCLUSIONS: Some normal subjects may show a persistent but small RAPD in the absence of detectable pathologic disease. Therefore, an isolated RAPD in the range of 0.3 log unit that is not associated with any other significant historical or clinical finding should probably be considered benign.

Accurate performance of a rat model of schizophrenia in the water maze depends on visual cue availability and stability: a distortion in cognitive mapping abilities?

Rats were treated postnatally (PND 5-16) with BSO (l-buthionine-(S,R)-sulfoximine) in an animal model of schizophrenia based on transient glutathione deficit. The BSO treated rats were impaired in patrolling a maze or a homing table when adult, yet demonstrated preserved escape learning, place discrimination and reversal in a water maze task [37]. In the present work, BSO rats' performance in the water maze was assessed in conditions controlling for the available visual cues. First, in a completely curtained environment with two salient controlled cues, BSO rats showed little accuracy compared to control rats. Secondly, pre-trained BSO rats were impaired in reaching the familiar spatial position when curtains partially occluded different portions of the room environment in successive sessions. The apparently preserved place learning in a classical water maze task thus appears to require the stability and the richness of visual landmarks from the surrounding environment. In other words, the accuracy of BSO rats in place and reversal learning is impaired in a minimal cue condition or when the visual panorama changes between trials. However, if the panorama remains rich and stable between trials, BSO rats are equally efficient in reaching a familiar position or in learning a new one. This suggests that the BSO accurate performance in the water maze does not satisfy all the criteria for a cognitive map based navigation on the integration of polymodal cues. It supports the general hypothesis of a binding deficit in BSO rats.

Visual binding abilities in the initial and advanced stages of schizophrenia

OBJECTIVE: The study tests the hypothesis that intramodal visual binding is disturbed in schizophrenia and should be detectable in all illness stages as a stable trait marker. METHOD: Three groups of patients (rehospitalized chronic schizophrenic, first admitted schizophrenic and schizotypal patients believed to be suffering from a pre-schizophrenic prodrome) and a group of normal control subjects were tested on three tasks targeting visual 'binding' abilities (Muller-Lyer's illusion and two figure detection tasks) in addition to control parameters such as reaction time, visual selective attention, Raven's test and two conventional cortical tasks of spatial working memory (SWM) and a global local test. RESULTS: Chronic patients had a decreased performance on the binding tests. Unexpectedly, the prodromal group exhibited an enhanced Gestalt extraction on these tests compared both to schizophrenic patients and to healthy subjects. Furthermore, chronic schizophrenia was associated with a poor performance on cortical tests of SWM, global local and on Raven. This association appears to be mediated by or linked to the chronicity of the illness. CONCLUSION: The study confirms a variety of neurocognitive deficits in schizophrenia which, however, in this sample seem to be linked to chronicity of illness. However, certain aspects of visual processing concerned with Gestalt extraction deserve attention as potential vulnerability- or prodrome- indicators. The initial hypothesis of the study is rejected.

Impacte visual aeri a Argentona

Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientí­fic del Jovent l'any 2009. Aquest treball té com a finalitat millorar l'entorn aeri d'Argentona, un poble situat a la comarca del Maresme. Els elements que creen més impacte visual aeri són les antenes en desús i el cablejat no soterrat. S'han buscat propostes per canviar aquesta situació: la retirada de les antenes, aprofitant l'arribada de la TDT, i el soterrament del cablejat aeri. Donat que ambdues accions afectarien al municipi i a la seva població, s'ha considerat necessari incloure una enquesta, per a conèixer l'opinió dels argentonins, i dues entrevistes, a l'alcalde i a l'enginyer municipal, per conèixer la postura oficial.

The Visual Dysphagia Questionnaire: Piloting a New Tool for Assessing Food Consistency-Dependent Dysphagia in Eosinophilic Esophagitis

Background and Aims: The international EEsAI study group is currently developing the first activity index specific for Eosinophilic Esophagitis (EoE). None of the existing dysphagia questionnaires takes into account the consistency of the ingested food that considerably impacts the symptom presentation. Goal: To develop an EoE-specific questionnaire assessing dysphagia associated with different food consistencies. Methods: Based on patient chart reviews, an expert panel (EEsAI study group) identified internationally standardized food prototypes typically associated with EoE-related dysphagia. Food consistencies were correlated with EoE-related dysphagia, also considering potential food avoidance. This Visual Dysphagia Questionnaire (VDQ) was then tested, as a pilot, in 10 EoE patients. Results: The following 9 food consistency prototypes were identified: water, soft foods (pudding, jelly), grits, toast bread, French fries, dry rice, ground meat, raw fibrous foods (eg. apple, carrot), solid meat. Dysphagia was ranked on a 5-point Likert scale (0=no difficulties, 5=very severe difficulties, food will not pass). Severity of dysphagia in the 10 EoE patients was related to the eosinophil load and presence of esophageal strictures. Conclusions: The VDQ will be the first EoE-specific tool for assessing dysphagia related to internationally defined food consistencies. It performed well in a pilot study and will now be further evaluated in a cohort study including 100 adult and 100 pediatric EoE patients.

Impaired early visual response modulations to spatial information in chronic schizophrenia.

Early visual processing stages have been demonstrated to be impaired in schizophrenia patients and their first-degree relatives. The amplitude and topography of the P1 component of the visual evoked potential (VEP) are both affected; the latter of which indicates alterations in active brain networks between populations. At least two issues remain unresolved. First, the specificity of this deficit (and suitability as an endophenotype) has yet to be established, with evidence for impaired P1 responses in other clinical populations. Second, it remains unknown whether schizophrenia patients exhibit intact functional modulation of the P1 VEP component; an aspect that may assist in distinguishing effects specific to schizophrenia. We applied electrical neuroimaging analyses to VEPs from chronic schizophrenia patients and healthy controls in response to variation in the parafoveal spatial extent of stimuli. Healthy controls demonstrated robust modulation of the VEP strength and topography as a function of the spatial extent of stimuli during the P1 component. By contrast, no such modulations were evident at early latencies in the responses from patients with schizophrenia. Source estimations localized these deficits to the left precuneus and medial inferior parietal cortex. These findings provide insights on potential underlying low-level impairments in schizophrenia.

Accesibilidad y conservación del patrimonio cultural: Aproximación y encuentro

Conceptualització multidisciplinar de la trobada Accessibilitat-Patrimoni, de manera que s'acordi un llenguatge comú en termes d'accessibilitat i de conservació del Patrimoni entre tots els membres del consorci, així com un coneixement exhaustiu de la situació de l'accessibilitat a Espanya en relació amb els diferents àmbits d'actuació abastats en el projecte, des de la demanda potencial d'usuaris, magnitud, tipus i estat del Patrimoni Cultural, als instruments d'anàlisis i intervenció utilitzables.

Tesauro sobre accesibilidad el patrimonio

Ontología para la representación del Patrimonio atendiendo a las discapacidades consideradas en el Proyecto y posibles soluciones al conocimiento y disfrute en función de la discapacidad seleccionada.

Protocolo para el estudio constructivo previo a las intervenciones en el patrimonio arquitectónico

Informe amb la descripció dels protocols d'estudi adequats per a l'anàlisi prèvia, durant i posterior de les intervencions en monuments per a l'augment del seu grau d'accessibilitat.

La investigación del patrimonio del ejecutado

L'eficàcia del procés judicial només es visualitza quan s'executa el que s’ha jutjat. Però si la part que ha perdut el judici decideix mantenir la seva resistència fins al límit, fins i tot fins després del moment en què aquesta havia de cessar, sorgeix la necessitat de la investigació patrimonial. L'executat no donarà a conèixer fàcilment els elements del seu patrimoni, per dificultar al màxim l'embargament judicial. L'èxit de la fase executiva del procés passa necessàriament per conèixer el patrimoni de l'executat. En la nostra ordenació jurídica, la jurisdicció és la potestat pública que té com a missió l'actuació o realització del dret objectiu en el cas concret. Aquesta potestat pública és l'encarregada de dur a terme la funció del Dret. És el que en diem administrar Justícia. La funció del Jutge en la nostra societat és la de impartir Justícia aplicant el Dret, és a dir, donar a cadascú el seu. Difícilment podrem donar per complerta aquesta funció si no s'executa de forma eficaç la sentència ferma per ell dictada. L'article 24 CE estableix el dret a la tutela efectiva dels jutges. En aquest dret s'inclou l'execució de la sentència. En l'execució de la sentència s'inclou la investigació patrimonial de l'executat. La LEC reconeix el dret de l'executant a conèixer el patrimoni de l'executat. Tanmateix, l'executant ha d'evitar que en aquestes accions d'investigació puguin conculcar els drets fonamentals de l'executat. L'executat té al seu favor un conjunt de normes que desenvolupen el dret fonamental a la seva intimitat personal. Com són l'article 18 CE o la Llei Orgànica de Protecció de Dades. A la pràctica, serà molt poca la informació important per a l’execució que provingui només de la investigació privada. Quan l'executant no pot disposar d'informació patrimonial suficient de l'executat per cobrir la quantia de l'execució, només ens queda l'actuació pública del Tribunal per aspirar a un procés executiu eficaç. La LEC estableix, subsidiàriament a la designació de béns per part de l'executant, tres formes perquè la informació patrimonial de l'executat pugui arribar al Jutge. La manifestació de béns de l'executat, que determina el final del dret de resistència de l'executat. La investigació judicial. La col·laboració obligatòria de tercers en la investigació. El requeriment judicial d'informació patrimonial té una legitimitat absoluta i la cessió a tercers d'informació patrimonial de l'executat, a requeriment judicial, mai no suposa cap vulneració del dret fonamental de l'executat a la protecció de les seves dades personals. Hauria d'existir un servei públic d'investigació patrimonial, tutelat per l'administració de justícia, que pogués solucionar els actuals problemes d'ineficàcia d'algunes resolucions judicials. Sens dubte, ajudaria a impartir justícia i facilitaria donar a cadascú el seu.

Adaptación e integración de sistemas multifuncionales en el medio físico. Herramientas para la Accesibilidad al Patrimonio (E2.25)

En aquesta subtasca es pretén crear eines d'accessibilitat estudiant els productes existents, la seva adaptabilitat i possibilitat de transformació per a crear un nou producte d'accessibilitat universal. Es tracta d'una investigació sobre l'adaptació integració en el mitjà físic i desenvolupament de determinats dispositius destinats a salvar les barreres en els punts d'enllaç entre les diferents escales del Patrimoni que permeti resoldre la cadena de l'accessibilitat al Patrimoni Cultural.

Cirugía del Bien Cultural. Técnicas de Rehabilitación/Refuerzos para edificios históricos del Patrimonio Cultura (E2.26)

La vulnerabilitat dels vells edificis històrics de maçoneria, a causa del dany desproporcionat fora del plànol de càrrega (causat pel vent, explosions, inundacions o moviments sísmics és un dels greus problemes que enfronten avui dia els enginyers estructurals En l'actualitat s'han desenvolupat diverses tècniques innovadores de rehabilitació d'edificis històrics. L'eficàcia de moltes d'elles ha estat provada tant en laboratoris o sota condicions de càrrega real, tals com moviments sísmics. La qualitat i tipus dels materials de maçoneria i el disseny estructural són criteris fonamentals en l'elecció del mètode de reforç. En aques document es presenten les tècniques més utilitzades en la rehabilitació tradicional i les tècniques modernes i innovadores de rehabilitació utilitzant composites avançats

La Accesibilidad en el Patrimonio Cultural: Necesidades funcionales, barreras y análisis de la intervención

Com part de l'Estat de l'Art que aborda aquest primer subprojecte de PATRAC es continua en aquest segon lliurable amb una major concreció sobre els condicionaments funcionals de la població a l'hora d'accedir a edificacions i espais del patrimoni. Atès que PATRAC pretén desenvolupar solucions i alternatives als problemes concrets d'accessibilitat en el patrimoni, hem considerat necessari aprofundir en el coneixement de les limitacions funcionals humanes i les condicions concretes dels entorns que determinen l'existència de barreres. Aquestes anàlisis s'acompanyen de recomanacions per a facilitar l'accés de persones amb diferents perfils funcionals als entorns i serveis públics, tals com els quals es presten en monuments del patrimoni històric-cultural. Finalment el document revisa les formes d'intervenció habituals de les empreses i especialistes en el camp de l'auditoria d'accessibilitat i en la restauració del patrimoni a l'efecte de buscar fórmules de coordinació per a una millora de resultats des del punt de vista d'incrementar l'accessibilitat per a tot tipus de persones.