1000 resultados para violência psicológica conjugal
Resumo:
Lestudi vol fer una prospecci quantitativa i qualitativa en relaci a limpacte en el sistema penal i penitenciari catal de laplicaci de la Llei Orgnica 1/2004 de Mesures de Protecci Integral contra la violncia de gnere en la seva vessant de tutela penal, i emmarcat en lmbit de Catalunya. A lestudi es recull lopini de diversos serveis i operadors que actuen al voltant del sistema penal i penitenciari a Catalunya, per tal de fer una primera aproximaci a limpacte dels nous dispositius legislatius i jurisdiccionals. Aquesta aproximaci s una radiografia actualitzada del que est suposant la posada en marxa de la legislaci vigent i labast de labordatge penal i penitenciari de la violncia domstica / de gnere. La recerca recull tamb lopini de les vctimes i, com a contrast, la dels condemnats per violncia contra les dones, a partir del buidatge de 58 entrevistes realitzades a 30 vctimes i 28 agressors. Daquests, la meitat ingressats a pres i laltra meitat amb mesures penals alternatives. La recerca finalitza fent tot un seguit de recomanacions finals per millorar latenci efectiva i integral a la vctima de violncia de gnere.
Resumo:
La violncia que pateixen les dones esdev un fenomen que afecta totes les cultures, grups socials i edats darreu del mn i, per tant, Catalunya no nest exempta. Es tracta dun fenomen universal que, fruit del sistema patriarcal, s present a gaireb totes les cultures i a tots els nivells socials i econmics i est vinculat a les mancances de les nostres societats pel que fa a les cotes digualtat. La violncia contra les dones s el resultat ms greu dunes relacions socials basades en la discriminaci per ra de sexe. Si la violncia masclista s una greu vulneraci dels drets humans bsics de les dones i la definici actual de seguretat pblica s aquella que la presenta com a les actuacions dels poders pblics adreades a la protecci de les persones i bns davant possibles agressions dorigen hum o natural i que comprn les mesures de prevenci i protecci eficaces en lassegurament dels drets i llibertats dels ciutadans ide les ciutadanes, la violncia masclista, doncs, esdev un objectiu prioritari per a les poltiques pbliques de seguretat en un Estat de dret. Aix doncs, en el cas de Terrassa estan sent eficaces i eficients les poltiques pbliques implementades per reduir i minimitzar la violncia masclista?
Resumo:
El treball pretn abordar el fenomen de la violncia escolar en edat adolescent, les causes que l'originen i com es reprodueix en el marc escolar, mitjanant l'anlisi de la societat, la famlia, l'escola... i com influeix en els i les adolescents.
Resumo:
Aquest treball, dirigit al camp de la psicologia clnica, ha tingut com a fita principal observar el rol dels psiclegs clnics dins el servei de psiquiatria d'un centre hospitalari, amb l'objectiu d'acostar-nos a la prctica professional dels psiclegs en l'avaluaci i la intervenci de les psicopatologies.
Resumo:
Aquest treball, realitzat al Centre d'Atenci i Seguiment de Drogodependncies (CASD) de Nou Barris, ha tingut com a objectiu principal observar el rol del psicleg clnic en el procs d'avaluaci i intervenci psicoteraputica en pacients que presenten un trastorn per dependncia de substncies psicotrpiques.
Resumo:
El desembre de 2008 lObservatori dtica Aplicada a la Intervenci Social (OEAIS) va publicar Fora i violncia en educaci social. En Pere i en Josep, anlisi dun cas prctic sobre els lmits de la fora fsica en un Centre Residencial dAcci Educativa (CRAE). Aquest informe partia duna situaci real ocorreguda a Catalunya en la qual un educador social que treballava en un CRAE havia donat una bufetada a un noi del centre, el pare lhavia denunciat i en la sentncia el jutge va considerar que lacci no era punible. Arran daquest i altres fets, en la normativa i en els protocols dels CRAE de Catalunya es va establir que en cap cas es podia donar una bufetada als nois i noies que hi vivien i que en una situaci lmit, els professionals de leducaci han de fer una contenci fsica o avisar a la policia o al servei hospitalari durgncies
Resumo:
Estimates of genetic susceptibility to leprosy were made in the past from observational reports in familial settings using descriptive epidemiologic data. Risk of conjugal transmission of leprosy (from one spouse to another) has been estimated between 1-10% and is thought to occur in 3-5% of spouses exposed to untreated lepromatous disease in the partner. Risk of secondary transmission is presumed higher in other family members than for the conjugal partner. This belief has become dogma to many leprologists who may no longer know the basis for this estimation. This article reviews the historic epidemiologic descriptions of risk for leprosy transmission in married couples compared to other family members. Although uncommon, conjugal leprosy occurs and at higher rates in populations with traditional familial intermarriage and consanguinity.
Resumo:
El treball pretn aportar un coneixement de carcter psicosocial sobre els contextos on els professionals del sistema jurdic-penal ofereixen atenci a les vctimes de violncia de gnere, concretament, les unitats i oficines habilitades per recollir la denncia o atestat dins de les comissaries dels Mossos desquadra i els jutjats dinstrucci de la dona. Lmbit territorial va ser Barcelona i Girona. Es va obtenir informaci sobre judicis realitzats a lAudincia provincial, aix com documents legals en relaci al tema. Sha analitzat les necessitats i dificultats juntament amb la identificaci dels recursos psicosocials que aporten tant aquests professionals com les dones que han patit o estan patit un procs de maltractament per part de la parella. La pretensi es oferir una mirada particular per suggerir transformacions que facilitin el procs datenci en aquests contextos, sovint difcil i, que comporta conseqncies emocionals per part de les vctimes i dels mateixos agents que les atenen. Sha partit de les narracions de les vctimes i dels agents jurdics, com prctiques socials a partir de les quals podem detectar valors, posicions, normes, emocions i efectes de gnere que permetr dirigir la intervenci. Com a eines danlisi sha fet s els repertoris interpretatius els quals han perms analitzar les construccions socials i els seus efectes al voltant del maltracte, de les identitats de les vctimes i els victimaris.
Resumo:
Tot el que fa referncia als aspectes de la violncia que t lloc en lmbit domstic s objecte dun ampli debat en la nostra societat. Altres estudis recullen el fet que aproximadament un 14% dels casos denunciats per aquesta violncia sn protagonitzats per menors entre 14 i 18 anys que agredeixen els seus pares. Aquesta recerca comprn lestudi dels expedients qualificats per les fiscalies de menors de Catalunya, de Barcelona, Tarragona , Lleida i Girona, com fets de violncia des de l1 de gener de lany 2001 fins al 31 de desembre de lany 2003. Dels resultats es destaca que sn 116 els casos de menors denunciats pels seus pares en aquest perode, dels quals el 79,3% sn nois i el 20,7% sn noies. La majoria daquests nois i noies sn nascuts a lEstat Espanyol (91,4%),. La persona que acostuma a denunciar amb ms freqncia s la mare, que s la que dna el pas en el 647% dels casos. Tamb ha estat la vctima ms freqent de la violncia domstica, un 87,8% dels casos. Les caracterstiques de lagressi veiem que en el 784% s per contacte fsic com cops de puny, puntades de peu, empentes, intents descanyar. El perfil dels joves que tenen obert expedient per violncia domstica, es pot concloure que hi ha dos grups diferenciats: -El 46,6% lnic delicte que consta al seu expedient a la justcia de menors s el de violncia domstica. -El 53,4%, tenen una carrera delictiva, ms ampla. En la recerca es va enquestar tamb als professionals que intervenen a lmbit de la justcia de menors, i dels resultats es destaca que el 94,1%, considera que la intervenci amb els joves per un delicte per violncia domstica, ha de ser diferent a la que es fa per altres conductes delictives.
Resumo:
Publicado en la plataforma de la Red Sabia (Red de Salud y Buen Trato a la Infancia y la Adolescencia. http://www.redsabia.org/) de la Consejera de Igualdad, Salud y Polticas Sociales
Resumo:
Aquest projecte de recerca t com a objecte l'anlisi de les lnies bsiques de la Llei orgnica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecci integral contra la violncia de gnere i, ms concretament, de la regulaci de la tutela cautelar de les vctimes d'aquest tipus de violncia. Quant a la regulaci de les mesures de protecci que podr adoptar el Jutge de violncia de gnere, s'ha optat per la seva inclusi expressa, ja que no es troben recollides com a mesures cautelars a la Llei d'enjudiciament criminal, que noms regula la prohibici de residncia i la de poder anar a un determinat lloc pels delictes recollits a l'art. 57 del Codi penal (article 544 bis LECrim, introdut per la Llei orgnica 14/1999). Malgrat els dubtes envers la naturalesa jurdica d'aquestes mesures, s clar que tamb persegueixen el fi tpic de les mesures cautelars clssiques, encara que de forma tangencial: assegurar el desenvolupament amb xit del judici oral, mantenint allunyada a la vctima tan de nous actes violents com d'amenaces dirigides a assolir una retractaci del seu inicial testimoni. Es tracta, doncs, de "mesures cautelars" (personals) que incideixen sobre la llibertat de l'imputat (restringint la seva llibertat de circulaci i de residncia), que tenen com a pressupostos tant el fumus boni iuris (judici de probabilitat del jutge), com el periculum in mora (ents ms aviat com a periculum libertatis o periculum in damno), i que responen a les caracterstiques d'instrumentalitat, provisionalitat, jurisdiccionalitat, oficialitat, revocabilitat i homogenetat (per no identitat) amb les mesures executives. D'altra banda, tamb s'afegeix la possibilitat que qualsevol d'aquestes mesures de protecci pugui ser utilitzada com a mesura de seguretat, des del principi o al llarg de l'execuci de la sentncia, incrementant-se aix la llista de l'art. 105 del Codi penal, i possibilitant al jutge la garantia de protecci de les vctimes ms enll de la finalitzaci del procs.
Resumo:
Com base no referencial da teoria racial crtica, foi feita uma reviso da literatura com o objetivo de buscar informaes que fundamentem uma ao profissional afirmativa contra o racismo e o sexismo, baseada em evidncias cientficas e culturalmente competente. Evidenciou-se que a sexualidade, a sade reprodutiva e a violência contra a mulher negra so temas com literatura escassa, sugerindo que o racismo e o sexismo esto operantes por meio da omisso ou negligncia do Estado pese a mobilizao das mulheres negras. Concluiu-se que a discriminao institucional precisa ser explicitada e combatida por meio de vrias aes afirmativas em relao mulher negra que devem ser implementadas ou fortalecidas para a promoo da eqidade em sade.
