Tot el poder als joves! : els consells de joves com a instruments de participació ciutadana en temps de crisi globalitzada i d'exclusió social de la joventut

En una època de transformacions vertiginoses que han situat les generacions joves en una situació d'exclusió social, política, econòmica i simbòlica, les polítiques de joventut han d'esdevenir un revulsiu per a l'aprenentatge i la normalització de la ciutadania activa, dins un ampli programa de reforma social orientat a la recuperació de l'Estat del benestar i de la iniciativa política per part d'unes institucions refundades sobre nocions de democràcia participativa. En aquest context, el moviment associatiu juvenil és una expressió genuïna d'apoderament, participació autònoma i capacitat d'anàlisi que pot tenir un paper protagonista, amb l'extensió del model de consells de joves arreu del territori com a espais de deliberació, decisió i participació democràtica

Inferring about individual drug and schizotypy effects on cognitive functioning in polydrug using mephedrone users before and after clubbing

Objective: Mephedrone has been recently made illegal in Europe, but little empirical evidence is available on its impact on human cognitive functions. We investigated acute and chronic effects of mephedrone consumption on drug-sensitive cognitive measures, while also accounting for the influence of associated additional drug use and personality features. Method: Twenty-six volunteers from the general population performed tasks measuring verbal learning, verbal fluency and cognitive flexibility before and after a potential drug-taking situation (pre- and post-clubbing at dance clubs, respectively). Participants also provided information on chronic and recent drug use, schizotypal (O-LIFE) and depressive symptoms (Beck depression inventory), sleep pattern and premorbid IQ. Results: We found that i) mephedrone users performed worse than non-users pre-clubbing, and deteriorated from the pre-clubbing to the post-clubbing assessment, ii) pre-clubbing cannabis and amphetamine (not mephedrone) use predicted relative cognitive attenuations, iii) post-clubbing, depression scores predicted relative cognitive attenuations, and iv) schizotypy was largely unrelated to cognitive functioning, apart from a negative relationship between cognitive disorganisation and verbal fluency. Conclusion: Results suggest that polydrug use and depressive symptoms in the general population negatively affect cognition. For schizotypy, only elevated cognitive disorganisation showed potential links to a pathological cognitive profile previously reported along the psychosis dimension.

Regional abundance of on-premise outlets and drinking patterns among Swiss young men: District level analyses and geographic adjustments.

INTRODUCTION AND AIMS: This study investigated the associations of alcohol outlet density with specific alcohol outcomes (consumption and consequences) among young men in Switzerland and assessed the possible geographically related variations. DESIGN AND METHODS: Alcohol consumption and drinking consequences were measured in a 2010-2011 study assessing substance use risk factors (Cohort Study on Substance Use Risk Factors) among 5519 young Swiss men. Outlet density was based on the number of on- and off-premise outlets in the district of residence. Linear regression models were run separately for drinking level, heavy episodic drinking (HED) and drinking consequences. Geographically weighted regression models were estimated when variations were recorded at the district level. RESULTS: No consistent association was found between outlet density and drinking consequences. A positive association between drinking level and HED with on-premise outlet density was found. Geographically weighted regressions were run for drinking level and HED. The predicted values for HED were higher in the southwest part of Switzerland (French-speaking part). DISCUSSION AND CONCLUSIONS: Among Swiss young men, the density of outlets and, in particular, the abundance of bars, clubs and other on-premise outlets was associated with drinking level and HED, even when drinking consequences were not significantly affected. These findings support the idea that outlet density needs to be considered when developing and implementing regional-based prevention initiatives. [Astudillo M, Kuendig H, Centeno-Gil A, Wicki M, Gmel G. Regional abundance of on-premise outlets and drinking patterns among Swiss young men: District level analyses and geographic adjustments. Drug Alcohol Rev 2014;33:526-33].

Parc des princes, 25-1-20, équipe [de rugby] de Grenoble [F.C.G.] : [photographie de presse] / [Agence Rol]

Référence bibliographique : Rol, 57762

Parc des princes, 25-1-20, équipe [de rugby] de Grenoble [F.C.G.] : [photographie de presse] / [Agence Rol]

Référence bibliographique : Rol, 57763

Parc des princes, 25-1-20, équipe [de rugby] du Stade [français] : [photographie de presse] / [Agence Rol]

Référence bibliographique : Rol, 57761

Parc des princes, 25-1-20, équipe [de rugby de la société] Générale : [photographie de presse] / [Agence Rol]

Référence bibliographique : Rol, 57758

Aplicació web per a la gestió de llicències de la Federació Catalana de Piragüisme

L'objectiu d'aquest treball és el disseny i implementació d'una aplicació web, sota una arquitectura "Model-Vista-Controlador", que permeti la gestió de llicències de la Federació Catalana de Piragüisme de tal manera que se n'obtinguin dues conseqüències: sustitució de l'actual aplicació d'escriptori amb la qual es realitza el control de les llicències, i permetre que els clubs tinguin participació activa sobre el control de les llicències de federat dels seus socis agilitant, d'aquesta manera, les tasques que fins ara realitzava íntegrament la Federació Catalana de Piragüisme.

8-2-20, rugby, Parc des Princes, [équipe du] Boucau [stade] contre [équipe du] Stade français : [photographie de presse] / [Agence Rol]

Référence bibliographique : Rol, 57925

8-2-20, rugby, Parc des Princes, [équipe du] Boucau [stade] : [photographie de presse] / [Agence Rol]

Référence bibliographique : Rol, 57922

Iniciació a la dinamització del futbol sala als centres penitenciaris

El futbol sala és, sense cap mena de dubte, l’esport d’equip més practicat a tots els centres penitenciaris del nostre territori. I és així, bàsicament, perquè és l’activitat més demanada pels nostres col·lectius d’interns que, a cada centre, troben en aquest esport la millor manera de transmetre les seves habilitats esportives i físiques. És, en definitiva, el “germà petit” de l’esport rei –el futbol– i, per tant, qui més qui menys el sap i el vol practicar. Malgrat que parlem d’un esport relativament conegut per la comunitat de tècnics esportius, no farà cap nosa intentar cercar quins són els aspectes bàsics que s’haurien de tenir en compte a l’hora de dinamitzar una activitat esportiva d’aquesta disciplina. És per aquest motiu que aquest document s’adreça a tots els tècnics esportius que volen dinamitzar una activitat que per a ells potser és desconeguda. No es tracta, doncs, d’aprofundir-hi molt, ans al contrari, es tracta d’una aproximació al món del futbol sala des d’un vessant educatiu. L’objectiu del curs és aconseguir que tots els tècnics esportius obtinguin eines i coneixements per saber planificar, dissenyar, controlar i avaluar els diferents recursos que tenen al seu centre a fi que puguin iniciar qualsevol intern en la pràctica del futbol sala.

Dinamització de l’handbol als centres penitenciaris

L’objectiu d’aquest curs i d’aquesta síntesi i petit recull sobre l’handbol és simplement apropar als tècnics d’esports i altres professionals dels diferents centres, l’essència, les normes i el concepte bàsic d’un esport dinàmic, ràpid i atractiu que està en continu creixement i evolució. Amb aquesta primera aproximació, el que volem és que els tècnics esportius dels centres coneguin l’handbol, aprenguin a dinamitzar-lo i transmetin aquests coneixements i aquesta nova proposta esportiva als interns perquè, de mica en mica i d’una manera pausada, puguin anar incorporant-hi aquest esport i generalitzant la seva pràctica entre la població penitenciària.

Studying the micro-angels approach to micro-investment decisions

Purpose: The paper analyzes the micro-angels investment behaviour, looking both to the criteria used in the selection of their investment projects and to the characteristics of their guidance role during the investment period. Design/Methodology/Approach: The paper focuses on a double bottom line movement of French micro-angels clubs that has been operating since 1983. Our primary source of data is an online survey carried out during March 2012, asking members of clubs all over France for different aspects of their procedures. Findings: Our findings suggest that micro-angels are interested in small, socially or environmentally friendly projects having the potential to contribute to the development of their neighbourhood. We find that women are even more interested than men in such projects. Educated micro-angels value entrepreneurial motivation and understanding of the project more than less-educated micro-angels. We also point out the factors that micro-angels consider important in accompanying enterprises. Here we find that gender makes little difference. However, retired micro-angels value financial diagnosis made conjointly with entrepreneurs, while both active micro-angels and educated micro-angels value more the use of their network to help micro-entrepreneurs. Practical/Social Implications: Given the potential benefits of micro-angels investing and guiding the development of micro-enterprises, a social micro-angel investment on a major scale in developing countries could help in tackling some of the problems faced by the development of microfinance, such as the over-indebtedness of micro-entrepreneurs. Practitioners and new initiatives would gain from understanding what adaptations need to be made. Originality/value: We expect to add to the venture capital theory to take into account non-economic motives.

Annual Review of the European Football Players' Labour Market / Etude annuelle du marché du travail européen des footballeurs

The key reference on the labour market and the logics of squad formation in the big-5 European leagues. One hundred richly coloured pages, illustrated by graphics, maps, rankings, statistical models and analysis in French and English which inform managers about potential strategies to put their clubs on the road to success help managers of federations and players' unions to understand current trends and to take decisions ... suggest to journalists new lines of investigation likely to interest the general public allow researchers and students to benefit from reliable and comparable sources, developed with the greatest possible rigour ... give fans the possibility to understand in detail the dynamics at work in their favourite sport and club.

La Gestió econòmico-empresarial d'un club de futbol

Hi ha records que perduraran sempre; el gol d’Iniesta contra el Chelsea, la boleia de Zidane a Hampden Park… Aquests moments memorables que queden gravats a les retines de tots nosaltres i produeixen una immensa felicitat a l’ésser humà, que l’emocionen, que el fan casi plorar. Tot això es produeix gràcies a un esport de masses molt present en les nostres vides, el futbol. Una activitat merament esportiva que s’ha convertit, amb el pas dels anys, en quelcom més que un esport, ha travessat l’àmbit purament sentimental d’una regió fins a assolir nivells d’autèntica globalització arreu del món. I és precisament el fet que el futbol porta una immensa passió a tots els racons de la societat, el que fa plantejar-nos el funcionament d’aquesta gran indústria de l’entreteniment.La realitat, tanmateix, revela l’existència de tot un món econòmico-empresarial que s’amaga darrere aquest espectacle, del qual, els veritables protagonistes són els clubs de futbol. Sense ells no es produiria mai l’espectacle. És per aquest motiu, que centrarem el nostre anàlisi sobre aquestes entitats esportives: veure el seu funcionament en la seva vessant més econòmica (1).En el present estudi s’analitzarà tot el funcionament intern d’un club, des del seu marc legal fins a l’econòmic, parant molta atenció en el que és el mercat futbolístic, el qual, al cap i a la fi, acaba relacionant la part més esportiva amb l’empresarial. A partir d’aquí intentarem extrapolar aquest entramat al que és el món futbolístic en general.Amb això, intentarem qüestionar-nos el perquè del gran moviment de divises existent, actualment, en aquest esport. Com pot ser que un club inverteixi més de 30 milions d’euros (2) només en el que seria contractar un nou treballador? Com es podengenerar tants recursos per després gastar-los en nòmines astronòmiques pels jugadors?Doncs aquest seguit de qüestions es el que pretenem respondre en aquest treball, de la forma més amena i clara possible, amb els gràfics i taules més adients.(1) Com que de clubs de futbol n’hi ha molts i no els podem analitzar tots un per un, partirem de la based’agafar-ne un com a model, en aquest cas, per la seva proximitat i facilitat d’obtenció de dades hemescollit el FC Barcelona.(2) Quantitat que equival, ni més ni menys, a 500 vegades el sou d’un treballador mitjà al llarg de tota la seva vida