Curva de aprendizaje para ventana ecográfica de la vena cava inferior, en residentes de medicina de emergencias

INTRODUCCIÓN. El ultrasonido es fundamental en la medicina de emergencias, no se conoce cual debería ser la curva de aprendizaje para obtener las competencias técnicas y operativas; ACEP recomienda por cada ventana ecográfica realizar 25 repeticiones. No existe una curva de aprendizaje para ventana de VCI en la población de residentes colombianos. OBJETIVO: Determinar la curva de aprendizaje necesaria para obtener una proporción mayor al 80% de éxitos en la toma de la ventana ecográfica de la VCI, usando la escala de calificación para el aseguramiento de la calidad sugerida por ACEP, en residentes de I a III año de medicina de emergencias. METODOLOGÍA: Estudio experimental no comparativo, que evaluó la proporción de éxito en función del las tomas repetidas de la VCI por ultrasonido, mediciones que se tomaron luego de participar en una capacitación teórica y demostrativa de la técnica propuesta; se calificaron los videos según la escala publicada por ACEP. El análisis estadístico se realizó con un modelo logístico multinivel para la proporción del éxito, agrupado por repetición y agrupado por sujeto. RESULTADOS: Se obtuvo información de 8 residentes, cada uno realizo 25 repeticiones a 3 modelos sanos con asignación aleatoria. Se realizó la curva de aprendizaje obteniendo en 11 repeticiones una proporción de 0.80 (rango 0.54 a 0.92) y en 21 repeticiones una proporción de 0.9 (rango 0.75 a 0.96), datos ajustados por numero de repetición y residente. CONCLUSIÓN: La curva de aprendizaje para la ventana ecográfica de la VCI es de 11 y 21 repeticiones para obtener el 80% y 90% de éxito en residentes de medicina de emergencias de I a III año de la universidad del rosario.

Identificación y descripción de las características de un líder global

El liderazgo ha sido definido de diferentes maneras por cientos de autores debido al contexto en el que estudian este concepto. Ninguna de estas definiciones es errónea pero algunas han tomado mayor importancia debido a los diferentes factores que enfrenta la sociedad. Desde hace unos años los países se han abierto a diferentes mercados lo cual les ha permitido eliminar las barreras políticas, económicas y culturales existentes. Esto ha llevado a que los líderes deban evaluar la nueva forma de dirigir y direccionar las organizaciones. Este es tan solo uno de los ejemplos que han llevado a modificar el concepto de liderazgo, añadiendo los nuevos retos a los que se ven enfrentados los líderes. En este trabajo de grado se estudia el que se considera uno de los mayores retos de los siglos XX y XXI: la globalización. Este fenómeno ha acercado al mundo a través del intercambio de información, de bienes, de servicios, de conocimientos y sobre todo de cultura. Esto se ha logrado a través de nuevas tecnologías, nuevos servicios de comunicación y transporte, de la ciencia y los avances de la industria. El nuevo líder debe romper la barrera nacional y abrirse a mercados extranjeros, para esto debe contar con ciertas características que le permitirán entender los diferentes mercados y a las personas que se encuentran en este. En este trabajo se identifican las que se consideran las principales características de un líder global; estas son el resultado de la investigación de diferentes autores y estudios.

La webquest como estrategia metodológica en la enseñanza universitaria de la asignatura de contabilidad de empresas turísticas.

Resumen tomado de la publicación

Entorno de aprendizaje virtual adaptativo soportado por un modelo de usuario integral

El objetivo de esta tesis es mejorar la efectividad y eficiencia de los entornos de aprendizaje virtual. Para lograr este propósito se define un Modelo de Usuario que considera las características del usuario, el contexto y la Interacción. Estas tres dimensiones son integradas en un Modelo de Usuario Integral (MUI) para proveer adaptación de contenido, formato y actividades en entornos educativos con heterogeneidad de usuarios, tecnologías e interacciones. Esta heterogeneidad genera la entrega de contenidos, formatos y actividades inadecuadas para los estudiantes. La particularización del MUI en un entorno educativo es definida Modelo de Estudiante Integral (MEI). Las principales aportaciones de esta tesis son la definición y validación de un MUI, la utilización de un MEI abierto para propiciar la reflexión de los estudiantes sobre sus procesos de aprendizaje, la integración tecnológica con independencia de plataforma y la validación del MEI con estudiantes en escenarios reales.

Cap a un model per interpretar i facilitar l'aprendre: estratègies i recursos per a la reflexió-acció en i des de la pràctica

1.- L'enquadrament d'aquest treball de recerca s'ha fet en i des de la praxis. EI que interessa és descobrir i proposar instruments pedagògics d'ajuda, assequibles i contextualitzats, especialment en el terreny de la comunicació i la interacció Educador-Educand. La metodologia que s'ha fet servir és de caire qualitatiu, etnogràfic, en un enfocament basat en la investigació-acció. La visió de la persona és volgudament holística; els sentiments, els significats, I' orientació personal, I' autodirecció. esdevenen elements centrals. La hipòtesi de treball, en la qual es fonamenta la recerca, podria formular-se així: 'En la pràctica, els Educadors, d'una forma més o menys reflexiva, perceben i interpreten el procés d'aprendre dels Educands; hi intervenen, el mediatitzen; n'avaluen la direcció i l'encert". A partir d'aquest supòsit, l'investigador veu convenient donar resposta a tres qüestions centrals: A) Com comprenem i interpretem els Educadors el procés d'aprendre dels Educands?; B) Quin tipus d'intervenció resultarà adient per promoure i/o facilitar l'aprendre?; C) Amb quins instruments i estratègies comptem per ajudar pedagògicament? 2.- Per llegir l'aprendre, l'investigador fa ús d'un model mental, indispensable per ordenar les dades de l'experiència. Convé, per tant, explicitar-lo, fer-ne ciència, coneixement compartit. En aquesta direcció de treball se li plantegen dos tipus d'interrogants: A) Quins són els elements comuns a qualsevol experiència d'aprenentatge?; Quina mena d'activitat o experiència personal desenvolupen tots els Educands; i B) Com es manifesta aquesta experiència? Amb quins indicadors? Quina mena de "text" llegeix l'Educador per orientar la seva intervenció d'ajuda? 3.- L'aprenentatge. en aquest treball, és considerat per l'investigador com la resultant de tres processos personals: el posicionament, l'estratègia i l'avaluació. Quan l'Educador vol compartir amb l'Educand el seu procés idiosincràtic d'aprendre, procura reconstruir amb ell aquestes tres accions bàsiques: A) Com es posiciona: què tem o desitja, què creu, què espera, quines expectatives viu, com es motiva? B) Quines són les seves pautes d'actuació: com treballa, com memoritza, com recupera la informació que té a la memòria, què fa davant d'un problema... ? C) Què busca; què és important per a ella; què pretén... ? 4.- Davant la complexitat dels missatges emesos per l'Educand l'investigador opta per llegir tres tipus de "textos": els productes i els resultats; les conductes; i els missatges parlats. Entre tots tres, pensa, podrà trobar elements i indicadors adequats per fonamentar, sempre hipotèticament, la seva actuació pedagògica. 5.- Procura sobretot detectar i fer existir els èxits, aquells productes i/o resultats que l'Educand troba valuosos, per tal d'ajudar-lo a prendre consciència dels seu repertori personal d'estratègies i capacitats. En aquest àmbit es proposen tres actituds o enfocaments del treball d'ajuda: A) El primer fa referència a la presa de consciència de l'estratègia personal, que s'amaga darrera el producte valorat. B) El segon apunta cap al respecte per l'estratègia que cadascú executa i, per tant, li és familiar. L'Educand la necessita. Es la seva. Es troba en la seva experiència, encara que no necessàriament existeixi en la seva construcció conscient. C) El tercer ,el duu a valorar l'estratègia d'acord amb les finalitats de l'Educand. La seva adequació es legitima pel que es proposa. Partim del supòsit que tota conducta es troba dirigida per un propòsit a vegades difícil de copsar i no sempre recomanable per a l'Educand. 6.- La conducta percebuda de l'Educand és entesa com un missatge, un conjunt d'indicadors de la seva activitat contextualitzada, interna i externa; missatge que, en relació amb altres, com els productes i les verbalitzacions, manifesta fragments dels seus significats, projectes, estratègies, valors. Es fa un èmfasi especial en les conductes "internes", els gestos mentals, l'acció interior, tramesa per mitja de microcomportaments sovint no conscient, i certificada per mitjà de la verbalització del viscut. 7.- Parlar amb l'Educand suposa dues menes d'accions: escoltar i emetre. Escoltem per comprendre; emetem per perfilar la comprensió i també per ajudar. En l'emissió, el missatge pedagògic té dues funcions: a) rellançar i orientar el pensament i l'autoexploració de l'Educand; i b) influir per tal que desenvolupi amb èxit el seu projecte d'aprendre. Interessa d'una manera especial ajudar a integrar en la consciència de l'Educand aquests elements de la seva experiència que poden facilitar-li l'adquisició del coneixement. I entenem que, en aquesta empresa, la paraula i la interacció verbal poden tenir-hi un joc important. Per aquesta raó s'ha considerat necessari oferir un model d'anàlisi de la interacció i els missatges verbals. 8.- "Les persones aprenen sempre, amb recursos, processos i sistemes de valoració idiosincràtics, per fa qual cosa la seva orientació en el context esdevé un referent central en el disseny de l'ajuda pedagògica i en la seva avaluació". Aquesta és la hipòtesi de sortida per dissenyar la intervenció pedagògica. Tothom aprèn, inevitablement; la qüestió és quina cosa està aprenent i de quina manera els seus resultats d'ara són mediatitzats per l'experiència passada i, alhora, condicionen el seu aprendre futur. L'aprenent es posiciona, anticipa el procés d' aprendre, valora la seva. capacitat per desenvolupar-lo amb èxit, es motiva en una determinada direcció, d'acord amb la seva experiència, els seus aprenentatges anteriors. Executa estratègies, mostra un tipus d'intel·ligència, una forma personal de processar la informació. Pretén quelcom. És un sistema obert en relació amb el medi: hi ha uns valors que dirigeixen la seva presa de decisions. Utilitza uns criteris propis, una gamma personal d'opcions conscients. Avalua el que fa, el resultat que obté i la seva capacitat personal. 9.- L'ajuda pedagògica que I' autor proposa s'encamina sobretot a facilitar en l'Educand la descoberta dels seus propis recursos. Es tracta de portar-lo cap a la consideració atenta de la seva pròpia experiència, per amplificar-la i fer-la existir com a recurs conscient . Ha dibuixat i experimentat tres conjunts d'intervenció cadascun enfocat vers un àmbit de l'experiència d'aprendre, el qual col·loca com a prioritari, sense oblidar qualsevol dels altres que pugui ser rellevant, per comprendre o ajudar. A) Intervenció sobre el posicionament. En aquest àmbit enfoca l'estil de motivació que executa l'Educand, mira de corregir-lo, si cal, a partir de l'anàlisi i la comprensió de les seves formes de motivar-se quan ell viu l'èxit. Treballa proposant objectius paradoxals de fracàs gairebé impossible, buscant l'assoliment de petits èxits, potser aparentment insignificants, però estratègics; prescriu l'automatisme, per modificar-lo si l'Educand ho desitja; comprova el procés d'anticipació de I' experiència que l'aprenent es construeix per orientar-se; l'ajuda a contextualitzar anticipació i a fer ús dels seus Ilenguatges interns més eficaços i còmodes;... B) Intervenció sobre les estratègies i processos. En un segon enfocament, no necessàriament posterior al descrit, considera les estratègies de I'Educand, també a partir dels seus encerts i èxits. Mira de portar-lo cap a fa descripció i presa de consciència de les seves maneres de fer mes còmodes i segures, les que lliguen amb les seves preferències cerebrals. Quan viu dificultats, el convida a explorar les excepcions, els moments en els quals les seves realitzacions són satisfactòries. Pretén sobretot modificar les seves creences limitants, posant-lo en conflicte amb els fets de l'experiència. A vegades, caldrà facilitar l'adquisició d'estratègies i procediments nous que l'Educand considera plausibles. Es tracta específicament de fer existir opcions noves d'actuació per tal d'assolir allò que vol i/o necessita. C) Intervenció sobre el sistema de valors de l'Educand. L'Educand viu uns valors, els quals expliquen el seu món intern les conductes que realitza i els resultats que obté. Aquest àmbit és col·locat, en el model, al centre del procés d'aprendre. Hom actua amb propòsits determinats, no necessariament conscients. L'obertura de la persona a l'experiència d'aprendre es dirigeix segons criteris i valors irrenunciables. 10.- L 'Educador procura compartir els objectius de l'Educand i els seus projectes per assolir-los; vol tanmateix que se'n faci coneixedor i director responsable. Per a això li convé preguntar-se per quina mena d'experiència està desenvolupant i quin sentit ecològic te per a ell. L'Educador, el seu model del món, la seva persona, està compromès en el procés d'ajuda. No és només un tècnic que aplica recursos objectius. El seu model de comunicació, el seu pensament, les seves expectatives i anticipacions, tenen un pes considerable en el tipus d'intervenció pedagògica que durà a terme i, d'escreix, en el tipus d' aprenentatge que facilita. En la intervenció, l'Educador parteix d'una avaluació intencionadament positiva, centrada en els recursos i les solucions, en la metacognició i l'autoregulació dels processos, a partir de premisses que pressuposen l'èxit personal.

Innovative use of e-portfolio for personal development

iLearn is a quasi-Web 2.0 tool developed in Blackboard to help users with Personal Development Planning (PDP). This paper describes a case study on how the innovative use of mobile digital technology in iLearn e-Portfolio for developing reflective portfolios for PDP benefits the users, who are training to be professionals in construction management and surveying, The e-Portfolio tool benefits users as it enables them to create and share portfolios, record achievements and reflections that support future job applications and promotion. Users find it beneficial because they can make use of iLearn e-Portfolio to keep academic records and achievements, activities and interests, work experience, reflective practice, employer information and some other useful resources, and also to tailor their CV and covering letters including evidence to support their CV, transferable skills and selling points. Useful information for preparing for an interview, reflecting after an event and any thoughts and evaluation can be kept in iLearn e-Portfolio. Keeping assessment and feedback records in iLearn e-Portfolio enables learners to know their progress, to identify any gaps they need to fill to develop their study practices and areas for development. The key points from the feedback on the assignments and assessments are beneficial for future improvement. The reflections on the tasks and how they make use of the advice are particularly useful to improve their overall performance. In terms of pedagogical benefits, the “Individual Learner Profile” records and reviews evidence in verbal communication, basic and higher academic skills, time management, numeracy skill and IT skills, learners become increasingly aware of their own strengths and any weaker areas that may require development. The e-Portfolio also provides opportunity for them to reflect on the experience and skills they have gained whilst participating in activities outside their studies. As the iLearn e-Portfolio is a reflective practice tool, it is consistent with the principle of Schon's reflective practitioner to reframe problems and to explore the consequences of actions. From the users’ feedback, for those who engage regularly in iLearn, they are better able to set agendas for their supervision meetings and provide their supervisor with a unique record of their achievements, skills and attributes which help them writing effective references for them. They make the most of their learning experience in general. They also enhance their transferable skills and employability overall. The iLearn e-Portfolio prepares them for the workplace including continuing professional development. Users are aware of their transferable skills, evidence of the skills and skill level, including award or accreditation, and their personal reflection on their transferable skills. It is beneficial for them to be aware of their transferable skills, to produce evidence of the skills and skills level such as award and accreditation, and to record their personal reflection on their transferable skills. Finally, the innovative use of mobile digital technology in iLearn e-Portfolio for developing reflective portfolios for PDP will improve their employability.

Electronic voting systems in undergraduate teaching

One of the major differences undergraduates experience during the transition to university is the style of teaching. In schools and colleges most students study key stage 5 subjects in relatively small informal groups where teacher–pupil interaction is encouraged and two-way feedback occurs through question and answer type delivery. On starting in HE students are amazed by the sizes of the classes. For even a relatively small chemistry department with an intake of 60-70 students, biologists, pharmacists, and other first year undergraduates requiring chemistry can boost numbers in the lecture hall to around 200 or higher. In many universities class sizes of 400 are not unusual for first year groups where efficiency is crucial. Clearly the personalised classroom-style delivery is not practical and it is a brave student who shows his ignorance by venturing to ask a question in front of such an audience. In these environments learning can be a very passive process, the lecture acts as a vehicle for the conveyance of information and our students are expected to reinforce their understanding by ‘self-study’, a term, the meaning of which, many struggle to understand. The use of electronic voting systems (EVS) in such situations can vastly change the students’ learning experience from a passive to a highly interactive process. This principle has already been demonstrated in Physics, most notably in the work of Bates and colleagues at Edinburgh.1 These small hand-held devices, similar to those which have become familiar through programmes such as ‘Who Wants to be a Millionaire’ can be used to provide instant feedback to students and teachers alike. Advances in technology now allow them to be used in a range of more sophisticated settings and comprehensive guides on use have been developed for even the most techno-phobic staff.

Developing international business managers through international study visits to China

Globalization is a key factor in the success of business organizations today, impacting many aspects of management performance. Understanding the global business environment has therefore become a key objective in the teaching of international business on Executive MBA programs. Drawing on the theory of experiential learning, this study examines the relationship between program structure and learning activities of an international study visit (ISV) to China and the learning experience for Executive MBA students. The findings indicate that learning experience may be most effective where the structure of an ISV incorporates certain activities that promote experiential and deep-level learning. Educational implications are discussed.

Who are with us: MOOC learners on a FutureLearn course

Massive Open Online Courses (MOOCs) attract learners with a variety of backgrounds. Engaging them using game development was trialled in a beginner’s programming course, “Begin programming: build your first mobile game”, on FutureLearn platform. The course has completed two iterations: first in autumn 2013 and second in spring 2014 with thousands of participants. This paper explores the characteristics of learner groups attracted by these two consecutive runs of the course and their perceptions of the course using pre- and post-course surveys. Recommendations for practitioners are offered, including when the audience is different to the one expected. A MOOC is unlikely to please everyone, especially with such large cohorts. Nevertheless, this course, using game development as a vehicle to teach programming, seems to have offered a balanced learning experience to a diverse group of learners. However, MOOC creators and facilitators should accept that a course cannot be made to please everyone and try to communicate clearly who the intended audience for the course are.

Podcasting Oral Presentations

This presentation tells how podcasts can be used to enhance the learning experience of English as a Second Language (ESL) students registered in a content-based language immersion program. The students were placed in groups of four and asked to prepare an oral presentation. The topics of the presentations included Financial Aid, College Courses and Course Schedules and Academic Policies. Each presentation was podcasted to give students an opportunity for self-evaluation and feedback.

Hospital hero: a game for reducing stress and anxiety of children while waiting in emergency room

This report tells a story which started as an idea that came to us to fight the battle-cry feeling commonly known as stress and anxiety. Before creating the solution of the idea, we first need to understand the feelings underneath and its effects on our well-being. Throughout the course of our lives, we experience states of weakness and fear. These feelings can arise, for instance, while we are in an emergency room. Needless to say, how much it would have imaginable effects on children, who are unfamiliar to such environments. We ran through a serious of scenarios to find the most suitable solution, among them the study of interaction with positive expressions by Dr. Baldwin, proved to be a valued resource. It was reduced due to its length and to be suitable to our public audience. The game was then created in order to reduce or even eliminate the stress and anxiety of children. Since the game was initially released, some modifications had been made but the original idea - interaction with positive expressions – remained. When the time came, we asked children to play one of the two versions of the game while waiting in the emergency room. This not only created a diversion for them but also a learning experience as it displayed some hospital equipment. The difference between the two versions is that one provides expressions, while the other does not. After all our hard work, we felt rewarded because the project proved its worth and we would see that in the expressions on children’s faces while they played. Most importantly, their anxiety level numbers were significantly reduced during that short period of time.

Navegando nas ondas dos saberes do ser: uma conversa com a sexualidade à luz da corporeidade.

This study aimed to provide a continuing education towards raising teachers for reflection and effective sexual education within the school environment as a possible route of self-education and training of teachers of elementary school. More specifically aim to facilitate through the Continuing Education to discuss the knowledge of the body and knowledge of human sexuality, presenting them as core knowledge in the integral formation of individuals and promote discussion of a Human-centered education Teaching in a vocational training and human .In this sense, we dialogue with the human teaching preconized by Arroyo (2002, 2004) along with the humanization (hominization) of the individuals through education, under Freire´s perspective of the being more (2003) as well as his ideas, Pineau´s (2003) and Josso´s (2004) about the educational practice understanding as a way to build up the autonomy of the individuals who we intend to educate. We defend the inclusion of the body as an essential learning element according to the principles of corporeity presented by Assman (2001), whose comprehension is that every learning experience has a corporal inscription. Furthermore, the knowledge about human sexuality cannot be excluded from this process since the sexuality is inherent of individuals and is constructed and reconstructed during their existence. Our view of the world and of man is supported by the knowledge of the complexity (Morim, 2004) trying to surpass the mechanist view that sees them through the duality view, fragmenting them. For the discussion and construction of knowledge that search for the confluence of these knowledges about the being and the educational practice, aiming at the individual integral formation starting from the process of self-formation/self-knowledge, we´ve directed our research-action-formation having as compass the theoretical-methodological postulate of the research-action (Barbier, 2002; Morin, 2004; Thiollent, 2004) because it makes the participation of all the involved people in the process of resolution or surpassing of problem solving possible. We´ve used the continuing formation as a way of access for data collection, applying a questionnaire with open questions for the ones involved in the research. Based on the findings it´s been possible to infer that for the teaching formation it is necessary the inclusion of the Human sexuality and corporeity theme, so that the teacher can surpass the biological view of sexuality and also the expansion of the mechanist view of the body. To do so, we suggest that the teaching formation happens supported by the teaching capacitation and formation according to Maturana (2004), bringing teaching knowledges (Tardiff, 2002), which contribute effectively for the responsibility to educate people for life.

As escolas vocacionais e o terceiro ambiente de Hargreaves

The article refers to an official school experience which was developed in the Brazilian education in the 60's - the vocational schools. These schools enabled an artistic-musical learning experience which would be less technicist and autocratic, contributing in a satisfactory way to the future performing formation of the students. In addition to the historical report, the text refers to the British educator D. Hargreaves, who researched on the importance of the "third environment" in the musical learning and on the relationship existing between the internal and the external cognitive process. The text is part of the Master or Arts dissertation which is being carried out in the IA-UNESP (Institute of Arts - State of São Paulo University). The musical-theoretical foundations were provided by the ideas of D. Hargreaves, Sigurd Rascher, Yehudi Menuhi, among others, and by some researchers in the area of education. It is justified on the grounds of the present moment experienced by the musical teaching in face of the approval of Law n(o) 11.769/2008.

New information and communications technologies for education in Latin America: risks and opportunities

Includes bibliography