Nauloilla laadittu laki : työväentalojen sulkemiset 1929-1932

Summary: A law nailed down with force : the shutting down of labour halls in 1929-1932

Executive Order, January 15, 1929

Officers appointed on the Staff of the Commander-in-Chief

La correspondance de F.-B. De Felice : une source pour l'étude des transferts culturels dans l'Europe des Lumières

Fortunato Bartolomeo De Felice (1723-1789) fut le maître d'oeuvre de l'Encyclopédie d'Yverdon (1770-1780), une refonte complète et originale de l'Encyclopédie de Diderot et d'Alembert. Inséré dans un vaste réseau scientifique et commercial, De Felice était en relation épistolaire avec de nombreux savants et libraires de l'Europe des Lumières. Restée presque entièrement inédite jusqu'à sa récente publication sous forme électronique, la correspondance de De Felice constitue une véritable mine d'informations : ces lettres apportent un éclairage précieux sur l'encyclopédisme, le marché du livre et la circulation des savoirs à la fin de l'Ancien Régime. La présente étude se propose de montrer en quoi cette riche correspondance documente de manière renouvelée la question des transferts culturels au XVIIIe siècle : à la lumière de cette source exceptionnelle, De Felice apparaît en effet comme un intermédiaire culturel de premier plan.

The determinants of industrial location in Spain, 1856-1929

Durant el segle XIX, l'economia espanyola va transitar per les primeres etapes de la industrialització. Aquest procés es va donar en paral·lel a la integració del mercat domèstic de béns i factors, en un moment en què les reformes liberals i la construcció de la xarxa ferroviària, entre d'altres, van generar una important caiguda en els costos detransport. Al mateix temps que es donava aquesta progressiva integració del mercat domèstic espanyol, es van produir canvis significatius en la pauta de localització industrial. D'una banda, hi hagué un augment considerable de la concentració espacial de la indústria des de mitjans de segle XIX i fins a la Guerra Civil, i d¿altra, un increment de l'especialització regional. Ara bé, quines van ser les forces que van generar aquests canvis? Des d¿un punt de vista teòric, el model de Heckscher-Ohlin suggereix que la distribució a l'espai de l¿activitat econòmica ve determinada per l'avantatge comparativa dels territoris en funció de la dotació relativa de factors. Al seu torn, els models de Nova Geografia Econòmica (NEG) mostren l'existència d'una relació en forma de campana entre el procés d'integració econòmica i el grau de concentració geogràfica de l'activitat industrial. Aquest article examina empíricament els determinants de la localització industrial a Espanya entre 1856 i 1929, mitjançant l'estimació d¿un model que combina els elements de tipus Heckscher-Ohlin i els factors apuntats des de la NEG, amb l'objectiu de contrastar la força relativa dels arguments vinculats a aquestes dues interpretacions a l'hora de modular la localització de la indústria a Espanya. L'anàlisi dels resultats obtinguts mostra que tant la dotació de factors com els mecanismes de tipus NEG van ser elements determinants que expliquen la distribució geogràfica de la indústria des del segle XIX, tot i que la seva força relativa va anar variant amb el temps.