1000 resultados para Universidades e faculdades Vocabulários, glossários, etc.
Resumo:
Coloptres No.2
Resumo:
1) "Pur-pur" uma palavra indgena que quer dizer "pintado" ou "manchado", peculiar Amazonia Brasileira. Com sse nome designada uma dermatose referida entre os selvicolas desde 1774, por Ribeiro Sampaio. Certas tribus, com alta incidncia da molstia passaram a ser cahamadas tambm "Pur-purs", o mesmo acontecendo com o rio onde habitavam - Rio Purs. 2) A doena existe na bacia do Rio Solimes e seus principais afluentes: Javari, Juru, Purs, I, Japur, e Negro. Por esses rios, o fco da dermatose se continua nos pases limitrofes com o Brasil: Guianas, Venezuela, Colombia, Per (Equador) e Bolivia. 3) Desde 1890 essa dermatose foi relacionada pinta (carate ou mal del pinto) por P. S. de Magalhes, ida essa depois defendida por Juliano Moreira, Carlos Chagas, Roquete Pinto, Wappeus, O. da Fonseca Filho, Da Matta, Brumpt e outros, baseados na semelhana clnica e na teraputica. Recentemente (1945), essa provavel identidade das duas dermatoses, recebeu fundamento sorolgico de Biocca (que verificou a positividade das reaes de Kline e Kahn em doentes de pur-pur), e, pelo presente trabalho, recebe base clnico-epidemio-anatomo-patolgica. 4) Sob o ponto de vista clnico, as leses cutaneas discromicas da molstia, so de 3 rdens: a) leses papulo-eritemato-escamosas, isoladas ou no, arredondadas, pruriginosas e de bordos nitidos; b) leses maculo-escamosas, maiores mais plidas, s vezes j mostrando alteraes pigmentares na parte central; c) mculas discromodrmicas, lisas ou ligeiramente escamosas, com maior ou menor alterao pigmentar, as quais assumem diferentes aspctos, consequentes hipo - ou hiperpigmentao, variaveis tambm com a cr do paciente. As coloraes predominantes nas manchas, so o branco, o preto e o vermelho, com tonalidades eminentemente variaveis. Embora raramente, nessas extensas dermodiscromias, observa-se superposio de leses papulo-eritemato-escamosas. O aparecimento dos 3 tipos de lees acima citados, obedece seguramente a um processo evolutivo da dermatose, dando-se na rdem exposta e de acordo com o tempo de doena. Alm das leses discromicas, caractersticas da enfermidade, foi observado purido, e infartamento ganglionar. O estado geral dos doentes era bom. A avaliao de anemia e eosinofilia, foi prejudicada pela ocurrncia de outros processos mrbidos (malaria e helmintiases). Em 2 pacientes pretos e adultos, havia avanada hiperqueratose palmo-plantar. 5) Sob o ponto de vista epidemiolgico, foram feitas as seguintes observaes: a) Idade. A dermtose ocorre em tdas as idades, mais incide principalmente dos 15 aos 29 anos. Tomando um grupo relativamente homogneo de dontes de um mesmo local, 53% tm 15 e mais anos de idade. De 36 doentes que deram informaes seguras ou aproximadas quanto idade em que lhes apareceu a doena, verifica-se que 77% j estavam infectados antes dos 15 anos. Em 5 casos, a infeco se deu antes dos 2 anos de idade. b) Sexo. Nos doentes em conjunto, existiam 34 homens e 35 mulheres. Mas, no grupo homogeneo acima citado, havia ligeira predominncia do sexo feminino (60.7%). c) Cr ou raa. Foram encontradas as seguintes percentagens: Pretos - 34.8%, brancos - 27.5% ndios - 23.2% e mulatos - 14.5%. Essas diferenas no indicam predileo racial. d) Famlia. A A dermatose eminentemente familial. Em grupo de 41 doentes, 34 pertenciam a 8 familias. e) Leso inicial. Contgio. Em 6 casos ainda existia a leso inicial, chamada "empigem", isolada ou acompanhada de outras leses semelhantes. De 33 doentes, 26 (78.8%) referiam a leso inicial nas partes descobertas do corpo (rosto, braos e mos, pernas e ps), isto regies mais sujeitas a pequenos traumas, que servem como "porta de entrada" do treponema. Os AA no acreditam na existncia de um vetor. Pensam que o contgio direto, as condies eficientes e predisponentes do mesmo, coexistindo no domcilio, onde vivem em promiscuidade e falta de higiene, doentes e sadios. Os autores no encontraram treponemas em crtes impregnados de pur-pur, tanto de leso recente como de leso tardia. Atribuem o fracasso ao provvel uso de antitreponemicos pelos doentes, uma vez que a terapeutica emprica pelo arsnico e mercrio muito espalhada na Amaznia. Histopatolgicamente, encontraram na leso recente: hiperqueratose, hiperacantose, exocitose, exoserose e espongiose na epiderme; e infiltrao de clulas redondas, edema e diltao dos capilares no derma papilar e subpapilar; pela impregnao, acharam irregularidade na distribuio do pigmento melanico, assim como melanforos entre as clulas inflamatrias do derma. Na leso tardia observaram: notvel atrofia do epiderme, reduzida s vezes , a 3 a 5 camadas celulares, havendo desaparecimento das papilas drmicas; no derma, havia discreta infiltrao de clulas redondas, relacionadas aos vasos sanguineos, ao lado de macrfagos melaniferos mais ou menos abundantes; pela impregnao, quanto s alteraes pigmentares, foram observadas todas as graduaes, desde a completa ausncia de pigmento na basal, at um acmulo notvel de melanina, atingindo as prprias clulas de Malpighi. 7) Com o tratamento pelo neo-salvarsan os AA observaram grandes melhoras e mesmo cura aparente, com 6 a 8 injees. Certas manifestaes acromicas vitiligoides, antigas, no mostraram modificaes apreciveis com a teraputica. 8) No Brasil, fora da Amaznia, tem sido descrito casos isolados de pur-pur, porm, na opinio dos autores, todos ou quase todos, so provavelmente, manifestaes discromicas tardias de sfilis ou bouba, semelhantes aos publicados por um deles (F. N. G). Pensam do mesmo modo, quanto aos casos de pinta descritos fora da Amrica: frica, Egito, Argeria, Sahara, Trpoli, Turquesto, Filipinas, Iraque, ndia, Ceilo, etc. Ainda nesta mesma ordem de idas, os autores negam validade ao conceito epidemiolgico da existncia de casos isolados, a no ser procedentes das zonas pintogenas. 9) Um dos autores (F. N. G.) emite a seguinte hiptese, que considera sugestiva, embora dificilmente demonstrvel: Os treis treponemas (T. pallidum, T. pertenue e T. carateum), oriundos de um ancestral comum. tornaram-se peculiares respectivamente ao branco, ao preto e ao ndio, mantendo-se assim isolados. Secundariamente, com as correntes migratrias, misturaram-se as doenas...
Resumo:
Seguint la tendncia mundial de crear dipsits institucionals d'accs lliure per recopilar i preservar els documents d'investigaci generats en les institucions acadmiques, el CESCA i el CBUC han posat en funcionament RECERCAT. RECERCAT s un dipsit cooperatiu de documents digitals que inclou la literatura de recerca de les universitats i dels centres d'investigaci de Catalunya, com ara articles encara no publicats (preprints), comunicacions a congressos, informes de recerca, working papers, projectes de final de carrera, memries tcniques, etc. La comunicaci pretn explicar els processos que s'han seguit per posar en marxa aquest projecte: des de la selecci i adaptaci del programari amb el que funciona (DSpace), fins als treballs duts a terme per establir les poltiques d'accs, dintroducci de dades, de metadades Dublin Core necessries per descriure els documents, el tipus de llicncia de les Creative Commons sota la qual es troben subjectes els documents, etc.
Resumo:
Se presentan los resultados de una encuesta sobre el uso de revistas electrnicas realizada al profesorado de las universidades que forman el Consorci de Biblioteques Universitries de Catalunya (CBUC). Los resultados muestran un elevado grado de conocimiento de la coleccin de revistas electrnicas entre el personal docente e investigador y una creciente preferencia por el formato electrnico en detrimento del impreso. El alto grado de conocimiento y uso de los ttulos electrnicos, y la preferencia por este soporte, comportan una elevada valoracin de la coleccin de revistas electrnicas. Al mismo tiempo, la mayor parte de los usuarios prevn un incremento en el uso de los ttulos electrnicos durante los prximos aos. Los resultados tambin confirman la importancia de la disciplina y de la edad como factores explicativos del uso de las revistas electrnicas.
Resumo:
S'exposa el resultat d'un estudi comparatiu sobre la comunicaci web dels serveis de les biblioteques virtuals universitries d'una selecci d'universitats a distncia entre les quals hi ha la UNED, la UOC i l'Open University. Aquest estudi es fa observant les diferncies qualitatives de diversos aspectes, com ara l'organitzaci, l'accessibilitat, els formats, el redactat, la utilitat i la presentaci de la informaci sobre els serveis de la biblioteca oferta en la web als usuaris d'aquelles universitats i/o Biblioteques que han realitzat el procs de gesti de qualitat o han confeccionat la carta de serveis i les que no. Entre diverses recomanacions i exemples de bones prctiques, l'estudi conclou que les universitats i biblioteques que no mostren cap tipus de procs de qualitat en la seva instituci podem veure que sn les que obliden alguns elements essencials i molts detalls pel que fa a la descripci de la oferta de serveis es refereix. Conclusi i recomanacions extensibles a qualsevol biblioteca universitria que ofereixi informaci en lnia sobre els seus serveis. A partir de l'elaboraci de fitxes que recullen els diversos aspectes a observar de cadascuna de les biblioteques hem ponderat, d'acord amb la diversa bibliografia consultada, cadascun com desaconsellable, recomanable i excellent amb el resultat d'un informe que mostra totes les recomanacions per a cadascun dels elements.
Resumo:
Els Repositoris Institucionals suposen un element nou en l'entorn universitari pel que fa a la comunicaci cientfica i a la presncia digital de la producci de les universitats. Per l'entorn digital evoluciona molt rpidament, aix com els diferents agents implicats en la publicaci cientfica. El canvi ms important en la comunicaci web que s'ha donat en els ltims anys ha estat l'aparici dels serveis englobats sota l'etiqueta Web 2.0 en qu s'inclouen diferents serveis per compartir enllaos, objectes digitals, gestionar relacions socials, reutilitzar informaci, etc. Algunes publicacions cientfiques ja estan oferint aquest tipus de serveis. El present treball analitza el grau d'implantaci d'aquest tipus de serveis en l'mbit dels dipsits institucionals espanyols. Per aix en primer lloc s'identifiquen els tipus de serveis considerats 2.0 i que poden ser d'utilitat per a la comunicaci cientfica. En segon lloc es comptabilitza quines d'aquestes possibilitats son ofertes pels repositoris i per ltim s'analitzen els resultats per a comprovar les accions realitzades i identificar les possibles lnies de millora.
Resumo:
El 1999 van comenar els treballs que van culminar amb la posada en funcionament de TDX / TDX, el primer dipsit creat a Espanya. Des de llavors la cooperaci entre les universitats de Catalunya i la Biblioteca de Catalunya ha perms posar en funcionament 5 repositoris cooperatius (TDX / TDR, RECERCAT, RACO, MDC i MDX). Aix ha estat possible per una divisi de tasques en la qual les biblioteques sn les responsables de la introducci de continguts, el CESCA de la preparaci del programari i el maquinari i el CBUC de la coordinaci dels processos.Aquest taller dividit en 4 parts, t la finalitat d'explicar les diferents fases que han viscut els repositoris cooperatius, les actuacions dutes a terme en aquests 10 anys per omplir de contingut (estndards, aspectes legals, ajuts de digitalitzaci, etc.), La experincia d'una de les universitats -la UPF- que participa en aquests dipsits cooperatius i que alhora disposa del seu propi i la infraestructura tcnica en la qual s'han desenvolupat i evolucionat.
Resumo:
El desenvolupament de les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC) durant els darrers quaranta anys del segle XX i la seva incorporaci en els diferents mbits de l'activitat humana ens porten a plantejar-nos, al comenament del segle XXI, quines sn les transformacions profundes que acompanyen aquests fets i quines sn les conseqncies que, com a mnim a curt termini, comporten. El focus d'aquest projecte s l'anlisi dels processos de transformaci de la vida acadmica universitria en l'mbit catal, la seva vinculaci amb la realitat actual i les repercussions que els processos esmentats tenen en la societat en general. De manera ms especfica, l'objectiu s, en primer lloc, explorar amb una perspectiva global la incorporaci d'Internet a les universitats catalanes i, en segon lloc, analitzar els processos de canvi que aquest fet comporta en els processos de formaci i recerca de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Aquest informe presenta els resultats de tres estudis concrets, cadascun dels quals t uns objectius, una metodologia i una discussi particulars: Configuraci de la xarxa d'universitats catalanes: connexi fsica i projectes compartits, Presncia de les universitats catalanes a Internet, i Estudi de cas: la URV.
Resumo:
Collection : Theologiae cursus completus ; 16
Resumo:
Collection : Theologiae cursus completus ; 17
Resumo:
Comprend : The History of the emperor Jovien
