Good practice for dialogue and communication as strategic principle for policing political manifestations in Europe (GODIAC):field study handbook

This handbook describes the peer review methodology that was applied at the GODIAC project fi eld studies1. The peer review evaluation method as initiated by Otto Adang in the Netherlands and further developed in a European football context (Adang & Brown, 2008) involves experienced police offi cers cooperating with researchers to perform observational fi eld studies to identify good practices and learning points for public order management. The handbook builds on the GODIAC seminars and workshops, for the fi eld study members, which took place in September 2010, January 2012 and January 2013. The handbook has been discussed in the project group and in the steering committee. It is primarily written for the GODIAC fi eld study members as background material for understanding the fi eld study process and for clarifying the different responsibilities that enable active participation in the fi eld study. The handbook has been developed during the project period and incorporates learning points and developments of the peer review method. The handbook aims at promoting the use of fi eld studies for evaluation of policing major events.

Good practice for dialogue and communication as strategic principle for policing political manifestations in Europe (GODIAC):the anthology

The volume is divided into two parts; the fi rst deals with issues related to the police, and the second addresses issues related to demonstrators and protesters. We hope that this volume will provide further insight into issues associated with policing at major events and shed light on the complexity of the organisations, motives, and strategies in play whenever protester groups are involved.

Good practice for dialogue and communication as strategic principle for policing political manifestations in Europe (GODIAC):recommendations for policing political manifestations in Europe

This report summarises the fi eld study results of the project ’Good practice for dialogue and communication as strategic principles for policing political manifestations in Europe’ (GODIAC).1 The overall idea was to integrate operative police work, research and training within the fi eld and to build international and institutional networks, ensuring and recognising the responsibilities of the organisers. The purpose of the GODIAC project was to contribute to the development of a European approach to policing political manifestations.

Proposta de turisme gastronòmic a la província de Girona

S’intueix que a la Província de Girona existeix una important oferta de recursos gastronòmics, però es percep una manca de coordinació entre els diversos agents que ho gestionen i de jerarquia sobre quins són els elements que s’han de potenciar. L’objectiu general d’aquest treball és desenvolupar una proposta de Turisme Gastronòmic a la Província de Girona a partir de la recerca dels principals atractius i d’ un anàlisis dels punts forts i dels punts febles observats

Associacionisme juvenil a l'Alt Empordà: 20 anys de joves compromesos

L’associacionisme juvenil es manifesta com un dels contextos socials per excel•lència, on el jove pot assolir un rol social, amb capacitat crítica i protagonisme en la presa de decisions. Uns espais que són necessaris per anar configurant la experiència cívica dels joves i que atresoren un potencial molt gran per a la democratització i la construcció de societats més fortes i cohesionades. Analitzar l'evolució de l'associacionisme juvenil al llarg dels darrers 20 anys i el perfil dels joves que hi han pres part durant aquest període, juntament amb el de conèixer el valor i el conjunt d’aportacions que aquest genera pels associats, i de quina forma incideixen aquestes en el seu itinerari personal i professional, configuren els interessos del present treball, contextualitzat a l’Alt Empordà i basat en bona mesura, en l’experiència vital de joves compromesos en el moviment associatiu de la comarca

Pla de màrqueting de Barcelona is golf

El turisme és una de les indústries més importants del país, representant prop de l’11% del PIB espanyol, segons dades de el “Instituto de estudios turísticos” de 2012. Un 86% dels estrangers que visiten el país ho fan per raons vacacionals i són vàries les motivacions que porten a aquests turistes a escollir Espanya i Catalunya per al seu període d’oci: sol i platja, cultura, gastronomia o esports, per exemple. El golf l’inclouríem dintre aquest últim grup. Espanya, té destinacions de turisme de golf que gaudeixen d’una reputació mundial ben merescuda. La Costa el Sol s’emporta un percentatge molt elevat de turisme de golf, seguit per les illes Canàries, les Balears i la Costa Brava. Aquesta última, és una destinació en desenvolupament i que està agafant cada cop més prestigi, tot i que encara està molt allunyada dels números que presenten les altres destinacions que hem comentat, podríem considerar-la ja, com una destinació de golf. En canvi, Barcelona, que segons la Organització Mundial del Turisme és una de les destinacions turístiques més importants del món i que compta amb una molt bona infraestructura de camps de golf, no és reconeguda com una destinació turística de golf i els camps, fins ara, vivien d’esquena al turisme, acomodats en les quotes anuals que els seus socis locals els proporcionaven. Barcelona, a dia d’avui, no figura en cap catàleg de tour operador europeu especialitzat en golf. Per tant, és un repte intentar descobrir si Barcelona pot esdevenir una destinació turística de golf reconeguda i, el que és més important, veure com uns clubs de golf amb una estructura molt arcaica i sense experiència en el sector del turisme, poden encarar aquest nou repte. Resumint, aquest treball ha de respondre a la pregunta; Com es pot crear la marca de golf Barcelona? I també ha de resoldre el: Com s’han d’organitzar els clubs de golf per desenvolupar, tots junts aquest model de negoci? A partir d’aquí vaig començar a estructurar el treball i a intentar respondre aquestes preguntes i d’altres que anaven sortint conforme anava recopilant informació i parlant amb els responsables dels camps de golf

Projecte d’una explotació bovina d’aptitud càrnia en règim extensiu a “ Can Gummà” de Cabanelles (Alt Empordà)

L’objectiu del projecte és determinar la viabilitat i el rendiment de la instauració d’una explotació bovina d’aptitud càrnia en règim extensiu, aconseguint uns bons nivells de producció i qualitat de la carn. Així mateix i com a complement a l’activitat prevista, es projecta la construcció d’un cobert agrícola de 300 m2 per a emmagatzemar palla i farratges. La finca “Mas Gummà” es troba situada dins terme municipal de Cabanelles, comarca de l’ Alt Empordà, província de Girona. Actualment es dedica a l’agricultura i a la producció ramadera. Pel que fa a la producció agrícola es dedica a la sembra de colza, blat i ordi amb l’objectiu de comercialitzar el gra. Referent a part ramadera es dedica a l’engreix de pocs i a la recria de gallines, en ambdós casos de forma integrada. La finca disposa de 111,23 hectàrees de bosc i de 88,34 hectàrees de terra, incloent la pròpia i l’arrendada

Network characteristics of film tourism websites in Catalonia: an application of network analysis in tourism

This master thesis presents a research on the analysis of film tourism stakeholders in Catalonia applying the network analysis approach. The research aims to provide an analysis of the relations between local tourism stakeholders with local film offices through their websites. Therefore, the development of the present work involved the review of literature on the themes of film tourism and network analysis. Then the main stakeholders of film and tourism of Catalonia were identified and their websites analyzed. The measures indicators for network analysis such as centrality, closeness and betweenness degree have been applied on the analysis of the websites to determine the extent of the relations of film and tourism stakeholders in Catalonia. Results and conclusions are presented on the referred sections

La Incidencia de la helada de 1956 en el olivar de Navata (Alt Empordà, Girona)

In the region of Alt Empordà (Girona), olive groves historically shaped a landscape of high economic value, cultural and environmental although since mid-twentieth century is in sharp decline. One of the municipalities located on the edge of the plana altoampurdanesa that best exemplify this process of abandonment and near disappearance of that crop is Navata. This article analyzes the changes in the olive grove of this municipality in the period 1957-2004, both through the development of mapping land use and land cover level of detail as the analysis of data sources and oral exercise that makes emphasizes the loss of 90% of the existing olive grove in the middle of last century. The frost of February of 1956 was one of the main causes, but not unique. However, both the importance of the olive groves as an identity and conservation of biodiversity as the differential nature of the oil obtained from varieties natives to the area (especially argudell), justify the need to promote policies that will help your recovery

Els últims hereus. Una recerca d'història oral sobre els grans propietaris rurals de la regió de Girona

Articles que estudia la transformació experimentada pels propietaris rurals de les comarques gironines durant el segle XX i, sobretot, durant els darrers cinquanta o seixanta anys

Seguretat Invisible: Port aventura

A Port Aventura la nostra prioritat per damunt de tot és la seguretat: - Seguretat a les atraccions. - Seguretat alimentària. - Seguretat patrimonial/física.

Actitud de los consumidores navarros y catalanes ante la DO aceite de oliva “Les Garrigues” y la DE “Espárragos de Navarra”

Es compara l´actitud dels consumidors de Navarra i de Catalunya a la DO oli d´oliva “Les Garrigues” i la IGP “Espárragos de Navarra”. A les dues Comunitats alhora de comprar oli i espàrrecs valoren principalment la qualitat, e identifiquen una DO com un producte lligat a un territori. El consumidor català coneix més les DO de Navarra, que no el navarrès les proposades de Catalunya. La IGP “Espárragos de Navarra” és molt considerada a la compra d´espàrrecs, cosa que no succeeix amb la DO oli d´oliva “Les Garrigues”.

Viveros de empresas en Cataluña: tradicionales y especializados

A través del presente estudio empírico se detecta que existen dos tipos de viveros de empresas. Los viveros tradicionales se centran en la promoción de nuevas empresas que desde un buen inicio tengan unas ciertas garantías de éxito. En estos viveros conviven empresas que representan a una amplia gama de sectores empresariales. Los principales requisitos de entrada (obligatorios) son un plan de viabilidad económica y técnica, además de que la empresa sea de reciente creación. Los viveros especializados son aquellos que priman iniciativas empresariales relacionadas con un sector concreto: frecuentemente las empresas relacionadas con las nuevas tecnologías de la información y comunicación (TIC).

Eclesiásticos catalanes y las Cortes de Cádiz

En este estudio se ha analizado la preparación de las Cortes de Cádiz y la elección de los diputados catalanes, la actuación de los diputados eclesiásticos catalanes en las Cortes extraordinarias y en las ordinarias y finalmente la respuesta de los obispos catalanes a las medidas emprendidas por las Cortes de Cádiz a través de la publicación de la Instrucción de los ilustrísimos señores obispos de Lérida, Tortosa, Barcelona, Urgel, Teruel y Pamplona al clero y pueblo de sus diócesis, fechada el 12 de diciembre de 1812. Los principales eclesiásticos que asistieron a las sesiones de las Cortes fueron Jaume Creus i Martí, defensor de los principios tradicionalistas, por ejemplo, del mantenimiento del Santo Tribunal de la Inquisición y Josep Espiga i Gadea, paladín de los ideales liberales. Los decretos promulgados por las Cortes de Cádiz fueron contestados por los obispos catalanes en la Instrucción, dirigida a erradicar las doctrinas erróneas de los filósofos españoles, consignadas en los Diarios de las Cortes y que se basaban en el anticlericalismo, en el ultraje a los ministros de la Iglesia, en el ataque a la disciplina eclesiástica, en su inmunidad y doctrina, teniendo como finalidad la descristianización de España.

Tipologías de viveros de empresas: tradicionales y especializados

A través del presente estudio empírico se detecta que existen dos tipos de viveros de empresas. Los viveros tradicionales se centran en la promoción de nuevas empresas que desde un buen inicio tengan unas ciertas garantías de éxito. En estos viveros conviven empresas que representan a una amplia gama de sectores empresariales. Los principales requisitos de entrada (obligatorios) son un plan de viabilidad económica y técnica, además de que la empresa sea de reciente creación. Los viveros especializados son aquellos que priman iniciativas empresariales relacionadas con un sector concreto: frecuentemente las empresas relacionadas con las nuevas tecnologías de la información y comunicación (TIC).