Long-term efficacy and tolerability of flutamide combined with oral contraception in moderate to severe hirsutism: A 12-month, double-blind, parallel clinical trial

OBJECTIVE Our objective was to test the efficacy and tolerability of three doses of flutamide (125, 250, and 375 mg) combined with a triphasic oral contraceptive (ethynylestradiol/levonorgestrel) during 12 months to treat moderate to severe hirsutism in patients with polycystic ovary syndrome or idiopathic hirsutism. DESIGN We conducted a randomized, double-blind, placebo-controlled, parallel clinical trial. PATIENTS A total of 131 premenopausal women, suffering from moderate to severe hirsutism, were randomized to placebo or 125, 250, or 375 mg flutamide daily associated with a triphasic oral contraceptive pill. Hirsutism (Ferriman-Gallwey), acne and seborrhea (Cremoncini), and hormone serum levels were monitored at baseline and at 3 (except hormone serum levels), 6, and 12 months. Side effects and biochemical, hematological, and hepatic parameters were assessed. METHODS We used three-way ANOVA (subject, dose, and visit) with Scheffé adjustment for multiple comparisons or nonparametrical Friedman test and least-squares mean (paired data) and Kruskall-Wallis test for unpaired data analyses. We used chi(2) or Fisher's test for categorical data. RESULTS A total of 119 patients were included in the intention-to-treat analysis. All flutamide doses induced a significant decrease in hirsutism, acne, and seborrhea scores after 12 months compared with placebo without differences among dose levels. Similar related side effects were observed with placebo and 125 mg flutamide (12.5%), and slightly higher with 250 mg (17.3%) and 375 mg (21.2%). No statistically significant differences were observed either among doses or compared with placebo. CONCLUSIONS Flutamide at 125 mg daily during 12 months was the minimum effective dose to diminish hirsutism in patients with polycystic ovary syndrome or with idiopathic hirsutism.

Lung function in idiopathic pulmonary fibrosis--extended analyses of the IFIGENIA trial.

BACKGROUND The randomized placebo-controlled IFIGENIA-trial demonstrated that therapy with high-dose N-acetylcysteine (NAC) given for one year, added to prednisone and azathioprine, significantly ameliorates (i.e. slows down) disease progression in terms of vital capacity (VC) (+9%) and diffusing capacity (DLco) (+24%) in idiopathic pulmonary fibrosis (IPF). To better understand the clinical implications of these findings we performed additional, explorative analyses of the IFGENIA data set. METHODS We analysed effects of NAC on VC, DLco, a composite physiologic index (CPI), and mortality in the 155 study-patients. RESULTS In trial completers the functional indices did not change significantly with NAC, whereas most indices deteriorated with placebo; in non-completers the majority of indices worsened but decline was generally less pronounced in most indices with NAC than with placebo. Most categorical analyses of VC, DLco and CPI also showed favourable changes with NAC. The effects of NAC on VC, DLco and CPI were significantly better if the baseline CPI was 50 points or lower. CONCLUSION This descriptive analysis confirms and extends the favourable effects of NAC on lung function in IPF and emphasizes the usefulness of VC, DLco, and the CPI for the evaluation of a therapeutic effect. Most importantly, less progressed disease as indicated by a CPI of 50 points or lower at baseline was more responsive to therapy in this study.

Projecte i disseny d’ una talladora de closques de castanya

L’objectiu d’ aquest treball consisteix en projectar i dissenyar una màquina amb capacitat per realitzar el tall lateral a les castanyes a gran producció. Ideada per complir la norma USFDA, integra una sèrie d' elements que permeten carregar els fruits de manera manual amb facilitat, un sistema de dosificat sobre una cinta de transport i una descàrrega d'aquests fruits sobre un sistema de rails que orienten i pre-carreguen un sistema de talladors de doble acció que s' encarrega de fer el tall i retirar el fruit

Efecte de la nutrició precoç en el desenvolupament de sibilàncies

Objectiu: provar que, enfront de l’aparició de sibilàncies, l’alletament matern es comporta com a un factor protector i l’alletament artificial com a un factor inductor. Material i mètodes: assaig clínic controlat, randomitzat, a doble cec amb grup control i seguiment de 8 anys, de la submostra espanyola, en el seu 5è any de seguiment, del treball multicèntric europeu EU CHILDHOOD OBESITY PROGRAMME (QLK1-2001-00389). La població es va dividir en 3 grups: nadons alimentats amb lactància artificial amb baix contingut proteic, nadons alimentats amb lactància artificial amb alt contingut proteic i un grup control de nadons alimentats amb llet materna. Per avaluar l’aparició de sibilàncies i la seva evolució en el temps es van realitzar entrevistes als pares a mesura que la població assolia els 6 anys de vida sobre qüestions referides als 3 i als 6 anys i s’havien de realitzar entrevistes als 8 anys de vida sobre qüestions referdies a aquesta mateixa edat. Per comprovar la repercussió en la funció pulmonar i valorar la base atòpica, es tenia previst realitzar, als 8 anys, espirometria, prik test amb aeroalergens, determinació de IgE sèrica total i quantificació dels eosinòfils en sang perifèrica. S’han valorat possibles factors de confusió com antecedents familiars de malalties de base al•lèrgica, nivell socioeconòmic familiar, factors, ambient epidemiològic i s’ha estudiat altra morbiditat associada com episodis de febre, vòmits, diarrea, dermatitis atòpica, refredat de vies respiratòries altes i prescripció mèdica d’antibiòtics. Resultats: només un 20’8% van rebre alletament matern. No s’han trobat diferències estadísticament significatives entre la història d’episodis de sibilàncies i el tipus d’alletament rebut. Tampoc s’han trobat diferències estadísticament significatives entre l’alimentació rebuda i la història de dermatitis atòpica. La llet artificial es va associar, amb significació estadística, a una major prescripció d’antibiòtics i una major incidència de patir diarrees i, sense significació estadística, es va associar a un augment del risc de patir RVA. La lactància materna es va associar amb significació estadística a una menor prescripció d’antibiòtics. La presència de germans grans i un baix nivell d’educació de la mare van contribuir a augmentar la morbiditat durant el primer any de vida. El consum d’alcohol durant l’embaràs es va associar a més episodis de vòmits i el consum de tabac a més episodis de diarrea. Conclusions: l’alletament artificial no predisposa a patir més episodis de sibilàncies ni de dermatitis atòpica. La lactància materna exclusiva durant almenys 3 mesos disminueix el risc de diarrees en els primers 6 mesos de vida i retarda l’aparició d’infeccions aparentment bacterianes que requereixen tractament antibiòtic. L’alletament matern exclusiu durant un mínim de tres mesos no comporta una substancial disminució de la morbiditat durant els primers 12 mesos de vida.

Predicció de la conducta violenta en interns penitenciaris

En aquest treball exploratori s’ha estudiat les diferencies entre un grup d’interns penitenciaris, de 4 Centres diferents de la Comunitat Autònoma de Catalunya i un grup d’alumnes universitaris de semblants característiques en les seves variables de subjecte de sexe i edat. L’instrument psicològic emprat ha estat el Psicodiagnòstic Miokinètic Revisat i Digitalitzat (PMK-RD) que ha posat de manifest diferències estadísticament significatives en 4 dels 6 trets de personalitat estudiats: excitació, impulsivitat, emotivitat i agressivitat. Ha permès classificar globalment als interns en un 94,7% i els universitaris en un 100 %. Un posterior anàlisis discriminant a partir tan sols d’aquelles variables que han resultat significativament diferents en un i altre grup, ha classificat segons l’excitació i l’emotivitat un 86,8 % d’interns i un 97,4% d’universitaris. L’interès d’aquest treball resideix en que aquestes dades s’han obtingut a partir d’un instrument psicològic que mesura la conducta motora de les persones, a pols i sense visió, o sigui que avalua la influencia de l’activitat propioceptiva, en el control motor de la conducta voluntària. S’ha emprat un disseny de doble cec, segons el qual els administradors de la prova no coneixien que s’avaluava i els correctors de la mateixa no coneixien als participants. Per aquests motius la interpretació dels resultats no es fonamenta en altres fonts ( entrevista, qüestionaris verbals, etc.) que no sigui el test emprat. Els autors consideren que per les seves característiques no verbals i per els resultats aconseguits aquesta prova pot ser un magnífic instrument per a la classificació de les característiques de personalitat d’alt risc per la conducta delictiva i per consegüent útil per a una formació preventiva de les persones, i a tenir en compte per a la rehabilitació de les mateixes.

QRP: An improved secure authentication method using QR codes

This paper presents the design and implementation of QRP, an open source proof-of-concept authentication system that uses a two-factorauthentication by combining a password and a camera-equipped mobile phone, acting as an authentication token. QRP is extremely secure asall the sensitive information stored and transmitted is encrypted, but it isalso an easy to use and cost-efficient solution. QRP is portable and can be used securely in untrusted computers. Finally, QRP is able to successfully authenticate even when the phone is offline.

Avaluació de programes formatius de seguretat viària i la reincidència posterior

Els programes formatius d’educació viària són una mesura penal alternativa que s’imposa habitualment als autors dels delictes relacionats amb el trànsit (articles 379 i següents del Codi Penal) per suspendre o substituir la pena de presó. Aquests programes tenen un doble objectiu: aconseguir reduir a curt termini la sinistralitat viària i propiciar un canvi cultural permanent en la conducció. L’objectiu principal d’aquesta recerca va ser identificar les característiques comunes dels infractors de trànsit que fan aquest tipus d’intervenció, conèixer els factors de risc associats a aquests infractors i en quina mesura l’estat psicològic és un factor de risc en l’estil de conducció. També es volia determinar si hi havia diferències entre les entitats que impartien la formació, avaluar l’efectivitat d’aquests programes en l’estil de conducció dels participants en finalitzar el curs i conèixer la reincidència dels seus participants i la seva relació amb l’estat i el canvi de les variables de l’estudi. La mostra va comptar amb 278 participants voluntaris del total de 354 infractors de trànsit que van realitzar un programa formatiu entre l’1 d’abril de 2009 i el 13 de febrer de 2010. D’aquests, un total de 100 participants van autoritzar a ser contactats novament entre el desembre del 2011 i el gener del 2012, per mirar la reincidència. Les fonts d’informació van ser els qüestionaris passats als infractors i el buidatge de la base de dades d’execució penal del Departament de Justícia, amb informació judicial i personal i el seguiment dels usuaris fins a dos anys després d’haver finalitzat el curs formatiu, per saber si havien tornat a reincidir en el mateix delicte.

Evaluación de programas formativos de seguridad vial y su reincidencia posterior

Los programas formativos de educación vial son una medida penal alternativa que se impone habitualmente a los autores de delitos relacionados con el tráfico (artículos 379 y siguientes del Código Penal) para suspender o sustituir la pena de prisión. Estos programas tienen un doble objetivo: conseguir reducir a corto plazo la siniestralidad vial y propiciar un cambio cultural permanente en la conducción. El objetivo principal de esta investigación fue identificar las características comunes de los infractores de tráfico que han de hacer este tipo de intervención y conocer sus factores de riesgo. También se estudiaron las diferencias entre las entidades que imparten los cursos formativos, se evaluó su efectividad y se estudió la reincidencia de los conductores. En total participaron 278 infractores que realizaron un programa formativo entre el 1 de abril de 2009 y el 13 de febrero de 2010 y se les siguió hasta enero de 2012.

Avaluació de les TIC a les institucions museístiques: Proposta de model estàndard d'avaluació sobre l'ús de les TIC amb objectius educatius.

L'educació és, avui, una activitat important per a les institucions museístiques. La tasca educativa dels museus es pot considerar, sobretot, educació no formal. Les TIC, posen a l'abast dels museus multitud d'eines. L'ús que se'n fa, varia d'una institució a una altre; ho veurem a partir d'estudis de cas de tres institucions museístiques. Els propis museus, grups de treball, autors, administracions... han detectat la necessitat d'analitzar l'ús que les institucions museístiques fan de les TIC amb finalitats educatives; es dóna una importància creixent al fet de disposar d'eines i metodologies el màxim d'homogènies per analitzar aquest ús; l'objectiu d'aquest treball va en aquesta direcció: avaluar l'ús i també -imprescindible- els resultats educatius reals. He optat per estructurar la informació en un programa informàtic. La justificació és doble: simplificar els processos d'adquisició, gestió i avaluació de la informació i per altre banda, assegurar, amb la implementació, que l'estructura conceptual és robusta. Això s'ha aconseguit raonablement; conscient però que , més important que el programa en sí, -per això no s'aprofundeix en el seu funcionament intern- és l'estructura de dades utilitzada; per arribar a aquest resultat, ha estat necessari reflexionar sobre determinats conceptes; s'han inclòs part d'aquestes reflexions perquè són les bases del model de dades utilitzat.

Trombosis Valvular Protésica No Obstructiva: ¿es realmente una entidad banal?

El objetivo de este estudio es valorar el pronóstico a corto y largo plazo de los pacientes diagnosticados de trombosis valvular protésica no obstructiva (TVPNO). Se han recogido los datos de una serie de casos diagnosticados de TVPNO en los últimos 14 años. El tratamiento inicial ha sido la anticoagulación, que ha sido menos eficaz para los trombos de mayor tamaño. Al alta, se indicó anticoagulación sola o con antiagregación sobreañadida. En el seguimiento a largo plazo se registraron más eventos adversos en el grupo con doble tratamiento (más recurrencia, eventos tromboembólicos y hemorragias).

New insights to occult gastrointestinal bleeding: From pathophysiology to therapeutics.

Obscure gastrointestinal bleeding is still a clinical challenge for gastroenterologists. The recent development of novel technologies for the diagnosis and treatment of different bleeding causes has allowed a better management of patients, but it also determines the need of a deeper comprehension of pathophysiology and the analysis of local expertise in order to develop a rational management algorithm. Obscure gastrointestinal bleeding can be divided in occult, when a positive occult blood fecal test is the main manifestation, and overt, when external sings of bleeding are visible. In this paper we are going to focus on overt gastrointestinal bleeding, describing the physiopathology of the most usual causes, analyzing the diagnostic procedures available, from the most classical to the novel ones, and establishing a standard algorithm which can be adapted depending on the local expertise or availability. Finally, we will review the main therapeutic options for this complex and not so uncommon clinical problem.

Cross-Border Cooperation Between Spain and Portugal: A case Study of the Southern Regions

After centuries of lack of contacts between Spain and Portugal, the democratization of both countries allowed for a rapprochement which today is becoming more intensive. The crucial factor of the growing integration of Spanish and Portuguese border regions into a cross-border region is naturally the INTERREG programme. Both regions are disadvantaged within the European Union and their respective countries as poor regions. They have the status of a ‘double periphery’. In the 1980s and particularly 1990s actors on both sides of the border intensified their contacts in order to overcome their double peripherality. The growing number of projects, the improvement of infrastructures and the revival of associationism will certainly change the quality of life of these regions, which are still among the lowest in both countries. The continuation of the INTERREG programme after 2007-2013 will be an important consolidating tool for the further development of cross-border cooperation.

The Emergence and Governance of Euroregions: The Case of the Euregio on the Dutch-German Border

Amb una història que data de la dècada de 1950, la EUREGIO és un de les més antigues euroregions a Europa. Es pot considerar com un cas exitós d'una regió transfronterera (CBR) en el sentit que s'ha establert fermament com una agència de fronteres dins del seu tram de la frontera holandesa-alemanya. L'EUREGIO també ha estat una de les protagonistes principals darrere de l'Associació de Regions Frontereres Europees (ARFE), que en les últimes dècades va actuar per difondre el model d'euroregió a tot el territori europeu. Aquest capítol té diversos objectius. En primer lloc, es presenta el cas de la EUREGIO i presenta evidència sobre la seva història, estructura orgànica i polítiques. En segon lloc, s'analitzen les condicions del context en què la EUREGIO ha sorgit i les estructures de govern que es van crear com a resultat. Es fa especial èmfasi en la posició i el paper de l'Euroregió en el context més ampli del marc de governança europea multinivell generat per la política de cohesió de la UE. El capítol conclou amb un intent d'avaluar l'èxit i l'impacte de la EUREGIO i una discussió dels reptes relacionats amb la doble funció de l'EUREGIO com a representant dels interessos de les autoritats locals i les agències de cohesió de la UE posada en pràctica de les polítiques.

Europa hermafrodita

Híbrid i hermafrodita són les paraules clau de la presentació. En els anys cinquanta, mitjançant un tractat internacional, vam crear una organització que, des del principi, no era només internacional, sinó alguna cosa més. Era un tractat internacional i, com a tal, afectava als Estats però, també, als ciutadans i, ja el 1964, el TJCE va sentenciar que creava un ordre constitucional per a Europa. Aquesta doble naturalesa internacional i constitucional, es troba en els cromosomes europeus des de l'inici de la nostra història comuna: Europa va néixer ja hermafrodita

Els sufixos apreciatius: una descripció del problema i una proposta d'anàlisi semàntica

L'objectiu d'aquest article és doble. D'una banda, s'exposen els problemes que planteja l’anàlisi que la morfologia generativa ha proposat per a la sufixació apreciativa, especialment per a noms i adjectius. D'altra banda, es defensa la unificació de dos tipus d'afixos apreciatius que les gramàtiques tradicionals han considerat diferents: els sufixos que s'adjunten a arrels nominals (diminutius, augmentatius i despectius) i els que s'adjunten a arrels adjectivals (anomenats intensius ). Aquest treball es centra, fonamentalment, en les dades del català i es demostra que hi ha raons per suposar que tots els sufixos apreciatius formen una única classe d'afixos. Si bé es discuteixen diversos aspectes problemàtics d'aquests derivats, només es presenta una proposta de solució al de la interpretació semàntica. Es defensa que les diferències en la interpretació semàntica dels derivats es poden deduir de l'estructura lexicoconceptual (ELC) de la base i de l'element d'aquesta ELC que sigui modificat per l'afix