La Incidencia de la helada de 1956 en el olivar de Navata (Alt Empordà, Girona)

In the region of Alt Empordà (Girona), olive groves historically shaped a landscape of high economic value, cultural and environmental although since mid-twentieth century is in sharp decline. One of the municipalities located on the edge of the plana altoampurdanesa that best exemplify this process of abandonment and near disappearance of that crop is Navata. This article analyzes the changes in the olive grove of this municipality in the period 1957-2004, both through the development of mapping land use and land cover level of detail as the analysis of data sources and oral exercise that makes emphasizes the loss of 90% of the existing olive grove in the middle of last century. The frost of February of 1956 was one of the main causes, but not unique. However, both the importance of the olive groves as an identity and conservation of biodiversity as the differential nature of the oil obtained from varieties natives to the area (especially argudell), justify the need to promote policies that will help your recovery

El Estudio de las inundaciones históricas desde un enfoque contextual. La ciudad de Girona, un ejemplo

Este artículo propone el enfoque contextual como nuevo marco de estudio de las inundaciones históricas. El enfoque contextual tiene su origen en la reflexión geográfica sobre los riesgos naturales iniciada en la escuela geográfica norteamericana hace ya más de medio siglo y pone especial énfasis en la dimensión humana de estos fenómenos definida geográfica e históricamente, sin olvidar los aspectos físicos de las inundaciones en el territorio objeto de estudio. En una primera parte del presente artículo se describen los niveles de análisis y componentes que componen el estudio de las inundaciones histórica5 desde el enfoque contextual. La segunda parte es una aplicación del enfoque contextual al caso de la ciudad de Girona

Habitatges "Els Químics" de Girona

Conjunt residencial Edificis A i C, Fase I, de 150 habitatges, locals comercials i aparcament, 15.668,62 m2 superfície edificable i una sèrie d’espais públics en el solar de l’antiga fàbrica anomenada “Els Químics”, a la ciutat de Girona.

Les transformacions de la masoveria gironina en el segle XX

Article que estudia les característiques i les transformacions de la masoveria durant el segle XX a les comarques gironines

Decadencia i pervivencia d'una classe rendista: historia oral dels hisendats gironins (1930-2000)

Sobre les transformacions viscudes en els darrers cinquanta anys en el món rural a les comarques gironines

Estrategias de internacionalización para destinos turísticos maduros: el caso de las comarcas de Girona

En un entorno de crisis económica como el actual, la internacionalización abre posibilidades al sector turístico para ayudar a mantener y aumentar su competitividad. A partir del análisis del contexto en el que se encuentra el sector turístico de Girona, esta investigación analiza las oportunidades y amenazas de su entorno así como las principales fortalezas y debilidades del sector para formular una estrategia óptima de internacionalización. El estudio plantea diferentes estrategias corporativas, competitivas y funcionales para la internacionalización que han de permitir el crecimiento y la cooperación de las empresas del sector turístico y destaca las principales áreas de actuación para maximizar la productividad de los recursos y habilidades disponibles. Aunque se analiza el caso específico de las comarcas de Girona, las conclusiones pueden ser extensibles a otros destinos similares, destinos maduros, masificados y con un elevado papel del turismo estacional vinculado al sol y la playa

Modelling tourist itineraries in heritage cities: Routes around Old The District of Girona

Tourists do not follow random behavior in heritage cities, but they are consciously or unconsciously guided by socially constructed itineraries. This article studies the shaping of these itineraries in a heritage city (Girona), using the direct observation methodology during the visit (following the tourists from a prudent distance and gathering all the information about their visits) and the conventional questionnaire at the end of the visit. It also establishes which the sociodemographic, environmental and informative factors are that explain this behavior. The simultaneous use of the observation method and a questionnaire was found to be a useful technique for analyzing tourists' behavior and the factors that explain this behavior

La Imagen percibida por los turistas de la ciudad de Girona

This article is based on the presentation of the results of a study made in the city of Girona, with the objective to determinethe perceived image of the historical center. The article as much emphasizes the general image of the city that perceives the tourists,like the most particular image. Also, it is analyzed the different sight seens from the old city and the degree of interest of each oneis determined

El Papel de la Biblioteca universitaria frente a las nuevas titulaciones: el caso de la Biblioteca de la Universidad de Girona y la Diplomatura en Turismo

La formación y enseñanza en materia turística en España ha sufrido, en el último lustro, importantes cambios con el fin de adaptar estosestudios a las necesidades reales de uno de los sectores económicos más productivos de nuestro país. Esta evolución no ha sido ajena a las necesidades informativas y documentales tanto de alumnos como de docentes y profesionales que trabajan en dicha materia. En este artículo se analiza la evolución de la Biblioteca de Turismo de la EOTGC (Escola Oficial de Turisme de la Generalitat de Catalunya) desde su creación hasta su plena integración en la estructura universitaria de la Universidad de Girona, así como una reflexión sobre su rol actual y de futuro

L'estructura territorial al Bisbat de Girona

Estudi sobre l'estructura socioeconòmica del Bisbat de Girona amb la finalitat de dibuixar les àrees funcionals que estructures aquest espai, i poder endegar, a la llarga una reforma dels actuals límits de l'arxiprestat

Girona, una ciutat amb turistes

Article que estudia el perquè de l'increment del nombre de turistes que visiten la ciutat de Girona

La humanización de las imágenens emitidas por la publicidad de los destinos monumentales: el caso de Girona

This article is based on the presentation of the results of a study on the humanisation of the image of cultural destinations, applied to the case of the city of Girona. According to the theories raised by different authors, we were interested in analyzing if the tourist images shown by the tourists publicity are influenced by romantic references typical of the dynamics of individual consumption. That is to say, if these images project a vision of an empty city, a museum.city, an individual panoramic or an individual consumption experience. The results of the analysis allow us to affirm that a mythical image of the city exists and it has a clearly romantic origin. Nevertheless, on the other hand, a specific glance exists where the tension between the indivudual freedom and the social conventionalism is demonstrated

Mossos i criats: una radiografia del treball assalariat als masos (Girona, 1946)

L'objectiu d'aquest treball consisteix a analitzar el grup dels assalariats rurals estables a partir d'una relació de masos de la província de Girona elaborada amb finalitats polítiques i policials el 1946 per la 131ª Comandància de la Guardia Civil

Estudi de prevalença de sobrepès i obesitat en la població adolescent de Girona

L’obesitat infantil, és un dels problemes de salut pública més greus del segle XXI, on la prevalença ha augmentat de manera alarmant a nivell mundial. Aquesta es defineix com una malaltia crònica i multifactorial, que sol iniciar-se en la infantesa i a l’adolescència. L’objectiu principal d’aquest estudi és conèixer la prevalença de sobrepès i obesitat en la població adolescent de Girona, i relacionar amb aquesta, els hàbits alimentaris, els hàbits d’activitat física, l’entitat de l’institut-escola, hores de son i nivell màxim d’estudis dels progenitors. Material i mètodes: Estudi descriptiu, observacional i transversal sobre una mostra de la població adolescent de Girona de 14 a 16 anys (n=185), els quals se’ls va administrar un qüestionari on es van recollir les variables relacionades amb l’estudi. L’obesitat i el sobrepès es van definir com valors de l’índex de massa corporal iguals o superiors als valors dels percentils 97 i 85, respectivament, de les taules de referencia de la OMS de 2007. Resultats: La prevalença de sobrepès i d’obesitat en la població adolescent de Girona és del 20% i del 3,78%, respectivament. El sobrepès i l’obesitat (23,78%) ha afectat més al sexe masculí (27,7%) respecte el femení (19,8%). S’ha establert relació significativa entre la prevalença de sobrepès i obesitat amb el nivell màxim d’estudis dels progenitors. Hi ha més prevalença de sobrepès i obesitat a l’institut públic en vers el privat amb un 26,7% respecte el 18,5%. Conclusions: Segons la bibliografia consultada, la població adolescent de Girona presenta més elevada la prevalença de sobrepès però no pel que fa la prevalença d’obesitat

La Secció d'Arqueologia del GEiEG

Amb aquesta recerca es pretén donar veu a un tipus d‘investigació científica articulada a partir de les excursions científiques i que actualment està quasi en desús. Els integrants del GEiEG que es dedicaven a l'arqueologia havien de compaginar aquesta afició amb la professió i la majoria no havien estat formats en història, sinó que la seva era una formació autodidacta. Diversos personatges relacionats amb el món cultural gironí dels anys 30 foren qui van posar en marxa la investigació arqueològica. Amb aquest treball es vol recuperar un episodi de la història de l‘arqueologia gironina, molt poc investigat i quasi oblidat i directament vinculat amb el context històric i social de la Segona República. Concretament hem investigat la formació de la Secció d‘Arqueologia del GEiEG, com es va anar creant, qui la formava, com van anar dotant-la de bibliografia bàsica sobre arqueologia, el local que tenien, la seva col•lecció, les seves publicacions. Hem volgut veure què va passar amb el fons arqueològic, si les col•leccions que formaven el fons foren entregades intactes, si hi havien altres col•leccions privades dins aquest fons. Volíem saber si totes les peces provenien del GEiEG o d‘altres fonts. També volíem saber si els altres socis tenien col•leccions privades. Per una altra banda també volíem estudiar i investigar la creació de la col•lecció de peces arqueològiques anteriors a la formació del grup, així com veure qui eren les persones interessades en l‘arqueologia. I finalment volíem conèixer els usos del fons des de la seva donació fins els nostres dies. Alhora ens ha permès veure com des de les comarques s‘intentaven realitzar troballes al marge de Barcelona i com es van localitzar important jaciments de Girona i els seus voltants a partir de les excursions científiques i les sortides del GEiEG