Early intensification and autologous stem cell transplantation in patients with systemic AL amyloidosis: a single-centre experience.

Primary systemic amyloidosis (AL amyloidosis) continues to have a very poor prognosis. Most therapeutic strategies remain unsatisfactory. Conventional chemotherapy is known to offer at best only moderate efficacy. Several studies have yielded higher complete response rates after high-dose chemotherapy and autologous stem cell transplantation (ASCT) in addition to improving outcomes in a subgroup of patients. However, the superiority of an intensive approach in AL amyloidosis has not been confirmed in a randomised trial. The precise role of ASCT remains unclear. We report our experience in 16 patients diagnosed with AL amyloidosis and treated in a multidisciplinary approach with high-dose melphalan and ASCT. Median age was 59 (39-71) years. The kidneys were predominantly affected in 75% of cases; two or more organs were affected in 38%. Median time from diagnosis to transplantation was 2 (1-4) months. Three patients (19%) developed acute renal failure and required transient dialysis. Transplant-related mortality was 6% after 100 days. Haematological complete response (CR) was obtained in nine (56%) and organ response in six (38%) patients. Nine out of 12 patients (75%) with kidney involvement exhibited a sustained clinical benefit at 12 months. Half of all the patients (n = 8) were alive after a median follow-up of 33 months, including two in continuous CR. This suggests that high-dose chemotherapy and ASCT are still valid treatment options in AL amyloidosis and that a significant number of patients with renal involvement might benefit from this approach.

El projecte de convivència de centre. Una manera de treballar l'autonomia i la convivència de l'alumnat

L’escola és un reflex de la societat en la que s’inscriu. Una societat democràtica comporta una escola que visqui i practiqui la democràcia. Els nostres drets, les nostres llibertats i els nostres deures descansen sobre la nostra autonomia i responsabilitat. Una manera de treballar aquests aspectes a l’escola és des del projecte de convivència de centre, on s’ha d’incardinar tota la vida del centre educatiu. Educar en valors exigeix conviure amb ells en tots els àmbits de la nostra vida. Educar en valors significa, també, educar la capacitat de valorar. Aquesta capacitat de valorar ens permet ser persones lliures, crítiques, justes i solidàries, conscients de la realitat del nostre entorn més immediat i del context mundial en general, i compromeses amb la humanitat, amb les generacions futures i amb la sostenibilitat del planeta. D’acord amb aquestes consideracions, el projecte de convivència de centre pot fonamentar-se en els següents tres grans blocs de valors, en els quals hi podem encabir els valors, entesos com les nostres opcions de vida: a) el valor de la persona humana i la seva dignitat; b) el valor de la democràcia i la ciutadania; i c) el valor de la igualtat i la diferència.

L'ocupació altimperial del solar del mercat de Santa Caterina. Un possible centre productor ceràmic

En aquest article es presenta la fase de la intervenció realitzada al mercat de Santa Caterina que es desenvolupa en l’època altimperial romana i està relacionada amb els inicis de la ciutat de Barcino. En funció de les estructures recuperades i la gran quantitat de material d’escòries ceràmiques recollides, les restes documentades s’han identificat amb una zona de producció ceràmica suburbial, on podrien produir-se tant ceràmiques comunes com recipients amfòrics. Aquests últims són els que han aportat més informació, tant per la quantitat com per la diversitat de marques recollides, que han permès ampliar el coneixement sobre les possibles produccions a la ciutat i els circuits del vi a la zona.

Taxes de reincidència 2011 de justícia juvenil: actualització de la taxa de reincidència dels joves sotmesos a mesures de llibertat vigilada i internament en centre

L’estudi actualitza les taxes de reincidència dels menors sotmesos a una mesura d’internament o de llibertat vigilada que van ser publicades a la recerca “La reincidència en el delicte en la justícia de menors” finalitzada l’any 2005 i que van iniciar la sèrie. Aquest estudi ja és el sisè del mateix tipus i, en aquest cas, segueix els joves que van finalitzar una mesura de llibertat vigilada o d’internament l’any 2008, i els segueix fins el 31 de desembre de 2011 amb l’objectiu de saber si han comès un nou delicte que hagi estat detectat per la Xarxa d’execució penal, tant de joves com d’adults. S’ha estudiat tota la població de joves desinternats de centres, que per l’any 2008 foren 258 subjectes. En el cas de llibertat vigilada la població que ha finalitzat l’any 2008 ha estat de 967 subjectes. En total la població estudiada ha estat de 1.225 joves. Els resultats en la taxa de reincidència de llibertat vigilada han baixat lleugerament (28,7%) respecte l’any anterior (que era del 29,6%). En internament la taxa de reincidència també ha baixat lleugerament (57,8%) respecte l’any passat (58,7%). L’estudi permet comparar de forma seriada sis anys d’evolució de la taxa de reincidència juvenil després de la posada en marxa de la Llei Orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (LORPM).

Memòria final : Practium I de psicologia clínica al Centre de Salut Mental d'Adults del Segrià (CSMA) de l'Hospital Santa Maria de Lleida

En aquest treball es recull tota una sèrie d'experiències pràctiques i teòriques que permeten que ens endinsem en l'aprenentatge del rol del psicòleg clínic en un centre de salut mental d'adults, com també en una unitat sociosanitària, i veure les diferents eines d'avaluació i intervenció emprades en diferents psicopatologies.

Centre de negocis : Barcelona Business World

Anàlisi, disseny i implementació de dues aplicacions (una plana web i una intranet), ambdues relacionades amb un centre de negocis anomenat Barcelona Business World.

Centre de referència de la meteorologia de Catalunya a la muntanya del "Turó de l’Home", Barcelona

Award-winning

Implementació de GeoNetwork per a la gestió de metadades del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

El present projecte ha consistit en implementar un SIG corporatiu per a la gestió de la informació de dades del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. La finalitat és la d’estructurar i organitzar aquesta informació que se’n deriva per a que pugui ser consultada fàcilment i de manera molt dinàmica. Un cop el sistema d’informació contenia les dades pròpies del CTFC es van afegir més metadades al sistema d’informació mitjançant connexions de harvesting, GeoServer i protocol FTP

Au centre [amiral] Koltchak, à sa gauche général Gaida, à sa droite Bogoslovsky [Russie] : [photographie de presse] / [Agence Rol]

Référence bibliographique : Rol, 55971

Debating the centre : the theory of principal qualificand (mukhyavisesya) in classical Indian philosophy

The theory of language has occupied a special place in the history of Indian thought. Indian philosophers give particular attention to the analysis of the cognition obtained from language, known under the generic name of śābdabodha. This term is used to denote, among other things, the cognition episode of the hearer, the content of which is described in the form of a paraphrase of a sentence represented as a hierarchical structure. Philosophers submit the meaning of the component items of a sentence and their relationship to a thorough examination, and represent the content of the resulting cognition as a paraphrase centred on a meaning element, that is taken as principal qualificand (mukhyaviśesya) which is qualified by the other meaning elements. This analysis is the object of continuous debate over a period of more than a thousand years between the philosophers of the schools of Mimāmsā, Nyāya (mainly in its Navya form) and Vyākarana. While these philosophers are in complete agreement on the idea that the cognition of sentence meaning has a hierarchical structure and share the concept of a single principal qualificand (qualified by other meaning elements), they strongly disagree on the question which meaning element has this role and by which morphological item it is expressed. This disagreement is the central point of their debate and gives rise to competing versions of this theory. The Mïmāmsakas argue that the principal qualificand is what they call bhāvanā ̒bringing into being̒, ̒efficient force̒ or ̒productive operation̒, expressed by the verbal affix, and distinct from the specific procedures signified by the verbal root; the Naiyāyikas generally take it to be the meaning of the word with the first case ending, while the Vaiyākaranas take it to be the operation expressed by the verbal root. All the participants rely on the Pāninian grammar, insofar as the Mimāmsakas and Naiyāyikas do not compose a new grammar of Sanskrit, but use different interpretive strategies in order to justify their views, that are often in overt contradiction with the interpretation of the Pāninian rules accepted by the Vaiyākaranas. In each of the three positions, weakness in one area is compensated by strength in another, and the cumulative force of the total argumentation shows that no position can be declared as correct or overall superior to the others. This book is an attempt to understand this debate, and to show that, to make full sense of the irreconcilable positions of the three schools, one must go beyond linguistic factors and consider the very beginnings of each school's concern with the issue under scrutiny. The texts, and particularly the late texts of each school present very complex versions of the theory, yet the key to understanding why these positions remain irreconcilable seems to lie elsewhere, this in spite of extensive argumentation involving a great deal of linguistic and logical technicalities. Historically, this theory arises in Mimāmsā (with Sabara and Kumārila), then in Nyāya (with Udayana), in a doctrinal and theological context, as a byproduct of the debate over Vedic authority. The Navya-Vaiyākaranas enter this debate last (with Bhattoji Dïksita and Kaunda Bhatta), with the declared aim of refuting the arguments of the Mïmāmsakas and Naiyāyikas by bringing to light the shortcomings in their understanding of Pāninian grammar. The central argument has focused on the capacity of the initial contexts, with the network of issues to which the principal qualificand theory is connected, to render intelligible the presuppositions and aims behind the complex linguistic justification of the classical and late stages of this debate. Reading the debate in this light not only reveals the rationality and internal coherence of each position beyond the linguistic arguments, but makes it possible to understand why the thinkers of the three schools have continued to hold on to three mutually exclusive positions. They are defending not only their version of the principal qualificand theory, but (though not openly acknowledged) the entire network of arguments, linguistic and/or extra-linguistic, to which this theory is connected, as well as the presuppositions and aims underlying these arguments.