Estudos sobre a Esquistosomose em Pernambuco, Brasil

Os autores referem os resultados dos estudos sobre esquistosomose realisados, em Pernambuco, de Novembro de 1938 a Dezembro de 1939. Não se extendem em discussão, nem comentarios, tampouco, relacionam suas verificações com o que já foi relatado sobre o assunto em trabalhos nacionais e estrangeiros, pelo fato de que, não se trata de um resultado definitivo e sim de atividades que irão proseguir. Os estudos sistematicos em torno da endemia esquistosomica foram executados em duas localidades diversas pela população e pela situação geografica e ecologica. Pontezinha é uma povoação de 1200 habitantes localizada proximo a um conjunto de charcos e lagõas de agua dôce onde pululam caramujos do tipo olivaceus de Spix, e apresenta uma taxa de infestação de 21,4% para individuos do sexo masculino, e de 14,7% para os do sexo feminino. A distribuição por grupos de idade mostra que a incidencia cresce até o grupo de 16 a 20 anos de idade, quando atinge a percentagem de 37,8%, para decrescer em seguida. Em Vitoria a incidencia foi maior nos indivíduos do sexo feminino, atingindo a taxa de 41,4%, dando o sexo masculino a taxa de 36,9%. Por idade a percentagem maxima é atingida pelo grupo de 11 a 15 anos. Vitoria é uma cidade de 1500 habitantes, construida á margem do rio Tapacurá, onde se encontram numerosos caramujos do tipo centimetralis Lutz. A divergencia de incidencia corre por conta dos habitos da população e pela utilização que ela faz do rio, sendo maior em Vitoria porque a proximidade do rio facilita o uso de suas aguas para banho e serviços domesticos, condicionando este ultimo fato, a maior infestação das mulheres. O estudo da frequencia da infestação dos caramujos por cercarias de diversos trematodios, permite suspeitar uma relação inversa entre a taxa de infestação e o diametro maximo atingido pelos caramujos, parecendo este fato confirmar os trabalhos de Vianna Martins sobre a identidade dos hospedeiros intermediarios do Sch. mansoni no BRasil com o Australorbis glabratus (Say, 1818). Os ovos de Sch. mansoni depositados nos tecidos, provocam lesões inflamatorias nodulares que podem pela sua evolução obedecer ás seguintes fases: a) reação inicial sub-aguda ou mais raramente, aguda; b) reação cronica com predominancia de elementos infiltrativos; c) reação cronica com predominancia de histiocitos, formação de célula gigante e proliferação fibro-colagena encistante; d) reação caracterizada pelo englobamento do ovo pelo gigantocito e predominancia de tecido fibro-colageno; e) nodulo caracterizado pelo aspéto encistante do tecido fibro-colageno com célula gigante ou vestigios de casca quitinosa na parte central (ninho encistante); f) cicatriz fibro-colagena. Em todos os orgãos examinados, esses aspétos eram presentes, sendo que variações aparecem: 1º No pulmão o processo inicial surge sob a forma de alveolite aguda mais ou menos difusa. Posteriormente essa lesão toma um aspéto bronco-pneumonico. 2º Na mucosa intestinal a lesão inicial é aguda e difusa. no estadio de cronicidade, ha ulceração, proliferação do tecido de granulação, podendo formar polipos, ou hiperplasia glandular, constituindo algumas vêses, polipo-adenoma. 3º Nos ganglios linfaticos o aspéto reacional é caracterizado por uma disposição epitelioide, muito evidente dos histiocitos que são abundantes. 4º No pancreas, as lesões são as mais pobres em aspétos reacionais. Os AA. mostraram um conjunto de 9 observações de infestação antiga de esquistosomose onde se encontrava um disturbio da formula sanguinea expressivo da frenação medular. Nestes 9 casos, 7 deles apresentavam esplenomegalias de intensidades varias. Oito deles eram portadores de outras infestações verminoticas. Em quatro, realisou-se a ablação esplenica. Em outros quatro, aplicou-se o tratamento anti-esquistosomoso pelos sais de Antimonio. Os sinais sanguineos de hipomielia, manifestaram-se irredutiveis apesar da desinfestação dos outros parasitas intestinais, do tratamento corretivo das sindromes anemicas e da terapeutica anti-esquistosomotica. Somente a esplenectomia conseguiu apagar aquela disfunção hemo-reguladora. Os AA. acreditam que alguns dos casos apresentados sejam de esplenopatias cronicas de origem esquistosomotica. Como tal procuram realçar uma das variedades do acometimento esquistosomoso esplenico moldado na sindrome de hiperesplenia cronica hipomielica. Os requisitos exigidos para esta catalogação estiveram presentes, tal como em verdadeiras esplenopatias cronicas palustres, leishmanioticas ou de outra etiologia semelhante em atuação.

Cultura cromogênica dum bacilo ácido-álcool resistente isolado de pus de lesão fechada de lepra humana

Last October 2nd the Author smeared nine tubes of Loewenstein medium with material obtained from closed pustulae of a seven years old boy, L2 case of leprosy. This material was very rich in Hansen bacilli in its different forms, inclusive globus, as is seen in the figures 2 and 3 of Plate 1. Part of this material obtained from pustulae opened by galvanocautery, was inoculated, at the same day, into white rats and guinea-pigs. November 26th a new biopsy gave more rich material, which was smeared again into Loewenstein fresh medium. December 15th three of the first and two of the second series of tubes of cultures showed germination of a yellow, dry and rough culture, covering almost the total surface of the medium. Microscopic examination of the culture showed that it was a pure culture of an acid-fast organism. Passages into glycerinated potatoes germinated well covering the surface of the same with a clear yellow granulated culture remaining the fluid (glycerinated water) quite limpid. The germination in glycerinated broth produced a yellow velum in the surface of the medium, as is seen in fig. 3 of Plate 2, without becoming turbid. The microorganism isolated twice from the same source of material was cocciforme (as Mycobacterium pulviforme of Marchoux), in the original culture, becoming more bacilliforme, always acid-fast, after passage into glycerinated media. The A. sent his culture to foreigner colleagues to study it and will inoculate it soon into laboratory animals.

A lepra tuberculoide, ou melhor, a lesão tuberculoide na lepra, representa uma fase de transição desta dermatose e não uma forma clínica autônoma: novos achados bacterioscópicos na linfa subcutânea de leprosos

The A., after an intorductory history of his experience in leprosy, discusses the more convinient routine method of classification of leprosy cases, basing it in the facte that every case is mixt, i. e. when the skin shows any lesion the nerves of that region are also affected by the bacilli. Studying by a new thecnics, which he baptised before as "Lleras' method", the scarching of the agent of leprosy in tuberculoid cases, by examination of sub-corium lymph obtained from the lesion, he discovered new forms of the Hansen bacillus, which describes briefly, arriving at the following conclusions: 1. The A., after discussing about the evolution and clinical classification of leprosy, describes new forms of the HANSIN bacillus, discoverd in the lymph extracted from subcutis of leprosy lesion. 2. In 100 % of tuberculoid cases (total studied 29) the A. found, in the subcutis lymph, bacilli, granules, clubs or other forms of HANSEN bacillus. 3. Such bacteriological findigs and the proved mutation of tuberculoid leprosy into lepromatous type, demolished the basis of the so-called "polar" classification of leprosy. 4. Considering the proved facts already referred to, the A. arrived at the conclusion that 50 % of all papers published about tuberculoid leprosy, within the last ten years, are fanciful. 5. The presence, in the subcutis of lepers, of metamorphosic forms of HANSEN bacillus, is the cause of common relapses of negativated cases by treatment, which fact suggests a new therapeutics method to destroy such elements in loco, and exiges more strict examination before release of interned patients.

Software per al càlcul de la taxa de ventilació d'hivernacles multitúnel

La ventilació és un procés fonamental, que influeix en el clima interior de l'hivernacle. La ventilació contribueix al control de la temperatura, la humitat i la concentració de gasos (com el CO2) de l'aire interior i, en conseqüència, influeix en el creixement i desenvolupament dels conreus. Malgrat la seva importància, el seu càlcul resulta una mica complex. Amb l'objectiu de facilitar una aproximació a aquest valor, es presenta aquest full de càlcul. Introduint les dades del vostre hivernacle multitúnel i les condicions de vent, direcció i velocitat, s'obtindrà un valor d'aquestes renovacions. Instruccions per al Càlcul de la Taxa de Ventilació de l'Hivernacle Multitúnel 1. Introduir les dimensions de l'hivernacle (cel.les en vermell) 2. Característiques de les finestres 3. Introduir la velocitat del vent 4. Introduir la direcció en què es troben orientades les finestres en relació al vent

Atual distribuição geográfica dos moluscos hospedeiros intermediários do Schistosoma mansoni em Belo Horizonte, MG, Brasil

Procedeu-se ao levantamento malacológico do município de Belo Horizonte, MG, com o objetivo de avaliar a distribuição, densidade e taxa de infecção dos moluscos hospedeiros intermediários do Schistosoma mansoni. Foram coletadas 3.261 Biomphalaria glabrata em 1979-81, das quais 100 (3,1%) estavam infectadas com S. mansoni. Registrou-se a existência de 36 criadouros (35,0%) de B. glabrata em 102 locais pesquisados, sendo 23 na bacia hidrográfica de Pampulha e 13 na do ribeirão do Arrudas. Foram encontrados 2 criadouros de B. tenagophila e 2 de B. straminea. Registrou-se também a presenca de exemplares de Pomacea haustrum, Physa sp e Drepanotrema cimex. Compararam-se os dados obtidos atualmente com os publicados em 1967. Houve reducao de mais de 50% no número de criadouros de B.glabrata, principalmente em decorrencias da expansão e progresso da cidade. Na zona periférica a esquistossomose continua endêmica, havendo necessidade de novas obras de saneamento básico para se conseguir o controle da doença.

Taxes de reincidència 2008 de justícia juvenil: actualització de la taxa de reincidència dels joves sotmesos a mesures de llibertat vigilada i internament en centre

L’estudi actualitza les taxes de reincidència dels menors sotmesos a una mesura d’internament o de llibertat vigilada que van ser publicades a la recerca “La reincidència en el delicte en la justícia de menors” finalizada l’any 2005 i que van iniciar la sèrie. Aquest estudi ja és el quart del mateix tipus i en aquest cas segueix els joves que van finalitzar una mesura de llibertat vigilada i d’internament l’any 2005 i els segueix fins el 31 de desembre de 2008, per saber si han comès un nou delicte que hagi estat detectat per la Xarxa d’execució penal, tant de joves com d’adults. S’ha estudiat tota la població de joves desinternats de centres, que per l’any 2005 foren 183 subjectes. En el cas de llibertat vigilada del total de joves que finalitzaren mesura l’any 2005 (N=1.102), s’ha fet una mostra de 529 subjectes (interval de confiança:95,5%; marge d’error ±3,1; p=q=50). Els resultats en llibertat vigilada apunten a un manteniment en la taxa de reincidència aquest darrer any, desprès d’un descens perllongat al llarg dels tres anys anteriors. S’ha passat del 31,9% al 2005 al 22,0% el 2007 i al 23,0% el 2008. En canvi en internament la fluctuació de la taxa no dona diferències significatives tot i que al 2005 era del 62,8%, va augmentar al 66,9% el 2006, va baixar al 56,2% l’any 2007, i ha tornat a pujar al 62,3% l’any 2008. L’estudi permet comparar de forma seriada ja quatre anys d’evolució de la taxa de reincidència juvenil després de la posada en marxa de la Llei Orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (LORPM).

Taxa de reincidència penitenciària 2008

La investigació actualitza les dades de dues recerques anteriors, la publicada l’any 1993 i la publicada el 2004/2005. Aquesta sèrie, que ja suma 3 recerques, permet comparar les taxes de reincidència penitenciària de 1992, 2002 i 2008 i totes les variables que es deriven dels estudis. En aquesta nova recerca la població objecte d’estudi són les 2.579 persones que van sortir excarcerades l’any 2002, d’alguna de les presons catalanes, per algun dels motius previstos a la llei o per haver protagonitzat un trencament de condemna (un no reingrés de permís, no haver tornat d’una sortida laboral o haver protagonitzat una evasió). La grandària de la mostra és de 1.403 persones. L’estudi ha consistit a recollir informació sobre diferents variables descriptives del perfil personal, penal i penitenciari dels components de la mostra i a comprovar si, un cop excarcerats l’any 2002, tornaven al sistema penitenciari, com a preventius o penats, per haver comés un nou delicte posteriorment a la data d’excarceració (reincidència penitenciària). El període de seguiment ha estat fins al 31 de desembre de 2007. Diverses anàlisis ens han permet descriure relacions significatives entre les variables estudiades i la reincidència. La font de les dades ha estat, com en els altres dos estudis, el SIPC (sistema informàtic penitenciari català).

Taxes de reincidència 2006 de justícia juvenil: actualització de la taxa de reincidència dels joves sotmesos a mesures de llibertat vigilada i internament en centre

L’estudi actualitza les taxes de reincidència dels menors sotmesos a una mesura d’internament o de llibertat vigilada que van ser publicades a la recerca “La reincidència en el delicte en la justícia de menors” l’any 2005. Si en aquell estudi es recollien per primer cop dades sobre la reincidència dels joves infractors que havien entrat en el circuit de la justícia de menors després de la posada en marxa de la Llei Orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (LORPM), en aquest s’actualitzen les dades pel col•lectiu de joves que van ser sotmesos a mesures de llibertat vigilada i internament i que les van finalitzar durant l’any 2003. Es fa un seguiment als joves fins a finals del 2006 per saber si han reincidit. També s’ha seguit als joves que hagin arribat a la majoria d’edat per saber si han entrat novament en el sistema d’execució penal, en aquest cas sentenciat al compliment d’una mesura penal alternativa, o a una mesura de privació de llibertat. L’estudi pretén iniciar una sèrie que permeti comparar els resultats anualment, de manera que puguem veure l’evolució de l’execució penal juvenil en algunes de les variables estudiades.

Taxes de reincidència 2007 de justícia juvenil Actualització de la taxa de reincidència dels joves sotmesos a mesures de llibertat vigilada i internament en centre

L’estudi actualitza les taxes de reincidència dels menors sotmesos a una mesura d’internament o de llibertat vigilada que van ser publicades a la recerca “La reincidència en el delicte en la justícia de menors” finalitzada l’any 2005 i que van iniciar la sèrie. Aquesta recerca ja és la tercera del mateix tipus i en aquest cas estudia els joves que van finalitzar una mesura de llibertat vigilada i d’internament l’any 2004 i els segueix fins el 31 de desembre de 2007, per saber si han comès un nou delicte que hagi estat detectat per la Xarxa d’execució penal, tant de joves com d’adults. S’ha estudiat tota la població de joves desinternats de centres (N=169 subjectes l’any 2004). En el cas de llibertat vigilada, del total de joves que finalitzaren mesura l’any 2004 (N= 718), s’ha fet una mostra de 558 subjectes (interval de confiança:95,5%; marge d’error±2;p=q=50). Els resultats en llibertat vigilada apunten un descens significatiu en la taxa de reincidència, que ha passat del 31,9% al 2005 al 22,0% el 2007. En canvi en internament la fluctuació de la taxa no dona diferències significatives tot i que el 2005 era del 62,8%, va augmentar al 66,9% el 2006 i ha tornat a baixar al 56,2% l’any 2007. L’estudi permet comparar de forma seriada ja tres anys d’evolució de la taxa de reincidència juvenil després de la posada en marxa de la Llei Orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (LORPM).

Taxes de reincidència 2009 de justícia juvenil: actualització de la taxa de reincidència dels joves sotmesos a mesures de llibertat vigilada i internament en centre

Taxes de reincidència 2009 de justícia juvenil: actualització de la taxa de reincidència dels joves sotmesos a mesures de llibertat vigilada i internament en centre L’estudi actualitza les taxes de reincidència dels menors sotmesos a una mesura d’internament o de llibertat vigilada que van ser publicades a la recerca “La reincidència en el delicte en la justícia de menors” finalitzada l’any 2005 i que van iniciar la sèrie. Aquest estudi ja és el cinquè del mateix tipus i, en aquest cas, segueix els joves que van finalitzar una mesura de llibertat vigilada o d’internament l’any 2006, i els segueix fins el 31 de desembre de 2009 amb l’objectiu de saber si han comès un nou delicte que hagi estat detectat per la Xarxa d’execució penal, tant de joves com d’adults. S’ha estudiat tota la població de joves desinternats de centres, que per l’any 2006 foren 169 subjectes. En el cas de llibertat vigilada del total de joves que finalitzaren mesura l’any 2006 (N=1.017), s’ha fet una mostra de 525 subjectes (interval de confiança:95,5%; marge d’error ±3,04; p=q=50) Els resultats en llibertat vigilada apunten a un augment en la taxa de reincidència (28,8%) aquest darrer any. Aquest augment s’explica en part per la incorporació al Codi Penal dels delictes de trànsit, on els joves han fet un creixement espectacular que no hi era als anys anteriors. En canvi, en internament la taxa de reincidència ha baixat 12 punts respecte l’any anterior i és la més baixa de totes les recollides en les series fetes fins ara (50,3%). L’estudi permet comparar de forma seriada ja cinc anys d’evolució de la taxa de reincidència juvenil després de la posada en marxa de la Llei Orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (LORPM). Updated recidivism rates of juveniles after serving supervised freedom or custodial sentences (2009) The study updates juvenile recidivism rates in Catalonia (following an annual series that has been published during the last 4 years). The sample is compounded by juveniles after serving a penal measure (supervised freedom or custodial sentences). In this case, the young population (14-18 years old) that finished a penal measure in 2006 was followed until December 31, 2009. The results show an increasing rate of recidivism in the case of youngsters submitted to the community measure called supervised freedom (28.8%), while recidivism related to custodial sentences decrease 12 points (50.3%) Tasas de reincidencia 2009 de justicia juvenil. Actualización de la tasa de reincidencia de los jóvenes sometidos a medidas de libertad vigilada e internamiento en centro El estudio actualiza por cuarto año las tasas de reincidencia juvenil en las medidas de libertad vigilada e internamiento en Catalunya. En este caso se ha estudiado a la población que finalizó una medida el año 2006 y se les ha seguido hasta el 31 de diciembre de 2009. Los resultados nos dicen que aumenta la tasa de reincidencia de libertad vigilada (28,8%) y desciende de manera significativa en 12 puntos la de internamiento (50,3%)

Quantitative phenetics and taxonomy of some phlebotomine taxa

Elucidating the evolution of Phlebotominae is important not only to revise their taxonomy, but also to help understand the origin of the genus Leishmania and its relationship with humans. Our study is a phenetic portrayal of this history based on the genetic relationships among some New Word and Old Word taxa. We used both multilocus enzyme electrophoresis and morphometry on 24 male specimens of the Old Word genus Phlebotomus (with three of its subgenera: Phlebotomus, Spelaeophlebotomus and Australophlebotomus), and on 67 male specimens of the three New World genera, Warileya, Brumptomyia and Lutzomyia, (with three subgenera of Lutzomyia: Lutzomyia, Oligodontomyia and Psychodopygus). Phenetic trees derived from both techniques were similar, but disclosed relationships that disagree with the present classification of sand flies. The need for a true evolutionary approach is stressed.

Taxes de reincidència 2010 de justícia juvenil : Actualització de la taxa de reincidència dels joves sotmesos a mesures de llibertat vigilada i internament en centre

L’estudi actualitza les taxes de reincidència dels menors sotmesos a una mesura d’internament o de llibertat vigilada que van ser publicades a la recerca “La reincidència en el delicte en la justícia de menors” finalitzada l’any 2005 i que van iniciar la sèrie. Aquest estudi ja és el sisè del mateix tipus i, en aquest cas, segueix els joves que van finalitzar una mesura de llibertat vigilada o d’internament l’any 2007, i els segueix fins el 31 de desembre de 2010 amb l’objectiu de saber si han comès un nou delicte que hagi estat detectat per la Xarxa d’execució penal, tant de joves com d’adults. S’ha estudiat tota la població de joves desinternats de centres, que per l’any 2007 foren 213 subjectes. En el cas de llibertat vigilada del total de joves que finalitzaren mesura l’any 2007 (N=886), s’ha fet una mostra de 493 subjectes (interval de confiança:95,5%; marge d’error ±3,04; p=q=50) Els resultats en llibertat vigilada apunten un lleuger augment en la taxa de reincidència (29,6%) respecte l’any anterior. Aquests darrers augments s’expliquen en part per la incorporació al Codi Penal dels delictes de trànsit, on els joves han fet un creixement espectacular que no hi era als anys anteriors. En internament la taxa de reincidència ha tornat a pujar fins el 58,7%. L’estudi permet comparar de forma seriada sis anys d’evolució de la taxa de reincidència juvenil després de la posada en marxa de la Llei Orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (LORPM).