456 resultados para parreira-brava
Resumo:
Esta pesquisa teve como objetivo obter uma equação, por meio de medidas lineares dimensionais das folhas, que permitisse a estimativa da área foliar de Momordica charantia e Pyrostegia venusta. Entre maio e dezembro de 2007, foram estudadas as correlações entre a área folia real (Sf) e as medidas dimensionais do limbo foliar, como o comprimento ao longo da nervura principal (C) e a largura máxima (L) perpendicular à nervura principal. Todas as equações, exponenciais geométricas ou lineares simples, permitiram boas estimativas da área foliar. Do ponto de vista prático, sugere-se optar pela equação linear simples envolvendo o produto C x L, considerando-se o coeficiente linear igual a zero. Desse modo, a estimativa da área foliar de Momordica charantia pode ser feita pela fórmula Sf = 0,4963 x (C x L), e a de Pyrostegia venusta, por Sf = 0,6649 x (C x L).
Resumo:
La hipótesis de investigación es que con la reducción de la densidad de siembra y del espaciamiento entre líneas, el período anterior a la interferencia de las malezas será reducido en el cultivo de frijol. El objetivo de este trabajo fue determinar el período anterior a la interferencia de las malezas (PAI) en función del espaciamiento entre líneas y de su densidad poblacional. Los tratamientos fueron constituidos de ocho períodos de convivencia del cultivo con las malezas: 0-10, 0-20, 0-30, 0-40, 0-50, 0-60, 0-70 y 0-80 días después de la emergencia y un control libre de interferencia. Los períodos de convivencia fueron aplicados en dos experimentos, utilizando dos distancias entre líneas, de 0,45 y 0,60 m y en dos densidades de plantas por línea de siembra, de 10 y 15 plantas por metro. El delineamiento experimental utilizado fue en bloques completos al azar, con cuatro repeticiones. Hubo reducción de 16, 40, 36 y 58% en la productividad de granos del cultivo de frijol cuando convivió durante todo el ciclo del cultivo con las malezas, para el espaciamiento de 0,45 m en las densidades de 10 y 15 plantas m-1; y espaciamiento de 0,60 m y densidades de 10 y 15 plantas m-1, respectivamente. La productividad de granos pasó a ser afectada negativamente a partir de 28, 26, 22 y 14 días después de la emergencia, constituyéndose en los períodos anteriores a la interferencia del cultivo, respectivamente.
Resumo:
The research objective was to determine the effects of spacing and seeding density of common bean to the period prior to weed interference (PPI) and weed period prior to economic loss (WEEPPEL). The treatments consisted of periods of coexistence between culture and the weeds, with 0 to 10, 0 to 20, 0 to 30, 0 to 40, 0 to 50, 0 to 60, 0 to 70, and 0 to 80 days and a control maintained without weeds. In addition to the periods of coexistence, there were still studies with an inter-row of 0.45 and 0.60 m, 10 and 15 plants m-1. The experimental delineation used was randomized blocks with four repetitions per treatment. The grain productivity of the culture had a reduction of 63, 50, 42 and 57% when the coexistence with the weed plants was during the entire cycle of the culture for a row spacing of 0.45 m and a seeding density of 10 and 15 plants per meter; and a row spacing of 0.60m and a seeding density of 10 and 15 plants per meter, respectively. The PPI occurred in 23, 27, 13, and 19 days after crop emergence and WEEPPEL in 10, 9, 8, and 8 days, respectively.
Resumo:
Con este trabajo, se busco determinar el período anterior a la interferencia de las malezas que conviven con el cultivo de frijol, en ausencia o presencia de residuos vegetales de Crotalaria juncea. Los tratamientos estaban constituidos de siete períodos de convivencia del cultivo con las malezas: 0-10, 0-20, 0-30, 0-40, 0-50, 0-60 y 0-70 días después de la emergencia y también de un testigo sin presencia de las malezas en ausencia o presencia de crotalaria. El diseño experimental utilizado fue de bloques completos seleccionados al azar, con cuatro repeticiones por tratamiento. Hubo reducciones de 40,6% y 55,1% en la productividad de granos de frijol en convivencia con malezas durante todo el ciclo del cultivo, en ausencia y presencia de los residuos vegetales, respectivamente. Se concluyó que la productividad de granos fue afectada negativamente a partir de 29 y 38 días después de la emergencia, sin y con residuos, respectivamente, y eso constituyó los períodos anteriores a la interferencia.
Resumo:
A interferência causada pelas plantas daninhas pode reduzir em até 80% a produtividade de grãos do feijão quando não manejadas de forma correta. Portanto, a decisão sobre o momento de controlá-las é um dos principais aspectos do manejo integrado. Nesse sentido, objetivou-se com este trabalho determinar o período anterior à interferência das plantas daninhas (PAI) em cultivares de feijão com diferentes tipos de hábitos de crescimento. Adotou-se o delineamento experimental de blocos casualizados com quatro repetições. Os tratamentos experimentais foram constituídos de dez períodos de convivência da cultura com as plantas daninhas: 0-7, 0-14, 0-21, 0-28, 0-35, 0-42, 0-49, 0-56, 0-97 (colheita) dias após a emergência (DAE) e mais uma testemunha sem convívio com as plantas daninhas. O PAI foi determinado por meio de distintas abordagens: o nível arbitrário de 5% de perda na produtividade, o nível de tolerância (NT) e o de dano no rendimento econômico (PADRE). O PAI obtido foi diferente em todas as abordagens, e os feijoeiros de crescimento indeterminado tipo II apresentaram os menores tempos de convivência.
Resumo:
Manihot caerulescens e M. tripartita são espécies arbustivas de cerrado, conhecidas como mandioca-brava. Não são encontrados muitos trabalhos sobre estrutura do pericarpo de Euphorbiaceae e muitas das descrições morfológicas existentes apresentam interpretações dúbias, especialmente sobre a deiscência. O presente trabalho objetivou descrever a morfologia, anatomia e ontogênese do pericarpo das duas espécies de Manihot, comparando-as entre si e relacionando aspectos estruturais do pericarpo à deiscência. Verificou-se que o desenvolvimento do pericarpo enquadra-se em quatro estágios, típicos de frutos secos. Dois meristemas são formados: um subadaxial, que produz o mesocarpo interno; outro adaxial, que forma o endocarpo, homogêneo e colenquimatoso em M. caerulescens, e heterogêneo em M. tripartita, com fibroesclereídes gelatinosas externas e uma porção colenquimatosa interna. Observou-se a formação de tecido de separação, composto por parênquima laxo, em direção aos feixes dorsais dos três carpelos e aos septos, o qual é mais evidente em M. tripartita. Por fim, verificou-se variação na composição do estrato esclerenquimático: em M. caerulescens, há uma faixa de fibroesclereídes e uma de braquiesclereídes, ambas do mesocarpo; em M. tripartita, ocorrem essas duas faixas mesocárpicas, com maior espessura, acrescidas do endocarpo externo, também composto por fibroesclereídes. Os frutos de ambas as espécies são cápsulas, cujo tipo varia em função do desenvolvimento do tecido de separação e da amplitude do estrato esclerenquimático. Assim, M. caerulescens apresenta cápsulas indeiscentes, enquanto M. tripartita forma cápsulas septi-loculicidas, uma vez que a deiscência, embora passiva, ocorre nas regiões dorsais e em direção aos septos.
Resumo:
The objective of the present study was to evaluate incentive spirometers using volume- (Coach and Voldyne) and flow-oriented (Triflo II and Respirex) devices. Sixteen healthy subjects, 24 ± 4 years, 62 ± 12 kg, were studied. Respiratory variables were obtained by respiratory inductive plethysmography, with subjects in a semi-reclined position (45º). Tidal volume, respiratory frequency, minute ventilation, inspiratory duty cycle, mean inspiratory flow, and thoracoabdominal motion were measured. Statistical analysis was performed with Kolmogorov-Smirnov test, t-test and ANOVA. Comparison between the Coach and Voldyne devices showed that larger values of tidal volume (1035 ± 268 vs 947 ± 268 ml, P = 0.02) and minute ventilation (9.07 ± 3.61 vs 7.49 ± 2.58 l/min, P = 0.01) were reached with Voldyne, whereas no significant differences in respiratory frequency were observed (7.85 ± 1.24 vs 8.57 ± 1.89 bpm). Comparison between flow-oriented devices showed larger values of inspiratory duty cycle and lower mean inspiratory flow with Triflo II (0.35 ± 0.05 vs 0.32 ± 0.05 ml/s, P = 0.00, and 531 ± 137 vs 606 ± 167 ml/s, P = 0.00, respectively). Abdominal motion was larger (P < 0.05) during the use of volume-oriented devices compared to flow-oriented devices (52 ± 11% for Coach and 50 ± 9% for Voldyne; 43 ± 13% for Triflo II and 44 ± 14% for Respirex). We observed that significantly higher tidal volume associated with low respiratory frequency was reached with Voldyne, and that there was a larger abdominal displacement with volume-oriented devices.
Resumo:
The objective of the present study was to evaluate breathing pattern, thoracoabdominal motion and muscular activity during three breathing exercises: diaphragmatic breathing (DB), flow-oriented (Triflo II) incentive spirometry and volume-oriented (Voldyne) incentive spirometry. Seventeen healthy subjects (12 females, 5 males) aged 23 ± 5 years (mean ± SD) were studied. Calibrated respiratory inductive plethysmography was used to measure the following variables during rest (baseline) and breathing exercises: tidal volume (Vt), respiratory frequency (f), rib cage contribution to Vt (RC/Vt), inspiratory duty cycle (Ti/Ttot), and phase angle (PhAng). Sternocleidomastoid muscle activity was assessed by surface electromyography. Statistical analysis was performed by ANOVA and Tukey or Friedman and Wilcoxon tests, with the level of significance set at P < 0.05. Comparisons between baseline and breathing exercise periods showed a significant increase of Vt and PhAng during all exercises, a significant decrease of f during DB and Voldyne, a significant increase of Ti/Ttot during Voldyne, and no significant difference in RC/Vt. Comparisons among exercises revealed higher f and sternocleidomastoid activity during Triflo II (P < 0.05) with respect to DB and Voldyne, without a significant difference in Vt, Ti/Ttot, PhAng, or RC/Vt. Exercises changed the breathing pattern and increased PhAng, a variable of thoracoabdominal asynchrony, compared to baseline. The only difference between DB and Voldyne was a significant increase of Ti/Ttot compared to baseline. Triflo II was associated with higher f values and electromyographic activity of the sternocleidomastoid. In conclusion, DB and Voldyne showed similar results while Triflo II showed disadvantages compared to the other breathing exercises.
Resumo:
Subjects with chronic obstructive pulmonary disease (COPD) present breathing pattern and thoracoabdominal motion abnormalities that may contribute to exercise limitation. Twenty-two men with stable COPD (FEV1 = 42.6 ± 13.5% predicted; age 68 ± 8 years; mean ± SD) on usual medication and with at least 5 years of diagnosis were evaluated at rest and during an incremental cycle exercise test (10 watts/2 min). Changes in respiratory frequency, tidal volume, rib cage and abdominal motion contribution to tidal volume and the phase angle that measures the asynchrony were analyzed by inductive respiratory plethysmography at rest and during three levels of exercise (30-50, 70-80, and 100% maximal work load). Repeated measures ANOVA followed by pre-planned contrasts and Bonferroni corrections were used for analyses. As expected, the greater the exercise intensity the higher the tidal volume and respiratory frequency. Abdominal motion contributed to the tidal volume increase (rest: 49.82 ± 11.19% vs exercise: 64.15 ± 9.7%, 63.41 ± 10%, and 65.56 ± 10.2%, respectively, P < 0.001) as well as the asynchrony [phase angle: 11.95 ± 7.24° at rest vs 22.2 ± 15° (P = 0.002), 22.6 ± 9° (P < 0.001), and 22.7 ± 8° (P < 0.001), respectively, at the three levels of exercise]. In conclusion, the increase in ventilation during exercise in COPD patients was associated with the major motion of the abdominal compartment and with an increase in the asynchrony independent of exercise intensity. It suggests that cycling exercise is an effective way of enhancing ventilation in COPD patients.
Resumo:
Els moviments diaris de persones i productes entre les diferents localitats són un fet evident i fàcilment palpable dins el nostre context social actual. Caldes de Malavella, municipi d'uns 3.000 habitants situat al sud-est de la comarca de la Selva, limitant amb la del Girones, és una d'aquestes poblacions que sobresurt especialmenl perquè genera bon nombre de fluxos de moviment, ja sigui de persones o de productes, amb l'entorn territorial més proper. Sens dubte, el fet de tenir a l'abast tot un ampli ventall de vies de comunicació de notable importància, com la Nacional II, l'autopista A-17, la línia de ferrocarril Barcelona-Franga o el mateix aeroport Girona-Costa Brava, ha estat el principal factor que ha propiciat aquests fluxos de moviment
Resumo:
L’estudi pretén establir si el turista de negocis es pot considerar un segment de mercat diferenciat del turista d’oci, ara que els vols de baix cost augmenten. Per això s’analitza una mostra de turistes estrangers en vols de baix cost a l’aeroport de Girona al 2005. Els resultats apunten a unes característiques diferencials en la demanada del turista de negocis, com són la durada de l’estança,i el tipus d’allotjament, però no s’aprecien diferències en la valoració del preu i de l’hora del vol, ni en la tipologia del bitllet
Resumo:
Es fa una anàlisi del Monestir de Sant Pere de Rodes, i s'estudia si el monument està ben gestionat. En el cas d'identificar mancances es plantegen estratègies i actuacions de millora de la gestió per tal d'aconseguir un màxim rendiment, tot tenint en compte la sostenibilitat
Resumo:
Disseny d’un projecte que controli la gestió d’ubicacions del magatzem d’una empresa del sector de materials de construcció, concretament de “Materials Brecor”, una empresa líder de la zona compresa entre la costa brava sud i el maresme nord. L’Objectiu principal és concebre un projecte que permeti controlar en temps real tant l’entrada com la sortida de mercaderies, a més a més de poder consultar la ubicació de cadascuna d’elles dins el magatzem. Aconseguint millorar els temps de resposta en el moment de localitzar l’article demanat i la seva posterior expedició al client
Resumo:
Article que descriu els organismes animals del litoral gironí
Resumo:
This paper describes a navigation system for autonomous underwater vehicles (AUVs) in partially structured environments, such as dams, harbors, marinas or marine platforms. A mechanical scanning imaging sonar is used to obtain information about the location of planar structures present in such environments. A modified version of the Hough transform has been developed to extract line features, together with their uncertainty, from the continuous sonar dataflow. The information obtained is incorporated into a feature-based SLAM algorithm running an Extended Kalman Filter (EKF). Simultaneously, the AUV's position estimate is provided to the feature extraction algorithm to correct the distortions that the vehicle motion produces in the acoustic images. Experiments carried out in a marina located in the Costa Brava (Spain) with the Ictineu AUV show the viability of the proposed approach