598 resultados para Entrenament (Esport)
Resumo:
El present article t com a objectiu analitzar el rol del cuidador no professional, sigui familiar o no, en latenci a persones amb demncia, tant les seves caracterstiques com els trets principals. Els estudis realitzats sobre el cuidador familiar sn els ms nombrosos i refereixen canvis tant a nivell psicolgic, fsic, social, familiar com econmic, per tot el que comporta atendre una persona amb algun tipus de demncia durant un llarg perode de temps. Aquests canvis, conseqncia de latenci a una persona que pateix demncia, porten habitualment al cuidador a patir sobrecrrega, estrs i burnout, les quals tenen clares conseqncies en la seva prpia salut i benestar. En els darrers anys han sorgit noves lnies dinvestigaci que posen la mirada en els aspectes ms positius del cuidar en el marc del desenvolupament de la Psicologia positiva. Els pocs estudis realitzats fins lactualitat en contextos formals (residncies, hospitals, entre daltres) ens avancen que els cuidadors amb vinculaci a la tasca o engagement pateixen menys estrs i burnout, donat que actua com amortidor daquests factors. Considerem que cal continuar investigant a partir daquests nous enfocaments, donat que probablement aportaran nous elements en la intervenci amb cuidadors, per tal de millorar el seu benestar i qualitat de vida.
Resumo:
La incidncia de les demncies en la societat actual va en augment. A causa de la seva llarga durada i de les conseqncies fsiques, psicolgiques i socials que representa sha evidenciat la necessitat de buscar diferents tipus dintervencions, tant farmacolgiques com biopsicosocials, que pallin els seus efectes negatius, ajudin el malalt a preservar, el mxim temps possible, les seves funcions, i contribueixin a una millora de la qualitat de vida de la persona amb demncia i dels seus cuidadors i familiars. En aquest article es far una aproximaci breu a les demncies i als tractaments biopsicosocials, per entrar amb ms detall en la intervenci musicoteraputica. Es donar a conixer qu s la musicoterpia, quins sn els beneficis que aquesta terpia aporta al malalt i a la seva qualitat de vida segons les recerques cientfiques actuals ms rellevants, per acabar mostrant com s el treball del musicoterapeuta en les diferents fases de les demncies.
Resumo:
In the last 15 years, a new psychological construct has emerged in the field of psychology: Emotional Intelligence. Some models of Emotional Intelligence bear ressemblence with aspects of one of the core constructs of Adlerian Psychology: Social Interest. The authors investigated, if both constructs are also empirically related and which is their capacity to predict psychiatric symptoms and antisocial behavior. Results indicate that Social Interest and Emotional Intelligence are empirically different constructs; Social Interest was negatively correlated to aspects of antisocial attitudes (but not to antisocial behavior). Social Interest also failed to predict symptoms of psychological distress. Emotional Intelligence, in change, was a better predictor for mental problems than Social Interest. The results are discussed in view of the validity of Social Interest measurement.
Resumo:
L'objectiu de l'article s contribuir a la reflexi actual sobre les competncies genriques en l'educaci superior. Es va desenvolupar una investigaci sobre l'adquisici de competncies genriques en els programes de cincies socials de llicenciatura (Psicologia) de Blanquerna-Universitat Ramon Llull. Per a aquests estudis sha estat desenvolupant una metodologia innovadora anomenada Seminari. El seu propsit se centra, entre altres qestions, en el desenvolupament de competncies genriques. En primer lloc, les competncies genriques sn avaluades respecte si sn o no sn percebudes com a importants per part dels estudiants d'ltim curs, i respecte quin s el context principal per la seva adquisici. La metodologia de Seminari, que es caracteritza en aquest estudi, correlaciona ms estretament amb la percepci de la importncia de les competncies en el mn professional que els altres contextos, fins i tot les assignatures o ladquisici de competncies fora de la universitat. La investigaci t com a objectiu el contribuir a aconseguir una millor comprensi dels millors contextos per a l'adquisici de competncies genriques en l'educaci superior i de la importncia daquestes en el mn professional. Es desenvolupa implcitament una metodologia per a l'estudi de l'adquisici de competncies i per a la caracteritzaci d'un model educatiu centrat en competncies.
Resumo:
LEspai Europeu dEducaci Superior ha propiciat un replantejament metodolgic basat en el desenvolupament de competncies que permet formular noves propostes destil docent universitari. En aquest article plantegem un model metodolgic proper als principis del constructivisme social i del pensament complex, aplicable a un mdul dels estudis de grau en Educaci Infantil i en Educaci Primria, analitzant diferents estratgies didctiques utilitzades per facilitar laprenentatge dels estudiants. Les diverses propostes metodolgiques tenen com a denominador com que totes elles estan centrades en lalumne, que dinamitzen diferents mbits competencials i que afavoreixen la coresponsabilitat entre professor i estudiant en el procs daprenentatge. Els resultats dun estudi fet el curs 2008-09 sobre la percepci dels estudiants en relaci a metodologies afins a les proposades, ens han resultat dutilitat a lhora de ratificar la pertinena de la majoria destratgies, per incorporar-les al pla docent del mdul Societat, famlia i escola I.
Resumo:
En aquest treball presentem una proposta davaluaci per competncies en una estructura modular que s fruit de la nostra experincia com a professors universitaris. Volem oferir un instrument davaluaci conjunta per a tot lequip de professors de mdul que sigui vlid, gil i operatiu i que permeti donar feedback a cada estudiant del seu procs daprenentatge. Desprs de presentar els trets ms singulars de la nostra instituci i exposar alguns referents terics en relaci a lavaluaci de competncies, indiquem quines sn les competncies que hem seleccionat i aprofundim en la metodologia de treball i avaluaci de les mateixes. Aquesta metodologia varia segons els espais acadmics: gran grup, grup mig i seminari. A cadascun daquests espais es treballen i savaluen unes competncies determinades, tot i que duna forma ms genrica totes es desenvolupen conjuntament ens els tres mbits. Considerem que s fonamental assenyalar que no es tracta davaluar per assignatures ni per activitats, sin davaluar les competncies que es desenvolupen a travs de les matries i de les propostes de treball que sespecifiquen en el pla docent.. L instrument davaluaci que presentem possibilita la participaci de tot el professorat implicat en el mateix mdul i alhora permet que cada professor utilitzi els seus propis indicadors davaluaci, aconseguint harmonitzar les dinmiques de treball individuals i de grup.
Resumo:
Larticle presenta una experincia AICLE en el marc universitari, a travs de lexecuci de dues assignatures de lrea deducaci fsica dels estudis de Magisteri en llengua anglesa. El projecte suposa una primera experincia pilot de la introducci dassignatures AICLE a la FPCEE Blanquerna (Universitat Ramon Llull), abans de la plena implementaci dels nous plans destudi. Es mostra una proposta didctica pel tractament de les assignatures en format AICLE, aix com, una anlisi de les creences dels estudiants participants entorn lexperincia desenvolupada. La metodologia de la recerca, basada en una investigaci acci, ha utilitzat dues estratgies de recollida de dades: els grups de discussi i el diari de classe. Lanlisi qualitativa de les dades sha realitzat amb el suport del ATLAS.ti. Els resultats i la discussi permeten introduir nous indicadors dinters al debat metodolgic de les assignatures en format AICLE en el marc universitari.
Resumo:
Aquest article presenta els resultats dun estudi exploratori que ens ha perms conixer i detectar els recursos que fan servir els alumnes per a laprenentatge de langls i tamb les mancances de la Facultat de Psicologia, Cincies de lEducaci i de lEsport Blanquerna (FPCEE) a lhora dajudar els alumnes i el professorat a assolir els nivells requerits segons lEspai Europeu dEducaci Superior (EEES). Per altra banda, es fa una breu sntesi dels recursos que algunes de les Universitats catalanes posen a labast de lalumne per a laprenentatge de la llengua. Tamb es fa un breu reps daspectes com ara el concepte dautoaprenentatge, els tipus de centres dautoaprenentatge segons la seva funcionalitat i els factors que afecten laprenent a lhora dutilitzar-los. Aix mateix, es fa un recull dels nous enfocaments metodolgics en laprenentatge de llenges, tot integrant les TIC i laula dautoaprenentatge. Finalment, es plantegen les conclusions resultants tant de la feina que es fa en altres Universitats com de la informaci rebuda per part dels nostres alumnes, i es proposen aspectes a tenir presents de cara a un futur estudi.
Resumo:
Aquest article presenta el projecte de Millora de Qualitat Docent que ofereix un disseny dintervenci i materials de suport per a lensenyament i aprenentatge de competncies en lespai de seminari. Els eixos en els que es fonamenta la nostra proposta sn: la identificaci de les competncies a assolir, lautoavaluaci com a eina formativa i la tutoria com a espai de suport en aquest procs daprenentatge. La intervenci sadrea als estudiants de Grau i als professors tutors. Els materials de suport elaborats fan referncia a: qestionari online dautopercepci del nivell de competncies genriques, qestionari tutorial de detecci de necessitats i disseny del procs tutorial. En base a la reflexi derivada de lelaboraci daquest treball i en relaci a lexperincia docent universitria com a professors tutors, podem constatar que ladquisici de les competncies s un procs perceptible que requereix dun temps variable segons cada estudiant, que implica la conscienciaci i participaci activa del mateix i, que aquest procs requereix de lespai de tutoria per a poder-lo dur a terme.
Resumo:
En aquest article es recull una intervenci per ensenyar a escriure el projecte de recerca als estudis de Psicologia de la Facultat de Psicologia, Cincies de lEducaci i lEsport Blanquerna. La proposta tenia com a objectiu general ajudar als estudiants a utilitzar els mecanismes discursius que els permetessin fer visible la seva veu en els textos acadmics i desenvolupar la seva identitat com a autors mitjanant el guaitge i la revisi collaborativa. En aquest article es focalitza especialment en la presentaci dels pressupsits terics de la intervenci i en el seu impacte en el coneixement i les representacions dels estudiants. Els resultats evidencies que els estudiants van desenvolupar el coneixement necessari per a produir textos acadmics, grcies a lapropiaci dels recursos discursius vinculats al posicionament de lautor, al dileg intertextual amb daltres autors i a lorganitzaci de la informaci. Tanmateix, tamb van posar de manifest dificultats pel que fa a la seva comprensi del concepte dobjectivitat i la seva relaci amb la veu del autor en els textos cientifico-acadmics.
Resumo:
Presentem una experincia que s'ha desenvolupant en la diplomatura de Magisteri de la FPCEE Blanquerna de la URL durant els cursos 2008/09 i 2009/10 en el marc del procs d'implantaci dels crdits ECTS en els futurs graus d'Educaci Primria. Aquesta forma part dels projectes seleccionats i finanats per al disseny, la planificaci i lavaluaci de mduls docents i seminaris dels nous plans d'estudis de grau. L'objectiu principal del projecte ha estat organitzar i experimentar lensenyament i laprenentatge des de dues assignatures de tercer curs de lespecialitat dEducaci Primria amb un enfocament metodolgic interdisciplinari basat en laprenentatge en equips cooperatius amb el suport TIC. Cada curs han participat uns 60 estudiants distributs en 12 grups de treball cooperatiu. Per a l elaboraci i seguiment del treball, s'ha escollit utilitzar els Wikis com a eina que facilita el treball cooperatiu, i aix tant el professorat implicat en el projecte com cada grup ha creat el seu wiki a wikispaces: http://www.wikispaces.com/site/for/teachers i GoogleDocs per a la implementaci i recollida d'informaci de les tutories de seguiment i avaluaci del treball fet pels estudiants. Finalment, hem analitzat i valorat el grau de satisfacci dels estudiants i professorat que ha participat tant en el disseny com en el desplegament de l'experincia i la consecuci dels objectius previstos.
Resumo:
Es presenta un projecte de millora de la qualitat docent, iniciat durant el curs acadmic 2009-2010, en el qual es desenvolup un treball conjunt amb les assignatures de Psicodiagnstic, Psicologia Clnica Infantil i Neuropsicologia per tal de dissenyar un mdul adreat als alumnes de tercer de Grau en Psicologia, posant en com les aportacions ms recents en lmbit de lavaluaci i el diagnstic psicolgic, amb la finalitat dafavorir la formaci clnica dels estudiants. La finalitat daquest projecte era lelaboraci duna proposta de Pla Docent del mdul dAvaluaci i Diagnstic Psicolgic II, integrant els resultats de la metodologia plantejada en els seminaris i en coherncia amb el plantejament del mateix mdul, que simparteix, prviament, durant el primer quadrimestre, tot intentant establir connexions entre les tres matries. Lobjectiu final s oferir als estudiants un plantejament modular integrador que els permeti assolir les competncies previstes en el pla destudis de lEspai Europeu dEducaci Superior. Entre les propostes per a aquest mdul es presenta el treball dun cas interdisciplinari des de les franges de petit grup, com tamb un plantejament de les matries de forma conjunta i coordinada. En aquest projecte tamb sha volgut tenir en compte la valoraci dels mateixos estudiants, que han estat partcips del procs.
Resumo:
Els autors, un grup de professorat que imparteix docncia al 3r curs de la Llicenciatura en Psicologia, reflexionen sobre el procs densenyament- aprenentatge i les competncies a assolir pels estudiants dins el marc de lEspai Europeu dEducaci Superior. Considerant la rellevncia de lavaluaci psicolgica i de lentrevista com a eina fonamental per a dur-la a terme, es centren en lobjectivaci, definici i operacionalitzaci de les competncies necessries per desenvolupar un procs diagnstic de qualitat en el nou pla destudis. Sexposen diferents experincies pilot de treball amb grups reduts destudiants. La reflexi sobre la tasca docent genera la creaci de la Plantilla dObservaci i Avaluaci de Competncies (POAC 33), i de la seva versi abreujada (la POAC 14). Es clou larticle constatant que ambds instruments es mostren tils i prctics tan per a lensenyament de les competncies com per a la seva avaluaci.
Resumo:
Lobjectiu principal daquest projecte s concretar la manera de desenvolupar les competncies transversals del futur psicleg de grau en el seminari de 4rt curs, tenint present les matries a les que est vinculat i la coherncia de tot el curriculum de grau. Els objectius especfics sn tres: 1) integrar lexperincia de ms de quinze anys al seminari de 4rt curs al nou pla destudis, 2) definir les estratgies d'ensenyament-aprenentatge i els instruments didctics que afavoreixin l'assoliment dels objectius establerts i, 3) reflexionar sobre lavaluaci del seminari tot establint criteris compartits. El mtode ha estat el del treball cooperatiu, partint de les competncies transversals a treballar al seminari. El resultat s una guia de treball com que estableix unes bases mnimes per garantir un nivell dassoliment de competncies transversals, especialment les relacionades amb la intervenci psicolgica, amb respecte per a totes les orientacions teriques i perfils professionals. Les competncies bsiques les hem relacionat amb els eixos identitaris de Blanquerna com sn: Saber (conixer les principals orientacions teriques), Saber Ser (gesti de les emocions) i Saber Fer (treballar en equip, comunicar, intervenir). Les diferents activitats shan integrat en els eixos de les competncies bsiques i en els diferents moments temporals del seminari (inici, desenvolupament i finalitzaci).
Resumo:
Les exigncies estructurals i metodolgiques nascudes de la implementaci de lEspai Europeu dEducaci Superior arran de la Declaraci de Bolonya han comportat replantejaments profunds dels plans destudi universitaris i, sobretot, de la comprensi dels processos daprenentatge i avaluaci dels alumnes basats en les competncies. La necessitat del professorat de replantejar el seu comproms pedaggic dacord a les noves directrius i la oportunitat de reflexionar de manera creativa i original en base a un programa de millora de la qualitat universitria han conflut en el present Projecte de Mdul de Fonaments dels Esports. Aquesta proposta modular ajunta el rigor per potenciar les noves directrius pedaggiques universitries i la satisfacci dhaver dedicat un temps a la reflexi collectiva que pugui servir de guia o exemple als diferents mduls desports que el Grau en Cincies de lActivitat Fsica i lEsport proposa. Aix, en base als eixos de lgica epistemolgica, disseny i temporalitzaci curricular i, finalment lavaluaci competencial, es desenvoluparan les principals aportacions metodolgiques del projecte sense que al final, amb la perspectiva dels cursos ja passats, es puguin discutir els seus encerts i les seves possibilitats de millora. La qualitat en lensenyament dels esports nha estat el referent.
